Vermicompostatge: els cucs se’m mengen la brossa!

Tot el que cal saber per convertir les restes orgàniques en adob per a les plantes. A casa, de manera fàcil i sense males olors!
Vermicompostatge

A casa tenim dues gates, una tortuga i… mil cucs a pensió completa dins d’una caixa. Es mengen part dels residus orgànics i ens regalen adob de primera qualitat per a les plantes. A algunes visites els fan fàstic, però això és perquè no els coneixen de debò.

Els cucs són els protagonistes del vermicompostatge. Foto: Gonzalo Pocoví.

I és que, què fem amb els 200 grams d’escombraries orgàniques (70 quilos al cap de l’any) que es produeixen cada dia en una llar? Si tenim plantes i un metre quadrat escàs d’espai a casa per poder-hi tenir un recipient en les condicions que us explicarem, podem optar per no deixar tota la brossa orgànica en mans del sistema públic de gestió de residus i convertir-ne una part en compost fertilitzant, a través del vermicompostatge. Així, els residus passen a ser recursos, ens donem una oportunitat per tancar el cicle de la matèria i, de passada, coneixem de prop uns companys de pis molt especials: els cucs vermells.

Aquests cucs són uns éssers treballadors i eficients que es dediquen a viure plàcidament entre les restes de menjar, tot el dia engolint i excretant. La seva ingestió i digestió dels aliments produeix un humus de més qualitat que el que produeix el compostatge sense cucs, entre d’altres coses perquè la femta dels cucs està enriquida amb microorganismes propis de la seva flora bacteriana.

Els cucs són els protagonistes d’aquest procés, però no estan sols: la seva colla d’amistats microbianes (bacteris, protozous i fongs que habiten als residus orgànics) degraden els aliments i avancen feina als cucs, que els processaran molt millor, sempre que es donin unes condicions materials i ambientals adequades (les trobareu més endavant).

Per sorprenent que sembli, el vermicompostatge és un procés molt net: els cucs acceleren la mineralització de la matèria orgànica, es desplacen pel material i l’airegen, de manera que s’eviten les pudors típiques de la putrefacció.

El producte resultant és el vermicompost, un substrat que sembla marro de cafè i que és ric en substàncies nitrogenades i, per tant, un exquisit adob per a les plantes. Amb l’obtenció i aplicació del vermicompost a les nostres plantes es tanca el cicle: hem assistit a un procés de reciclatge de les nostres deixalles in situ, alleugerim una part dels problemes que causen els residus i som testimonis dels cicles naturals que fan possible la perpetuació de la vida.

 

Què necessitem

 

Vermicompostador casolà

Foto: Gonzalo Pocoví

 

El vermicompostador. Millor que sigui de plàstic, perquè és durador i fàcil de netejar. Pot ser qualsevol recipient (una capsa per exemple de sabates amb forats de ventilació) o un recipient amb una reixa de separació horitzontal (tipus model Vermicasa) o el sistema de pisos apilats (com el de la foto). Nosaltres explicarem aquesta última opció. Tots els models els podem comprar o construir nosaltres mateixos; per exemple, aquí hi ha indicacions i exemples per fer-ne un de pisos apilats, i aquí podem veure un vídeo de com fer-ne un d’un sol pis.

 

 

 

 

Cuc del vermicompostatge

Foto: Gonzalo Pocoví.

Els cucs. La varietat de cucs més voraç, adaptable i que es reprodueix més ràpidament són els cucs vermells (Eisenia fetida). És per això que, malgrat que el vermicompostatge es pot fer amb cucs de terra del jardí o de pesca, es recomana usar aquesta varietat. Els podem comprar (més avall hi trobareu vincles a punts de venda) o ens en pot donar algú que ja estigui fent vermicompostatge.

 

 

 

 

Proporcions que calen de recipient/cucs/matèria orgànica: en un recipient amb 50 cm² de superfície i un volum de 50 litres, hi poden viure de 500 a 1.000 cucs, que poden compostar fins a dos quilos de brossa orgànica per setmana (xifres tretes d’aquí).

 

On i com volen viure els cucs

Lloc Interior o exterior arrecerat, sense sol directe ni pluja. No posem el compostador a prop de vibracions (rentadora, equip de música, zones amb molt trànsit humà…).
Temperatura Entre 15º i 25º.
Foscor Les safates i la tapa superior han de quedar ben tancades.
Ventilació Que els forats del recipient no s’obturin.

Com funciona el vermicompostatge

Aquí tenim un dibuix d’un vermicompostador, en aquest cas amb tres pisos. A la base de totes les safates, excepte a la col·lectora, hi ha uns foradets petits perquè els cucs puguin pujar d’un pis a l’altre i el líquid pugui caure a la safata inferior.Funcionament d'un vermicompostador.

Per començar, al primer pis hi posem mig diari estripat (millor sense pigments, o sigui en blanc i negre) o bé una totxana de fibra de coco (article de jardineria) que facin de substrat. Cal humitejar-lo a un 75%, que quedi tot moll però no xop. Hi enterrem unes quantes restes de menjar trossejades i hi posem els cucs.  A partir d’aquí, el menjar l’anirem posant a sobre.

Quan el primer pis ja estigui ben ple de restes de menjar, hi col·loquem a sobre una nova safata (o galleda) de manera que el cul quedi tocant el menjar del pis inferior, En aquest segon pis hi preparem un substrat com havíem fet al primer. Els cucs aniran pujant a través dels foradets a buscar més aliment a mesura que es vagin acabant el del primer pis.

Quan el segon ja estigui ple de restes de menjar, si l’humus que hi ha al primer encara no està a punt, podem crear un tercer pis. Si ja està a punt, retirem l’humus i intercanviem els pisos.

El vermicompost estarà a punt quan tingui un aspecte sigui similar al del marro del cafè: fosc, esponjós, de matèria orgànica homogènia. El podem agafar amb una paleta i aplicar-lo directament sobre la terra de les plantes, cada 6-8 setmanes.

El procés genera un líquid lixiviat, altament fertilitzant, que s’anirà recollint a la safata col·lectora. S’ha de diluir deu vegades abans de regar-hi les plantes.

Resultat final del procés de vermicompostatge.

Resultat final del procés de vermicompostatge. Foto: Espai Ambiental.

 

La teca

Quanta Podem afegir fins a dos quilos de restes de menjar per setmana, però n’hi podem anar posant diàriament o al ritme que vulguem. Convé posar-l’hi trossejat, així ajudem els cucs. Regularan la població segons el menjar que se’ls doni. Poden estar sense menjar 1-2 setmanes i, si els deixem un parell de safates carregades, els podem deixar sols fins a un mes.

Quina sí Fruita i verdura crua (excepte aliments àcids com cítrics, tomàquets i pell de ceba), marro del cafè, fulles de te, bossetes d’infusió (sense la grapa), closques d’ou (triturades), pols de l’aspiradora, cabells (que no tinguin restes de productes químics).

Quina no Restes del jardí, carn i peix, excrements d’animals domèstics, fertilitzant químic, ossos, closques de mol·luscs, llavors, conserves en vinagre o menjars molt salats.

No recomanable Restes molt fibroses (pell de plàtan, carxofa…), làctics, ous durs, cereals, menjars cuits, greixos, menjar fet malbé.

Recursos

Informació sobre vermicompostatge

Fòrums

  • Infojardín > El jardín ecológico, Manual de Lombricultura.

Per comprar vermicompostadors i cucs

 

Ajuntaments que premien el vermicompostatge

Hi ha municipis en què l’autocompostatge rep una bonificació fiscal en la taxa de recollida d’escombraries o de gestió dels residus municipals. D’un 90% a Sabadell! O d’entre un 10% i un 20% a Viladecavalls, Vilablareix, Sant Antoni de Vilamajor, Olèrdola, Santa Eulàlia de Ronçana… Veïns, consulteu el vostre ajuntament i, si no ho fa, proposeu-l’hi!

 

Data de publicació original al web: 18.7.2016


Mariel Vilella

Mariel Vilella

Directora de Zero Waste Europe

FacebookTwitterLinkedinPinterestGoogle+emailFacebookTwitterLinkedinPinterestGoogle+email


Leave a Reply