Recollim el testimoni de diversos wwoofers, persones que han passat uns dies ajudant en un mas ecològic. Ens expliquen que és una oportunitat única per descobrir món i connectar amb la terra.
Conèixer el Canadà… i molt més!
La Marina va escollir aquesta forma de fer turisme conscient fa uns quants anys.
“Vaig conèixer la iniciativa WWOOF a través d’uns amics. Em va semblar una manera fantàstica de fer vacances! Per conèixer una societat diferent de la meva, fer-ho de la mà d’una família ‘autòctona’ i a través del treball de la terra, una tasca que no acostuma a formar part del meu dia a dia.
“Tenia ganes de conèixer el Canadà, i vaig organitzar un viatge de cinc setmanes: tres fent wwoofing a la Mariposa Organic Farm i dues viatjant pel país. La granja està situada al sud-oest del Canadà, en un entorn muntanyós i al costat del riu i de la frontera amb Washington. Era d’una parella que hi vivia amb els seus dos fills. Cultivaven hortalisses ecològiques per vendre, sobretot carbasses i cogombres, i també tenien un hort.
“Van ser tres setmanes interessantíssimes! En primer lloc, pel fet de treballar la terra. Instal·lar un rec automàtic en un camp de carbassers, arrencar-ne les males herbes (hi passàvem dies sencers!) i collir les carbasses quan era el temps! Ho fèiem en cadena, llençant-nos-les a l’aire per fer més via. Mai hauria endevinat que el procés de la collita seria així… També tenien un camp gran i algun hivernacle de cogombres. Hi vaig aprendre a distingir quan estaven al punt per collir, i mai més des de llavors n’he menjat de tan bons aquí a Catalunya! Quan va ser l’època dels gerds, vam collir-los per congelar. La família de la granja en menjaven durant l’any. Quina feinada triar-los d’un en un i entre mig dels esbarzers! Amb experiències com aquesta arribes a apreciar realment el valor que té allò que mengem.
“Durant l’estada, combinava els matins de feina al camp amb les tardes tranquil·les. Quan acabava la feina me n’anava al riu a refrescar-me, i després passava per l’hort a buscar hortalisses per dinar. Com disfrutava menjant de tot allò que jo mateixa havia regat, cuidat i collit! La família de la casa se sorprenien de l’estona que invertia cuinant i menjant cada dia. Per a ells, el dinar era un tràmit; menjaven batuts de gelat i melmelada o fruites del bosc, o una llesca de pa amb mantega… A la tarda sortia amb els altres wwoofers (érem tres) a fer excursions amb caiac o amb bicicleta (això últim ens feina una mica de respecte pels óssos, que tot sovint es trobaven pel bosc) i després jugàvem a cartes fins a l’hora de sopar. El sopar era l’únic àpat que la família feia a taula, i els wwoofers hi érem convidats. Menjàvem carn, i a vegades una mica de verdura (una amanida d’un tomàquet entre set persones, per exemple). Em xocava com amb tanta verdura com tenien, podien menjar tants aliments processats.
“La família vivia en una casa autoconstruïda, i tenien un parell de cabanetes al camp on hostatjaven els voluntaris que hi anàvem. Durant la temporada d’estiu tenien molta feina al camp i no la podien fer tots sols. Estaven molt contents del WWOOF perquè els permetia ‘fer vacances des de casa’ (això ho deien ells), perquè podien estar en contacte i tenir influències de persones d’arreu del món.”
Vols conèixer la Mariposa Organic Farm en vídeo?
Descobertes, creixement, valors, emocions, activisme…
A casa nostra hi ha finques amfitriones per fer-hi wwoofing: una setantena a Catalunya, una dotzena a les Illes Balears i al País Valencià.
Per exemple, Can Pipirimosca, un centre social rural del terme de Valls (Alt Camp). És una finca familiar de sis hectàrees amb horta dedicada a preservar varietats locals, bosc comestible i cultiu de cereals. A més, s’hi fan o es participa en un munt d’altres activitats: agroactivisme, educació en valors de respecte al planeta, cultura de pau i voluntariat, tallers i trobades enfocades a un canvi personal i de model de societat, o impuls del projecte “Valls en transició”.
La finca rep wwoofers des del 2002, acollint una setantena de voluntaris cada any. En Pere Vidal, el coordinador, ens explica que, del miler de persones que han passat per la finca a fer wwoofing, menys d’un 10% han estat poc col·laboradores, i menys d’un 1% conflictives. Tanmateix, sempre calen eines de facilitació i gestió emocional i de grups perquè les coses funcionin, entre la diversitat pel que fa a expectatives, iniciativa, energia i motivacions. Està encantat de la vida coneixent gent diversa, establint llaços d’amistat i convivint amb gent que et fa millor persona. Per ell, “Cada persona és un món, cada grup un viatge“.
A la foto podem veure quatre wwoofers que hi ha el juny del 2017. Ajuden a fer pa i muffins vegans, obrir camins, cavar rases per passar mànegues de reg, donar menjar a les gallines, endreçar llenya o instal·lar una bomba solar al pou.
A l’Alexandrew, dels Estats Units, el que més el satisfà del wwoofing és el seu desenvolupament personal: en arribar li costava molt captenir-se entre maneres de ser i de fer noves i diverses, i ara veu justament el viure amb altres persones com l’aprenentatge més valuós. De fet l’ha sorprès com de de pressa s’ha adaptat i s’hi ha trobat de gust!
La Noemie (francesa) i l’Eliza Maria (alemanya) diuen que el més xocant ha estat el canvi de vida: dutxes solars, cuinar a fora, lavabos compostables, menjar vegà… “En un primer moment és com entrar en un altre món, però al cap de dos dies et trobes com si haguessis viscut aquí tota la vida”. Se’ls va fer dur treure bardisses amb el pic durant uns quants dies, i al costat gratificant hi destaquen el cuinar verdures ecològiques delicioses en cuines eficients “rocket” de llenya i el reutilitzar: estan aprenent a viure més senzill i a estar creatives per aprofitar tot el que tens.
Can Pipirimosca és una de les iniciatives que va visitar el programa Latituds de TV3 dedicat al wwoofing (el març de 2015); ells els van anomenar “voluntaris masovers”.
