L’opinió pública és clau en un sistema democràtic. Amb una opinió pública segrestada per interessos empresarials i partidistes, les democràcies queden tocades de mort. Per això, el mapa actual dels mitjans de comunicació és un camp de batalla i el botí en disputa és el control d’aquesta opinió pública. Els mitjans, aquell suposat quart poder que mai no ha deixat d’estar supeditat a l’establishment, corre el perill de ser escombrat del tauler de joc.
A Opcions hem dedicat el darrer quadern a parlar dels mitjans de comunicació. Vam voler presentar-lo acompanyades de representants de tres mitjans compromesos amb el periodisme, que vetllen per oferir informació de qualitat. Adrian Crespo de La Directa, Magda Bandera de La Marea i Roger Palà de Crític van ser les protagonistes de la taula rodona “Mitjans de comunicació: perills, reptes i models a seguir”, celebrada al CCCB el 16 de gener.
En aquest article fem un recull de les aportacions més interessants d’aquest debat moderat per Laia Tresserra (directora de la revista Opcions).
Algunes de les dades que recollim al quadern són alarmants:
- El 70% de l’oferta comunicativa depèn de sis grans grups mediàtics.
- Entre un 20% i un 30% de la població llegeix revistes o diaris.
- Un 54% de la població que accedeix a la informació via Internet ho fa en un mitjà de comunicació.
- Un 43% de la ciutadania confia en els mitjans i, fins i tot, les mateixes professionals del sector situen la independència dels mitjans per sota del 5 en una escala del 0 al 10.
Portada del darrer quadern d’Opcions, dedicat a analitzar els mitjans de comunicació.
Com es mostra al llarg dels diversos articles i entrevistes del quadern, es tracta d’un sector atravessat per diverses crisis interelacionades i immers en un procés de transformació. Hi ha la crisi de finançament, la crisi de credibilitat, la del paper…
La credibilitat i la independència informativa en risc
Per a Bandera, directora de La Marea, la digitalització del sector ha comportat que cada vegada es valora menys la tasca laboriosa i cara d’investigar i redactar: “sembla que l’objectiu dels mitjans ha passat a ser crear continguts atractius i capturar com més clics millor”. Va senyalar, també, el perill de deixar de fer periodisme per passar a ser màquines de desmentir notícies falses. Per a Bandera, això implica perdre la capacitat de crear una agenda pròpia.
L’Adrián Crespo, soci col·laborador de la Directa, va mostrar preocupació per la manca d’independència de les periodistes a l’hora de fer la seva feina. Subratllà a més la precarietat laboral del sector i va plantejar la necessitat de comunicar més bé el valor dels mitjans que han optat per models que permeten fer periodisme sense supeditacions.
Per la seva banda, Roger Palà, soci fundador de Crític, va remarcar que a dia d’avui els mitjans de comunicació han d’operar amb tres crisis diferents: l’econòmica; la de model, amb l’esclat d’Internet i les xarxes socials; i la de credibilitat. Aquesta última és especialment important perquè ara per ara no tenen capacitat per fiscalitzar els altres tres poders: “Els mitjans de comunicació tenen grans dependències. Costa molt saber qui té la propietat dels mitjans: fonts inversors? la banca? Però això, alhora, pot ser una oportunitat perquè apareguin nous models, com per exemple els que es basen en una comunitat fidel de lectores”. D’altra banda, Palà considera que cal bregar amb el problema de la proliferació del pseudoperiodisme de pseudomitjans de comunicació, que generen un context nociu i que es dona, sobretot, a les xarxes socials: “Al principi, aquestes havien de ser l’espai de llibertat, però ens vam deixar enlluernar per elles i, allò que havia de ser disruptiu, ho ha acabat engolint, un cop més, el capitalisme”.
Els mitjans alternatius, ¿escletxes informatives?
Un aspecte que es va abordar durant la taula rodona és l’existència del que el professor Xavier Giró anomena, a la primera entrevista del quadern, les escletxes: espais que s’obren dins els grans mitjans per on es pot arribar a difondre informació no complaent amb el sistema econòmic i polític. Com es valora l’existència d’aquestes escletxes des de tres mitjans que han optat per allunyar-se’n i crear mitjans propis? Bandera es va mostrar escèptica sobre el potencial d’aquests espais i Crespo va subratllar que aquestes escletxes no fan altra cosa que legitimar els mateixos mitjans que les permeten. Palà va reivindicar que aquestes escletxes són necessàries, el panorama seria pitjor si no existissin: “cap gran mitjà publicaria res que anés en contra dels seus propietaris, amics dels propietaris… ni continguts que qüestionessin obertament el model capitalista”. Per Palà, però, els mitjans de comunicació com Crític són les pròpies escletxes. Mitjans escletxa, portes obertes a continguts que difícilment es trobaran als grans mitjans de comunicació.
El repte de la viabilitat econòmica
Un altre tema que es va tractar és el finançament dels projectes com la Directa, La Marea o Crític, que depenen del suport de les lectores. Si bé això els garanteix la independència d’interessos empresarials, també els suposa reptes.
En aquest sentit, Bandera subratlla que han sorgit molts mitjans de comunicació, però pocs projectes són viables econòmicament. En el seu cas, han creat una comunitat fidel als seus continguts; fins i tot hi ha gent que paga pel simple fet que vol que existeixin, encara que no puguin llegir les informacions. Això podria condicionar els enfocaments, pel risc de perdre base social, però en el seu cas reivindiquen que s’han alliberat de la por de caure malament. Crespo coincidí a remarcar el caràcter militant de moltes de les persones que contribueixen a sostenir aquestes capçaleres. Per altra banda, va manifestar que cal que des d’aquests mitjans també s’incomodi la seva base, no oferir només el que se sap que es vol llegir.
A la pregunta de si no seria millor evitar tanta fragmentació en projectes petits i articular una única oferta comunicativa crítica, Roger Palà va replicar que això seria un error. Per a ell, la fragmentació d’aquests mitjans és l’evolució natural i considera que és millor una constel·lació de petites escletxes perquè la suma de tots els projectes potser no sumaria tants suports com per separat. A més, significa també equips amb expertesa en àmbits diferents i, com remarcava Bandera, amb perfils i criteris no sempre fàcils de conciliar.
Al final del debat, lligat amb els problemes de finançament, es va discutir sobre els continguts patrocinats. A La Directa i La Marea són contràries a aquesta mena de continguts. Magda Bandera apuntava que “ens allunyen de la independència que hem de tenir com a mitjans. Aquest tipus de continguts són la mort del periodisme, perquè cada vegada es mostra menys clar a les lectores quins continguts són o no patrocinats”. Des de La Marea s’ha apostat pel micromecenatge com a via de finançament alternatiu a les aportacions de les sòcies. Això els hi ha permès engegar projectes com #YoIBEXtigo, que analitza les empreses que formen l’IBEX 35. En només tres mesos, va recaptar 98.285 euros i es va convertir en el projecte amb més donants de Goteo.org. Palà, en canvi, va defensar el model de Crític, en què s’ha arribat a acords amb agents de l’economia social i solidària i de l’administració pública, com l’Ajuntament de Barcelona, per crear continguts finançats, però elaborats sota criteris periodístics i publicats amb transparència.
