Com dir adéu a Google: les millors alternatives al gegant d’Internet

Google ha anat entrant a les nostres vides a poc a poc. Primer ens va seduir amb el cercador més potent del moment. Després va anar traient serveis que també s’han fet indispensables per al dia a dia de molts: consultar el Gmail de bon matí, buscar el millor itinerari amb Google Maps o compartir l’acta de la reunió pel Drive. Quin preu paguem per les utilitats que Google ens facilita? Com opera l’empresa? Quines alternatives a Google tenim?

Google: abús de poder i mala praxis amb l’ús de les dades

Google Inc. va ser fundada, l’any 1998 per dos estudiants d’Stanford que, un parell d’anys abans, havien creat un valuós cercador. El tret diferencial de Google és que pot mostrar els seus resultats ordenats en funció del nombre de visites de cada lloc. Vint anys després, l’empresa ostenta una posició dominant a Internet, de la qual abusa per perpetuar-la. Així ho va valorar la Comissió Europea, que va multar Google per haver imposat restriccions il·legals als fabricants de dispositius Android i als operadors de xarxes mòbils.

Alhora, s’ha anat reduint la privacitat dels usuaris dels seus serveis. L’empresa en recull dades personals i en treu benefici econòmic a canvi de publicitat sense tenir una base legal vàlida per fer-ho. Aquestes pràctiques li han costat, el gener d’aquest any, una multa de cinquanta milions d’euros imposada per la Comissió Nacional d’Informàtica i Llibertats francesa. Acusen l’empresa nord-americana, entre d’altres coses, de manca de transparència amb l’usuari. Per exemple, no és clara a l’hora d’explicar que utilitza la informació recollida per vendre publicitat segmentada segons el perfil de l’usuari o per geolocalitzar les persones.

El preu que paguem

Les aplicacions de Google adreçades als particulars són gratuïtes. O no. De fet, paguem un preu, però no en diners, sinó en pèrdua de privacitat. Qui som, amb qui parlem, per on ens movem, què ens agrada i a què dediquem el nostre temps. Google recopila ingents quantitats d’informació personal i la transforma en diners, oferint-la a tercers perquè defineixin productes i campanyes.

Per fer-nos una idea de tota la nostra informació que està a mans de Google, podem fer servir la seva eina Google Takeout. Ens crearà un arxiu amb les dades vinculades als diversos serveis, com ara els llocs que has buscat a Google Maps, les cerques que has fet a Google, els contactes que tens al seu núvol. Es podria dir que el pes de l’arxiu, que  amb molta probabilitat serà d’unes quantes gigues, és el valor que regalem a Google. Però el Takeout no està concebut amb la finalitat de calibrar el grau de profunditat que Google té de nosaltres, és clar. Aquesta eina, si decidim migrar a les alternatives, serà la nostra gran aliada per fer-ho sense perdre informació pel camí.

Alternatives a Google per a tots els serveis

Moltes persones viuen sense Google i moltes ho han aconseguit després d’anys d’utilitzar els seus serveis. El periodista Nithin Coca és una d’aquestes últimes i va compartir el resultat de l’experiència de la migració al seu blog. En resum, la conclusió que n’ha tret és que hi ha alternatives a Google fàcils de fer servir per a la majoria, si no totes, les funcionalitats. A la pregunta de si les alternatives són prou bones, ell respon que sí, que de fet, n’hi ha que són millors. Ara bé, cal anar amb compte, perquè no tot el que sembla alternativa ho és si el que busquem és protegir la nostra privacitat i, alhora, deixar de contribuir a la privatització d’Internet.

Sens dubte, en aquest sentit la millor opció és buscar dins el programari lliure. Aquest concepte es troba associat sovint al de codi obert, però no són sinònims. Codi obert significa que es fa públic i accessible el codi font del programari, però no ens diu res de la finalitat amb què la persona o l’entitat que l’ha desenvolupat ofereix aquesta informació. Simplement indica que hi podem tenir accés. En canvi, el programari lliure de codi obert permet, a més de la consulta, la modificació i distribució del codi font.

Navegador (Chrome)

Firefox. És un navegador de codi obert i desenvolupat per una fundació sense ànim de lucre. Té diversos complements enfocats a garantir la privacitat dels usuaris. Per exemple, podem instal·lar-nos-en un que esborra les galetes d’una pàgina consultada un cop tanquem la pestanya del navegador. Un altre serveix per evitar que, si tenim perfil de Facebook, aquesta empresa vinculi al nostre perfil informació sobre les pàgines per on naveguem.

Tor browser. Darrere la creació del cercador Tor hi ha un objectiu principal: garantir la navegació privada. En aquest vídeo, a més de justificar la necessitat de protegir la privacitat a Internet, expliquen com funciona el sistema Tor: utilitza tres capes de xifrat i dirigeix la connexió a través de tres servidors situats arreu del planeta i administrats per persones voluntàries.

Altres: Brave.

Motor de cerca (Google Search)

DuckDuckGo. Aquest cercador es va donar a conèixer utilitzant la denúncia de la vulneració de la  privacitat per part de Google, amb el reclam “Google et rastreja, nosaltres no”. Sí que registra les paraules cercades, però no les cedeix ni ven a tercers. Tampoc no ofereix la possibilitat de publicar anuncis segmentats segons el perfil de la persona que navega. Ara bé, segons la Viquipèdia, els servidors d’aquest cercador, d’una empresa amb seu a Pennsylvania, s’ubiquen a Amazon. Així doncs, si a més de la privacitat el nostre objectiu és trencar amb grans multinacionals, per aquesta banda sembla que no ho acabem de resoldre.

Startpage. És un cercador que no registra l’adreça IP de l’usuari ni en rastreja les cerques. L’any 2008 va ser guardonat amb el Segell Europeu de Privacitat. Però si el que busquem és no alimentar el negoci Google, no és una bona elecció. La fórmula d’aquest cercador és clara i l’expliquen ells mateixos al web: “No es pot guanyar Google pel que fa a la cerca en línia… Per això hem decidit establir una relació comercial amb ells, pagant-los a canvi de poder utilitzar els seus brillants resultats, però amb el poder d’eliminar tots els registres i rastrejadors”.

Framabee. És un metamotor de cerca que reagrupa els resultats d’altres motors de cerca, amb l’avantatge que no conserva informació sobre les persones usuàries i, per tant, tampoc comparteix les dades amb tercers. Aquí es pot bloquejar el motor de cerca de Google. Si no ho fem, haurem guanyat privacitat, però no podrem dir que som Googlefree.

També hi ha els anomenats cercadors verds. Per exemple, Ecosia, que fa donacions a una ONG per plantar arbres en funció del nombre de cerques realitzades. (La compensació d’emissions a base de plantar arbres és font de controvèrsia, en la que no entrarem ara aquí.) Ara bé, aquestes opcions verdes utilitzen els motors de cerca de Google o Yahoo i per tant, no són alternatives reals.

Correu (Gmail)

Pangea. És una associació catalana sense afany de lucre compromesa amb l’internet ètic i solidari. Destaca pel seu servei d’allotjament web però ofereix moltes altres eines, algunes de les quals són bones alternatives a Google. Pel que fa al correu electrònic, el servei de correu web que utilitzen és Roundcube que permet, entre altres funcionalitats, establir filtres i activar missatges de resposta automàtica. A més, a cada bústia de correu poden vincular-s’hi tantes adreces de correu electrònic com es vulgui, sense cost afegit. Els correus de Pangea, a més, també es poden gestionar des de qualsevol programa de gestió de correu. Per poder accedir al servei de bústia de correu, cal associar-se a la cooperativa i pagar la quota de suport.

La gestió del correu

Aquests serveis de correu es consulten via web però també es poden vincular a programes de gestió de correu. Thunderbird, Seamonkey, Kmail, Evolution en són exemples, tots de programari lliure.

ProtonMail. És un servei de correu orientat a garantir la màxima privacitat. La seu de l’empresa i els servidors són a Suïssa. Al seu web sostenen que “això significa que totes les dades d’usuari estan protegides per les estrictes lleis suïsses de privacitat”. A més, utilitzen un sistema de xifrat que impedeix, fins i tot a la mateixa empresa, relacionar les dades amb la persona que les ha generat. Per això, com ells mateixos adverteixen, si la persona propietària del correu n’oblida la contrasenya, no hi ha manera de recuperar la informació.

Riseup. Aquest servei l’ofereix un col·lectiu autònom que desenvolupa eines de comunicació per a les persones i grups que treballen per al canvi social. Té la base a Seattle, però compta amb persones que hi col·laboren arreu del món. El seu objectiu és crear alternatives democràtiques que permetin garantir la seguretat de les comunicacions. Com Pangea, són alternativa a Google en més d’una aplicació. Pel que fa al correu electrònic, també per garantir la privacitat, en cas d’oblidar la contrasenya tenim un codi personal de recuperació. Si es perd contrasenya i codi, és impossible recuperar la informació associada al compte perquè no hi ha altra manera d’associar la persona amb la informació.

Altres: Fast mail, StartMail.

Agenda (Google Calendar)

Etar. Aplicació per al mòbil, de codi obert, gratuïta i sense publicitat. Molt senzilla d’usar per als que hi arriben des del Google calendar. També permet gestionar diversos calendaris de forma simultània.

aCalendar. Aplicació per al mòbil que destaca per la facilitat amb què es passa de vista mes-setmana-dia i pels widgets que inclou. Certes utilitats de la versió gratuïta, però, inclouen publicitat segmentada en virtut d’un acord amb Google.

NextCloud Calendar. Servei de l’univers NextCloud (vegeu més avall), inclòs al NextCloud GroupWare (que inclou també contactes i correu electrònic). No té aplicació per al mòbil.

Altres: Framagenda

Emmagatzematge al núvol i documents col·laboratius (Drive i Google Docs)

Hi ha diversos serveis que ens permeten emmagatzemar informació i d’altres que faciliten l’edició de documents en línia. Alguns ho fan de forma integrada, com passa quan es treballa al Drive. Per editar documents des del mòbil, només tenim l’opció del LibreOffice, però encara està en fase de desenvolupament.

Nextcloud Files. És de codi obert i inclou funcionalitats de contactes, calendari, Collabora Online –que permet la col·laboració en línia (edició de fitxers de text, fulls de càlcul, etc.)–, galeria… Creat per una plataforma alemanya de comunicacions i intercanvi d’arxius, amb allotjament propi. Té aplicació per al mòbil, però no inclou el Collabora Online.

Pangea ofereix el seu propi Nextcloud, instal·lat als seus servidors allotjats a Barcelona. Inclou els mòduls de calendari, contactes, galeria d’imatges i Collabora Online.

Owncloud. L’equip que l’ha desenvolupat està vinculat als orígens del Nextcloud, al qual s’assembla força.

Commons Cloud. És una plataforma en construcció que ha d’acabar integrant un servei d’Oficina (NextCloud), fòrum (Disqus) i gestor de projectes (Fabricator). El projecte s’impulsa des de diverses entitats catalanes del sector tecnològic, com UOC/Dimmons, Jamgo, CoopDevs, LleialTEC. Es desenvolupa des de la cooperativa de consum i treball FemProcomuns.

Altres serveis que permeten desar arxius i/o editar-los de forma conjunta són: we.riseup.net, pad.riseup.net, share.riseup.net, LibreOffice Online, Etherpad Lite, Framadrive, Framapad (només text), Framacalc (full de càlcul), SpiderOak, Tresorit.

Mapes (Google Maps)

OpenStreetMap és un projecte col·laboratiu per crear mapes de contingut lliure usant dades obtingudes mitjançant dispositius GPS mòbils i altres fonts de dades. Les dades dels mapes i les imatges obtingudes es lliuren sota la llicència Open Database License, que significa que tothom en pot fer ús, amb qualsevol finalitat.

OsmAnd. Aplicació per al mòbil basada en les dades de l’OpenStreetMap. És de codi obert i gratuïta.

Framacarte. Permet personalitzar els mapes de l’OpenStreetMap i després es poden imprimir o incrustar al web.

Altres: Here WeGo, Maps.me  (per al mòbil).

Missatgeria instantània (Hangout)

Signal. Aplicació de missatgeria segura, de programari lliure. Per al mòbil, també té la funció de trucades.

Telegram. Servei de missatgeria multiplataforma de codi obert que permet intercanviar missatges, fotos, vídeos i documents encriptats i autodestruïbles.

Chatsecure. Client de xat encriptat, de codi obert i lliure per a mòbil (només iPhone) que admet encriptació «off-the-record» (OTR), sistema que permet l’anonimat dels participants i el xifrat dels missatges.

Cryptocat. Aplicació de codi obert, de programari lliure i accessible que ofereix un xat encriptat al navegador o al mòbil.

Altres serveis

3 recomanacions per fer el canvi

1. Informar-se de les alternatives

Per continuar explorant què hi ha més enllà del món Google, un recurs útil és la pàgina No more Google, amb un extens llistat d’alternatives amb rànquing segons l’experiència de les usuàries. També podem trobar alternatives a Google als directoris Prism-break i AlternativeTo. Per altra banda, aprofitar l’experiència de persones del nostre entorn pot ajudar-nos. Així doncs, si coneixem gent que no utilitza les aplicacions de Google, val la pena interessar-nos per la valoració que fan de les alternatives que han provat.

2. Provar per acabar de decidir

No sempre s’encerta a la primera. A vegades la que semblava la millor opció no s’ajusta a les nostres necessitats. Cal assumir que ens portarà temps i, en alguns casos, gestions. Perquè fer el canvi implica una inversió de temps, que en alguns casos pot ser important. Per exemple, si partim d’un Gmail i el volem donar de baixa, haurem de comunicar el canvi a moltes persones i entitats (com ara al banc, a la biblioteca o a les empreses de subministrament).

3. Buscar complicitats

Moltes de les aplicacions que volem substituir impliquen interacció amb altres persones, per exemple, en el cas de documents compartits, els xats o les videoconferències. Per tant, sovint ens caldrà sumar persones al nostre objectiu. Fer-ho quan ja coneguem bé l’alternativa ens estalviarà reticències i frustracions.

El procés de canvi cap a les alternatives a Google es tracta, al cap i a la fi, d’un empoderament tecnològic. Significa guanyar llibertat i, en molts casos, vincular-nos a projectes que resisteixen en la defensa dels valors originals d’Internet.