Es calcula que el 82% dels edificis de l’Estat espanyol són ineficients en termes energètics. Això significa que, en la gran majoria dels habitatges, per gaudir d’un confort tèrmic adequat es requereix un alt consum d’energia, fet que comporta una elevada despesa econòmica, un impacte mediambiental negatiu i un confort limitat.
En el context d’emergència climàtica que vivim és clau:
- Rehabilitar energèticament per reduir el consum dels habitatges existents.
- Un cop reduït el consum, instal·lar fonts renovables per minimitzar o eliminar el consum d’energia fòssil.
- Prioritzar la rehabilitació en lloc de l’obra nova, amb l’ús de sistemes constructius de baix impacte i reciclables.
- Apostar per models cooperatius que prioritzin la sostenibilitat en lloc de la rendibilitat econòmica.
Confort tèrmic: impactes d’una baixa eficiència energètica
A l’estiu…
Un dels principals impactes és el sobreescalfament provocat per l’efecte hivernacle: l’entrada de radiació solar directa per les finestres escalfa, a part de les persones, els elements interiors de l’habitatge (terra, parets, escales, pilars i els objectes que s’hi troben, com ara mobles o portes). L’escalfament de tots aquests elements contribueix a acumular radiació tèrmica. Els habitatges amb finestres sense protecció solar situades en façanes orientades a est, sud o oest es veuran més afectats per aquest efecte.
En segon lloc, el sobreescalfament també es produeix per la manca d’aïllament tèrmic. Els murs i cobertes amb poc gruix i construïts amb materials poc aïllants, quan els toca el sol, s’escalfen i transmeten la calor a l’interior de l’espai.
En últim lloc, la manca de ventilació dificulta la dissipació de la calor interior cap a l’exterior. Per això és clau que la ubicació de les finestres faciliti la circulació natural de l’aire. Però també caldrà reduir les infiltracions d’aire no controlades, ja que l’entrada d’aire calent exterior contribuirà a escalfar l’habitatge.
I a l’hivern…
El principal impacte és la pèrdua de calor, que dificulta que es pugui mantenir una temperatura més alta. Les pèrdues es poden donar per fuites d’aire no controlades (portes i finestres que no tanquen correctament) o per manca d’aïllament dels elements constructius que transmeten calor cap a l’exterior (finestres metàl·liques amb vidres simples, murs i cobertes amb un aïllament insuficient), sobretot en les unions entre elements on es trenca la continuïtat de l’aïllament, fet que s’anomena pont tèrmic (com, per exemple, els marcs de les finestres o la unió entre façanes i coberta o el terreny).
- QUADERN RELACIONAT
FRAGMENT EXTRET DEL QUADERN
En darrer lloc, s’ha de tenir en compte l’eficiència de les instal·lacions per produir aigua calenta o per a la calefacció i la refrigeració, i calderes o instal·lacions mitjançant radiadors antics o sense un manteniment adequat.
Claus per millorar el confort tèrmic i reduir la demanda energètica
Hi ha una sèrie d’elements que són de caràcter més estructural, que és ideal que siguin tinguts en compte a l’hora de construir o rehabilitar els edificis (la geometria, l’orientació, els elements constructius, etc.). La geometria de l’edifici i la ubicació i dimensions de les obertures de les façanes han d’estar dissenyades per protegir l’edifici de l’entrada de sol a l’estiu i aprofitar-la a l’hivern. També caldrà tenir en compte el clima local i buscar l’equilibri entre el funcionament a l’estiu i a l’hivern.
A més, hi ha una sèrie d’hàbits que podem incorporar i que ens ajudaran a crear més confort tèrmic (com fer servir correctament proteccions solars mòbils o la ventilació creuada).
Per a més informació d’aquests hàbits, es pot consultar la guia pràctica del quadern, que rebràs si deixes el teu correu electrònic a continuació.
Claus per contruir o rehabilitar habitatges sostenibles
Cicle de vida: la sostenibilitat dels edificis
El terme “cicle de vida” analitza l’impacte ambiental de les matèries primeres emprades per fer els elements constructius i del desmantellament, reutilització i final destrucció d’aquests. En un inici cal optar per materials naturals o reciclats, com per exemple la fusta o el cotó reciclat, o que requereixin la mínima energia per a la seva fabricació i transport. En la posada en obra s’han de minimitzar els residus i les emissions de CO2, per exemple apostant per la construcció en sec. Finalment, s’ha de preveure un reciclatge orientat al mínim cost energètic i ambiental en el moment que l’edifici quedi obsolet. Cal tenir en compte que la vida útil dels edificis se sol situar entre els 50 i els 75 anys; a partir de llavors caldrà fer-hi una rehabilitació integral o bé desmantellar-lo.
Per exemple, la fusta ens permet fer estructures d’edificis o fer aïllaments amb altes prestacions tèrmiques. En canvi, una estructura de formigó necessitarà molta més energia per fabricar-la, a més d’incrementar les mesures addicionals per a la sustentació i l’aïllament de l’edifici. També tenen aquestes virtuts altres materials naturals com el morter de calç o l’argila.
Reducció del consum d’energia fòssil
La construcció eficient es pot complementar amb la producció d’energia amb fonts renovables que permeti reduir al mínim el consum d’energia fòssil durant l’ús de l’edifici. Fins i tot, l’edifici pot generar més energia de la que necessita.
Cada vegada s’aposta més per instal·lar sistemes com les plaques solars, ja que les normatives ho exigeixen i hi ha subvencions públiques que ho faciliten. La instal·lació és relativament senzilla i la recuperació de la inversió, força ràpida. Tot i això, cal tenir en compte que les altres mesures exposades en l’article poden significar un estalvi energètic superior i reduir l’impacte ambiental de l’edifici, així com suposar més estalvi econòmic a llarg termini.
Com fer-ho possible en edificis ja existents?
S’estima que en les etapes prèvies a la utilització de l’edifici es gasta un 34% de l’energia. L’extracció i la fabricació dels materials representa el 32% i la resta correspon al transport i la construcció. Per això, és molt més sostenible rehabilitar que construir de nou, ja que estarem estalviant gran part d’aquest 34%.
Claus de la rehabilitació
El primer pas serà millorar l’envoltant tèrmic de l’edifici per reduir la demanda conjunta d’energia. Les actuacions que normalment es porten a terme són:
- Aïllament de les façanes: instal·lant sistemes de façanes ventilades per l’exterior (amb un doble full on la cara exterior rep la radiació solar i la cambra d’aire que les separa està ventilada), reomplint cambres d’aire amb material aïllant (com flocs de cel·lulosa o granulat de suro o poliuretà) o col·locant panells aïllants per l’exterior (es coneix per SATE, els materials més emprats són el poliestirè expandit i la llana de vidre, i també poden ser de fibra de fusta i suro).
- Substitució de les finestres per fusteries més aïllants, estanques i amb doble vidre.
- Aïllament de la coberta.
- Col·locació de proteccions solars a les finestres.
Complementàriament, es pot considerar la renovació de les instal·lacions tèrmiques per uns aparells més eficients i la instal·lació de sistemes de producció d’energia renovable, sent necessari un bon manteniment que allargui la vida útil de l’edifici i les seves instal·lacions.
Rehabilitar edificis plurifamiliars
És clau que s’abordi una rehabilitació energètica integral de tot l’edifici, ja que les actuacions aïllades en un habitatge, com la substitució de finestres, tenen un impacte limitat.
Quan es tenen pocs recursos econòmics resulta primordial el suport de l’administració. Actualment, diferents administracions estan implementant programes en què s’encarreguen de gestionar tot el procés i ofereixen finançament i ajuts econòmics.
El poder de cooperativitzar
És rellevant destacar l’aposta per la sostenibilitat que fan les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, una prioritat que respon a aspectes de consciència mediambiental, però també a diferents avantatges que ofereix el model:
- La inversió en la construcció o rehabilitació d’un habitatge cooperatiu en cessió d’ús es fa amb l’objectiu de poder-hi viure i no d’extreure’n una rendibilitat econòmica. Això potencia la inversió en eficiència energètica, ja que es recuperarà amb un millor confort tèrmic i un estalvi econòmic en subministraments.
- En edificis cooperatius, on la gestió és col·lectiva, és més fàcil compartir instal·lacions que permeten reduir la inversió i millorar l’eficiència, com instal·lacions fotovoltaiques per a autoconsum col·lectiu, unificació de subministraments energètics i de telecomunicació, producció de fred i calor centralitzat, aprofitament d’aigües grises, etc.
