Al context de crisi ecològica que vivim (crisi energètica, de materials, de canvi climàtic, de pèrdua de biodiversitat, etc.), s’hi sumen altres crisis que dificulten el desplegament de vides dignes i que porten a un augment creixent de les desigualtats (de gènere, de classe, de procedència, d’edat, etc.) És en aquest sentit que parlem de crisi ecosocial. En paraules de l’ecofeminista Yayo Herrero, vivim en un sistema econòmic, polític i cultural que ha declarat la guerra a la vida.
Cal repensar el discurs del consum responsable?
Tenim la responsabilitat compartida de donar resposta a aquest context el canvi del qual és de gran abast. Si ens activem ja, podrem posar el fre d’emergència que ens permeti aturar i mitigar els efectes de l’escalfament que patim: totes les accions i tots els agents són necessaris per situar-nos sota els 2º (1’5º idealment), que és la temperatura màxim a la qual es pot arribar segons la comunitat científica.
I han de ser respostes valentes, que apuntin cap a diferents àmbits d’acció. Es tracta de desplegar accions a diferents nivells, d’apostar per una multiestratègia que interpel·li des de diferents llocs a diversos agents. Des de l’acció individual, fins a la col·lectiva, reclamant polítiques públiques valentes a les adminstracions o apuntant cap a les empreses i corporacions responsables d’aquesta crisi, reclamant el dret a l’habitatge, o la derogació de la llei d’estrangeria o la fi de les ocupacions i genocidis o el dret a una alimentació sana i accessible per a totes; bé sigui a través de la mobilització ciutadana, el boicot, l’acció directa, la via judicial… o mitjançant les nostres accions més quotidianes. Tot plegat, amb la consciència que canviar els hàbits de consum és una via per al canvi, però que per si sola no és suficient.
Cal apuntar, també, cap al canvi i capgirament del model econòmic i de distribució del temps, per exemple, incorporant mirades transversals a totes les pràctiques. En aquest sentit, l’ESS és un model econòmic que permet, de forma real, fer els ajustaments necessaris per la nova distribució del temps, per la reducció dels gasos d’efecte hivernacle i pel canvi i transformació de relacions desiguals a causa de diferents factors (com l’ecològic, el de gènere o per origen). L’ESS com un camp de proves, com un terreny per a l’experimentació d’aquest nou model cap al qual apuntem.
Sobre riquesa i benestar o felicitat
Partim de la constatació que, un cop superat el llindar de la pobresa pel que fa a ingressos, els increments en la riquesa personal no suposen gairebé cap benefici en termes de benestar o felicitat. És a dir, que no sentim més satisfacció amb la nostra vida ni gaudim de millor salut mental quan guanyem més diners o obtenim més béns materials.
Així mateix, la prosperitat dels països poc té a veure amb el seu PIB: la millora en el benestar de les persones no té a veure amb si un país té un major o menor PIB, sinó amb el nivell d’accés als béns i serveis essencials i en com es reparteixen els ingressos, els béns i les oportunitats.
De fet, els països amb sistemes més sòlids de protecció social, tenen majors índexs de felicitat. En aquesta línia l’ESS promou rendes justes, dignitat laboral i forquilles salarials més compensades, així com altres formes de compensació laboral que permeten una redistribució i major paritat en l’assumpció de les tasques de cura, etc. Tot plegat apostant per una economia no enfocada a la generació de benefici econòmic únicament, sinó a permetre el sosteniment de vides més felices i dignes.
Això ens porta a una concepció del consum força més aterrada i acotada: no com a motor de desenvolupament, sinó com a via de satisfacció de les necessitats i desitjos.
Sobre el consum responsable o conscient
El consum conscient o responsable planteja una reflexió prèvia a l’hora de satisfer les nostres necessitats i desitjos, superant l’automatisme a què ens empeny la societat de consum i la publicitat i buscant vies per cobrir aquestes necessitats, tot reduint-ne els efectes socials i ambientals negatius.
Podem dir que el consum responsable és el tipus de consum que, conscient de la situació de crisi ecosocial descrita més amunt, s’hi adapta i hi respon amb criteri. No es tracta d’una ideologia o d’una proposta filosòfica, sinó d’una pràctica aterrada i viable, la via que com a persones i societats hem d’emprendre per:
- adoptar un consum que sigui conscient de la limitació dels recursos del planeta i de la importància de reforçar el consum de productes locals i de proximitat;
- tenir un consum conscient de l’emergència climàtica que vivim, així com de les múltiples crisis associades, com la de biodiversitat;
- tenir un consum coneixedor de les desigualtats entre Nord i Sud global, de les relacions d’espoli de l’un cap a l’altre i de la desigualtat històrica que això ha generat;
- tenir un consum ajustat a uns subministraments i a una energia cada vegada més escassos i, alhora, cada vegada més cars.
Quan sortim del paradigma restrictiu de l’economia de mercat, entenem el consum com tot allò que podem fer (activitats, adquisició de béns, etc.) que ens encamina cap a una vida plena i cap al bonviure, en una relació d’equilibri i interdependència amb el nostre entorn.
De fet, quan obrim la mirada i sortim dels paradigmes habituals, ja ens adonem que no totes les societats s’organitzen per satisfer les seves necessitats a través del mercat capitalista.
En aquest sentit, per exemple, ens sembla altament inspirador el concepte de collita honorable (“prendre només el que se’ns dona, utilitzar-ho bé, ser agraït pel regal i reciprocar el regal”) perquè estableix un codi de relació amb l’entorn molt diferent de la que vol acostumar-nos els sistema de mercat: agafar només els recursos que necessitem, en una relació de reciprocitat i mutu enriquiment.
L’economia feminista i l’economia ecològica ens expliquen i ens mostren altres vies per a la satisfacció de les necessitats, demostrant el paper que tenen les unitats familiars o les comunitats i els ecosistemes com a sustentadors de vides, més enllà del mercat i de l’Estat. Per exemple, tenim una economia del do, basada en la reciprocitat que res té a veure amb l’economia de mercat, basada en la propietat; tenim una comunitat que ens proveeix i ens sustenta de tot allò que necessitem per a la vida (cures, escalf, amor, suport emocional, etc.) i que poc té a veure amb les relacions mercantils; o tenim un sistema social que, encara que amputat després de successives retallades, ens continua proveint de molts serveis que també s’escapen de les lògiques del mercat.
Consum responsable com a privilegi
Hem de ser conscients del fet que el consum responsable és un privilegi que ens podem permetre les societats enriquides i les persones que vivim amb unes condicions i necessitats bàsiques garantides; de fet, sol ser en societats que viuen per sobre dels límits planetaris que apareixen els moviments que qüestionen la dinàmica de consum.
Alhora, però, en moltes de les llars del Nord global, el consum domèstic és un consum pràcticament de subsistència (com a tall d’exemple, i tal com recull Ruben Martínez, el 43% de les llars de l’àrea metropolitana de Barcelona està per sota del pressupost necessari per cobrir les necessitats bàsiques; a la qual cosa podríem afegir-hi que és altament possible que aquestes llars estiguin formades, en bona part per families monomarentals i per persones migrades i racialitzades). Davant d’això la pregunta que apareix és el nivell d’agència que tenim per apostar per un consum que redueixi la nostra petjada ecològica, per exemple. I és que el nivell de renda és una variable determinant a l’hora d’entendre els patrons de consum i també l’impacte que aquest té.
El replantejament que fem des d’Opcions
Des d’Opcions fa temps que donem voltes al concepte de consum responsable. Volem pensar el consum responsable en el marc ampli de la crisi ecosocial, veient si realment pot ser o no palanca de canvi per empènyer la transició justa i popular que prefigurem. Necessitem replantejar-nos el consum responsable des de les aportacions del feminisme, de l’economia antiracista, amb perspectiva de justícia global….
N’hi ha prou amb canviar els nostres hàbits de consum? Com apuntàvem més amunt, la reducció dels gasos d’efecte hivernacle, la transició cap a una dependència mínima dels recursos fòssils i la descarbonització de l’economia, l’aturada de l’explotació i sobreexplotació de territoris, persones i recursos naturals… Depèn de si nosaltres practiquem un consum més o menys conscient?
Potser ha arribat el moment de deixar de banda el discurs sobre el consum responsable per començar a construir un discurs que posi l’agenda ecològica i social i que ens parli de quina manera tothom pot tenir els drets bàsics garantits i amb un consum que s’emmarqui dins dels límits planetaris… O ¿potser, el consum responsable ens permet referir-nos a un acte quotidià present a la vida de totes les persones, a una acció molt present en totes i, per tant, amb un poder de canvi a tenir en compte? ¿És realista plantejar-nos la possibilitat de fer confluir la proposta per garantir les necessitats bàsiques amb la del consum responsable?
No es tracta únicament d’una qüestió individual, sinó també col·lectiva, i també de responsabilitzar a qui té més poder i acumula més responsabilitat en la petjada ecològica. ¿És l’aposta pel consum responsable la via a seguir? ¿O ens cal un canvi en el relat i enmarcar l’eina de canvi del consum responsable com una possibilitat més d’entre totes les estratègies que hem de desplegar per capgirar i subvertir la lògica actual? ¿Seria raonable continuar apostant per l’estratègia del consum responsable per interpel·lar les classes mitjanes i acomodades per generar canvis de consum mentre despleguem lluites contundents per millorar i garantir les condicions de vida de les classes populars? En el moment d’emergència i crisi social actual, seria estratègic començar-nos a plantejar la necessitat de reclamar i defensar el dret al consum, com el dret de totes les persones a poder accedir a la cobertura de les seves necessitats, per múltiples mitjans concebuts dins dels límits planetaris.
