Comprar, llençar, comprar és el títol del revelador documental de Cosima Dannoritzer. Es va estrenar l’any 2010 i s’hi explica la història secreta de l’obsolescència programada; és a dir, del disseny de productes orientat, de forma deliberada, a escurçar-ne la vida útil i incentivar així el consum. En el documental, que va rebre el premio Academia de Televisión, es mostren les decisions polítiques i industrials que hi ha al darrere d’aquesta estratègia, que neix als anys vint. L’objectiu: maximitzar beneficis i generar ocupació. El cas paradigmàtic és el de les bombetes, que podrien durar tota la vida, però també es recull el de les impressores, que porten un xip que les inutilitza al cap dels anys, o el de les mitges de niló, que al principi no es trencaven.
En el documental s’analitza l’impacte que té tot plegat en el medi ambient. D’una banda, es qüestiona la viabilitat d’aquest model productiu, que es basa en la idea del creixement il·limitat en un món que és limitat. De l’altra, mostra la problemàtica dels residus que genera: tones i tones de materials convertits en brossa.
Dannoritzer repassa també la història de la lluita dels consumidors per modificar aquestes pràctiques insostenibles. Els anys cinquanta, organitzacions de consumidors d’Estats Units van començar a analitzar productes per denunciar dissenys que afavorien l’obsolescència. I als setanta, un petit triomf van ser les primeres lleis que incloïen l’obligatorietat de les garanties. Avui dia, per a alguns, és necessari i suficient introduir millores en els processos productius. Per a altres veus que recull el documental, en canvi, és necessari un canvi de sistema econòmic que passi pel decreixement.
Comprar, llençar, comprar és un imprescindible per als consumidors conscients. Podem veure’l en castellà al web de RTVE. I en aquesta entrevista del programa “Sense ficció”, de TV3, Cosima Dannoritzer explica d’on sorgeix la idea del projecte, les dificultats amb què es van trobar i temes que en van quedar fora. També podeu llegir l’entrevista que li va fer La Marea el 2014, amb motiu de l’estrena del seu altre documental La tragèdia electrònica.
