Encara et fa mandra el paper reciclat?

S’acaba l’estiu, i tornem a la feina i a l’escola. En tots dos àmbits segurament farem servir més paper que durant les vacances, i el més probable és que sigui sobretot paper verge: a les papereries encara costa força trobar folis i llibretes de paper reciclat. Sense una mesura legislativa, costarà capgirar-ho. De moment, tant les papereries com els consumidors ens decantem majoritàriament pel paper verge. I és que a l’entorn del paper reciclat circulen uns quants mites que a continuació desmuntem o matisem.

També resumim els fets que mostren que les repercussions socials i ambientals negatives del paper verge són importants, i del tot incomparables amb les del paper reciclat. Pagar aquest preu és doblement forassenyat en el cas d’articles d’usar i llençar, per això també en donem opcions de paper reciclat.

1. Encalla les impressores i fotocopiadores: fals

Ja fa molt de temps que les màquines de copisteria i d’oficina admeten paper reciclat sense cap problema. De fet, molts grans fabricants d’aquesta maquinària, com Océ, Xerox, Epson o HP, venen folis reciclats amb la seva marca. Una tècnica d’Océ ens diu: “La nostra experiència amb paper reciclat és molt bona. De fet venem més paper reciclat que verge i no hem tingut cap tipus d’incidència”.

Existeixen moltes qualitats de paper (de fet podríem dir que massa, fins i tot: les grans marques ofereixen una gamma extremament àmplia, idònia sobretot per induir al consumisme). En general als paquets de folis, tant reciclats com verges, hi indica a quins aparells funcionaran bé; per exemple n’hi ha que van bé en impressores làser però no d’injecció de tinta, si bé el més habitual és que es puguin fer servir a màquines de tot tipus.

D’altra banda, convé dir que les encallades poden ser causades no pel paper, sinó per la brutícia; es recomana treure la pols de l’alimentador de tant en tant.

2. No és blanc: una mica menys, cert, però poc. I, parlem-ne: ho ha de ser? Compensa?

De papers verges i de papers reciclats n’hi ha amb diferents graus de blancor. En general, els papers reciclats són menys blancs que els verges, si bé la diferència és molt més petita que quan van aparèixer els primers papers reciclats al mercat. Avui els papers reciclats amb més blancor són tan blancs com els verges amb menys blancor.

Hi ha tres punts rellevants a l’hora de mesurar la importància que volem donar al grau de blancor del paper.

• La gran majoria dels papers verges es blanquegen emprant compostos clorats; ho podem saber si al paquet veiem les sigles ECF, elementary chlorine free (que indiquen que s’han fet servir els compostos però no l’element clor solt, prohibit fa temps perquè és el més perjudicial). Això, per una banda, implica més consum d’aigua i d’energia en el procés de fabricació del paper i, per una altra, és una font important de contaminació: s’emeten a l’aire dioxines i furans, que són de les substàncies més tòxiques que es coneixen per als éssers vius i el medi ambient.

En general, els fabricants que es dediquen exclusivament a paper reciclat o bé no el blanquegen o bé usen blanquejants diferents del clor; al paquet poden posar PCF, processed chlorine free. Part de la blancor l’aconsegueixen seleccionant, com a matèria primera, el paper recuperat que ja és més blanc.

També es pot trobar paper verge blanquejat sense clor; l’identificarem per les sigles TCF (totally chlorine free).

• Els graus més alts de blancor els assoleixen papers verges que contenen abrillantadors òptics. Són productes químics que fan que els rajos ultraviolats de la llum siguin visibles, amb la qual cosa el paper sembla més blanc del que és; en algun cas fins i tot pot molestar a la vista.

Als paquets dels folis hi pot haver la inscripció Natural white, que indica que no s’han fet servir abrillantadors òptics, i la inscripció Bright white, que indica que sí. O pot no haver-n’hi cap de les dues, i aleshores no sabem res sobre l’ús d’abrillantadors.

• Per a la immensa majoria dels usos el grau de blancor del paper és indiferent. Sí que pot ser necessària una blancor elevada en determinats usos gràfics en què sigui imprescindible un determinat contrast en les imatges, per exemple. O podem pensar que és rellevant la sensació que provoqui la blancor del paper, ja sigui en un àmbit social, laboral o artístic. Però aquestes sensacions són eminentment culturals i, per tant, modificables. Ens pot ajudar a canviar-les saber que, com veurem, els impactes ambientals i socials del paper verge són extraordinàriament superiors als del paper reciclat.

3. No dura: fals

Aquest paràmetre és important per exemple en el cas de paper per ser usat als arxius de documents. Però la durabilitat del paper no depèn de la matèria primera amb què s’ha fet, sinó del grau d’acidesa. Al mercat hi ha molts papers reciclats que compleixen estàndards que garanteixen que duraran centenars d’anys (hi ha diversos estàndards ISO, UNE i DIN per mesurar la durabilitat d’un paper).

4. Costa de trobar: cert, però aquí hi tenim algunes pistes

Pel que fa a folis reciclats, recomanarem dues marques: una de fabricada a Barcelona, Venus Green, de l’empresa familiar J. Vilaseca. I una de fabricada a Alemanya, Steinbeis, per una empresa dedicada exclusivament a productes de paper reciclat. És un referent a Europa per la qualitat del paper i perquè és tecnològicament i ecològicament exemplar.

Totes dues tenen el prestigiós segell Àngel Blau, que s’atorga a productes molt respectuosos amb el medi ambient. En el cas del paper, certifica que totes les fibres són reciclades de postconsum, limita alguns químics tòxics i en prohibeix d’altres (com ara els abrillantadors òptics, els metalls pesants i quasi tots els derivats del petroli) i prohibeix el blanqueig amb clor (tant l’element com qualsevol molècula que el contingui).

I de llibretes amb paper reciclat, com a marca local esmentem Miquelrius, i com a referent en producció ecològica l’alemanya memo, també amb el segell Àngel Blau.

A més, és relativament comú trobar tacs de notes de paper reciclat.

A les papereries també hi podem trobar paquets de folis reciclats de marca Naturpapel i llibretes de marca Uninature. Totes dues pertanyien a Unipapel, una veterana empresa espanyola que ha estat comprada per Springwater Capital, un fons de capital risc suís, en una operació d’enginyeria financera pròpia dels temps actuals i que ha comportat, entre altres conseqüències, acomiadar gairebé la meitat de la plantilla.

Les marques de folis reciclats que trobarem més a les botigues són Nautilus i Navigator, que pertanyen respectivament a Mondi i Portucel-Soporcel, les dues grans multinacionals papereres que fabriquen folis. Reproduïm paraules seves per fer-nos una idea del seu tarannà. La sud-africana Mondi, que posseeix o gestiona més de dos milions d’hectàrees de plantacions (sobretot a Sud-àfrica i Rússia) i té la marca de paper verge IQ, omnipresent a les papereries, explica al seu web: “La producció low-cost als mercats emergents és una peça clau del nostre èxit”. Per la seva banda, Portucel-Soporcel, que gestiona més de cent mil hectàrees de plantacions, té al web una eina que et permet donar nom a un dels seus arbres i fer un seguiment de com va creixent, “demostrant així el teu respecte pel medi ambient”. Sense comentaris.

5. És més car: tampoc no és veritat

Hem fet una petita prospecció entre unes quantes papereries i grans superfícies i, en el cas dels folis, tots els reciclats i els verges es mouen en la mateixa finestra de preus; només una de les grans marques dispara el preu del paper reciclat en un dels comerços.

En el cas de les llibretes, la versió reciclada és més barata en el 75% dels casos.

El preu ambiental i social del paper verge

Si ens fixem en els costos ambientals i socials, el que surt realment car és el paper verge.

El paper verge és el destí final d’un terç de la fusta talada a escala mundial per a usos industrials.¹ En els últims 25 anys s’ha perdut el 3% de superfície forestal arreu del món (sobretot als països més pobres; de fet, als rics se’n guanya), si bé molts boscos estan sent substituïts per plantacions, la superfície de les quals s’ha incrementat el 56%.² Les plantacions redueixen dràsticament la qualitat dels ecosistemes forestals. Un dels problemes més greus és l’enorme quantitat d’aigua que necessiten les espècies arbòries papereres, i es donen també tots els problemes associats amb els monocultius (com contaminació d’aigua i sòl per fitosanitaris, vulnerabilitat a plagues, esgotament dels nutrients del sòl o invasió d’ecosistemes veïns).

D’altra banda, les grans multinacionals forestals i papereres estan expandint les àrees de plantacions al Sud, on es donen els abusos característics de les explotacions de matèries primeres en aquests països: apropiació de terres i de l’accés a recursos naturals de la zona (per exemple, acaparament de l’aigua), decisions preses al marge de les poblacions locals, etc.

Aquests impactes contraresten el fet que les plantacions segresten CO2 i, per tant, mitiguen el canvi climàtic, que és un argument que la indústria paperera esgrimeix profusament com a benefici ambiental del consum de paper verge. Sense anar més lluny, els boscos mateixos segresten més CO2 que les plantacions, i en són un dipòsit molt més estable. D’altra banda, no és clar que les plantacions segrestin més CO2 del que emet la producció de paper verge.

No cal dir que els impactes ecosocials de la recollida selectiva del paper com a residu no tenen res a veure amb els de l’obtenció de la fusta com a matèria primera del paper.

A més, en comparació amb la manufactura de paper reciclat, la producció de paper verge comporta entre dues i set vegades més de consum d’aigua i energia i d’emissió de residus (sòlids i a l’aire), degut a l’ús de productes químics. Per il·lustrar-ho prenem una xifra que usa el fabricant de paper reciclat Steinbeis: l’energia que s’estalvia fabricant cada paquet de 500 folis reciclats en lloc de verges mantindria una bombeta de baix consum d’11 W encesa durant dos mesos i mig.

Els papers d’usar i llençar, també reciclats

No volem deixar d’incloure en aquest article altres opcions de consum de paper que ens sembla important divulgar quan parlem de paper reciclat. I és que, quan el producte és d’un sol ús, l’opció de la matèria primera verge encara és més insostenible. Per això recomanem fer-los servir més d’una vegada. Segurament l’únic amb el que no tenim cap possibilitat de reutilització és el paper higiènic.

Destaquem la marca Ismax, fabricada a la zona de gran tradició paperera de l’Anoia per una empresa que es dedica exclusivament al paper d’un sol ús reciclat. És originària de Mallorca, on té una planta que recicla paper, recuperat majoritàriament a l’illa mateixa. Aquest paper reciclat, sense blanquejar, és la matèria primera per fabricar paper higiènic, de cuina, tovallons, mocadors i papers multiusos, tant per a l’àmbit domèstic com per a hosteleria i indústries.

També es fabriquen a Catalunya articles d’un sol ús de paper reciclat de les marques Garcia de Pou i GC-Eco.

I en algunes cadenes de supermercats hi podem trobar paper de vàter reciclat de la marca portuguesa Renova Green. Alerta a no confondre-la amb Renova a seques, de la mateixa empresa i de paper verge.

Notes

1. FAOStat.
2. FAO: Global forest resources assessment 2015.