L’experiència de la Park Slope Food Coop, de Brooklyn, ha cridat l’atenció d’Europa. Sobretot, des que es va estrenar el documental dirigit per Tom Boothe que en mostra el funcionament i transmet l’ànima del projecte. Molts es pregunten com és possible que hagi funcionat tan bé i volen conèixer-ne les claus de l’èxit. Tom Boothe creu que un dels secrets més importants del projecte Food Coop és la seva capacitat de transformació social. Per això el subtítol del documental és: “L’experiència social més bonica d’Estats Units”.
Com funciona la Park Slope Food Coop
Els principis bàsics que regeixen l’organització de la Food Coop són:
- Universalitat de participació. Tots els socis, al marge de la seva capacitat econòmica, participen cada mes 2,45 minuts. A canvi d’aquesta inversió en hores de treball, els socis poden accedir a les compres en el supermercat a productes entre un 20 i un 40% més econòmics que en una botiga ecològica convencional de Nova York.
- Gran diversitat de productes a les prestatgeries. L’oferta de productes és prou àmplia com per a permetre fer tota la compra al supermercat. D’aquesta manera la inversió en temps per a una família dona un rèdit econòmic que justifica de sobres la participació en la cooperativa i encoratja a continuar-hi.
- Preus assequibles. Tot i que el projecte dóna prioritat als productes ecològics i de proximitat, és possible trobar-hi també productes no eco, però al més propers possible a la filosofia del projecte i, en conseqüència, de preu inferior. D’aquesta manera s’adequa l’oferta a diverses capacitats adquisitives. Hi ha dos altres factors que contribueixen a la reducció dels preus: el treball voluntari i la mida del projecte. Tenir disset mil sòcies permet, a més de disposar de molta mà d’obra voluntaria (el 70% de l´emprada en el projecte), fer comandes de més abast, un factor clau per abaratir preus.
- La promoció de la igualtat d’oportunitats de ser soci. Es permet una reducció del dipòsit que els socis han de donar en ingressar al projecte si es demostren dificultats econòmiques. De la mateixa manera, el projecte accepta pagar una part de la compra amb uns tiquets d’ajuda per a menjar que atorga l’Estat a famílies en dificultat.
- La professionalització i bona gestió del projecte. Una de les coses que sorprèn de la Food Coop és la gran feina organitzativa que hi ha darrere del seu bon funcionament. Perquè un projecte que obre gairebé cada dia de l’any, de 9 del matí a 22 h del vespre, sustentat en un 70% en la força de treball dels socis voluntaris funcioni amb la mateixa eficàcia d’un supermercat convencional, ha estat necessari desenvolupar moltes estratègies. Tots els aspectes del projecte que depenen dels socis treballadors estan regulats per un sistema de normes i protocols exhaustius que és fruit de l’experiència recollida durant més de quaranta anys.
Aquestes són algunes de les actuacions que permeten que persones de diferents amb diferents hàbits de consum i capacitats econòmiques convisquin en un mateix projecte. Però aquests aspectes organitzatius bàsics no són els únics que contribueixen a un bon ambient de convivència en el projecte.
A través d’un altre tipus d’estratègies integrades en l’activitat diària, s’aconsegueix una barreja humana insòlita i alhora una organització efectiva. De fet, el clima de col·laboració relaxada i la diversitat van ser alguns dels aspectes que més van cridar l’atenció al mateix Tom Boothe el primer cop que va visitar la Park Slope Food Coop.
Principis i flexibilitat
El consum ecològic és important per a la Park Slope Food Coop, però també ho són els valors de la llibertat i la cooperació. Una estratègia clau del projecte és la flexibilitat. Com es concreta això a la pràctica?
Divulgació dels valors del consum ecològic i de proximitat sense pressions
El projecte no pretèn que tots els socis parteixin d’una mateixa mirada sobre la importància del menjar agroecològic. Durant la xerrada obligatòria de benvinguda, es transmet als nous socis que són lliures de participar en el projecte per motius purament econòmics. Alhora se’ls informa dels motius que porten a la Food Coop a triar productes de qualitat i amb respecte al medi ambient i als seus productors. En paral·lel, s’ofereixen també xerrades gratuïtes divulgatives d’assistència voluntària sobre temes relacionats amb el consum conscient que formen part de l’agenda d’activitats, per ajudar a valorar la selecció de productes i productors.
Creació d’una oferta de productes que reflecteix la diversitat cultural, i/o d’hàbits de consum dels seus socis
A les prestatgeries de la Park Slope Food Coop es poden trobar des de productes convencionals a específics per a celíacs, crudívors, vegans, o kosher, però també alguns típics de determinades cultures que formen part de la comunitat de Brooklyn: Jamaica, Sudamèrica, Japó, Europa, etc. Per tant, a Food Coop és possible trobar alguns productes que a primer cop d’ull potser no encaixen dins la filosofia del projecte a nivell ideològic, però que cobreixen una necessitat d’algun dels col·lectius que en formen part. Amb aquesta estratègia, el projecte s’allunya d’una selecció de producte excessivament purista, que allunyaria els socis que no corresponguessin amb aquell nivell de conscienciació ecològica.
Modalitats de participació que s’adequen a la situació personal de cada soci
A la Park Slope Food Coop hi ha persones amb horaris, professions i moments vitals que són diametralment oposats. Per això el projecte ofereix una gran varietat de possibilitats de participació per tal que determinades situacions no siguin un impediment per a ser soci. Els socis treballadors han de participar 2,45 hores cada mes per a tenir dret a compra. Tot i que una bona part dels torns per a que pugui funcionar la cooperativa han de tenir un ritme mensual i fix, és possible participar amb altres modalitats, en alguns casos amb places limitades. Alguns exemples són:
- Avançament de torns. És possible tenir dret a fer més torns dels necessaris i guardar-los en el banc d’hores personals per a determinats moments.
- Concentració de torns. També és possible fer tots els torns de l’any concentrats en una determinada franja de temps, com per exemple les vacances, per a persones amb dificultats de participar durant determinats moments de l’any.
- Baixes per naixement d’un fill. Les famílies que tenen un fill poden beneficiar-se d’una “baixa” d’un any sense realitzar els torns corresponents sense perdre el dret a compra en el supermercat.
- Tasques no ordinàries. És possible participar en projectes especials, de manera puntual i previa aprovació de l’assemblea, que corresponguin a habilitats personals dels socis que encaixin amb les necessitats presents del projecte.
A partir d’aquestes estratègies pràctiques, la Park Slope Food Coop aconsegueix atraure i mantenir una gran diversitat de socis, units per la seva missió: aconseguir bon menjar a bon preu. Però amb les estratègies de participació universal i inclusiva que hem esmentat, el que aconsegueix va molt més enllà de la pura obtenció de menjar eco a preu “d’oferta”.
Comunitat Park Slope Food Coop: convivència i aprenentatge
La Food Coop assegura, a través dels diferents tipus de feina que formen part del seu funcionament, una possibilitat de convivència entre persones que obre les portes a una comprensió més profunda de la seva missió. Quan es viu la cooperativa en la seva quotidianitat hi ha centenars de possibilitats d’aprenentatge que creen vincles entre les persones i alhora fan més fort el projecte:
Xerrar mentre es tallen els formatges que es vendran al granel, acompanyar a un altre soci a casa amb el carret de la compra, tenir cura dels fills dels socis a la sala de joc infantil, parlar de receptes de cuina mentre es fa de caixer, descobrir nous productes mentre es reposa el que manca a les prestatgeries, rebre els productes dels proveïdors que els porten sense intermediaris i tantes situacions que formen part de la vida quotidiana del projecte!
Una de les màximes de l’educació ambiental és que cal estar en contacte amb la natura per a estimar-la en primer lloc, i per a defensar-la en una segona fase. En certa manera, la Park Slope Food Coop utilitza la mateixa estratègia. La participació obligatòria garanteix el contacte amb el projecte, el producte i la seva gent i, a partir d’aquí, obre la porta a la comprensió de què és aquesta cooperativa. És per això que els seus fundadors consideren l’experiència personal de la participació com un motor imprescindible.
Quan una persona esdevé sòcia d’un projecte d’aquestes característiques, amb una organització que beneficia a la vegada a un mateix, a altres persones i al medi ambient, és difícil no sentir-se orgullós de formar-ne part. I llavors l’obligatorietat de participació passa a ser una mena de voluntariat, el qual es fa amb gran plaer, quan es pren consciència de que el que es rep supera amb escreix el que es dóna.
Food Coop vetlla per facilitar la participació de les persones i famílies independentment de la situació o etapa vital en què es trobin. Les famílies amb nens petits, immigrants o habitants temporals de la ciutat, persones grans o amb dificultats econòmiques poden sentir-se acollides no només amb paraules, sinó també amb accions concretes.
“Food Coop”: un documental inspirador
El documental Food Coop, de l’americà Tom Boothe, ens descobreix l’esperit de la Park Slope Food Coop. Boothe va viure la creació del documental al mateix temps que participava en l’obertura d’un supermercat cooperatiu a la seva ciutat de residència, en aquell moment Paris. La Food Coop parisina es va batejar amb el nom de La Louve, i avui compta ja amb més de 6.000 socis.
En una entrevista, Tom Boothe confessava que quan va començar a compartir amb altres persones la idea d’obrir el supermercat parisí, va trobar-se amb molts dubtes entre les persones del seu entorn. Molta gent pensava que als Estats Units hi havia molta cultura de “fer coses junts” i a París aquell sistema col·laboratiu no funcionaria. Però s’equivocaven: els socis van portar de seguida nous socis i, fins i tot, en un determinat moment van haver d’evitar sortir en premsa per no créixer de manera precipitada.
Gràcies a les converses que va tenir amb els fundadors de la Park Slope Food Coop, Boothe va aconseguir comprendre el perquè de la seva organització i la importància de mantenir inalterables alguns dels seus principis. De fet, la mateixa Food Coop concedeix assessorament i crèdit a les cooperatives de consum que vulguin obrir-se en altres barris de la mateixa ciutat de Nova York. La condició per a ser beneficiari d’aquestes ajudes, és precisament aquesta: que alguns aspectes del projecte es reprodueixin amb exactitud. Segons els fundadors, el manteniment d’un cert tipus d’organització ajuda a garantir la seva continuïtat i a desenvolupar-ne el vessant social.
Quan es pregunta a Tom Boothe pel secret de la convivència entre persones a la Food Coop, respon que per a ell el projecte havia de ser com una biblioteca, que uneix les persones que tenen alguna necessitat bàsica en comú. En el cas de la biblioteca el motiu d’unió seria l’amor a la lectura, sigui del gènere que sigui. Segons ell, el que uneix els socis de la Food Coop és l’amor pel bon menjar. La connexió amb una necessitat humana universal és un dels grans i definitius secrets de l’èxit del projecte, a partir del qual s’ha construït tota la resta. La Park Slope Food Coop és un projecte que combina amb eficàcia economia i ecologia amb la construcció de comunitat i transformació personal, focalitzant-se en el que ens uneix com a persones i no en el que ens separa.
