El sector de les assegurances és un sustentador imprescindible per a l’economia de l’Estat, amb una facturació de 64.155 milions d’euros l’any 2019, segons les dades provisionals recollides per Investigación Cooperativa de Entidades Aseguradoras (ICAE), i publicades a mitjans del mes de gener per Unespa, la patronal del sector.
Les assegurances mouen més diners que tot el sector primari de l’economia espanyola (31.625 milions d’euros l’any 2018, segons el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme). La facturació del sector va representar més del 5% del Producte Interior Brut (PIB) de l’Estat espanyol l’any 2019. Una facturació que supera el PIB dels vint països més pobres de l’Àfrica junts. Això és només, però, en primes, és a dir, els diners que reben les companyies asseguradores per part dels seus clients, en compliment dels contractes signats.
Cinc grans asseguradores inverteixen en la indústria armamentística: Mutua Madrileña, Mapfre, Allianz, Aviva, AIG i Axa.
El rànquing d’asseguradores amb més beneficis de l’Estat el lidera VidaCaixa. La segueixen els grups Mapfre i Mutua Madrileña. Aquest últim grup va ser protagonista de l’operació de compra més important en el sector de les assegurances feta mai a l’Estat espanyol quan, l’any 2011, va adquirir el 50% de SegurCaixa Adeslas per 1.000 milions d’euros. L’altre 50% de SegurCaixa Adeslas és propietat del gegant VidaCaixa. També són remarcables les facturacions dels grups Allianz, Zurich, Catalana Occidente, el Grupo Axa, Santalucía, Generali, Santander Seguros, el Grupo Caser i BBVA Seguros.
Desconeixement tècnic generalitzat
Segons ADICAE (Asociación de Usuarios de Bancas, Cajas y Seguros), 9 de cada 10 persones consumidores desconeixen les condicions de la seva pòlissa. Fernando Herrero, membre de la junta directiva d’ADICAE, adverteix del risc que comporta aquest desconeixement: “Els consumidors es troben en una situació de risc perquè, a banda, el llenguatge de les pòlisses és deliberadament complex”. Per revertir aquesta situació, ADICAE treballa des de fa anys en l’empoderament dels consumidors “com a col·lectiu davant del poder del sistema bancari, amb tots els seus privilegis” a través de l’educació financera. Elaboren des de fa anys un seguit de guies amb informació pràctica i diccionaris, com ara el Diccionario Fácil de Términos de Seguros, que es pot trobar al seu web.
Segons ADICAE, el 63% de les assegurances de vida es col·loca a través de la banca, que disposa d’una amplíssima xarxa comercial i que treballa amb productes vinculats: “Tot té a veure amb com es ven l’assegurança. Per exemple, contractes una hipoteca i, per nassos, has de contractar una assegurança de vida. I ho acabes contractant, no perquè la persona que te’l ven sigui molt bona comercial, sinó perquè la contractació d’aquests productes ve imposada de manera directa o indirecta per la banca. Potser, si no vols l’assegurança, et pugen l’Euribor tres punts percentuals, i ja no et compensa”, explica Fernando Herrero.
El contracte d’una assegurança, sovint, ve imposat de manera directa o indirecta per la banca amb la contractació de la hipoteca.
Les vulneracions dels drets de les consumidores més habituals que ADICAE ha identificat tenen a veure amb la transparència en la contractació de l’assegurança: “No deixen clar quins riscos estan inclosos o exclosos, en quina mesura estan coberts”. El problema és que la solució en aquests casos no pot ser reactiva, ja que el contracte ja està signat i, per tant, no hi ha marxa enrere: “És un problema que s’ha d’atacar de manera preventiva, analitzant detingudament totes les clàusules del contracte abans de signar-lo.”
Cultura financera i economia social i solidària
L’Alfonso Bolado és soci treballador d’Arç Cooperativa, una corredoria d’assegurances especialitzada en l’economia social, la cultura i el medi ambient: “Tenim poca cultura financera, i la poca que tenim s’ha construït a partir dels mecanismes més especulatius, més miserables i més extractius: la propietat, la hipoteca i la borsa.” Es malentén l’economia reduint-la a la manera de maximitzar el benefici i deixa fora de l’equació qui no te prou capital, ja que no tenen afectació en la indústria financera i, per tant, no entren dins els cànons de l’economia tradicional i especulativa.
L’assegurança és, estructuralment, un producte financer, explica Bolado: “Des de l’Economia Social i Solidària (ESS), considerem l’economia com l’art amb què gestionem els recursos que hi ha al planeta per satisfer les necessitats de la gent. Aquí, les finances hi tenen una part molt important, ja que representen el valor abstracte, monetari, dels fets econòmics.” Però, quines finances es defensen des de l’ESS? “Doncs les que posin la seva lògica de funcionament en satisfer les necessitats de la gent i de la comunitat amb els criteris de l’ESS”. Les que posen, al cap i a la fi, la vida al centre.
La paraula «assegurança» està estigmatitzada i porta a pensar en poques persones que s’estan enriquint amb els diners de les consumidores. Arç Cooperativa, però, porta treballant des de 1983 per oferir un sistema financer ètic a l’Estat espanyol. L’entitat va néixer per iniciativa de persones vinculades al sector assegurador i als moviments socials d’aquells temps amb un objectiu que aleshores podia sonar molt exòtic, i que encara avui mantenen: “Ser un agent actiu d’un mercat d’economia social i solidària, que creixi i sigui capaç de generar un benefici i un retorn social.”
El segell EthSI, una certificació de model sostenible
Sergi Salavert és el coordinador del segell EthSI, una certificació creada l’any 2007 per FETS, que sorgeix de la voluntat del propi sector assegurador per diferenciar-se del negoci tradicional: “Es va optar per crear un segell que permetés diferenciar aquelles entitats que treballaven de manera diferent de la resta”, recorda Salavert.
Actualment, estan acreditades pel segell EthSI vuit entitats: tres corredories (Arç, Seryes, Nortlan i Social Partners); dues mutualitats (Previsora General i MútuaCat); i dues companyies d’assegurances (grup Atlantis i seguros Lagun Aro).
El segell EthSI fa un acompanyament a les entitats certificades i, si hi ha aspectes a millorar, es fan propostes d’objectius que després es fiscalitzen: “Analitzem la responsabilitat amb el territori, aspectes vinculats al tractament de la llengua en les seves comunicacions, com es relacionen amb entitats properes, amb la societat civil organitzada, mirem quin tipus de productes tenen, i valorem que també ofereixin un servei essencial per a la comunitat. Estudiem la seva responsabilitat econòmica, amb qui treballen i de quina manera”, comenta Salavert.
Les assegurances ètiques representen encara una petitíssima part dins del gran pastís de tot el negoci assegurador a l’Estat, al voltant de l’1% en volum de primes. Tanmateix, i més enllà de les diferències, el sector de la població que demanda productes financers i asseguradors ètics és cada cop més gran. Per a Salavert, “el gran handicap del món assegurador és que sembla que la població només valora el preu, i no tant què es fa amb els diners”.
L’assegurança ètica no busca ampliar el capital dels inversors, sinó millorar les condicions de prestació a la comunitat. Així, qui tria una opció ètica, no només està pagant per un servei, sinó que està participant d’un projecte col·lectiu de transformació socioeconòmica que, en aquest cas, treballa per revertir la manera de consumir productes financers, com són les assegurances.
