Més enllà de la fórmula clàssica del lloguer, els darrers anys s’han desenvolupant diverses eines que ens permeten compartir vehicle. Tot i que la idea del cotxe compartit ja té cert recorregut, les possibilitats que ofereixen les aplicacions tecnològiques fan que sigui cada cop una opció més fàcil. Això, sumat als senyals inequívocs que alerten de la insostenibilitat del model de mobilitat actual, han fet que proliferin les iniciatives que aposten per un ús racional dels vehicles, afavorint-ne l’ús compartit. En general podem dividir-les entre les que ofereixen la possibilitat de compartir trajectes i les que promouen flotes compartides de motos i cotxes.
Compartir trajectes o ‘carpooling’
Dues persones o més que no es coneixen. Un mateix trajecte. Un sol vehicle. L’anomenat carpooling consisteix a posar en contacte aquestes persones i facilitar-los viatjar plegades. Es pot fer servir tant per trajectes puntuals com per desplaçaments quotidians, i s’acostuma a fer servir el vehicle d’alguna de les persones interessades.
Compartir trajectes té l’avantatge que, amb els mateixos desplaçaments, hi ha menys cotxes circulant. Per tant, hi ha menys consum d’energia i menys emissions associades al transport. També es redueix la congestió, el soroll i l’ocupació de l’espai públic. Alhora, augmenten les relacions socials i es redueix la despesa monetària entre les persones usuàries. Hi ha diverses plataformes que promouen o implementen aquest sistema, la més coneguda és la companyia francesa BlaBlaCar, el gegant actual del carpooling, amb presència a vint-i-dos països. Permet a les conductores publicar els seus viatges i a les passatgeres cercar viatges que els convinguin, amb possibilitat d’afegir flexibilitat horària i geogràfica si els resultats obtinguts no són suficients. La plataforma s’encarrega de gestionar el pagament i permetre el contacte entre usuàries.
Per cada viatge, BlaBlaCar s’endú entre el 12 i el 15%. És a dir, que per un viatge de 30 euros per a l’usuari, la persona que condueix se’n pot endur 25,5 i BlaBlaCar 4,5€ només per fer d’intermediària. Amb aquestes comissions, l’empresa, que va néixer el 2006, en poc més d’una dècada ja facturava uns 12.700 euros i actualment, té contractades més de 550 persones.
El volum d’usuàries és crucial per a aquest tipus d’iniciatives de consum col·laboratiu. Com més gran és la comunitat vinculada a la plataforma, més fàcil és fer coincidir oferta i demanda. Per això és difícil per a iniciatives d’abast més local fer front a empreses de la mida de Blablacar. Així i tot, hi ha alternatives, algunes de les quals no cobren comissió:
- Amovens és una de les principals empreses en àmbit espanyol. La seva interfície de cerca de viatges és similar a la de BlaBlaCar, però permet lliurement el contacte entre qui té el cotxe i qui necessita aprofitar-ne un per a un trajecte. Només cobren comissió a la persona que condueix en cas d’optar pel pagament per Internet. Paral·lelament, Amovens ofereix un servei de lloguer de vehicles entre particulars (lloguer o renting) i un de lloguer de llarga durada (leasing).
- Compartir és un servei gratuït gestionat per una xarxa de municipis, regions, empreses i organismes, com ara universitats, que fomenten la compartició de trajectes per tot el món. A Catalunya hi ha diversos municipis que en formen part, i a través d’aquests nodes es busca augmentar les opcions de mobilitat sostenible de les usuàries. Té gairebé 80.000 persones registrades, pas necessari per poder accedir als trajectes i comunicar-te amb la resta d’usuàries.
- Fesedit és un servei que, des del 2011, posa en contacte conductores i passatgeres en funció de la proximitat dels seus desplaçaments, en l’àmbit de Catalunya i voltants. Es manté com una plataforma prou activa on es publiquen diversos viatges al dia, i funciona a través del web o a través d’una aplicació per a Android.
- Grups de Facebook locals. Tot i que el model de negoci de Facebook es basa en l’ús les dades que totes les seves usuàries hi dipositen de manera gratuïta, encara és una eina usada per molta gent. Una de les utilitats que hi han trobat les usuàries és crear grups per promoure el el compartir cotxe. N’hi ha, per exemple, per als trajectes Berguedà-Barcelona, Olot-Barcelona o per accedir al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Algunes universitats i empreses tenen o tenien portals propis per promoure trajectes compartits. La implantació d’altres plataformes ha fet que algunes d’aquestes hagin caigut en desús o ja no estiguin actives, com per exemple la borsa per compartir cotxe de la Universitat de Girona.
En qualsevol cas, sobretot pel que fa a desplaçaments quotidians, sempre hi ha alternatives informals. Per exemple, posar-se d’acord amb companyes de feina per fer els desplaçaments en un mateix vehicle.
Vehicle compartit o ‘carsharing’
Anar a recollir un moble, acompanyar una persona a l’hospital o recollir una amiga que arriba carregada a l’aeroport. Són activitats puntuals que es poden resoldre amb un vehicle compartit. El que s’ha popularitzat amb l’anglicisme carsharing consisteix en llogar un vehicle per un període breu, en general unes hores o pocs dies (o minuts en el cas de les motos). Es diu que les usuàries d’aquest sistema formen part d’una comunitat perquè els vehicles passen d’unes a altres sense que hi intervingui cap treballadora de l’empresa que ho facilita. Els cotxes i les motos ocupen places a l’espai públic o s’aparquen en aparcaments, segons l’empresa. Es localitzen, i a vegades fins i tot s’obren, a través d’aplicacions mòbils.
Amb aquest sistema, la persona usuària fa ús d’un vehicle sense tenir les despeses de tenir-lo en propietat. Els estudis indiquen que, respecte a tenir cotxe propi implica una reducció dels cotxes en circulació, perquè el cotxe compartit s’agafa menys sovint que el propi i es fan més desplaçaments a peu o en transport públic.
Si, com és el cas de la cooperativa Som Mobilitat, els vehicles són elèctrics, el benefici ambiental es multiplica. Aquesta cooperativa, nascuda a Mataró el 2016, aposta per la mobilitat a peu, en bicicleta i en transport públic. Però ofereixen els seus serveis com una alternativa al vehicle de combustió privat quan és necessari. La cooperativa ofereix totes les eines digitals per fer-ho possible, facilitant així la creació de comunitat de persones que volen fer realitat una mobilitat més sostenible compartint vehicles elèctrics.
Ja són 1.600 socis i disposen de trenta-quatre cotxes elèctrics, a més de dues bicicletes de càrrega. Tenen presència a catorze municipis, la majoria a la zona metropolitana de Barcelona (Vallès Oriental i Occidental, Baix Llobregat, Barcelonès i Maresme), però també tenen vehicles a altres punts del territori (Tremp, Girona, Amposta, La Garrotxa i Salardú). Ecotxe i Alternacoop són iniciatives molt semblants que funcionen a les Illes Balears i País Valencià, respectivament.
Getaround (antic Drivy) és una empresa d’àmbit europeu que ofereix cotxes per llogar, facilitant una plataforma que fa d’intermediària posant en comú conductores (propietàries) i passatgeres, oferint serveis d’assegurança pels trajectes, assistència mecànica i verificació dels perfils de les usuàries per, segons ells, millorar el servei i evitar possibles fraus.
Muving (scooters), Yego i Motit són petites empreses espanyoles que ofereixen motos elèctriques compartides a diferents ciutats de l’Estat. Disposen d’una flota pròpia de vehicles, tenen preus que oscil·len entre els 17 i els 26 cèntims/minut i acostumen a oferir paquets que en rebaixen el cost.
Lloguer de vehicles entre particulars
Una altra opció és el lloguer de vehicles entre particulars. En aquest cas, no es disposa de cap flota de vehicles sinó que són els propietaris individuals que els ofereixen en lloguer mentre no els fan servir. Gràcies a aquest intercanvi, qui té un vehicle en propietat obté uns ingressos i la persona que el lloga sol aconseguir un preu més baix que a les empreses tradicionals de lloguer. Un altre avantatge associat a aquest sistema és que s’aconsegueix que els cotxes estiguin menys estona en desús i això augmenta l’eficiència dels recursos emprats per fabricar-los.
SocialCar va ser la primera empresa en oferir aquesta modalitat. Actualment té uns 250.000 usuaris a l’Estat espanyol, un 40% dels quals són a Barcelona. Es publicita com la “número 1 en lloguer de vehicles particulars a Espanya”. Funciona de manera similar a Drivy i Amovens renting.
