Les emissions associades al transport representen més d’una quarta part de les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle de la Unió Europea. Alhora, del total d’energia consumida, una tercera part està associada al transport de mercaderies i de persones. Aquestes dues dades expliquen per què el sector és clau en la lluita contra l’emergència climàtica i per a la transició energètica.
Així, per exemple, el Pla Clima de la ciutat de Barcelona, que fixa l’objectiu de reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en un 45%, planteja mesures com la reducció d’un 20% del transport privat. Des de l’àmbit personal, però, també es poden aplicar canvis relacionats amb la mobilitat i el transport i així reduir la nostra contribució a l’escalfament global. Aplicant la primera de les tres claus del consum conscient, cal començar per reduir desplaçaments motoritzats.
Consum de proximitat: el què i l’on
Anar amb cotxe fins al supermercat i comprar-hi pinya tropical o caminar fins al mercat i comprar-hi pomes de Km0. La mateixa necessitat d’ingerir vitamines i fibra resolta amb més o menys emissions associades.
Els últims anys han proliferat els cartells de “Km0” a les botigues d’alimentació. Més enllà d’aquests reclams, la normativa obliga a indicar la procedència dels aliments, pràctica que no sempre se segueix. Demanar a la botiga per l’origen dels productes en cas que no estigui indicat és la manera que tenim de mostrar interés per aquestes qüestions.
- QUADERN RELACIONAT
FRAGMENT EXTRET DEL QUADERN
Els avantatges de la compra en comerç de proximitat tradicional són molts. Els principals són que reforça els llaços comunitaris, enforteix l’economia local i, des del punt de vista del transport, implica poder anar-hi a peu o en bicicleta. Per a les compres voluminoses que requereixen transport, es recomana optar pel servei de repartiment de la botiga, que portarà diverses entregues alhora i provocarà menys trànsit que amb diversos cotxes particulars. Pel que fa a l’opció del comerç electrònic, els lliuraments a domicili i en franges horàries curtes, fan les rutes de distribució molt més complexes i ineficients. En aquest sentit, es recomana, entre altres mesures, optar per concertar-los en punts de conveniència.
Vida al barri o al poble
Botigues, serveis de salut, banca, oci… Relocalitzar tots els serveis d’ús quotidià a prop de casa, permet resoldre el nostre dia a dia amb desplaçaments a peu o en bicicleta. Totes dues opcions són molt bones per a la salut, més encara si se segueix un itinerari per vies no gaire transitades, amb poc soroll i contaminació.
Hi ha diverses aplicacions que permeten calcular la ruta i el temps que es triga a fer un desplaçament, i de vegades comprovem que aquest és igual o poc superior al que hi hauríem destinat anant en transport públic o privat.
Però la situació del mercat laboral, l’oferta formativa (en especial en cicles superiors), o la planificació urbanística, són factors que condicionen el marge de maniobra personal a l’hora de decidir destí i mitjà de transport. En l’àmbit de la planificació urbanística, a moltes localitats de mida mitjana o gran ja fa anys que els vehicles motoritzats s’han expulsat dels centres urbans històrics o comercials. A Barcelona destaca el projecte de les superilles de l’Ajuntament de Barcelona, que pretén reduir el percentatge de superfície urbana destinada al cotxe, ara situada entorn el 60%.
Aquest projecte va començar el 2011 i té com a objectiu transformar paulatinament la ciutat en un espai més segur, verd i acollidor, amb propostes elaborades a través de la participació ciutadana. A partir d’actuacions en àrees localitzades, la idea és fer créixer les diferents superilles i acabar enxarxant tota la ciutat amb aquesta perspectiva d’urbanisme. Actualment el projecte es troba en una segona fase (2016-2019) i, excepte el districte de Ciutat Vella, tota la resta compten amb almenys un projecte de superilla. La d’Hostafrancs, per exemple, és ben rebuda en general, tot i que genera algun punt de debat veïnal respecte la congestió de vehicles a Consell de Cent. I és que les superilles han d’anar acompanyades d’un decreixement global en l’ús de cotxes a la ciutat per a poder funcionar.
Turisme Km0
Hi ha ofertes de vols tan barates que és freqüent agafar un avió per anar relativament lluny i per poc temps. Això té com a resultat un intens trànsit aeri, amb més de 2.700 milions de tiquets d’avió venuts el 2011, segons The Guardian. Però els avions tenen un consum d’energia i una contribució a l’efecte hivernacle important. Aquesta aplicació de The Guardian (en anglès) ens ofereix una manera interactiva i visual d’explorar diverses dades sobre desplaçaments aeris i el consum de combustible que implica.
El moviment flygskam (‘vergonya de volar’ en suec) denuncia els enormes costos ambientals del trànsit aeri i lluita perquè s’adoptin polítiques i pràctiques que limitin els trajectes en avió. Foto: David Mark
Els trens d’alta velocitat (AV), tot i que amb menys costos que els avions, tampoc no representen una forma de transport sostenible. Espanya és dels països amb més infraestructures destinades a l’AV, dada que contrasta amb el fet que és dels països amb menys ús i demanda d’aquest transport. A més, són infraestructures amb un cost econòmic elevat i amb alta demanda energètica, que per a més inri propicien la degradació d’altres serveis ferroviaris de mitja distància, ja que n’acaben substituint els serveis. Els seus detractors li critiquen també el fet que, tenint en compte els preus als quals s’ofereix el servei, queda clar que abasteixen un sector benestant de la població i, per tant, són un model elitista.
Pel que fa als creuers, són el model de vacances que més contamina. Emeten quantitats enormes de gasos que contribueixen significativament a la destrucció de la capa d’ozó i a l’efecte hivernacle, i generen grans volums d’aigües residuals que s’aboquen a la mar indiscriminadament. A més, promouen un tipus de turisme centrat en el consum desenfrenat i compulsiu, per a potenciar al màxim el benefici econòmic de l’empresa naviliera.
Davant d’aquest panorama, hi ha qui demostra amb l’exemple que hi ha alternatives per desconnectar i descobrir món de forma sostenible. Certament, tenim moltes opcions: en bicicleta, a peu, en tren o autobús de línia, en cotxe (i no necessàriament ha de ser vehicle privat)… i és que, a vegades, tendim més a voler conèixer terres llunyanes en lloc dels petits tresors que tenim més a la vora.
Article actualitzat el maig de 2024
