El 28 de desembre a un quart de nou del matí va sortir de Canovelles una furgoneta Ford Transit Custom amb refrigeració. A un quart de tres del migdia va arribar al mateix punt de sortida. Entremig, va repartir gènere -bàsicament de la formatgeria artesana La Cleda de Canovelles- fent una ruta on va fer parada a Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Cardedeu, Vilassar de Mar i Sant Andreu de Llavaneres. El cost calculat per quilòmetre va ser de cinc euros i el màxim desviament que volia fer el transportista, en cas d’haver-se hagut de fer, era de 10 quilòmetres. I és que el vehicle encara tenia cabuda per un palet més i algunes caixes soltes, per si algun altre productor volia aprofitar el transport.
Són dades de la Ruta #488 de l’aplicació web Rutes Compartides, que el desembre de 2021, va presentar-se en societat i va començar a funcionar. Rutes Compartides va néixer de la mà de Ponent Coopera -l’Ateneu Cooperatiu de Ponent- i de la cooperativa Tres Cadires i un conjunt de productors associats a la Xarxa Ecològica de Ponent (XEP). L’aplicació permet posar en contacte diversos productors que comparteixen ruta i que fins ara la feien per separat, optimitzant costos i reduint contaminació.
El projecte s’havia començat a gestar el 2020, arran de la pandèmia, a partir d’una primera diagnosi de necessitats del sector agroecològic de Ponent. “Parlàvem molt de producció i venda, els dos extrems de la cadena, però detectàvem que la logística era la baula menys treballada”, recorda Quim Pérez, de la cooperativa Tres Cadires i membre de l’equip tècnic que ha desenvolupat l’aplicació de Rutes Compartides. Un ajut de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i el suport de l’Einateca Agroecològica van possibilitar l’encàrrec de l’aplicació a Komun.org i que el desembre de 2021 entrés en funcionament.
Codi obert, governança compartida i sense ànim de lucre
L’aplicació es va concebre des de bon començament amb codi obert i governança el màxim de compartida. “L’objectiu no és que ningú hi faci negoci, sinó reduir el nombre de furgonetes repartint”, recalca Pérez. Ara mateix, de fet, després d’un primer any de funcionament a un ritme no excessivament intens, el principal repte és que es faci servir per part dels petits productors agroecològics, que tinguin una mínima organització que els permeti aprofitar-se de les potencialitats de l’aplicació.
L’objectiu no és que ningú hi faci negoci, sinó reduir el nombre de furgonetes repartint
També, però, cal que el sector adopti l’eina. “Que se la creguin”, en paraules de Quim Pérez, que esmenta els potencials que també té per donar resposta a necessitats com les de l’anomenada última milla. “No té sentit que es creï un programari nou, val més la pena construir junts l’eina sectorial. Si és de programari lliure, no hi ha lucre i és de governança compartida, per què una altra?”, es pregunta, convençut que es podrà fer també aquest salt per donar resposta a necessitats com les de l’última milla en el repartiment a les grans ciutats.
Impactes socials, econòmics i ambientals
Després d’aquest primer any de funcionament, encara no tenen quantificat l’impacte social, econòmic i ambiental concret que ha representat. Convençuts que hi és, no es marquen uns objectius concrets, més enllà que se’n faci el màxim d’ús possible. “L’escalabilitat és molt alta, i hi ha molt camí per córrer”, indica Pérez. “Reitero que l’únic objectiu és que hi hagi menys furgonetes repartint, mentre alguns petits productors continuen tenint dificultats per accedir a una logística amb garanties”, recalca. “No té cap sentit que hi hagi quatre furgonetes quasi buides anant de Lleida a Barcelona”, insisteix.
I esmenta casos previs a l’aplicació, com una ruta que havia de fer un petit productor de Ponent per repartir deu hamburgueses en fred. Ell no tenia disponibilitat de transport propi i pagar-ho a un tercer li representava un cost que no li sortia a compte. “A part que dependre de segons quin gran operador te la jugues amb el tractament que donen a la mercaderia”, afegeix. Rutes Compartides, a part que el tracte és entre altres productors agroecològics que comparteixen i coneixen bé les necessitats, distingeix si la ruta s’ha de fer en un vehicle refrigerat, isotèrmic, congelat o sense humitat, per exemple.
I si l’impacte econòmic i ambiental està per calcular, sí que ja se n’han detectat alguns de socials en aquest primer any de funcionament. Pérez esmenta amb satisfacció el de l’enxarxament a nivell logístic entre productors, alguns dels quals fins i tot amb la perspectiva d’organitzar-se i intercooperar i treballar junts fora de Rutes Compartides. “Si deixen l’aplicació perquè els està anant bé treballant junts, però s’han trobat i organitzat compartint ruta aquí, perfecte, si a partir d’ara van amb la furgoneta superplena, era el nostre objectiu”, declara satisfet.
En paral·lel, alguns productors que estan fent ús de l’aplicació fins i tot han pogut obrir nous clients, ja que tot d’una ja tenen la logística resolta per fer-los arribar el producte perquè els ho cobreix un altre usuari de Rutes Compartides. Aquest encreuament del món de la distribució logística que fins i tot permet obrir noves vies de comercialització era un objectiu que ni estava plantejat inicialment, però que s’està donant.
Millores en l’aplicació en el segon any de funcionament
Rutes Compartides està entrant en el segon any de funcionament començant a aplicar-se algunes funcionalitats que n’han de millorar encara més el rendiment i la usabilitat. Fa poc s’ha incorporat un mapa a la portada del web que permet veure amb facilitat quines rutes hi ha ara mateix obertes per compartir. N’hi ha, però, unes quantes més que han d’entrar en funcionament en les setmanes vinents.
Una d’elles és la possibilitat d’implantar rutes regulars, que permetrà compartir també amb una certa periodicitat i amb antelació. També aviat es generaran informes de rutes i que el client pugui deixar-hi l’albarà de la comanda. Gestions que ara mateix s’han de fer fora de l’aplicació i que es vol que cada vegada més es puguin fer des d’aquesta. És el mateix cas d’altres reptes pendents, com obrir el xat intern entre usuaris, que ara un cop han formalitzat la ruta a compartir, han de parlar dels detalls fora de l’aplicació, o fins i tot més endavant fer-hi els pagaments.
Un cert component de gamificació que informi, per exemple, del CO2 que s’ha estalviat fent servir l’aplicació, o que aquesta sigui nadiua i no només una versió per a mòbil de la pàgina web, són altres objectius que es tenen sobre la taula, i que l’accés a noves vies de finançament han de possibilitar a curt o mitjà termini convertir-se en una realitat.
Una altra cosa és estendre les rutes compartides entre productors per fer arribar el gènere als comerços a fer-hi entrar el client final i donar entrada a plataformes d’e-commerce de l’economia solidària com pot ser La Zona. De moment, tenen previst centrar-se sobretot en l’anomenat B2B (business to business, transaccions entre empreses) que en el B2C (business to customer, transaccions entre empresa i client final).
Nodes logístics en el marc de l’última milla
Amb tot, en el marc d’aliances futures, com les que han de fer possible optimitzar les rutes en l’última milla en les grans ciutats, sí que contemplen una futura millora de l’aplicació que permeti aprofitar els anomenats “nodes logístics”. És a dir, que l’aplicació proposi rutes noves en funció de les diferents que ara mateix ja té introduïdes per separat i que detecti on es poden fer passos intermedis, fins i tot aprofitant nodes logístics ja existents. “Per exemple, en l’última milla, aprofitar nodes com el de Mensakas”, cita Pérez.
Sigui com sigui, des de Rutes Compartides no es tanquen a explorar cap de les noves possibilitats que s’obrin en endavant arran de les potencialitats que té l’eina. I la posen a disposició de tot aquell que, partint dels criteris de l’economia solidària, en vulgui fer ús. Fins i tot fora del sector agroecològic, com ja està fent algun productor com la cooperativa A Granel, que hi transporta productes de neteja. O fins i tot que se’n puguin beneficiar en determinades rutes empreses de logística de l’economia solidària. “No hi ha res tancat, mentre sigui útil a gent del rotllo, i que no s’hi guanyin només les garrofes els de sempre”, resumeix Quim Pérez de forma ben planera.
