Compostar en comunitat

Transformar la brossa orgànica en compost és una experiència gratificant i sostenible. Vols provar-ho però no tens espai a casa? T'interessa veure com funciona i aprendre'n? El compostatge comunitari pot ser l'opció que necessites!
Compostatge comunitari

Compostar els propis residus orgànics podria ser una pràctica a l’abast de pràcticament tota la població. Les diverses solucions de compostatge, entre les quals comptem amb el vermicompostatge, s’adapten a diferents contextos urbans i socials: des de llars amb jardí fins a barris de blocs de pisos, des de balcons individuals fins a jardins comunitaris, horts escolars o altres espais. El compostatge és una tecnologia molt versàtil, simple i robusta, sense gaires requeriments a part d’una mica d’espai i un cert manteniment regular. Actualment, segons l’Agència de Residus de Catalunya més de 400 municipis catalans fomenten l’autocompostatge amb més de 26.000 compostadors actius, uns quants dels quals permeten fer-hi compostatge comunitari.

Amb compostadors d’un metre cúbic es poden arribar a tractar les restes de trenta famílies

En zones urbanes denses, on les famílies no disposen d’espai més enllà d’un petit balcó o terrassa, la solució pot ser fer compost en grans compostadors compartits. En comptes dels compostadors individuals, habituals als horts i jardins particulars, cal disposar en aquest cas de compostadors de gran capacitat, on tractar les restes orgàniques domèstiques de petits grups veïnals. Amb compostadors d’un metre cúbic es poden arribar a tractar les restes de trenta famílies i obtenir de cent a dos-cents quilos de compost madur de cada compostador.

El compostatge comunitari implica poques tasques.

La gestió és molt senzilla: els persones que hi participen, simplement, han d’abocar les seves restes orgàniques domèstiques sense bossa al compostador. Cada pocs dies s’ha de remenar i intentar mantenir un equilibri entre matèria humida i seca. Per això és interessant combinar famílies que aportin restes de cuina (fruita, verdura) amb d’altres que aportin branques i  fullaraca de patis o jardins. Al cap d’uns mesos, es podrà extreure i repartir el compost, tot garbellant-lo prèviament.

 

És una pràctica que de moment és més habitual a zones rurals on fins i tot substitueix totalment la recollida de residus orgànics. En són bons exemples les comarques del Berguedà o el Pallars Sobirà, on diversos municipis disposen de compostadors municipals en comptes de contenidors de matèria orgànica. Les escombraries no es recullen, es composten a la via pública.

Exemple de compostatge comunitari a la plaça Folch i Torres de Barcelona

Compostador comunitari a la plaça Folch i Torres de Barcelona.

En canvi, d’experiències de compostatge comunitari en entorns urbans, excepte aquells lligats a horts, encara se’n troben pocs antecedents a Catalunya. Molts espais comunitaris amb hort urbà fan compostatge de les pròpies restes, però pocs s’obren a aportacions comunitàries de restes domèstiques. A la ciutat de Barcelona funcionen amb restes de les llars, des de fa una colla d’anys el del barri Sagrada Família, el del Bosc Turull, el de l’hortet del Casal del Pou de la Figuera, o el projecte de l’Espai Quiró, entre d’altres. El compost obtingut es reparteix entre el veïnat per a ús particular, a algun hort proper o pot fer-se servir a jardins o escocells de la zona.

 

L’experiència en primera persona

La Maria Teresa, per exemple, és usuària del compostador comunitari de Sagrada Família des de fa tres anys. Hi participa per coherència, igual que separa la resta de fraccions. El compostador comunitari, per a la Maria Teresa, és la millor manera de reciclar la fracció orgànica. Hi aporta especialment les restes cuina, com ara la polpa sobrant dels liquats de fruites i verdures que prepara. Li interessa obtenir l’adob orgànic per les seves plantes. En aquest compostador, s’organitzen algunes trobades per buidar i garbellar el compost de manera col·lectiva i després cada família s’emporta una bossa de compost. Altres usuaris, en canvi, ni tan sols recullen el compost. En tenen prou de saber que les seves restes es converteixen en compost al barri.

La Dámaris, colombiana que viu a Barcelona des de fa quinze anys i que utilitza el compostador des de fa un any, comenta que la posa de mal humor veure tants plàstics i impropis al contenidor marró i que el compostatge comunitari li recorda al que es fa al seu país a les finques de cultiu amb les restes de cafè i iuca. Ve dos cops per setmana a llençar orgànica i com que a casa són vegetarians, li resulta molt fàcil separar les restes. No s’havia emportat mai el compost fins avui que ha vingut per primer cop. En té prou amb saber que les seves restes es converteixen en compost al barri.

El Marcel en canvi, s’emporta el compost pel petit hort que té a Cornellà de Llobregat. Participa al compostador des del 2014 i l’entusiasma la idea de reciclar l’orgànica d’aquesta manera. Tot i passar alguna temporada fora de Barcelona, quan viu al barri no dubta a aportar les restes de casa seva.

 

Moltes possibilitats

Els horts comunitaris són espais amb gran potencial per desenvolupar compostatge comunitari, obrint-se a les aportacions del veïnat proper. Ara bé, cal remarcar que no són l’única opció. Les àrees de compost es poden situar a jardins, a parcs comunitaris o a la via pública. Les administracions poden ajudar en la compra dels compostadors, la formació i el seguiment, però no és imprescindible. Els compostadors poden ser d’autoconstrucció (fets amb fustes de palet reciclades) i les tasques de manteniment les pot fer personal voluntari amb una mica de formació.

Les àrees de compost es poden situar a jardins, a parcs comunitaris o a la via pública.

El compostatge com a tractament in situ dels residus redueix a zero la necessitat de transportar. La millora ambiental, només per això, ja és notable. Però també suposa una millora dels índexs de qualitat de la recollida selectiva. El compost obtingut és de bona qualitat ja que l’esforç de la tria dels residus es veu directament recompensada amb un resultat palpable i molt apreciat.

El compostatge comunitari és doncs una experiència en la que la vessant ambiental de l’autocompostatge es complementa amb la social: compartir un espai i unes tasques pel benefici comú.


Alfons López Carrete

Alfons López Carrete

Espai Ambiental Cooperativa


Leave a Reply