En aquesta secció hi trobaràs projectes, campanyes, organitzacions, propostes de documentals i de lectures per acostar-te encara més al món de les finances ètiques.
Si cliques a qualsevol dels apartats, aniràs directament a la secció de l’article on en parlem:
- Organitzacions, projectes i campanyes: en presentem fins a 10!
- Audiovisuals: 6 propostes de documentals.
- Lectures: 6 propostes de llibres.
Organitzacions, projectes i campanyes
ADICAE. Una associació de defensa dels consumidors/res especialitzada en bancs, caixes i assegurances
Es va crear el 1998, a Saragossa, amb l’objectiu de protegir, formar, reclamar, informar i reivindicar els drets de les usuàries dels serveis bancaris i de les assegurances. Vint-i-cinc anys més tard, compta amb una trentena de seus arreu de l’Estat espanyol que vetllen per la defensa de les consumidores en l’àmbit de les finances.
Al llarg de la seva història, ha liderat campanyes de defensa de les consumidores en casos com el del Fórum Filatélico, Lehman Brothers o el de les participacions preferents, entre d’altres. El seu web és un gran compendi d’eines i recursos que permeten fer consultes sobre els drets que tenen les consumidores sobre diversos àmbits de consum, tramitar reclamacions amb formularis personalitzats i informar-se en temes d’actualitat a través d’una revista i un diari digitals i un blog específic sobre el món de les reclamacions.
ATTAC. Una associació internacional d’acadèmics i activistes que cerca la justícia econòmica global amb el focus posat en la regulació del poder financer
L’Associació per la Tributació de les Transaccions Financeres i l’Acció Ciutadana va néixer el 1998 a França com a grup de pressió a favor de:
- La supressió dels paradisos fiscals.
- L’augment de la fiscalitat de les rendes del capital.
- La introducció d’un impost a les transaccions financeres internacionals (“Taxa Tobin”) per restringir la volatilitat dels mercats financers.
L’organització a escala internacional és una de les fundadores i promotores del Fòrum Social Mundial, nascut a Porto Alegre l’any 2001. A l’Estat espanyol, ATTAC es crea l’any 2000 i en l’actualitat compta amb una dotzena d’organitzacions territorials. El seu extens comitè científic assessor inclou acadèmics i activistes reconeguts com César Rendueles, Gustavo Duch, Ignacio Ramonet, José Manuel Naredo o Óscar Carpintero.
En el seu web hi podem trobar una biblioteca de documentació i una interessant selecció d’enllaços sobre justícia econòmica i financera: webs, observatoris, organitzacions, publicacions, etc.
Banca Armada i Don’t Bank on the Bomb. Per aturar les guerres, cal preguntar-se: qui en fa negoci?
La campanya Banca Armada denuncia, des del 2007, les companyies espanyoles i entitats financeres d’escala internacional que financen la indústria armamentística.
La seva base de dades, disponible al web, mostra les inversions que cada entitat financera ha fet des del 2014 en la fabricació i exportació d’armes. També fomenta l’activisme accionarial en l’àmbit financer: que les accionistes de bancs i asseguradores exigeixin a la banca que renunciï al finançament de la indústria militar. A través d’aquest activisme accionarial, en els darrers anys, activistes de la campanya han intervingut a les juntes d’accionistes de les entitats financeres estatals més implicades en el negoci de la guerra.
També han desenvolupat un recurs divulgatiu, Petjada en armes, que ens permet conèixer el vincle financer entre el nostre banc i la indústria de la guerra, i aporta eines per reclamar canvis i així passar a l’acció.
La campanya Banca Armada col·labora amb Don’t Bank on the Bomb, una publicació que denuncia les empreses involucrades en la producció i finançament d’armes nuclears a escala mundial. El seu informe anual, disponible al web, identifica les entitats financeres que obtenen guanys invertint en la producció d’armes nuclears. Arran de la publicació, també s’organitzen accions d’incidència empresarial i política per dissuadir les entitats bancàries d’invertir en armes nuclears, com el foment de boicots o d’actes de mobilització al carrer.
Banktrack. Una ONG que segueix la pista als negocis bruts de la banca a tot el món
És una organització no governamental, amb seu a Holanda, que denuncia les inversions dels bancs en activitats que vulneren els drets humans i ambientals. Neix el 2003 per denunciar els efectes negatius dels projectes de desenvolupament a països del sud global cofinançats pels bancs.
La fundació aglutina i coordina els esforços de diverses organitzacions de la societat civil d’arreu del món, realitza campanyes de denúncia pública per exposar les males pràctiques del sector bancari i monitora l’acompliment de compromisos vinculants com ara els Principis d’Equador o els Principis de Banca Responsable de Nacions Unides.
Al seu web podem trobar nombrosos informes d’investigació centrats en la sostenibilitat del sector bancari, com ara BankTrack Human Rights, que avalua els grans bancs amb una sèrie de criteris basats en els principis rectors de les Nacions Unides sobre empreses i drets humans; o Banking on Climate Change, que investiga el finançament de la indústria dels combustibles fòssils i publica una llista negra dels bancs que hi inverteixen.
Change Finance. Una xarxa internacional d’entitats que col·laboren per canviar com funcionen les finances al món
Es tracta d’una xarxa internacional d’organitzacions de la societat civil que opera en més de 60 països dels 6 continents, amb la participació d’entitats com ATTAC, els observatoris corporatius SOMO i Corporate Europe Observatory, el Transnational Institute i entitats de l’ecosistema de finances ètiques.
La xarxa Change Finance denuncia que en la crisi de 2007 es va rescatar a la banca però no a la ciutadania, deixant salaris congelats i menys diners per escoles i hospitals a tot el món. I que tot i això, el sistema financer segueix avui dia tan perillós i manipulat com abans.
El seu objectiu declarat és:
- Crear una història consistent i convincent sobre per què les finances han de canviar per a fer front als grans desafiaments globals.
- Emmarcar una visió consolidada sobre com transformar el sistema financer, presentant idees i alternatives polítiques.
- Identificar oportunitats per a mobilitzar-se col·lectivament, fer campanya i actuar junts per a tenir un impacte.
- Donar-se suport mútuament en el treball complementari: a través de l’intercanvi d’habilitats, avals i esdeveniments.
FETS, Finançament Ètic i Solidari. El paraigües de les entitats de finances ètiques de Catalunya i l’Estat espanyol per impulsar el sector
FETS és una associació creada l’any 1999 per impulsar les finances ètiques i solidàries. Agrupa entitats de l’economia social i solidària i les finances ètiques cooperatives, l’acció social, l’educació i la solidaritat internacional com ara Justícia i Pau, Oxfam Intermon, Col·lectiu Ronda, Setem Catalunya o Escoltes Catalans. També en són sòcies varies entitats del sector financer ètic mateix, com ara Arç, Coop57, Associació Fiare, CoopHalal i Oikocredit Catalunya.
Entre les seves línies de treball destaquen l’Observatori de les Finances Ètiques, el portal digital dineretic.net, el segell EthSI o la tasca en l’àmbit educatiu:
- L’Observatori elabora estudis periòdics i puntuals sobre el sector i n’avalua l’impacte en la realitat socioeconòmica catalana i espanyola.
- Diner Ètic és un catàleg en línia d’entitats i productes de finances ètiques. Una eina al servei de les consumidores que busquen alternatives ètiques per a la gestió dels seus diners. Inclou un apartat interessant anomenat L’escàner de les Finances Ètiques.
- El segell EthSI certifica tant empreses com productes del sector de les assegurances ètiques.
- En l’àmbit educatiu, promouen una educació econòmica més crítica i plural, i donar a conèixer les finances ètiques i solidàries, tant a l’aula com en altres espais educatius.
Si vols conèixer les Finances Ètiques, el seu web és un dels primers llocs a on anar.
Global Alliance for Banking on Values (GABV). L’aliança global de bancs alternatius
És una xarxa internacional independent, nascuda el 2009 i formada en l’actualitat per una setantena d’entitats financeres que operen des dels principis de les finances ètiques, principalment, bancs, cooperatives de crèdit i institucions de microfinances.
L’objectiu de GABV és transformar el sistema bancari perquè sigui més transparent, ètic i sostenible des del punt de vista econòmic, social i ambiental. Els membres, addicionalment, es comprometen a donar servei a l’economia real, construir resiliència a llarg termini, funcionar amb transparència i posar el client al centre.
La xarxa és un espai de cooperació, debat, formació, incidència institucional i difusió sobre les finances ètiques.
Observatori del Deute en la Globalització (OdG). Observatori que investiga i actua en els àmbits de la justícia financera, la justícia climàtica i els béns comuns
L’OdG és un centre d’investigació i acció que elabora anàlisi, denúncies i campanyes sobre diversos temes globals, entre els quals el rol del deute i les finances a l’economia global.
Nascut l’any 2000 a partir de l’experiència de la Xarxa Ciutadana per l’Abolició del Deute Extern (XCADE), té per objectiu mobilitzar i generar transformació social enfront de les desigualtats socials, econòmiques, ambientals i de gènere, amb la voluntat d’incidència política i denúncia dels actors polítics i econòmics que identifiquen com a responsables.
Al seu web trobarem articles i informes sobre deute i finances, així com campanyes (com ara Open Generation EU, ressenyada al nostre Quadern 63) o audiovisuals com Interferències, del qual són coautors.
REDEFES. La xarxa que conecta el professorat amb l’ecosistema de les finances ètiques
Impulsada per les organitzacions FETS, Finantzaz Haratago, Fundació Finances Ètiques (del grup de Fiare Banca Ètica) i Oikocredit, REDEFES (Xarxa per una Educació en Finances Ètiques i Solidàries) té per objectiu integrar en un mateix espai al professorat crític amb l’ensenyament de l’economia i a les organitzacions que promouen unes finances ètiques. Per debatre, innovar juntes, promoure l’àmbit local, protegir les aules dels interessos de la banca sistèmica, compartir recursos i treballar en xarxa per un canvi de concepció de l’ensenyament de l’economia i les finances a les aules de tot l’Estat.
Al seu web hi trobarem un ample repositori de recursos (més de 60) en diversos formats i idiomes, així com vídeos i experiències interessants. També promouen una trobada anual estatal des del 2018.
Seminari Taifa. Espai de formació i divulgació en economia crítica
Es defineix com un espai autoorganitzat dedicat a l’autoformació i la divulgació d’una visió crítica de l’economia, amb l’objectiu de contribuir a la transformació de la societat mitjançant la creació i l’impuls del pensament crític, des dels moviments socials i per als moviments socials.
Desenvolupen diferents tasques i estudis, entre les quals l’organització de cursos i xerrades de caràcter divulgatiu, participació en mitjans de comunicació, edició de materials, divulgació, etc.. Al quadern Opcions núm. 58 vam entrevistar a una de les seves membres, la Mireia Claverol, sobre l’educació formal de l’economia i les finances a escoles i instituts.
Audiovisuals
Debtocracy (deutocràcia)
| Any | 2011 |
| Durada | 74 min. |
| País | Grècia |
| Direcció | Katerina Kitidi, Aris Khatzistefanu |
| Gènere | Documental |
| On veure’l | Disponible en Dailymotion, V.O. amb subtítols en diversos idiomes, inclòs castellà |
Democràcia o deutocràcia? El govern del poble o el govern dels diners? És la qüestió central que aborda aquest interessant documental que, a partir del cas de Grècia, ens porta a conèixer com els mecanismes de creació i perpetuació de deutes dels estats poden portar a la pèrdua de la sobirania nacional efectiva i a la pèrdua de confiança en la democràcia representativa exercida per la classe política.
Amb la participació entre altres de David Harvey, Eric Toussaint o Samir Amin, aquest material audiovisual ens permetrà conèixer tant el cas grec com els de l’Argentina, l’Equador o l’Iraq; ens ajudarà a entendre el paper del Fons Monetari Internacional o el Banc Central Europeu en les crisis de deute i de manera més general, a entendre el procés de globalització neoliberal dels últims quaranta anys.
Catastroika
| Any | 2012 |
| Durada | 88 min. |
| País | Grècia |
| Direcció | Katerina Kitidi, Aris Khatzistefanu |
| Gènere | Documental |
| On veure’l | Disponible en Dailymotion, V.O. amb subtítols en diversos idiomes, inclòs castellà |
Seguint el rastre de Deutocràcia, el documental Catastroika (mescla de catàstrofe i perestroika, o com les reformes econòmiques privatitzadores poden resultar catastròfiques) se centra en els processos de privatització d’activitats i empreses públiques. Des de la Rússia postcomunista fins a les dictadures llatinoamericanes de Xile i l’Argentina, passant per Alemanya, Grècia, els EUA o el Regne Unit, aquest audiovisual ens mostra com els processos de privatització del patrimoni comú tenen una sèrie de característiques comunes: sovint hi ha un deute a pagar, amb la pressió de les institucions financeres internacionals (destaca el paper del Fons Monetari Internacional), suborns i corrupció política, processos poc democràtics o directament dictatorials, acomiadaments massius, pitjors serveis després de la privatització…
Un documental, en definitiva, que aporta abundants exemples que contradiuen el mantra de la necessitat de desregulació i que assegura que allò públic és ineficient per se. Catastroika ens proporciona una àmplia perspectiva d’una història bruta i plena d’interessos espuris. Com diu l’investigador Greg Palast, un dels entrevistats, al final la regulació és l’aplicació de la democràcia a l’economia. L’alternativa, un banquet de voltors.
Con tu dinero
| Any | 2013 |
| Durada | 67 min. |
| País | Espanya |
| Direcció | Iker Espúñez |
| Gènere | Documental |
| On veure’l | Disponible en línia al web de Setem |
Aquest documental pretén mostrar algunes de les males pràctiques que les entitats bancàries impulsen amb els nostres diners (finançament d’empreses d’armament, de multinacionals que vulneren drets laborals i humans dels seus treballadors, desnonaments, etc.). Com, amb els nostres diners i desconeixement, es perjudica milers de persones per les accions d’empreses avalades, finançades i habitualment impulsades per entitats bancàries. Entitats que, mentre en el seu àmbit local presumeixen de transparència i utilitzen el màrqueting com una constant rentada d’imatge, utilitzen els diners dels seus clients per a generar més diners, sense preocupar-se per les conseqüències.
Davant aquest panorama, i a través de múltiples veus, es mostra la banca ètica i les xarxes d’economia solidària com a paradigma oposat. Una alternativa de creació i desenvolupament tenaç d’un espai econòmic i financer creat des de la ciutadania i per a la ciutadania. La cerca d’una economia alternativa al capitalisme neoliberal on els diners es consideren un instrument al servei de les persones, no a l’inrevés.
Els fils del tauler
| Any | 2018 |
| Durada | 52 min. |
| País | Espanya |
| Direcció | José Gayà |
| Gènere | Documental |
| On veure’l | Disponible a Viemeo en català i castellà |
Qui es beneficia de les guerres? Qui hi ha al darrere de cada bomba? En menys de 60 minuts, Els fils del tauler recorre els conflictes armats més importants del darrer segle i explora les causes i les devastadores conseqüències de les guerres. Ho fa posant la càmera darrera la mirada de les seves víctimes i assenyalant i interpel·lant els responsables de la violència desencadenada: la indústria militar.
El documental s’articula al voltant de converses i entrevistes a analistes, investigadors o periodistes, acompanyades d’escenes enregistrades en zones de conflicte. Amb tot, imatges i veus que permeten reconstruir algunes de les seqüències dels conflictes armats d’arreu dels cinc continents.
Inside Job
| Durada | 2010 |
| Any | 105 min. |
| País | Estats Units |
| Direcció | Charles Ferguson |
| Gènere | Documental |
| On veure’l | Disponible a Vimeo |
A través d’una exhaustiva investigació periodística, amb nombroses entrevistes a financers, polítics i periodistes, Inside job explica les causes de la crisi financera mundial de 2008, que va suposar més de 20 bilions de dòlars en pèrdues i que milions de persones perdessin les seves cases i llocs de feina. El documental també n’assenyala els principals responsables i detalla les conseqüències que, per a ells, va tenir la crisi. Sovint és complex explicar (i entendre) el rol que els bancs i els fons d’inversió van jugar en l’esclat de la crisi econòmica. Però Inside job desgrana amb encert el funcionament del sistema financer, de manera senzilla i clara, amb mirada crítica i dosis d’ironia. Entre altres premis, va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula documental del seu any.
La guerra empieza aquí
| Any | 2019 |
| Durada | 64 min. |
| País | Espanya |
| Direcció | Joseba Sanz |
| Gènere | Documental |
| On veure’l | Disponible a YouTube |
El documental parteix d’un fet real: l’any 2017, Ignacio Robles, un bomber de Biscaia, es va negar a participar en una maniobra que s’havia de realitzar al port de Bilbao per enviar tones d’armament fabricat al País Basc a l’Aràbia Saudita. Aquest fet va posar de manifest com al País Basc es fabriquen armes que després es venen a països en conflicte i s’utilitzen, molt sovint, en contra de la població civil en països com el Iemen.
Un cop contextualitzats els fets, el documental recull les imatges de la societat basca mobilitzada en contra de l’enviament d’armament i viatja al Iemen per reflectir la realitat d’aquest país destrossat i que encara viu sota els efectes bèl·lics. Ho fa a través d’activistes locals que treballen per ajudar el seu entorn i revertir les conseqüències que ha ocasionat la guerra.
Lectures
El valor del dinero
Ugo Biggeri. Sal Terrae, 2014
Ugo Biggeri ha tingut un paper destacat en el desenvolupament de les finances ètiques a Itàlia. En aquest llibre, plasma els aprenentatges i les reflexions d’anysde treballar per bastir una alternativa al sistema financer actual. Des d’una mirada crítica, El valor del dinero és un amè assaig d’educació financera que serveix de guia per entendre els conceptes bàsics del sector. Biggeri, convençut que cal una ciutadania formada per entendre el funcionament de les finances, convida a no deixar-se de fer preguntes, com ara què són els diners i què tenen de positiu. En paraules seves, “Les preguntes sobre els diners són, avui dia, ho vulguem o no, preguntes sobre la vida”.
En deuda. Una historia alternativa de la economía
David Graeber. Ariel, 2014
La mort de l’autor el 2020 va tornar a recordar la validesa d’aquest assaig a l’hora de fer una anàlisi profunda de l’economia. L’antropòleg anarquista comença posant en dubte la versió sobre l’origen del diner proposada per Adam Smith al segle XVIII, una versió que s’ensenya tant a escoles com a universitats i que és un dels pilars sobre els quals s’erigeix el capitalisme. Capítol a capítol, l’autor desglossa diverses societats de la història i d’arreu del món on el deute ha estat el motor de l’economia, que per funcionar cercava mecanismes de cancel·lar-se regularment. En deuda és una proposta de base per bastir alternatives on els diners no tinguin el protagonisme que tenen, reivindicant la importància de la història ben escrita i fidedigna per entendre un present massa complex.
Finances ètiques i solidàries. Valors, límits i reptes
XES i FETS. Pol·len, 2018
La Xarxa d’Economia Solidària (XES) i Finançament Ètic i Solidari (FETS), amb el suport de la cooperativa editora Pol·len Edicions, van publicar aquesta petita obra que, de manera amena, explica què són les finances ètiques, com s’organitzen, en quina conjuntura apareixen i els reptes que afronten. El llibre recull les reflexions sorgides en diverses trobades entre les principals entitats de finances ètiques catalanes. Les lectores coneixeran el naixement i evolució de les finances ètiques, les contradiccions del sistema financer tradicional i els reptes de les finances ètiques, com la participació, l’escalabilitat, el feminisme o el foment del mercat social.
Guía para no colaborar con la financiación de las armas
Jordi Calvo Rufanges (coord.). Icaria, 2019
Aquesta obra col·lectiva té un objectiu clar: denunciar l’estret vincle entre les entitats financeres i la indústria armamentística. En el cicle econòmic militar hi intervenen diversos actors, com ara les indústries, les administracions i les comercialitzadores. Al mig de tot el sistema, operen les institucions financeres que, amb les inversions, mantenen la roda en marxa. L’obra, que exposa nombrosos fets i dades, conté un missatge transparent: el teu banc tria què fa amb els teus diners, però tu pots triar a quin banc els portes. De fet, no només això, és una crida a mobilitzar-se per incidir en el sector financer i posar-lo al servei de la vida.
La banca que necesitamos
Joan Ramon Sanchis Palacio. Universitat de València, 2013
D’una manera molt clara i entenedora, el catedràtic Joan Ramon Sanchis ens explica de quina manera s’ha gestat i desenvolupat la crisi bancària del 2007, així com totes les mesures que s’han anat prenent. El “banc dolent”, les fusions bancàries, l’extermini de les caixes d’estalvi… tot plegat temes ben feixucs, però que aquest llibre ens pot ajudar a entendre fàcilment. També fa un recorregut, per descomptat, per les alternatives existents en el camp de les finances ètiques i l’economia social i solidària.
La Clara i l’ús responsable dels diners
Maurizio Spedaletti. FETS, 2010
Maurizio Spedaletti, banquer ambulant i secretari d’àrea de la Banca Popolare Etica italiana, convida a fer un viatge per la història dels diners i la seva funció, a través de la Clara, la protagonista. Quan van néixer els diners? Per què es van inventar? A través de diverses situacions on intervenen els diners, s’expliquen conceptes com els impostos, la rendibilitat, els tipus d’interès o els préstecs. El llibre també remarca el valor del consum conscient en l’àmbit de les finances. Una eina útil per a adolescents, famílies i mestres.
