La ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana pateixen una nova bombolla immobiliària, aquesta vegada associada als habitatges de lloguer. El final dels contractes o l’augment inassumible del preu dels lloguers està provocant l’expulsió dels veïns i veïnes dels barris. En aquest context, el passat 12 de maig es va presentar el Sindicat de Llogaters al Casinet d’Hostafrancs, al barri de Sants de Barcelona. Va ser un acte multitudinari en què molta gent no va poder accedir a l’auditori, per això, es va improvisar una assemblea fora. L’èxit de la convocatòria demostra que la precarietat i indefensió dels llogaters davant els efectes de la mercantilització de casa seva preocupa molta gent.
Els portaveus van explicar que el Sindicat de Llogaters neix per defensar el dret a l’habitatge i un lloguer assequible estable, segur i digne. Pretenen aglutinar els veïns i veïnes que volen seguir vivint de lloguer, a habitatges tant del mercat privat com del públic, assessorar-los i incidir en els àmbits administratiu i legislatiu. Pel que fa a la legislació, l’objectiu és clar: derogar la Llei d’arrendaments urbans (LAU), que enguany compleix 3 anys i que va reduir la durada dels lloguers de 5 a 3 anys, i forçar la redacció d’una llei més justa per als inquilins.
A Barcelona, el 30 % dels veïns i veïnes viuen de lloguer. Aquesta xifra, molt per sobre de la mitjana espanyola, continua estant lluny d’altres ciutats europees com Berlín, Amsterdam o París, on el lloguer representa més del 60 % dels habitatges i és una opció més protegida per llei. A la capital catalana, el 83 % dels desnonaments són conseqüència de l’aplicació de la LAU i, mentre el preu mitjà dels pisos supera els 800 euros, una de cada tres persones tenen un sou inferior a 843 euros.
Segons els portaveus del Sindicat, tenint en compte que a Barcelona 200 mil famílies viuen de lloguer, només si s’hi unissin una tercera part dels veïns, poden provocar un canvi històric. En el seu manifest fundacional recorden la vaga de lloguers que es va dur a terme a Barcelona l’any 1931 i no descarten mesures de pressió com aquesta. El que és segur és que la seva estratègia passa per la mobilització al carrer, des d’on volen defensar que cal prioritzar la funció social de l’habitatge per sobre de l’ús econòmic o especulatiu. Per això alguns dels seus eixos d’acció seran la lluita contra els processos de pressió turística i de gentrificació, que expulsen el veïnat, la denúncia dels habitatges buits, i la reivindicació de la necessitat d’augmentar el parc públic de lloguer social.
El passat 26 de maig, el Sindicat va celebrar la seva primera assemblea oberta al barri de Sant Antoni, un dels més greument afectats per l’especulació immobiliària. Hi van assistir unes 300 persones i es van constituir set grups de treball relacionats amb els problemes dels llogaters: la compra d’edificis per part de grups inversors, els pisos turístics, la pujada dels lloguers, el paper dels intermediaris, els pisos en molt mal estat i els contractes poc dignes.
El pròxim 10 de juny Barcelona acollirà la manifestació “Barcelona no està en venda, habitatge per a totes” que servirà per fer visible tots els moviments que reclamen a la ciutat el dret a l’habitatge i un lloguer digne.
Per afiliar-s’hi: http://sindicatdellogateres.org i
Campanya de crowfounding a Goteo: https://ca.goteo.org/project/sindicat-de-llogaters-i-llogateres
Vídeo del Sindicat amb testimonis de llogateres:
Twitter: @SindicatLloguer
