En aquesta secció hi trobareu la següent informació:
- Sobirania energètica
- Autoconsum
- Les comunitats energètiques
- Elèctriques fora de l’oligopoli
- Donem gas a les alternatives
- Iniciatives i campanyes
Sobirania energètica
Les iniciatives transformadores en el sector de l’energia tenen un denominador comú: la sobirania energètica. Aquest és un concepte clau a l’hora de construir un nou model energètic. Però, què és la sobirania energètica? És el dret dels individus conscients, les comunitats i els pobles a prendre les seves pròpies decisions respecte la generació, distribució i consum d’energia, de manera que aquestes siguin apropiades a les circumstàncies ecològiques, socials, econòmiques i culturals, i sempre que no afectin negativament a tercers. Així és com la defineix la Xarxa per la Sobirania Energètica, formada per associacions, col·lectius, ciutadans i ciutadanes d’arreu del territori català que treballen per avançar cap a un model energètic distribuït, renovable, democràtic, just i ecofeminista.
Entenem com a model distribuït aquell que aposta per la generació d’energia a través de renovables, en instal·lacions a petita escala, de tal forma que es poden connectar en gairebé qualsevol punt del sistema elèctric. És a dir, és la generació d’energia connectada directament a les xarxes de distribució i que s’instal·la a prop dels llocs de consum. Aquest model fomenta l’autoconsum i fa menys necessàries les grans línies elèctriques.
Al mateix temps, en el seu manifest, la Xarxa per la Sobirania Energètica anomena altres conceptes clau: control social dels mitjans de producció, sostenibilitat, decreixement energètic, arrelament al territori i descentralització. A aquests, se li podria sumar la idea d’autoproducció, és a dir, la generació d’energia elèctrica renovable per part de qui la utilitza (el principal objectiu de l’autoproducció és l’autoabastiment energètic, total o parcial, i la gestió de l’excedent per bolcar-lo a la xarxa perquè í altres persones en puguin fer ús). També és interessant parlar d’ autosuficiència connectada, el principi segons el qual l’energia es genera a l’entorn on es consumeix i, idealment, la generació és equivalent al consum. Si això s’esdevé de manera connectada, es pot disposar d’aportacions externes o aportar a la xarxa els excedents. Finalment, tot acaba conduint a una transició energètica justa, que consisteix en un abandonament progressiu de l’energia que prové de combustibles fòssils en benefici de l’energia que ve de fonts d’energia renovables. La transició energètica també inclou un canvi en la manera de generar, distribuir i consumir energia, a més de la democratització del model energètic.
Autoconsum
L’esmentat Quadern 62 s’endinsa en les alternatives al model energètic actual, per tal de transformar-lo. Aquestes propostes consideren l’energia un bé comú i són eines d’apoderament comunitari. Hi ha diferents tipus de projectes que caminen en aquesta direcció, com els que impulsen el canvi a les renovables de forma col·lectiva, les inversions conjuntes o les iniciatives de propietat comunitària, desenvolupats per grups informals o constituïts jurídicament. En aquests projectes hi poden participar, o no, les administracions públiques i es financen de formes diverses, com són els fons propis o públics, o bé els préstecs col·lectius.
El reportatge Plaques solars a casa: transició energètica al nostre abast, repassa algunes de les opcions que tenim a l’hora de caminar cap a l’autoconsum elèctric. I qui tingui interès en participar en una compra col·lectiva de plaques solars, es pot adreçar a iniciatives com les que gestionen Oleada Solar o Som Energia. En tot cas, qui practica autoconsum ha de saber que quan el sistema no produeix energia suficient es pot seguir consumint electricitat de la xarxa elèctrica, o bé, quan la producció és superior a la demanda, és possible abocar l’excedent a la xarxa. Per aprofundir en el tema, es pot consultar l’Observatori de l’Autoconsum de Catalunya o el web de l’Institut Català d’Energia.
Les comunitats energètiques
D’entre la diversitat d’iniciatives per caminar cap a la sobirania energètica, en volem destacar una, les comunitats energètiques. Aquesta és una figura relativament nova, per la qual cosa, no hi ha consens sobre les seves característiques generals, però al mateix temps és un concepte ampli i mal·leable, fet que permet la seva construcció col·lectiva. Aquests tipus de comunitats poden esdevenir resilients davant la crisi energètica i la resta de crisis que es van succeint, ja que presenten adaptabilitat, flexibilitat i capacitat creativa en aquest moment d’emergència climàtica.
Podem distingir dos perfils de comunitats: comunitats d’energia renovable i comunitats ciutadanes que es coneixen com a «comunitats energètiques locals». En referència a aquest darrer concepte, encara no està del tot regulat ni en les directives europees ni en la legislació espanyola. Així doncs, pot admetre interpretacions creatives.
Comunitat energètica o autoconsum compartit
Com que la definició d’aquestes comunitats és poc clara i manca una visualització àmplia del potencial de les comunitats energètiques, aquestes es confonen habitualment amb el concepte d’autoconsum compartit d’electricitat. L’autoconsum compartit, regulat pel reial decret 244/2019, és un mecanisme molt interessant i útil per a implantar energies renovables en entorns urbans densos o entorns amb activitat econòmica intensa. Així doncs, pot ser un dels mecanismes adequats per a incloure dins de l’abast d’una comunitat energètica. Tanmateix, l’autoconsum compartit permet una gestió molt més elemental. En aquesta fórmula, no cal tenir una figura jurídica ni un òrgan de govern. Amb la qual cosa, promoure i legalitzar una instal·lació d’autoconsum compartit és una acció d’un abast més acotat, però també d’una complexitat menor. Per la seva banda, una comunitat energètica té el potencial de ser molt més que un autoconsum compartit, ja que pot incloure una àmplia gamma de serveis energètics i accions, i requereix d’una governança democràtica i una participació oberta que afavoreix l’apoderament ciutadà i la transformació social. També és evident que cada comunitat pot optar per l’abast que més convingui als seus socis i sòcies.
Recursos per impulsar una comunitat energètica
Per a totes aquelles persones que volen iniciar comunitats energètiques o per a les comunitats energètiques que ja existeixen, s’han creat una sèrie de recursos que volen facilitar el procés i les diferents etapes per les quals passa una comunitat. Tot seguit, us detallem algunes de les publicacions que us poden acompanyar, així com tres plataformes de l’economia social i solidària que tenen la voluntat de facilitar la creació i consolidació de les comunitats energètiques. En aquest sentit, us recomanem la lectura de l’entrevista a Gares Energía i Gares Bide, publicada al Quadern 62 d’Opcions, per conèixer una experiència real sobre el tema.
- Què són les comunitats energètiques? Som Energia.
- Guia per a l’impuls de les comunitats energètiques amb perspectiva municipal, Diputació de Barcelona.
- Comunitats energètiques locals, XSE.
- Comunitats energètiques, guia per a administracions locals, Aiguasol.
- Oficina de autoconsumo, IDEAE.
- Guía para el desarrollo de instrumentos de fomento de Comunidades Energéticas Locales, IDEAE.
- Tu comunidad energética paso a paso, Amigos de la Tierra.
- Som Comunitat Energètica.
- JoinEnergy.
- Som Comunitats.
Què és, doncs, una comunitat energètica?
L’agrupació de diferents agents d’un mateix territori que s’uneixen per a transformar la manera en què accedeixen a l’energia, proporcionant beneficis mediambientals, econòmics i socials, tenint en compte les circumstàncies del territori on s’ubiquen i entomant la responsabilitat de minimitzar els impactes per a l’obtenció dels recursos.
Aquestes agrupacions poden estar constituïdes per múltiples agents (com ara persones físiques, entitats i col·lectius sense ànim de lucre, pimes locals o administracions locals), que, de forma voluntària, s’organitzen per a protegir i satisfer els seus drets energètics d’acord amb els principis del cooperativisme, el bé comú, l’empatia i la convivència amb el seu entorn i amb les persones. Els diferents agents participen de la comunitat com a sòcies productores, consumidores i/o gestores dels serveis energètics i recursos compartits. Alguns dels serveis col·lectius poden ser la producció d’energia renovable, la mobilitat elèctrica compartida, la compra agregada d’instal·lacions i productes, etc.
Cada vegada hi ha més persones enxarxades en nombrosos municipis que creen comunitats energètiques: aliances entre persones o entitats per tal d’autoproduir, repartir-se i autoconsumir energia. Encara que s’ha començat, sobretot, per instal·lacions d’energia fotovoltaica, hi ha moltes més possibilitats. En el món de l’economia social i solidària hi ha diverses iniciatives com ara e-Plural i Batec, que practiquen la intercooperació. I és que en aquest escenari, les cooperatives de segon grau, que tenen per objecte social la intercooperació, s’entreveuen com una de les oportunitats i vies de treball relacionades amb les comunitats energètiques. Per conèixer-ho a fons podeu llegir aquest reportatge.
Hi ha una bona llista d’iniciatives que caminen cap a la sobirania energètica tot fent comunitat: la Cospes, SCCL, la comunitat energètica Balenyà Sostenible, la Comunitat Minera Olesana, la Cooperativa Energètica Pedraforca, la comunitat energètica al polígon Bufalvent de Manresa, la cooperativa Solbrai, les comunitats energètiques del sector agrari amb la participació de diverses cooperatives vinícoles… Aquests exemples són reals i seguir-los pot marcar el camí per proposar-ne de nous, amb una mirada que posa la vida al centre, i no només la humana, tal com apunten els ecofeminismes.
Iniciatives d’arreu
A part de les ja mencionades, referenciem altres iniciatives presents en diferents punts d’Europa, tenint en compte el propi territori.
Aliança contra la pobresa energètica
Moviment per garantir drets bàsics (àmbit català): És un moviment social que lluita per assegurar l’accés universal als serveis bàsics com l’aigua i l’energia. Exerceix pressió a l’Administració, mentre treballa perquè les empreses subministradores assumeixin les seves responsabilitats. A més, col·labora en processos per garantir la inclusió de persones en situació de vulnerabilitat a comunitats energètiques.
Agrupació de cooperatives energètiques europees (àmbit europeu): és la federació de cooperatives energètiques ciutadanes d’Europa. Nascuda el 2013, és una xarxa en creixement que agrupa a més de 2.000 cooperatives que operen a tot Europa i que representen uns 1.500.000 ciutadans. Fomenta i facilita la creació i el desenvolupament de cooperatives energètiques, així com la intercooperació.
“En l’energia, tampoc sense les dones” (àmbit espanyol): és un eslògan que pretén visibilitzar que en el sector energètic tampoc hi som totes i per això aquesta iniciativa vol garantir la participació de les dones a aquest sector. En el sector energètic poques vegades hi participen dones en qualitat d’expertes en esdeveniments públics, malgrat que n’hi ha amb una dilatada experiència, és per això que les persones i organitzacions que s’hi adhereixen es comprometen públicament a no participar en cap acte sobre sector energètic de més de dos ponents que no compti, com a mínim, amb una dona en qualitat d’experta.
Xarxa per la sobirania energètica (XSE)
Un model energètic distribuït, renovable, democràtic, just i ecofeminista (àmbit català): garantir el dret de les persones i de les comunitats a decidir sobre l’energia. A l’inici de l’article ja hem parlat d’aquesta xarxa, que des del 2013 lluita perquè les decisions que es prenguin en matèria d’energia tinguin en compte les circumstàncies ecològiques, socials, econòmiques i culturals de l’entorn on s’efectuen i no afectin tercers negativament. Les seves publicacions i treballs són altament inspirados i treballen des de l’àmbit local i en clau ecofeminista.
Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP)
Reivindicar la gestió pública de l’energia (àmbit català): l’Associació de Municipis per l’Energia Pública neix amb una voluntat similar a la de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública, que l’energia sigui (com l’aigua) un bé comú, gestionat per garantir-ne l’accés i l’ús de tothom. L’AMEP difón i promou la titularitat, la propietat i la gestió pública de les xarxes de distribució d’energia elèctrica; dona suport als municipis que vulguin encaminar-se cap aquest objectiu, i desenvolupa accions per a impulsar una transició energètica cap a un model just, democràtic i sostenible.
Wildpoldsried, el poble alemany que genera la seva energia, i molta més
Aquest és un petit municipi de Baviera, Alemanya, de poc més de 2.500 habitants, dedicat sobretot a l’activitat agrícola i ramadera. L’any 1999, per iniciativa d’alguns veïns i veïnes, es va iniciar un procés comunitari amb l’objectiu d’esdevenir un poble autosuficient i 100 % renovable l’any 2020. Actualment generen més del 500 % de l’energia que necessiten, fet que els reporta, a més d’un estalvi total en els rebuts energètics, ingressar quatre milions d’euros anuals per a la comunitat local.
Elèctriques: opcions fora de l’oligopoli
Tal com hem comentat en altres apartats, la factura de la llum de la majoria de famílies a l’Estat espanyol està emesa per una d’aquestes cinc empreses: Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, Viesgo o EDP. Són l’anomenat oligopoli elèctric, grans multinacionals que controlen el sistema energètic de l’Estat i, en connivència amb el Govern, impedeixen la transició energètica cap a un model renovable i distribuït, un fet recollit en aquest article.
Si no volem contribuir a la prosperitat d’aquestes empreses i a la continuïtat del seu oligopoli, existeixen moltes alternatives per comprar l’electricitat, i també d‘origen renovable. L’any 2022, a Espanya hi va haver 71 empreses comercialitzadores que venien l’electricitat només d’origen renovable. Algunes d’elles participen a Enercoop, que gestiona un grup de compra al mercat majorista per aconseguir-hi millors preus i guanyar consolidació.
En aquest sentit, cal destacar que no n’hi ha prou en generar energia verda, sinó que les pràctiques de les comercialitzadores han de ser ètiques i transparents amb la ciutadania. Al mateix temps, aquestes comercialitzadores també pateixen els efectes de la crisi generalitzada, ja que estan molt subjectes a la variació de preus. Davant d’això, ressaltem la importància de donar suport a opcions verdes i democratizadores.
Si observem el diagrama anterior, a l’esquerra hi apareixen les alternatives realment verdes, agrupades segons el tipus d’empresa. Entre aquestes, destaquem les empreses que promouen un canvi de paradigma energètic, que són cooperatives.
L’empresa Fenie Energía requereix un comentari: a més de vendre electricitat, representa altres generadors al mercat elèctric majorista, tal com exposa al seu web: “Representem al mercat instal·lacions productores d’electricitat mitjançant energies renovables, cogeneració i residus”. Aquesta empresa només representa generadores a partir de fonts renovables, amb l’única excepció d’una microplanta de cogeneració de 3 kW (tota la resta sumen 300.000 kW de potència).
També volem destacar Som Energia, la cooperativa comercialitzadora més veterana. Fundada el 2010, no para de créixer. Alhora, anima i assessora la creació de noves cooperatives d’àmbit local arreu de l’Estat, de manera que és un referent. Aquesta cooperativa té diverses instal·lacions generadores d’electricitat, algunes de les quals han estat finançades sense recórrer a la banca: les financen els socis i les sòcies, amb fórmules originals d’inversió que els permeten sentir-se realment peces centrals en la construcció del nou model, i que al mateix temps són econòmicament rendibles per a aquesta base social. Si us voleu passar a Som Energia, hi ha diferents vies, com fer-vos socis o sòcies d’Opcions. Aquest pas dona accés a un contracte amb Som Energia, que es gestiona des d’Opcions, i a altres propostes de l’economia social i solidària.
Finalment, volem fer èmfasi amb el reclam comercial que suposa la paraula “renovable”, és per això que NO hem inclòs algunes empreses a la infografia. Són empreses que tot i que asseguren que generen energia verda, en realitat estan portant a terme pràctiques de greenwashing (rentat de cara verd), com és el cas d’Holaluz, Acciona Green Energy, PepeEnergy o Factor Energia, per exemple.
Donem gas a les alternatives
La majoria de comercialitzadores de gas formen part de l’oligopoli que posa traves a la transició energètica, o bé es fa aquesta transició a mida. Però podem trobar alternatives, tal com recull aquest article. A continuació, presentem les alternatives que tenim per evitar ser clients de les grans oligarquies, tot i això, aquestes són minses:
- Una opció és Fenie Energía, que comercialitza gas i electricitat. És una empresa que va fundar el 2010 la Federació Nacional d’Empresaris d’Instal·lacions Elèctriques i Telecomunicacions d’Espanya (FENIE). És, per tant, una empresa formada pels professionals que donen servei als clients finals.
- També presentem a Catgas Energia, de Santa Coloma de Gramenet. Va néixer el 2015 com a evolució d’una empresa que distribuïa gas propà i feia instal·lacions de gas a escala local. Actualment segueix fent les mateixes activitats i a més comercialitza gas i electricitat. Ni en llum ni en gas l’empresa no té cap tret particular pel que fa a aspectes ambientals. Es dirigeix a clients tant domèstics com empreses.
Iniciatives i campanyes
Moviments socials contra macroprojectes
La societat civil sempre ha liderat campanyes en defensa dels seus drets i del territori. En aquesta direcció, la llista d’iniciatives que sorgeixen en contra dels macroprojectes i a favor d’un canvi de model és llarga. En aquest reportatge en destaquem algunes, com la Plataforma Unitària Contra l’Autopista Elèctrica Pallars (PUCAE) i Salvem lo Pallars (Pallars Jussà). Aquestes dues entitats del Pallars Jussà estan treballant conjuntament per aturar les 700 hectàrees de parcs solars que es volen instal·lar a la comarca, així com les línies de molt alta tensió (MAT) que les acompanyen. Per saber-ne més, La Directa dedica un reportatge en profunditat sobre aquest tema en el seu número 533, titulat Venedors d’alta tensió.
Per conèixer més iniciatives, podem seguir part de l’itinerari proposat pel darrer VOLT, una proposta de la Xarxa per la Sobirania Energètica. Es tracta d’una activitat que és alhora una experiència i una eina, inspirada en els “toxic tours” de Llatinoamèrica, unes caravanes d’activistes que es desplacen pel territori. El VOLT del 2022 va recorre alguns d’aquests indrets, per conèixer les campanyes i les iniciatives ciutadanes que s’hi duen a terme, com per exemple Terra Alta Viva i Associació Sediments (a la Terra Alta i a les Terres de l’Ebre), la Plataforma a favor de los paisajes de Teruel (a Terol) o la Plataforma Territori Sostenible del Camp, Xarxa Sud i GEPEC (a l’Alt Camp).
Veient la proliferació de macroprojectes basats en renovables, el juliol del 2023 es va fer una protesta conjunta, amb accions a Tarragona, Igualada, Lleida i Tremp, amb el lema Desperta! Renovables sí, però no així!”. Entre les convocants, hi havia Macro Renovables NO, No a la MAT Catalunya i la Xarxa Catalana per a una Transició Energètica Justa, plataformes que lluiten contra l’actual model d’implantació de les renovables.
I tot i que en la majoria de casos estem fent referència a projectes que es desenvolupen a l’interior, no hem de perdre de vista que n’hi ha d’altres que amenacen el litoral. Cal destacar la plataforma Stop Macro Parc Eòlic Marí, formada per diferents col·lectius i professionals a títol individual que persegueixen dos objectius comuns: rebutjar el projecte de macroparc eòlic marí que es vol fer a la Costa Brava Nord i treballar conjuntament per una transició energètica sostenible i autosuficient a l’Empordà.
Com comentàvem al principi d’aquest apartat, les mobilitzacions socials en contra de l’actual model d’implantacions de renovables creixen arreu del territori i costa obtenir un mapa al detall de totes elles, us hem ofert, doncs, una petita mostra.
Moviments socials als països del Sud
Als països del Sud global existeix una llarga tradició pel que fa la defensa de la terra i els estils de vida comunitaris, tenint en compte que la cosmovisió indígena està present en molts d’aquests indrets; els llocs del planeta que pateixen de forma més acarnissada la lògica extractivista. L’Atles de la justícia ambiental monitoritza els conflictes ambientals arreu del món; aquesta eina conté mapes, dades i indicadors ambientals que permeten obtenir una radiografia de l’estat de la qüestió. Per exemple, inclou nombrosos conflictes ambientals a països de l’Amèrica Llatina i el Carib, principalment relacionats amb l’extracció minera i els combustibles fòssils. A l’Estat espanyol, la majoria de conflictes estan relacionats amb incineradores i infraestructures per a l’obtenció d’energia elèctrica i combustibles fòssils, mineria, projectes urbanístics, infraestructures portuàries i aeroportuàries, així com temes relacionats amb la conservació de la biodiversitat.
Aquest atles ofereix diferents opcions de filtratge i té registrats 956 casos d’expropiació de terres; 590 d’explotacions mineres; 520 relacionats amb l’accés a l’aigua; 368 de vessaments tòxics, i 320 d’explotació de gas i petroli, per exemple. Si parem atenció amb els recursos en concret, la terra, l’aigua, l’electricitat, el petroli i els minerals encapçalen la llista. Així mateix, a l’Índia és on es concentren més registres, seguida d’Estats Units, Mèxic, Xina, Brasil i Espanya.
L’any 2021 van mapejar 649 moviments de resistència contra projectes de combustibles fòssils i d’energia baixa en carboni. Tal com exposa, aquest article, en un estudi col·lectiu d’ecologia política (on hi participava l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona) es van analitzar aquests casos per arribar a les següents conclusions:
- Els moviments de resistència estan frenant alguns projectes d’energia de combustibles fòssils o baixos en carboni, com les hidroelèctriques, les nuclears o l’energia eòlica.
- Es fa evident que els projectes d’energia renovable i de mitigació són tan conflictius com els de combustibles fòssils. En aquest sentit, les hidroelèctriques són les que generen un major grau de conflictivitat.
- La repressió i violència contra activistes que defensen la terra està present en totes les activitats, amb un 10% d’assassinats. Aquesta violència es manifesta sobretot en els casos relacionats amb les hidroelèctriques, l’extracció de biomassa mitjançant plantacions, els oleoductes i l’extracció de carbó.
L’organització Global Witness exposa que l’any 2022 es van assassinar arreu del món a 177 persones que lluitaven per defensar els drets humans, les seves terres i el mediambient (el total d’assassinats comesos des del 2012 puja a 1.910), destacant Colòmbia, amb un elevat nombre de morts, un total de 60 en un any.
La situació a l’Amèrica Llatina és especialment preocupant, ja que en aquesta zona es van produir el 88% dels assassinats. En el cas d’Hondures, aquest país té el major nombre de persones defensores assassinades per càpita del món. En termes generals, el 36% de les assassinades eren indígenes i el 7% afrodescendents. De fet, un 22% es dedicava a l’agricultura a petita escala i depenia de les seves terres i recursos naturals per viure. Com a dada alarmant, més de la cinquena part dels 177 assassinats registrats al món es van produir a l’Amazones.
Davant d’això, ens fixem en dos exemples de moviments de resposta a projectes extractivistes a països del Sud Global:
- L’istme de Tehuantepec (Mèxic): en aquesta regió de Mèxic, els pobles indígenes de la zona fa més d’una dècada que pateixien les conseqüències del model extractivista. El capital espanyol ha estat fonamental pel creixement accelerat de la presència de parcs eòlics a la regió, històricament relacionats amb l’actual Gas Natural Fenosa, però hi ha altres països que també hi fan inversions, com són Itàlia, França, Holanda o Japó. El parc eòlic Bii Hioxho s’ha construït en terrenys propers a la Laguna Superior, centre pesquer i d’importància ritualística. Però tal com defensa l’Assemblea de Pobles de l’istme en Defensa de la Terra i el Territori (APIIDTT), les terres d’aquest parc i de la vintena de parcs projectats a la regió són propietat col·lectiva d’ús comú, així que és necessària l’autorització dels representants i de l’assemblea de comuners de Juchitán per fer-ne ús. Tanmateix, a causa d’una sèrie de conflictes promoguts per polítics locals interessats en la inversió privada a la regió, no s’ha articulat cap assemblea comunal i moltes terres estan en mans privades després de signar contractes amb pobladors pel seu arrendament. El moviment indígena ha interposat demandes per l’anul·lació dels contractes, però els processos sovint no han avançat o han topat amb amenaces o suborns. És per això que les organitzacions populars han optat per l’acció directa i gràcies a això han obtingut respostes, encara que parcials, com la finalització anticipada d’alguns contractes, a canvi d’un seguit de condicions. Els judicis interposats contra Gas Natural Fenosa com a comunitat indígena afectada no han arribat a bon port i el parc Bii Hioxho lamentablement és una realitat. Així doncs, els projectes que amenacen aquest territori no minven, però la lluita dels pobles originaris tampoc: “Sabem que la nostra existència resulta un obstacle per als interessos colonialistes des de fa més de 500 anys, i estem determinades, determinats i determinadis a seguir-ho sent”.
- L’assecament del llac Txad (Nigèria): en aquesta entrevista, l’activista climàtica nigeriana Adenike Oladosu, membre del moviment iLeadclimate Action, denuncia la crisi generada per l’assecament del llac Txad, que genera greus conseqüències pels països que el comparteixen: Txad, Níger, Nigèria i Camerun. Com ha denunciat Oxfam Intermón, la supervivència de 40 milions de persones depèn del llac Txad, que ja només té el 10% de la superfície que tenia fa sis dècades. El canvi climàtic, la inexistència d’una gestió integrada dels recursos hídrics a la zona i la construcció de preses per a projectes hidràulics als rius que alimenten el llac ha sigut devastadora, ja que la instal·lació de dics per part de les empreses energètiques fa que l’aigua no arribi al llac. A més, la situació del llac té molt a veure amb l’extracció de recursos naturals, com el petroli. De fet, Shell és una de les organitzacions internacionals que està extraient recursos. Això afecta també la pesca i la terra per cultivar, desplaça persones, sobretot dones, lluny de les seves formes de subsistència. Per aquest motiu, lluiten contra l’extracció de petroli i han portat Shell i a altres empreses a judici. Agun cop han guanyat, d’altres no, però la seva lluita continua.
ONG’s destacades
Més enllà de l’autoorganització popular als territoris afectats, també hi ha ONG’s i altres organismes que promouen campanyes i fan incidència política per revertir la situació actual, en destaquem algunes:
- Ecologistes en acció: una confederació de més de 300 grups ecologistes distribuïts per pobles i ciutats. Segueixen l’ecologisme social, que entèn que els problemes mediambientals tenen el seu origen en un model de producció i consum cada vegada més globalitzat, del que se’n deriven altres problemes socials, i que s’ha de transformar si es vol evitar la crisi ecològica.
- Greenpeace: és una organització ecologista i pacifista internacional, independent econòmicament i políticament. Utilitza l’acció directa no violenta per atreure l’atenció pública cap als problemes globals del medi ambient i impulsar solucions necessàries per tenir un futur verd i en pau.
- Xarxa per la Justícia Climàtica: és un espai d’articulació d’organitzacions i entitats en lluita que treballa per fer front a la crisi climàtica que estem vivint.
En aquesta secció hem repassat algunes de les iniciatives de millora proposades per la societat civil organitzada i altres organismes, per tal d’oferir una resposta propositiva al context d’emergència climàtica. D’aquesta manera, hem parlat de la sobirania energètica, de l’autoconsum, de les comunitats energètiques, de les alternatives vinculades a l’electricitat i al gas, i de diferents iniciatives i campanyes del Nord i Sud globals que ofereixen espais de resistència. Evidentment, no hem pogut recollir totes els projectes transformadors que avui en dia imaginen escenaris de futur possibles i resilients, però esperem que aquesta petita mostra resulti engrescadora.
