Ciutats inundades de cotxes, amb els vianants relegats, literalment, als marges. Camps i muntanyes esquitxades d’urbanitzacions sense serveis, on el vehicle privat es fa indispensable per viure-hi. Trànsit constant de mercaderies, sovint prescindibles i, cada cop més, en serveis al detall: de la pantalla a la porta de casa. Models de ciutat i estils de vida addictes al petroli. O no?
Amb el peak oil a sobre i índexs de contaminació que atempten contra la nostra salut, totes les mirades es giren cap al cotxe elèctric. Però, representa realment el canvi que ens permetrà no canviar res? L’article de la Montse Peiron trenca el mite del cotxe d’emissions zero i posa de relleu les raons ambientals i socials que obliguen a una transformació més profunda: substituir la flota de vehicles amb motor de combustió per vehicles elèctrics no és la solució al desafiament que tenim a sobre la taula. Ens enfrontem al repte col·lectiu de construir un nou model de mobilitat que acabi amb el regnat de l’automòbil. Li hem regalat durant dècades el nostre espai públic i ara toca reconquerir-lo. Perquè el preu que paguem per la comoditat i la llibertat és massa alt i no ens el podem permetre.
L’objectiu és clar i l’entrevista a l’Olga Margalef, de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, aporta arguments de sobres. En canvi, el camí per arribar-hi és incert i la controvèrsia està servida. Cal informació contrastada sobre els efectes de les diverses mesures que es poden prendre des de l’administració, però la penalització de l’ús del vehicle privat sembla ineludible.
I mentre el canvi global no arriba, tenim a les mans les eines per començar a fer-lo realitat a les nostres vides. Les expliquem a la guia pràctica. Les tres claus del consum conscient aplicades a la mobilitat vindrien a ser:
1. Reduim desplaçaments amb vehicle motoritzat i, quan conduïm, fem-ho de forma eficient per reduir la despesa energètica.
2. Compartim trajectes o vehicles: el transport públic és el millor aliat, però per a certs usos també tenim el carsharing i el lloguer.
3. Si hem de comprar un vehicle, que sigui elèctric i amb l’autonomia justa que necessitem.
Per a molts, dir adéu al cotxe és una renúncia difícil, perquè s’associa amb pèrdua de llibertat. Per això hem volgut dedicar les pàgines del reportatge a mostrar les vacances de persones que viatgen a peu, amb bicicleta, cavall o veler. Són testimonis que no deixen lloc al dubte: la llibertat és molt més que un vehicle i, per gaudir el camí, només cal tenir clar l’horitzó perseguit.
