El passat 2022 Opcions va acumular 20 anys de trajectòria. Una trajectòria que ha estat possible gràcies a una infinitat de persones. Avui bevem de totes aquestes herències, de totes aquestes sensibilitats que han sumat i contribuït en la construcció i consolidació d’aquest projecte. És gràcies a totes aquestes savieses acumulades que Opcions és el que és avui en dia.
Les advertències del passat
Són 20 anys alertant dels excessos de la societat de consum, assenyalant les possibles causes del deteriorament dels ecosistemes, alarmant-nos davant de les pràctiques individualistes a les quals ens condueix el consumisme i la cultura del “ho vull tot per ara mateix”. 20 anys dient-nos que tot plegat estava agafant un ritme massa accelerat, que aquesta corba de creixement que sempre va amunt, en porta moltes d’altres associades, que sempre van avall, a cop de retallada, a cop de nou aqüífer explotat, a cop de nova multinacional fent-se un bon lloc al mercat… 20 anys preguntant-nos pel futur al qual ens conduiria aquest camí de ritme frenètic. I sembla que, el futur, ja ha arribat.
La ciència (i també la dissidència), feia temps que ens n’advertia. El 2022 ha fet 50 anys d’Els límits del creixement, l’informe Meadows, que ja l’any 72 advertia que si l’increment de la població mundial, la industrialització, la contaminació, la producció d’aliments i l’explotació dels recursos naturals es mantenia sense variació, arribaria als límits absoluts del creixement a la Terra durant els següents 100 anys.
Avui, poques persones passen per alt que la societat desenvolupada durant els darrers 250 anys, a base de combustible fòssil, ha arribat al seu zenit. Estem tocant sostre.
Davant el col·lapse. Imaginar, disputar i construir el futur
És justament d’aquest tocar sostre de què parlem en el Quadern: Davant el col·lapse. Imaginar, disputar i construir el futur.
Els temes dels Quaderns són escollits per la comunitat d’Opcions, la qual cosa ens fa pensar que és cada vegada més estesa la consciència sobre aquest sostre on estem arribant. La preocupació pels llocs on hem arribat a cavall d’aquest creixement desbocat no és cosa de quatre ecologistes utòpics. Una mostra n’és que fins i tot a les grans plataformes de consum audiovisual, la temàtica del col·lapse és matèria d’èxit.
Però, alerta, perquè el relat hegemònic sobre el col·lapse és realment catastròfic. Com diu Kois Casadevante, un dels entrevistats al Quadern, vivim en un monocultiu cultural de la distopia que ens impedeix pensar el futur des de l’esperança i la possibilitat. Estem acostumades a representacions culturals distòpiques del futur, a representacions simbòliques que se’ns caracteritzen sempre amb aspectes negatius, marcades per la carència, l’apocalipsi climàtica, la conflictivitat social i l’enfrontament…
Sense lloc per a l’esperança, sense possibilitat per generar allò que encertadament Solnit1 anomena “el paradís a l’infern”, el que ens diuen aquests relats és que davant d’un futur impossible per a la vida, sense petroli per alimentar la maquinària del capitalisme i amb la caiguda dels estats, només sabrem gestionar l’escassetat a través del conflicte i de la violència.
No us penseu, que a nosaltres la publicació d’aquest Quadern, també ens ha fet por, i el procés per redactar-lo ens ha generat neguit, a diferents nivells. La paraula col·lapse no genera consens ni dins mateix dels nostres cercles més propers. Sabem que massa dosi de realitat porta associat el perill de la desconnexió. I la pretensió d’aquest quadern no és pas abocar-vos a materialitzar allò de “la vida són quatre dies” i la volem viure intensament (que també). La intenció d’aquest quadern és posar damunt de la taula el tema. Incòmode, certament, però EL tema. Perquè en parlem a cada moment del nostre dia a dia: que si la calor d’aquest estiu, que si l’aigua que no arriba, que si allà on abans hi havia un gorg ara hi ha fang, que si Ucraïna, que si el preu de la llum… Si en parlem, apuntem-ne les causes, i sobretot, dibuixem-ne les sortides. Col·lectivament.
I generem espais per parlar del neguit que ens genera, de l’angoixa que ens fa tot plegat: perdre els nostres privilegis, imaginar-nos en escenaris de major escassetat, pensar en l’ascens del feixisme, assistir a la desaparició de cada vegada més espècies… Parlem de la pena per la pèrdua. Perquè és, en certa manera, una mort, el que estem vivint. I ens cal un dol. I potser una manera de superar-lo és socialitzar el nostre malestar, compartir-lo i elaborar-lo conjuntament.
Durant 20 anys, Opcions ha estat donant eines per a practicar un consum conscient i per a generar una conciència crítica entorn de la societat i el sistema en el qual vivim. Aquest Quadern és una nova eina per continuar-ho fent. Partint del realisme ecològic, de l’evidència de l’augment de la temperatura, del declivi de la biodiversitat i de l’escassetat i exhauriment de matèries primeres, hem de poder pensar el futur, que ja és present.
Actuem per fer front al col·lapse
· Vine a pensar col·lectivament els futurs al Fòrum de Transició Ecosocial (enllaç per fer inscripció). Si no pots assistir-hi, dona-hi suport adherint-te al manifest.
· Compra el quadern i llegeix els seus articles, entrevistes, reportatges, una guia pràctica… Pots comprar l’edició digital (te l’enviem per correu electrònic) o impresa (i te l’enviem a l’adreça postal que ens indiquis).
· Uneix-te a Opcions per donar el teu suport a iniciatives que treballen per un model de consum que posen la vida al centre!
Passem a l’acció amb el Fòrum per la transició ecosocial
I quan aprofundim una mica en aquesta idea, ens adonem que això no té per què ser així. De la mateixa manera que sabem que els paradisos tampoc es construeixen sols. És per això que són de gran importància espais com el del proper 24 i 25 de febrer: el Fòrum per la transició ecosocial, una trobada de confluència de lluites, d’entitats de l’economia social i solidària i de moviments que treballen per la transició ecosocial a Catalunya. Un espai per conèixer-nos i reconèixer-nos, tots els agents que treballem pel canvi social i que en el nostre dia a dia ja estem desplegant petites transicions ecològiques. Dos dies per consensuar les principals estratègies i línies d’acció, a mode de full de ruta que ens orienti cap a aquests futurs que desitgem i que ens ajudi a esquivar aquells que no desitgem. I fer-ho des de l’esperança i la possibilitat.
1 Solnit, Rebecca (2020) Un paraíso en el infierno. Las extraordinarias comunidades que surgen en el desastre. Capitan Swing (obra original publicada el 2010)
