El boicot de consum és una pràctica de protesta, generalment pacífica, en què els consumidors decideixen deixar de comprar productes o contractar serveis d’una empresa, marca o país com a resposta a comportaments o pràctiques que consideren injustes, immorals o perjudicials. El seu principal objectiu és fer pressió perquè canviïn alguna pràctica, generalment vinculada amb qüestions econòmiques, socials o legislatives.
En aquest article veurem diferents tipus de boicot que podem fer i casos d’èxit que demostren que el consum pot ser transformador.
5 tipus de boicot de consum
Existeixen diferents tipus de boicot perquè les formes de consum, les motivacions dels consumidors i els contextos socials i econòmics són diversos. Cada tipus de boicot de consum respon a una estratègia diferent per aconseguir un objectiu concret. Així per exemple, alguns boicots volen castigar una empresa per una pràctica concreta, altres busquen visibilitzar un problema social i també n’hi ha que promouen alternatives ètiques o sostenibles. Aquesta última, per exemple, és una de les pràctiques i raó de ser d’Opcions.
Boicot directe
Consisteix a deixar de comprar un producte o servei concret d’una empresa per motius ètics, ambientals, socials o polítics.
Exemples: no comprar roba d’una marca acusada d’explotació laboral o no comprar galetes fetes amb oli de palma per les greus conseqüències ambientals i socials que ocasiona l’obtenció d’aquest producte.
Boicot indirecte
És molt similar al cas anterior, però en aquest cas es penalitza als intermediaris, és a dir, es tracta d’evitar adquirir productes o serveis d’empreses que col·laboren amb una altra empresa objecte de boicot. D’aquesta manera, estem incorporant més agents en l’acció.
Exemples: evitar supermercats que venen productes d’una marca que volem boicotejar.
Buycott: consum positiu
En aquest cas, s’opta per consumir productes d’empreses amb pràctiques ètiques o sostenibles. És un tipus de boicot que des d’Opcions animem a fer sempre per tal que es converteixi en hàbit i no en una acció puntual. De fet, es correspon amb la tercera clau del consum conscient, comprar amb criteri.
Exemples: comprar a cooperatives, a entitats de l’economia social i solidària, a botigues de comerç just o, si es compra per Internet, a La Zona.
Boicot simbòlic o testimonial
Aquest tipus de boicot fa referència a accions de visibilització o sensibilització d’una causa concreta. Sovint, aquest tipus de boicot és el que precedeix la resta, ja que pretén informar de la pràctica que volem denunciar. (per exemple, un “dia sense compres”), així com generar debat o agafar magnituds mediàtiques.
Exemples: per exemple, dies previs al Black Friday, posem el focus en empreses o productes que tenen pràctiques injustes. Un altre exemple seria declarar un dia sense compres.
Boicot digital
Fa uns anys era un tipus de boicot inexistent, però en el nostre context ha començat a prendre importància. És una pràctica similar al boicot simbòlic, però centrada únicament en l’entorn digital. En aquest cas, la idea és deixar d’interactuar amb contingut d’una empresa, marca o persona (no seguir els seus perfils, no compartir el seu contingut…). També es pot actuar de manera proactiva i, directament, denunciar els perfils de les marques.
Exemples: esborrar el teu compte de plataformes que vulneren drets, com va passar darrerament amb la fugida massiva de la xarxa social “X”.
En qualsevol dels casos, perquè un boicot de consum funcioni, és fonamental que hi hagi una bona coordinació que garanteixi un abast significatiu, si no existeix el risc que es quedi en una acció residual i sense impacte real. Si, a més, es compta amb suport mediàtic o de gent influent, encara millor, ja que ens ajudarà a amplificar el missatge. Alhora, sempre que sigui possible, hem de reforçar les alternatives de consum que tenim a l’abast: denunciem allò que no ens agrada, però expliquem quines alternatives tenim; d’aquesta manera, estem oferint solucions a la gent que deixarà de consumir un producte, servei o marca i, al mateix temps, estem reforçant aquestes alternatives.
Exemples de boicots de consum que han funcionat
Estàs fent boicot i algú et diu que no serveix de res? Aquí et deixem amb 3 casos d’èxit. Si algú et qüestiona, explica-li algun d’aquests casos inspiradors.
Nestlé i la llet en pols per a nadons
A finals dels anys 70, Nestlé va fer una promoció molt agressiva en hospitals de països del Sud Global perquè oferissin la seva llet en pols a les mares que acabaven de donar llum, tot oferint una resposta als possibles problemes de lactància dels primers dies. Però això va generar greus problemes de salut en els nadons -i fins i tot morts-, els quals s’alimentaven amb una llet en pols que havia estat barrejada amb aigua no potable, amb objectes no esterilitzats o que no havia estat correctament manipulada.
L’ONG War On Want va publicar l’informe The Baby Killer per denunciar les pràctiques de la multinacional, fet que va ser clau per visibilitzar aquest abús i començar un boicot mundial. El boicot de consum a Nestlé va funcionar fins a tal punt que l’Organització Mundial del Comerç i UNICEF van establir un acord que prohibia la publicitat del producte i les pràctiques de màrqueting com oferir mostres gratuïtes a les mares.
Aquest article de Carro de Combate ho explica amb més detall.
Apartheid a Sud-àfrica
Durant les dècades de 1970 i 1980, la comunitat internacional va impulsar un ampli boicot econòmic, cultural i esportiu contra el règim de l’apartheid a Sud-àfrica, un sistema institucionalitzat de segregació racial que discriminava la població negra i altres minories.
El boicot va incloure la pressió perquè governs, empreses i institucions deixessin d’invertir o comerciar amb Sud-àfrica, així com la promoció de desinversió d’universitats, bancs i fons públics en empreses que operaven al país. També es van boicotejar esdeveniments culturals i esportius, com els Jocs Olímpics o tornejos internacionals, per aïllar el país a escala global.
Aquest moviment, que va comptar amb el suport de grups de drets civils, sindicats, estudiants i figures públiques arreu del món, va contribuir a una pressió econòmica i reputacional creixent sobre el règim sud-africà. Tot i que no va ser l’únic factor, el boicot va jugar un paper clau en la caiguda de l’apartheid, culminant amb l’alliberament de Nelson Mandela el 1990 i les primeres eleccions democràtiques el 1994.
Es tracta d’un dels exemples més citats de com una estratègia de boicot sostingut pot tenir un impacte polític real i profund. Aquest article d’El Salto aprofundeix una mica més en aquest tema.
Campanya contra Shell (Nigèria, anys 90)
Durant la dècada de 1990, Shell va ser acusada de contribuir a la devastació mediambiental del delta del Níger, a Nigèria, i de col·laborar amb el règim militar del país en la repressió de les comunitats locals com la del poble ogoni. El cas més emblemàtic va ser l’execució del líder ambientalista i activista pels drets humans Ken Saro-Wiwa i de vuit membres del Moviment per la Supervivència del Poble Ogoni el 1995. Aquest fet va provocar una onada de protestes globals i una crida a boicotejar els productes i serveis de Shell. El boicot incloïa campanyes de denúncia pública, pressió sobre inversors i universitats perquè retiressin els seus fons de la companyia, així com accions simbòliques de protesta a gasolineres.
Shell no va abandonar completament les seves activitats a Nigèria, però la seva reputació internacional es va veure greument afectada, fet que va forçar l’empresa a revisar algunes de les seves polítiques i a retirar-se d’algunes operacions. Això no obstant, avui en dia, el petroli encara contamina les terres del Níger.
Ecologistas en Acción parlen de l’execució de Ken Saro-Wiwa en aquest article.
Els boicots de consum poden ser una eina efectiva si s’utilitza de manera estratègica, ja que el poder de les persones consumidores pot transformar comportaments corporatius i fins i tot legislatius.
