Hi ha mitjans de comunicació que neixen amb ànima militant. És el cas de la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas. El primer número es va publicar el març de 2010 i, des de llavors, ha anat tractant trimestralment diversos temes, sempre amb la sobirania alimentària com a fil conductor: canvi climàtic, migracions, consum de carn o economia feminista. Però Soberanía Alimentaria no s’ha limitat a ser una simple productora de continguts. Gustavo Duch, promotor del projecte i membre de l’equip coordinador, defineix així el procés viscut durant aquests anys: “La revista s’ha anat consolidant en aquest temps com un espai col·lectiu de pensament crític, ja que hi han anat confluint mirades procedents de diversos sectors i territoris, aportant riquesa als debats”.
A l’origen del projecte, ja hi ha la llavor d’aquesta dimensió col·lectiva. Va néixer sota la inspiració de la publicació Biodiversidad, Sustento y Culturas, publicada a Amèrica Llatina per l’organització GRAIN, des del 1999. Plataforma Rural, COAG, Via Campesina i la mateixa GRAIN van impulsar la creació d’una capçalera similar centrada a la realitat de l’Estat espanyol. Van comptar des de l’inici amb la col·laboració i suport de nombroses ONG i moltes complicitats dins els moviments socials, en especial, en el món ecologista. En paraules de Duch, l’objectiu de la revista és “generar debat posant al centre les veus del sector agrari i el món rural, que pateixen un biaix important als mitjans de comunicació habituals, i fins i tot en molts mitjans alternatius”.
Número rere número, Soberanía Alimentaria posa sobre la taula els desafiaments que l’àmbit rural i el sector agrari afronten avui dia. Ho fa mostrant aquesta realitat des d’un coneixement profund, vinculant-la, com no podia ser d’altra manera, al funcionament del sistema alimentari i als nostres hàbits de consum. Al seu web, on van apareixent els articles publicats en paper, la capçalera es defineix així: “Una revista de pensament crític que vol ajudar a imaginar i construir noves realitats socials i econòmiques per deixar enrere el capitalisme“.
Al seu darrer número, el 32, han abordat com a tema central el turisme. Pot ser la solució per a un medi rural abandonat, com sembla que sempre s’ha promès? A les seves pàgines es posa en dubte a través de l’exemple de les Illes Balears i de Catalunya, es parla de gentrificació rural i dels riscos d’idealitzar el camp, tot i que també s’ofereixen propostes en positiu, com el que poden aportar les cultures alimentàries de cada territori a un turisme amb un nou enfocament, més proper a l’economia social i solidària.
La revista Soberanía Alimentaria sempre ha considerat fonamental la mirada feminista. La seva manera d’incorporar aquest enfocament li va merèixer l’any passat el premi de Bones Pràctiques de comunicació no sexista de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya: “A més d’aspectes fonamentals com incorporar les veus de les dones o que el llenguatge sigui neutral, es tracta, entre moltes altres coses, d’interioritzar el tema de les cures, el treball invisibilitzat i qüestionar privilegis”, explica Duch.
Amb vuit anys de trajectòria al darrere, la publicació, que s’edita a Barcelona (tot i que es corregeix a València, es maqueta a Cadis i s’imprimeix a Guipúscoa), es replanteja la pròpia estructura per fer-se més horitzontal. Durant aquesta primera etapa, s’han teixit aliances amb nombrosos col·lectius i persones que han enriquit el projecte amb les seves aportacions. S’ha construït així una xarxa diversa i amb base als territoris, aspecte fonamental per oferir una mirada plural i descentralitzada. Ara el repte és dotar-se d’una estructura que permeti enfortir aquests llaços i continuar treballant a favor de la sobirania alimentària.
