Imagina’t entrant a un centre comercial on pots canviar el contracte del teu mòbil a Som Connexió, provar un Fairphone, o triar entre diverses ofertes d’ordinadors de segona mà ‒recuperats per una iniciativa com Circula‒. O comprar xampú a granel, que no trobes al teu barri. I si de pas poguessis prendre’t una cervesa artesana o un cafè de comerç just, i emportar-te a casa un formatge eco i de proximitat? I si els divendres poguessis anar-hi a veure concerts, teatre, o una xerrada interessant, i després quedar-te a prendre unes tapes i ballar una mica?
A Roma i a Pamplona ja hi ha experiències de (mini) centres comercials, sorgides de la intercooperació entre diverses iniciatives, que ofereixen unes quantes d’aquestes possibilitats. Al País Basc i a Astúries, podem trobar-hi grans superfícies especialitzades en productes de segona mà. I a Barcelona hi ha dos nous projectes intercooperatius: el primer obrirà portes el 2020, mentre que el segon es troba encara en fase de disseny.
De totes aquestes iniciatives en parlarem en aquest article, però abans reflexionarem sobre perquè ara trobem units dos conceptes, “centres comercials” i “consum conscient”, tradicionalment “barallats”.
Per què un centre comercial?
Es tracta de fer més fàcil i accessible el consum conscient, en especial per a les persones menys militants, i així arribar a noves consumidores, i fidelitzar més proporció del consum de les més sensibilitzades. És molt difícil comprar roba sostenible o de segona mà quan l’escassa oferta d’una ciutat es troba dividida en diverses botigues llunyanes entre elles. Perquè a més la varietat de models i talles en aquesta mena de botigues sovint no és molt àmplia. Una cosa semblant ens pot passar quan busquem un llibre concret a les llibreries “compromeses”. I la cosa es complica si pretenem comprar alhora una samarreta, un llibre i un parell de sabates.
A les més entusiastes, el consum conscient pot ajudar-nos a passar tardes fent exercici per la ciutat de botiga en botiga. I, reconeguem-ho, a desesperar-nos en molts casos. Però la majoria de les persones, sovint, acabem optant per l’opció més còmoda (sigui Amazon o un altre comerç en línia, qualsevol híper o supermercat local o, en el millor dels casos, un comerç de proximitat sense especial sensibilitat social o ambiental). Principi de realitat.
De fet, les alternatives de consum que estan sent capaces d’aconseguir capes més àmplies són les que ofereixen serveis més o menys homologables als de les seves competidores convencionals (moltes vegades “a un clic”). És el cas de la cooperativa elèctrica Som Energia, amb més de 100 mil contractes. O del banc ètic Triodos Bank, amb més de 200 mil clients, un 0,5% de la població espanyola (com a alternativa bancària d’economia solidària comptem amb Fiare).
A més, les petites botigues poden passar desapercebudes entre el teixit comercial. Un espai més gran, en canvi, aporta més visibilitat, confiança i potencial comunicatiu. I facilita que el públic potencial que s’acosta amb una motivació concreta, com pot ser l’alimentació, pugui descobrir oferta i iniciatives afins en altres camps –roba o tecnologia, per exemple–. És sabut que el fet d’agrupar diferents botigues en un espai o àrea, fins i tot oferint productes similars, no els perjudica sinó que sol reforçar-les, en generar un pol comercial més atractiu.
A això hem de sumar-hi que diversos dels projectes dels quals parlem en aquest article són fruit de la col·laboració de diverses entitats d’economia social i solidària (ESS), guiades per lògiques més cooperatives que competitives. Així, una aposta coherent és que cada empresa no hagi de mantenir la pròpia botiga (és més ineficient, en especial per a iniciatives petites), sinó que diverses empreses gestionin espais de venda comuns, on convisquin els productes i serveis de diversos proveïdors. De fet, una altra potencialitat d’un projecte d’aquestes característiques és la de generar més llaços entre les entitats del sector, potenciant les possibilitats de nous projectes d’intercooperació.
A més, un espai que combini l’activitat comercial amb oferta d’oci i propostes culturals té un important potencial com a espai de relació. Per això, si els projectes són capaços d’incorporar la dimensió social i comunitària (mitjançant mercats d’intercanvi, connexió amb el teixit social del barri, activitats de formació…) pot esdevenir un interessant espai de trobada i dinamització comunitària.
Una altra potencialitat d’un centre comercial cooperatiu pot ser la de visibilitzar juntes les diferents opcions de consum conscient, oferint una sensació de constituir una alternativa més completa i potent.
“Consum conscient” i “centre comercial” no són conceptes antagònics?
Els centres comercials han estat, fins l’arribada d’Amazon i el comerç electrònic, el referent més inequívoc del consumisme i dels seus impactes socials i ambientals més nocius. No ha de sorprendre’ns que la proposta de centres comercials del consum conscient pugui ser, en molts casos, rebuda amb raonables dubtes i crítiques.
Però en el cas de Barcelona, on s’està gestant un projecte d’aquestes característiques, en els primers contactes la bona acollida supera amb escreix les desconfiances. Va passar una cosa semblant quan diversos agents vam impulsar la proposta dels supermercats cooperatius.
I és que, com explicàvem en aquest article sobre la professionalització i el salt d’escala de les alternatives de consum, el punt de vista dominant ha canviat força en molt pocs anys (diria que en paral·lel a la veloç desdogmatizació de part de l’esquerra social i política, a l’escalf del 15M i les seves derivades electorals). Podríem titular aquesta evolució com “de les economies comunitàries a l’aposta socioempresarial”. De la creació de petits grups de consum o xarxes d’intercanvi a l’aposta per projectes socioempresarials d’escala més gran, capaces de generar ocupació i amb propostes comercials més allunyades d’exigències militants.
És en aquest context que pren cos la proposta dels centres comercials cooperatius. Les economies alternatives apostem per sortir dels marges i guanyar espai al mercat i a les polítiques públiques. (El que no vol dir que les iniciatives amb més accent comunitari ja no tinguin sentit, perquè cada model, com explicàvem en aquest article, aporta diferents avantatges i inconvenients.)
Una altra barrera cultural s’ha anat dissolent amb el pas dels anys. Em refereixo a la visió que considera les empreses, el consum o la banca com a activitats “malignes” o “pecaminoses”. O, com a mínim, poc compatibles amb la justícia i la transformació social. És una mirada que acompanya l’esquerra des dels temps dels essenis i de Jesucrist. Però en les últimes dècades l’ha anat erosionant l’extensió d’experiències de banca ètica (quantes vegades devem haver sentit dir que banca ètica és un oxímoron?), comerç just, consum agroecològic o mercats socials. Són experiències que demostren que activitat econòmica i compromís social i ambiental poden anar de bracet.
Tot això sense oblidar que el consum conscient comença per reduir el nostre consum, màxima que no ha de deixar de tenir present qualsevol projecte comercial compromès.
Dubtes i desconfiances raonables
Són diverses les desconfiances que pot generar una proposta innovadora com la dels centres comercials del consum conscient. Un projecte així pot perjudicar el ja amenaçat comerç de proximitat del barri en què se situï? Pot legitimar actituds consumistes vestint-les de “consum alternatiu”? Pot fomentar un excessiu “centralisme” atraient cap a si part de l’oferta alternativa d’altres barris? Pot un comerç compromès –en casos com la roba o els llibres– mantenir la seva botiga preexistent –i un volum de vendes acceptable– i alhora implicar-se en un nou projecte més ampli i, potser, més atractiu?
Els dubtes són molts i raonables, però la intuïció és que els beneficis poden ser més grans que els perjudicis. I que un espai d’aquestes característiques pot ajudar a reactivar el teixit comercial local del barri en què se situï. Per als inevitables efectes secundaris caldrà, quan sigui possible, buscar fórmules compensatòries. Un exemple podria ser establir acords de col·laboració amb el comerç del barri i el comerç alternatiu de la ciutat (com una targeta de fidelització comuna o acords de mútua promoció).
Però, no ens enganyem, tota nova fórmula pot tenir algun tipus d’impacte –també a vegades negatiu– sobre les que ja existien. Es tracta, com en el cas de qualsevol altra decisió, de valorar pros i contres de les diferents opcions, de procurar minimitzar en la mesura que sigui possible els efectes indesitjats i, sobretot, d’aprendre de l’experiència. No fer una bona truita per no voler trencar cap ou no sembla la millor opció.
Experiències inspiradores
No conec de cap realitat d’economia social i solidària que s’ajusti a la idea d’un centre comercial “complet” tal com ho he descrit a l’inici d’aquest article. Però sí que hi ha diverses experiències que compten amb una oferta plural. Les presentem a continuació.
La Città dell’altra Economia (Roma)
La Città dell’altra Economia, inaugurada el 2004, és un laboratori ciutadà que compta amb 3.500 metres quadrats dedicats a la promoció de les pràctiques econòmiques alternatives. Amb exposició, venda (una llibreria infantil i un restaurant de productes ecològics i de comerç just), i una oferta cultural i formativa permanent.
“DSCF6886” d’arbobo amb llicència CC BY-NC-SA 2.0
La rehabilitació i condicionament de l’espai va necessitar una important inversió municipal. La gestió és a càrrec d’una consorci entre l’Ajuntament de Roma i la Taula de l’Altra Economia (integrada per cooperatives d’economia solidària, inserció sociolaboral i producció i distribució ecològica), que ha d’autofinançar la seva activitat.
Ekocenter i altres experiències en productes de segona mà
Els EkoCenter del Grup Emaús Fundación Social són grans superfícies (entre els 1.500 i els 2.000 metres quadrats) que ofereixen productes de segona mà a preus reduïts, assequibles per a economies vulnerables. Venen des de roba i complements de moda fins a mobles, electrodomèstics, llibres o articles de basar. Podem trobar un Ekocenter a Donostia, a Irun, a Avilés i a Arrasate. El primer a obrir les portes, el 2006, va ser el de Donostia.
A la Emaús Social Faktory de Donostia –una altra iniciativa del mateix grup–, podem, a més de comprar, prendre’ns un cafè o acudir a una visita guiada sobre moda sostenible. O visitar la Gauzateka, una “biblioteca de les coses” (a Barcelona se n’acaba d’inaugurar una altra) en la qual es deixen per uns dies objectes d’ús poc freqüent (com ara eines o crosses) que no necessitem tenir en propietat.
Els Ekocenter i la Faktory són només un exemple de les desenes de botigues i mercats de segona mà de les desenes d’empreses recuperadores d’economia social i solidària existents a Espanya (una sola entitat com Koopera gestiona una trentena d’establiments). Si ressalto els Ekocenter en aquest text és perquè són les experiències més grans de les quals tinc coneixement. Benvinguda, com sempre, qualsevol aportació als comentaris de l’article.
Geltoki Iruña
Geltoki Iruña, de la qual vam parlar a mitjans del 2018, poc després que obrís les seves portes, s’assembla al projecte romà abans citat en l’esperit intercooperatiu i en el perfil de les entitats impulsores. Que són entitats tan representatives a Navarra com la Red de Economía Alternativa y Solidaria (REAS), el sindicat agrari EHNE, Traperos de Emaús, el Consell de la Producció Agrària Ecològica (CPAEN) i la Asociación de Elaboradores de Alimentos Artesanos.
Geltoki és un local de 900 metres quadrats dedicat a la promoció de l’economia solidària, la sobirania alimentària, l’art i la cultura alternativa. Compta amb un bar-restaurant i tres espais de venda: alimentació, artesania i productes de segona mà. Disposa també d’àrees per a la lectura, per a acollir teatre o concerts, a més d’accés a instal·lacions municipals contigües com una sala d’activitats i un espai ampli que acull fires i esdeveniments de més dimensió.
Cal destacar la seva ubicació, a l’antiga estació d’autobusos de Pamplona. Tant per ser un lloc molt cèntric, com per la seva càrrega simbòlica, ja que és molt a prop d’El Corte Inglés de la ciutat. Tot un contrast de models.
És, a més, un projecte participatiu, en comptar amb una trentena d’entitats col·laboradores. La governança del projecte recau en les entitats impulsores, i aquestes es coordinen amb la cooperativa sense ànim de lucre que gestiona el local, que ocupa a onze treballadores.
La representativitat de les entitats impulsores i col·laboradores ha permès un important suport municipal: una inversió de gairebé 700 mil euros en obres de condicionament de l’espai, i unes condicions de lloguer molt favorables: un cànon mínim de lloguer de només 2.000 euros anuals i una cessió fins al 2024.
Pròximament, Barcelona
La Comunal de Sants és un projecte d’intercooperació impulsat per vuit cooperatives. Obrirà portes durant el 2020 i, a més d’albergar els espais de treball de diferents entitats, incorporarà una oferta comercial composta de llibreria, roba de comerç just i classes d’idiomes.
En la línia de projectes veterans com el Kafe Antzokia de Bilbao, La Comunal comptarà amb un espai de trobada –La Deskomunal–, que oferirà cuina de mercat i una programació cultural regular i de qualitat, comptant amb una sala de concerts totalment insonoritzada.
L’edifici ha estat rehabilitat sota la direcció d’una de les cooperatives impulsores –La Col– tenint en compte criteris de sostenibilitat.
A més de les experiències esmentades, que ja són una realitat, val la pena conèixer una altra ambiciosa iniciativa que s’està coent a Barcelona, encara que trigarà encara uns anys a obrir portes. És un projecte impulsat pel Grup Ecos (que agrupa 18 cooperatives) i Abacus (que gestiona 48 botigues i compta amb 900 mil sòcies de consum i 500 de treball), amb la col·laboració d’Opcions.
Fa uns anys que aquestes entitats es plantegen la conveniència d’impulsar un centre comercial del consum conscient i l’ESS amb una oferta completa que inclogui roba, llibreria, alimentació, restauració, programació cultural… (aquí una breu presentació). Des de 2018 han posat fil a l’agulla, redactant un projecte i un estudi de viabilitat, i obrint la proposta a les cooperatives i entitats del sector.
Entre les iniciatives esmentades, la proposta del Grup Ecos i Abacus per a Barcelona és la més assimilable a la idea d’un centre comercial amb una oferta àmplia i diversa, com la que descrivíem a l’inici de l’article. Però també és l’única que de moment és només un projecte.
Destacaria també d’aquest projecte l’aliança, desitjable encara que no tan habitual en experiències socioempresarials concretes, entre les “subfamílies” de l’economia social –Abacus– i de l’economia solidària –Grup Ecos–. Aquest text explica les diferències entre les citades tradicions.
El paper de les administracions
En gairebé totes les experiències esmentades el suport de les administracions ha estat clau en el naixement dels projectes. En aquesta línia, Barcelona espera poder comptar en un futur amb un espai públic disposat a acollir un projecte d’aquestes característiques. El Pla Director de la reforma de l’antiga presó de la Model contempla aquesta possibilitat, sol·licitada per la ciutadania en el procés participatiu que va precedir-ne l’elaboració.
La Model es convertirà en un pol d’equipaments públics i espai verd. Mentre que l’anterior pla per a la presó contemplava 18.000 metres quadrats per a usos terciaris i hotelers, l’actual govern municipal ha preferit prioritzar els serveis d’interès públic. Entre ells es preveu un espai d’aproximadament 2.000 metres quadrats per a l’oferta comercial d’economia social i solidària, amb l’objectiu de “fer fàcil i atractiu el consum de productes i serveis de consum responsable i ESS”.
A més, l’Ajuntament exposa al citat Pla Director, en línia amb la seva aposta per la contractació sostenible, que també els altres set equipaments del projecte de la Model es proveeixin preferentment de productes i serveis de consum responsable i economia social, la qual cosa pot suposar també una important demanda per al futur espai comercial.
Malgrat que és previsible que aquest equipament tardi uns anys a veure la llum, seria desitjable que durant l’actual mandat es poguessin concretar característiques i terminis per a aquest espai.
El 2018, des d’Opcions vam contribuir a estendre el debat sobre els supermercats cooperatius (i qüestionar la idea que “el petit –sempre– és bell”). Comencem el 2020 intentant trencar un altre esquema, la tradicional oposició entre consum conscient i centres comercials. Quina serà la següent proposta en aquests temps veloços que vivim? Una bona i ambiciosa proposta seria un Amazon de l’economia social i solidària, ja sigui un nou projecte o l’ampliació d’experiències existents com la d’El Mercat Social.
