Menu
per CRIC
* En diem societat de consum, però també en podríem dir societat dels residus. Hi ha consens internacional sobre les prioritats: primer prevenir, i després reutilitzar. És a dir, seguir principis del consum conscient. I cal transformar tota la cadena productiva, aquesta és l’essència del nou paradigma Residu Zero. En donem exemples: Flandes, Taurus…
* A Catalunya es posen a la venda 9 milions d’envasos de begudes cada dia, molts dels quals són d’un sol ús. A Alemanya el 88’5% dels envasos de cervesa són reomplibles. Actualment s’està fent a Cadaqués la primera prova pilot del sistema de retornar els envasos. Arreu del món les experiències pràctiques han demostrat a bastament que és el millor sistema per recuperar residus d’envasos i reciclar-los, i afavoreix l’ús d’envasos reomplibles.
* Per acabar reciclant un residu, primer cal haver-lo separat bé. De mitjana a Catalunya es recullen separadament un 40% de les deixalles. Als municipis en què es fa recollida domiciliària o porta a porta la mitjana és del 64%, i n’hi ha que superen el 90%.
* Només reciclem un 30% dels residus que generem. A Flandes en reciclen un 70%. Sabem, doncs, que és possible aspirar a aquest resultat.
* Reciclar la brossa orgànica (és a dir compostar) és particularment important: el compost és una matèria primera essencial per al nostre menjar. Sobretot, no llencem gens d’orgànica al rebuig, perquè allà hi origina impactes ambientals molt importants.
* Per què hi ha un contenidor reservat per als envasos? On hem de llençar els objectes que són dels mateixos materials? I els gots de vidre trencats? Respostes a aquestes i altres preguntes.
per CRIC
La lluita contra els desnonaments i les vides hipotecades, mercats camperols que proliferen, com mantenir els electrodomèstics en bon estat, noves publicacions de periodisme econòmic crític…
per CRIC
per Ruben Suriñach Padilla
La gestió del residus ateny els carrers, les instal·lacions i els diners dels nostres pobles i ciutats. En ocasions no són només els ciutadans elegits com a regidors els que s’hi impliquen, sinó també persones que volen participar en el devenir del seu poble o ciutat. A diverses localitats de Gipuzkoa s’ha instaurat el model de recollida de les escombraries porta a porta amb molta participació social: des de casa, des de les organitzacions i des dels ajuntaments. Els espectaculars resultats de millora donen ales a altres municipis per seguir l’exemple.
per Álvaro Porro González
El tema dels residus és dels més complexos que tenim. Fa dècades que ens endinsem en tendències productives i en hàbits de consum que redunden en la generació creixent i “inadvertida” de residus que no recuperem, i tot just un parell mirant de posar fre al despropòsit. Necessitem urgentment canvis de molt abast i en moltes esferes. Necessitem cops d’efecte impregnats de determinació. Els incentius econòmics en són un exemplar destacat: pagar un dipòsit pels cascos, impostos, cànons, taxes… Si es conceben bé, no fallen.
