La salut és un dels atribut que més s’associa a la bicicleta, tot i la contaminació que massa sovint s’ha de respirar, sobretot si se circula per ciutats amb tràfic dens. Però així i tot, si examinem més a fons la relació entre bicicleta i salut, veurem que el balanç global és clarament positiu. Els beneficis de la bici per a la salut, que per cert repercuteixen sobre els costos de la sanitat pública, poden ser un incentiu per fer-la servir més.
Bicicleta i salut i el poder de l’exercici físic
Els tres factors relacionats amb la mobilitat en bicicleta que més incideixen sobre la salut són la pol·lució de l’aire, els accidents i l’exercici físic. Aquest últim, l’exercici físic, és el que té una incidència més gran sobre la salut.
L’exercici físic desenvolupa les capacitats cardíaca, respiratòria i muscular. La Societat Espanyola de Salut Pública sosté que substituir el cotxe per la bicicleta o anar a peu pot reduir fins a un 50% el risc de patir malalties coronàries, diabetis i obesitat, i en un 30% el de tenir hipertensió. Un estudi va fer un seguiment a 334 nens i nenes durant 6 anys (tenien 9 o 10 anys en començar l’estudi), i va veure que al final tenien un perfil de risc cardiovascular més baix que els que havien utilitzat altres mitjans; recordem que entre la població infantil els índexos de sobrepès i obesitat estan pujant.
El preu de la contaminació per als pulmons ciclistes
De les 85 morts anuals que dèiem que s’evitarien canviant el cotxe per la bici o el transport públic, una mort seria evitada gràcies a la diferència en accidents i 13 gràcies a la menor pol·lució.5 Ara bé, aquest últim factor afecta de manera diferent els ciclistes i els ciutadans en general: hi haurien més ciclistes respirant pol·lució entre el trànsit, i les morts entre ells s’incrementarien en 1, mentre que els ciutadans estarien exposats a menys contaminació, i això evitaria 14 morts.
Així doncs, i en un entorn amb molts vehicles motoritzats, sembla que els pulmons dels ciclistes paguen un preu a canvi de la millor salubritat atmosfèrica per a tots. Cal dir que durant un temps s’ha cregut que els ciclistes respiren menys contaminació que els ocupants dels cotxes, perquè els sistemes de ventilació deixen passar part dels contaminants, que es van acumulant a l’interior del vehicle, i els ocupants estaran una estona més o menys llarga respirant aquest aire. Diversos estudis han mesurat la concentració de contaminants a dintre i a l’exterior dels cotxes i han vist que, al llarg d’un cert trajecte, n’hi acaben havent més a dintre que a fora; fins al doble o el triple.6
Però resulta que un ciclista respira més volum d’aire que un vianant o un conductor, pel fet que fa inhalacions profundes, més com més esforç està fent. Un estudi va analitzar la respiració de 55 persones voluntàries fent tres mateixos trajectes en cotxe i en bici, a Flandes. Es va veure que anant en bici s’inhalaven més del quàdruple de litres d’aire per minut, i, segons els investigadors, aquesta és la raó per la qual la quantitat de partícules contaminants inhalades multiplicava per entre 6 i 9 les inhalades durant els trajectes en cotxe.7
Però és important senyalar que un resultat en què coincideixen molts estudis és que la quantitat de contaminants que arriben al nas d’un ciclista disminueix moltíssim a mesura que el ciclista s’allunya de la font d’emissió dels contaminants. Per exemple, un estudi fet a diverses vies de Paris va veure que als carrils bici hi havia fins a la meitat d’òxids de nitrogen i de partícules que als carrils cotxe; un sol metre pot marcar una diferència, i fins i tot en un carril bus s’inhalaria menys pol·lució.
Així, les recomanacions per als ciclistes serien:
- Escollir carrils bici sempre que sigui possible (com més allunyats estiguin dels carrils cotxe, millor).
- Si cal circular entre els cotxes, evitar sobretot les rutes més congestionades, els túnels i els passos subterranis. No posar-se darrere dels camions, no enganxar-se al darrere dels cotxes, i, en parar als semàfors, avançar els cotxes.
- No circular en bici per zones amb molt trànsit si es tenen patologies pulmonars com asma o bronquitis crònica.
- Millor pedalar tranquil, per no haver de respirar tan profundament. Aprofitar l’ajuda del canvi de marxes de la bici.
- Inspirar pel nas (el nas humidifica i escalfa l’aire, i les mucoses filtren alguna pol·lució).
Posar-se una mascareta pot ajudar, però cal tenir en compte que no totes són iguals. Segons un estudi, l’eficàcia de les mascaretes no depèn no tant del material amb què estan fetes sinó de com s’ajusta a la cara.
Notes
- Dept de Territori i Sostenibilitat: “Baròmetre de la bicicleta 2012”.
- Rojas-Rueda, D. i altres (novembre 2012): “Replacing car trips by increasing bike and public transport in the greater Barcelona metropolitan area: A health impact assessment study.” Environment International vol. 49.
- Congrés SESPAS 2009.
- bici-vici.blogspot.com/search/label/salut.
- L’estudi no ha contemplat tots els contaminants sinó només les partícules ultrafines.
- Butlletí n. 32 d’Airparif, febrer 2009.
- Int Panis, L. i altres (2011). “Systematic analysis of health risks and physical activity associated with cycling policies “SHAPES” – Final Report.” Programa de Recerca Science for a Sustainable Development, Belgian Science Policy.
Aquest article es va escriure el gener del 2014 i s’ha actualitzat l’agost del 2019.
