Hem rebut prop de 100 propostes que hem acabat transformant en 18.

L’equip d’Opcions hem llegit detingudament totes les propostes i hem fet una feina d’agrupar les propostes que s’assemblen entre elles. Ho hem fet així per facilitar la fase de les votacions, però respectant totes les idees que heu aportat. D’altra banda, hi ha temes proposats que ja hem tractat recentment o que no són prou amplis com per fer un Quadern; en aquests casos, ens hem guardat la proposta per dedicar-li un article.

A continuació, exposem els temes que els socis i sòcies ens han proposat. Al final de totes les propostes, trobaràs una explicació més àmplia de cadascuna d’elles i el formulari que et permetrà votar 2 temes de tots els proposats. Pots votar fins al divendres, 29 de novembre.

Consum de cossos
Les relacions sexoafectives s’han convertit en un nou producte de consum a través de plataformes com Tinder, okCupid o Grinder. Superar l’amor romàntic és un pas important, però la liberalització total de l’amor ens ha portat al capitalisme de l’amor. Ens aturarem a reflexionar sobre això?

Tèxtil: doma la moda
La indústria tèxtil presenta un panorama complex, amb deslocalitzacions, contaminació i alts nivells de precarietat. Fins a quin punt som conscients dels impactes ambientals i humanitaris que genera la nostra roba? Quins són els interessos de la indústria de la moda i com aconsegueix modelar el nostre consum? Explorarem iniciatives alternatives com el comerç just, el reaprofitament tèxtil, la producció, els mercats d’intercanvi, etc.

A fons amb el consum responsable
Com comuniquem el consum responsable? Quin paper té el consum en l’actual moment d’emergència i crisi ecosocial? Hem arribat al nostre sostre? Què ha fallat en el nostre discurs i què ha funcionat? Com l’integrem en les polítiques municipals? Recull pràctic de petits gestos quotidians que ajuden a fer un consum més conscient i estalviar energia i recursos.

Tourists go home
El model turístic actual, considerat extractivista, necessita un canvi radical i transformar-se en el moment vital que vivim. Per això, és un treball col·lectiu plantejar-nos un model de turisme o manera de viatjar que sigui sostenible i tingui en compte els recursos i les vides en els llocs que habitem o visitem. Però, per on comencem?

Tecnologies i Internet. Eines digitals ètiques
Les tecnologies digitals han transformat positivament la nostra vida quotidiana, però també han generat preocupacions i conseqüències ambientals que no són tan òbvies. Parlem de consum conscient d’aplicacions de mòbil i de xarxes socials: whatsapp, Telegram, X, Instagram, IA, correu electrònic gmail/yahoo, Drive (emmagatzematge núvol), etc. Què suposa utilitzar aquestes eines digitals de manera “gratuïta”? Quin ús es fa de les nostres dades? Quines alternatives tenim pel que fa a eines de gestió personal, xarxes socials o altres aplicacions?

Educar pel canvi i la sostenibilitat
L’educació és fonamental per assolir la transformació ecosocial. Per això, hem de promoure models educatius que fomentin el pensament crític i la participació activa. Però, des de quina edat s’hauria de començar aquesta educació en sostenibilitat?

Influencers del consum
Qui són els influencers actuals? Quina és la clau del seu èxit? Com incideixen en les nostres tendències polítiques, socials i de consum? Quina indústria, grups o interessos hi ha darrere? I nosaltres, tenim influencers del consum responsable i de la transició ecosocial?

El negoci de la salut
Qui supervisa el sector econòmic que gira al voltant de la salut? Qui es beneficia de la mala salut de la gent? El consum de psicofàrmacs és proporcional al malestar que genera l’organització de la nostra societat i el grau de medicalització per raons de salut mental és alarmant. El gran negoci de les farmacèutiques enfront del preuat valor de la salut de les persones… on trobem l’equilibri?

Arts, oficis i artesania, la producció a contracorrent
Avui en dia una colla d’oficis estan en perill d’extinció. Molts d’ells són oficis vinculats a la producció d’elements força fonamentals en el nostre dia a dia (roba, calçat, mobles i estris per a la llar, etc.) i que l’automatització dels processos productius ha desplaçat. Però, què hi ha darrere de cada compra a grans empreses i no en el petit comerç? El ritme de vida tindrà alguna cosa a veure amb l’hàbit de consum?

Cultura sostenible
La cultura també pot ser sostenible des del punt de vista ambiental i pot ajudar a connectar amb el canvi que necessitem, construint nous imaginaris des de les arts plàstiques, la música, el cinema, el teatre… Quines propostes culturals ens ajuden a imaginar futurs més sostenibles? Quin paper hi té la indústria cultural? Comprem llibres, anem al cinema i al teatre, gaudim dels festivals de música, visitem museus, etc.; quin és el nostre potencial transformador en tant que consumidores culturals?

D’aquesta carn, no en menjaré
En els últims anys, han sorgit alternatives a la carn, com les de base vegetal, la carn impresa en 3D i la carn de laboratori. No obstant això, hi ha una falta d’informació sobre els seus impactes en la salut, el medi ambient i l’economia rural. Quin és l’impacte a nivell ambiental, personal i comunitari que té aquesta nova faceta de la carn? A més, relacionat amb la carn, com han variat els nostres hàbits alimentaris? Com s’han modelat els nostres gustos?

Tecnologia i elevat consum de dades. No és verd tot el que s’endolla
Quin és el cost mediambiental del consum de dades? L’ús d’Internet no és innocu i darrere d’aquesta activitat hi ha un elevat nivell de contaminació, a més de moltes persones treballant en el processament de dades per a la IA. Les empreses tecnològiques són transparents amb l’impacte de la seva activitat? Podem conèixer violacions dels drets humans i depredació de recursos naturals amaguen les empreses tecnològiques? Veurem activitats econòmiques i reproductives que fan un pas endarrere en el consum de dades i de tecnologia.

Estudis de mercat: el saber ja no ens farà lliures
Relació entre els estudis i el mercat. De quina manera les universitats i dispositius d’ensenyament serveixen els interessos de les grans corporacions?

Temps… atura’t
L’estrès, el cansament, l’imperi del rellotge… De quina manera ens ajudaria la reducció de la jornada laboral en la recuperació de la nostra salut mental, la posada de la vida al centre o la lluita per la defensa climàtica? La patologització del malestar d’aquesta societat.

Menjar públic responsable
El paper de les administracions públiques és clau per caminar cap al canvi de paradigma del mercat alimentari. Calen regulacions i canvis legislatius, però també reforçar el paper de l’administració com a consumidora responsable. Escoles, menjadors socials, hospitals, residències, màquines de vending, càterings, etc. com incorporen mesures de sostenibilitat ambiental, social i productiva?

Agroindústria: la insostenibilitat del sistema alimentari
Problematitzem l’actual sistema alimentari, des de la producció fins al consum. Quins són els impactes ambientals de la indústria agrícola?

Consumir de proximitat o no consumir
Recull de criteris per poder consumir de proximitat en allò que realment sigui factible i bo. Si bé és cert que no tot allò que consumim pot ser de proximitat (per exemple, bona part de la tecnologia), sí que hem de poder tenir uns criteris que ens ajudin a escollir: que sigui el més just possible, de llarga durada, etc. Què és millor, un producte ecològic encara que vingui de més lluny o un producte convencional de proximitat? És possible exigir que la roba sigui feta amb matèries primeres de proximitat o només podem buscar o potenciar amb el nostre consum que sigui confeccionada aquí? Podem consumir plàtans o hem de prescindir d’aquest fruit de manera diària i només consumir fruita de proximitat?

Consumir sense comprar
Bancs de temps, bancs de les coses, voluntariat en cooperatives… poden ser variacions d’una activitat que ve de molt lluny en el temps, com són els mercats d’intercanvi en general i el consum més enllà del mercat. Què tenen en comú? Es poden actualitzar? Hi ha possibles sinergies? Quin paper hi poden tenir les cooperatives de consum actuals? I les cooperatives de serveis? Tenen futur o estem condemnades a veure els diners com a únic agent d’intercanvi?