No és una panacea. No ens enganyem. L’agregació de canvis voluntaristes en el nostre consum no constitueix, ni constituirà, una contribució directa massa significativa a les grans crisis i reptes de la humanitat, com mitigar el canvi climàtic o aconseguir una millor distribució de la renda. Treiem-nos-ho del cap.
Només un parell de dades per reforçar aquesta afirmació: a Espanya, el 2019, alhora que un 73% de les ciutadanes declaràvem prendre (algunes de) les nostres decisions de consum tenint en compte criteris ètics, Amazon va augmentar la seva facturació en un 70%.
I és que crec que el consum conscient, o qualsevol altra pràctica més o menys “contracultural“, només pot aspirar a ser intensament assumida per allò que Jorge Riechmann denomina “minories exemplars” (ho explica en un recomanable article). Els valors i pràctiques contraculturals poden estendre’s a sectors més amplis de la societat, i fins i tot al seu conjunt, però molt més diluïdes com més allunyades, en valors i compromís, del “nucli irradiador” (de la pràctica contrahegemònica). Són pràctiques, per tant, incapaces d’estendre’s prou com per generar per si soles transformacions significatives.
Fins i tot la majoria de membres de la “minoria exemplar” fem alguna comanda a l’any a Amazon. Mentrestant, les nostres àvies, molt menys conscienciades, quan tenien la nostra edat, havien contribuït a emetre menys gasos d’efecte hivernacle dels que nosaltres hem generat només en desplaçaments de lleure. I és que som filles i fills del nostre context.
Però, un cop expressat aquest “avís a navegants”, canvi de tema. A partir d’ara, intentaré centrar-me en algunes de les coses que el consum conscient sí que pot aportar-nos.
1. Estalvi “sense estigmes”
El 2007, l’edat mitjana de parc mòbil espanyol era de 8 anys, el que vol dir que, una persona propietària d’un automòbil el jubilava i el substituïa per un de nou molt abans del final de la seva vida útil.
El consum conscient ens aporta una mirada al món en la qual, no renovar l’automòbil, la televisió, el telèfon mòbil o les peces de roba del nostre armari, lluny de ser un fracàs personal, o una mostra de garreperia, com podria ser vist més freqüentment fa uns anys, es pot veure actualment com una demostració de consciència cívica i ambiental.
Practicar el consum conscient està vinculat a la satisfacció de necessitats emocionals
De fet, a dia d’avui, els sectors socials més sensibles a l’ecologisme són aquells amb major nivell d’estudis i bones situacions econòmiques, la qual cosa allunya el consum conscient de ser una marca de fracàs social. No és una dada poc important, sent com és el consum, no solament un satisfactor de necessitats bàsiques, sinó també un símbol d’estatus i d’èxit social, fortament vinculat a la satisfacció de necessitats emocionals. Pot, per tant, resultar de molta ajuda que prescindir de consums superflus o allargar la vida útil dels nostres objectes, pugui no ser vist com una cosa de la qual avergonyir-se i que pot afectar la nostra autoestima, sinó com una cosa de la que enorgullir-se.
Per cert, el consum conscient no només ens pot ajudar a estalviar quan prescindim de consums superflus, també pot fer-ho quan, en lloc de comprar, intercanviem, fem servir recursos com les biblioteques o practiquem l’intercanvi de cases per vacances.
Parlant d’articles sobre estalvi i consum conscient, en recomano dos: El consum conscient és car? d’Álvaro Porro; i Sóc precària i menjo ecològic de Carolina López.
2. Millor sabor, millor tracte, més satisfacció i confiança
Encara que, de vegades, el consum conscient ens pot ajudar a estalviar, com en el cas dels exemples esmentats en el punt 1, quan hem de triar entre dos productes o serveis equivalents, normalment els més respectuosos amb el medi ambient i les condicions laborals són més cars. De vegades, bastant més. L’aposta per productes locals, més sostenibles, de comerç just…suposa, moltes vegades, un esforç extra.
Afortunadament, això sol veure’s compensat amb satisfaccions directes, com la major qualitat d’alguns productes ( “els tomàquets que tenen gust de tomàquet”) o el tracte més agradable que, normalment, rebem en establiments o empreses “compromeses”. Us asseguro que no hi ha color entre el tracte que es rep al telèfon d’atenció de Som Connexió i el de la majoria de telefòniques convencionals.
A més d’avantatges més evidents, com el sabor o el tracte, hi ha altres avantatges més subjectius, però no per això menys importants. Em refereixo a sentiments com la satisfacció de contribuir a empreses o projectes amb els quals simpatitzem, com sentir una major coherència entre els nostres valors i les nostres pràctiques…
Per a moltes consumidores conscients, no és estrany sentir satisfacció i complicitat quan rebem un rebut de la nostra companyia elèctrica o quan paguem amb la nostra targeta d’un banc ètic o cooperatiu. Cosa que resultaria impossible fa uns anys, quan només podíem consumir a Endesa, Fenosa o Iberdrola. De fet, si expliquem això de la nostra satisfacció rebent un rebut de la llum, potser a moltes persones els costarà de creure’ns.
I és que el consum conscient ens aporta una cosa molt important, la confiança. Sentir sintonia amb qui ens ven un producte o servei, i sentir que consumidores i empreses compartim valors i objectius, no era tan habitual per a mi fa uns anys, quan no coneixia (o no existien) moltes de les alternatives de consum que ara freqüento. En alguns casos, podem ser, fins i tot, co-propietaris, com a socis de consum de les cooperatives, de les empreses en les que consumim. Ja no és només una manera de parlar, quan ens referim al “nostre” banc o a “la nostra” comercialitzadora d’energia elèctrica.
I què tenen d’important el gust, el bon tracte, la satisfacció o la confiança en temps de crisi? Que, en moments de més incertesa cap al futur com els que ara vivim, és més fàcil que caiguem en el pessimisme i en la desesperança. Tenir experiències quotidianes que ens connectin tant amb la satisfacció com amb la confiança pot aportar-nos alguns “agafadors quotidians” que ens facin sentir que més parts de les nostres vides tenen sentit i que ens acostin a l’esperança que hi ha alternatives en positiu a les crisis que vivim.
3. Reorganització de les nostres vides
Com hem dit, el consum conscient pot aportar-nos tant estalvi com despeses extres. A la fi, moltes vegades, acaba suposant simplement una redistribució de la despesa. La qual cosa implica, en el fons, una reorganització de les nostres vides.
Potser gastem menys en roba i en viatges llunyans. Però més en menjar de més qualitat i en turisme local. En el fons, estem adequant, com dèiem abans, la nostra vida als nostres valors.
En els meus tallers, acostumo a recomanar no voler-ho canviar tot alhora. Sovint dic que incorporar “un bon canvi al mes“, per petit que sigui, pot ser molt, encara que sembli poc, si pensem en totes les coses que tenim la impressió que voldríem canviar. Però també explico que, en només quatre anys, després de 48 canvis (un per mes), una vida pot haver-se transformat molt.
Practicar el consum conscient acaba suposant una redistribució de la despesa
La crisi de la COVID-19, doncs, sembla donar la raó, en molts aspectes, a l’aposta per “vides senzilles” que promou el consum conscient. L’excés de viatges i turisme, la contaminació de l’aire o els espais tancats afavoreixen la transmissió del virus (la contaminació també incrementa la seva gravetat). I redueixen el contagi o la gravetat de la malaltia, algunes pràctiques o efectes derivats d’estils de vida saludables i sostenibles: l’oci de proximitat i a l’aire lliure, el teletreball, els bons nivells de vitamina D (que obtenim principalment del sol), o els baixos nivells de glucosa en sang.
4. Models alternatius d’èxit personal i empresarial
El consum conscient aporta alguna cosa que és essencial per poder plantejar una alternativa en positiu al neoliberalisme: models de salut, qualitat de vida, felicitat i èxit (personal i col·lectiu) alternatius al consumisme. En això consisteixen propostes com les del bon viure, la simplicitat voluntària o el moviment slow, inspiradores per a milions de persones al món.
Com ja hem avançat en el punt 2, el consum conscient pot ajudar-nos també a resignificar la nostra mirada (tantes vegades negativa) del comerç, les empreses i fins i tot de la banca!
Podem experimentar de primera mà (que sempre és molt més potent que llegir-lo en un paper) que inversió i activitat empresarial i comercial no són intrínsecament equivalents a “afany de lucre sense escrúpols”. I que hi ha models i pràctiques empresarials, com les que proposa l’economia social i solidària i la resta d’economies transformadores, fortament compromeses amb les economies locals, el medi ambient i els drets socials i laborals.
Com sol explicar Kois Casadevante en els seus inspiradors articles, per enfrontar les crisis ecosocials necessitem imatges de futur capaces de seduir i emocionar. Les pràctiques i alternatives avui existents són les millors àncores i els millors ponts des dels quals caminar, donar credibilitat i sentit i projectar millors escenaris de futur.
5. Organització social i comunitària i noves polítiques públiques
Una altra aportació clau del consum conscient és la seva capacitat per generar organització ciutadana. Les xarxes i mercats d’intercanvi van arribar a aglutinar milions de persones (algunes estimacions parlen de 7 milions) en la crisi argentina de principis d’aquest segle i 200 “clubs” encara mantenen la seva activitat. Hi ha experiències de supermercats cooperatius amb milers de sòcies, com el Park Slope Food Coop de Brooklyn (16.000) o La Louve de París (7.000). A la Conca de Pamplona, Landare agrupa 3.000 sòcies i, diferents projectes de nous supermercats, en diferents localitats de l’Estat espanyol, han obert recentment o preveuen obrir portes en els propers anys. També en el context espanyol, les cooperatives elèctriques verdes superen les cent mil sòcies, en alguns casos amb graus de participació significatius.
I és, en bona mesura, gràcies a l’existència d’organitzacions i experiències ciutadanes, que han experimentat un impuls les polítiques públiques de foment del consum conscient o de les economies transformadores i que es transforma també el mercat. Per exemple, sense l’experiència prèvia de Som Energia, segurament no haguessin existit iniciatives públiques com l’elèctrica municipal Barcelona Energia. Ni tantes empreses privades especialitzades en la comercialització d’electricitat verda. I sense el treball subterrani durant dècades de desenes de grups de consum agroecològic a Barcelona, potser la ciutat no seria, en 2021, Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible i comptaria amb una oferta comercial molt més reduïda en aliments ecològics i de proximitat.
A tall de conclusió: el consum conscient no és una panacea, però pot aportar-nos algunes claus i eines per millorar la nostra vida personal i col·lectiva. Com ens agrada dir a Opcions, és “condició necessària però no suficient”. No n’hi ha prou, per si sol, per superar les crisis però, sense l’experiència de nous models i pràctiques de consum, és difícil imaginar estils de vida i societats menys vulnerables i més resilients a les crisis que vivim.
Aquest article s’ha publicat originalment al Quadern 59, “Consum en temps de crisi”. Si vols que seguim investigant i publicant continguts sobre consum conscient, uneix-te a Opcions!
