El consum conscient per evitar el col·lapse climàtic

Reas Red entrevista a Gerard Pijoan, coordinador d’Opcions, per conèixer amb profunditat les propostes del consum responsable, crític i conscient.

El consum responsable, crític i transformador és… i és important perquè…

Ens enfrontem a una emergència climàtica i continuem arrossegant una crisi social que ens obligarà a un decreixement. De nosaltres depèn que el canvi de model econòmic sigui a favor de la majoria social o que ens sigui imposat, mitjançant la doctrina del xoc, per les elits econòmiques. I en aquest escenari, el model de consum serà determinant.

Per això, nosaltres parlem de consum conscient. Perquè creiem que el nostre deure és informar a la societat de l’impacte del seu consum i sobre les alternatives i millores que ja existeixen. I animem a millorar el nostre consum a partir de les tres claus, per ordre d’importància: 

  1. Reduir el nostre consum
  2. Consumir sense comprar
  3. Comprar amb criteri social i ambiental (en el cas de tenir una necessitat que impliqui consumir i no hi hagi alternatives a la compra)

A la campanya “La Clave ESS la Gente”, on recorrem mes a mes les xarxes territorials i sectorials de REAS, acostumem a demanar a les xarxes entrevistades una DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) de l’estat de la seva xarxa. Us animeu a fer-ne un del consum responsable?

Tenim dues grans debilitats, el discurs del capitalisme del consum està absolutament arrelat a la nostra mentalitat i les alternatives de consum existeixen, però són majoritàriament empreses petites amb poc múscul financer i estructural per aprofitar les economies d’escala i arribar a les grans capes de la població amb poc temps.

A més, ens enfrontem a dues grans amenaces. Una actual, que és l’efecte de la pandèmia de la COVID-19 que se suposava que ens faria millors, però que ens ha deixat esgotades mentalment, debilitades en l’àmbit comunitari i amb poques energies per la militància i l’activisme. L’altra són les crisis econòmiques recurrents que deixen cada vegada a més persones en risc de pobresa i, per tant, tenim a més gent que necessita un canvi, però les seves condicions materials no els ho permeten.

Les entitats petites dediquen temps i esforços a intercooperar en lloc de competir

La gran fortalesa que tenim és la nostra gent, tant les que consumeixen com les treballadores. Gent que, tot i tenir entitats petites, dediquen temps i esforços a intercooperar en lloc de competir, generant oportunitats per totes. A més d’unes bases socials amb un compromís increïble que converteix a les “clientes” de les alternatives de consum amb les seves principals “prescriptores”.

Finalment, tenim dues grans oportunitats. En primer lloc, que l’evidència científica demostra que el nostre discurs no només és cert, sinó que és una de les solucions per evitar el col·lapse climàtic. I l’altra, les alternatives de consum hem entès que soles no podrem fer-ho i que hem de fer créixer el nostre impacte social, que ens està portant a crear estructures de segon nivell que permeten escalar els impactes individuals.

Quin paper creieu que està jugant l’Economia Solidària i, en concret, els mercats socials en aquest panorama?

L’ESS i els mercats socials són el gran exemple de la tercera clau del consum conscient de comprar amb criteri social i ambiental.
També són la mostra de l’oportunitat d’intercooperar per aconseguir canvis a gran escala en poc temps. Com a entitats hem de reforçar els projectes d’intercooperació i entendre que l’esforç que es fa a escala individual per obtenir un canvi de consum en una persona, empresa o administració es pot aprofitar per a altres entitats. Al final, la consumidora conscient ho és de tots els sectors de consum. I, si no assolim canvis transversals al nostre model de consum, poc importarà l’impacte individual que hàgim aconseguit. Per això hem de cuidar les Xarxes de representació i els mercats socials, per ampliar l’impacte i per cuidar i protegir a les iniciatives més petites.

Parlant de mercats socials i, aprofitant per fer una mica de promoció… Per Nadal van llançar una campanya de consum responsable i que es relaciona amb el lema de l’any passat de “ConsumeDentro”. Us sembla important aquest missatge? Per què?

Qualsevol esforç de sensibilització en matèria de consum ens sembla molt positiu, sobretot si són campanyes conjuntes que difonen moltes entitats. El que ens sembla rellevant és l’esforç invisible que fa REAS i els mercats socials per generar campanyes que generen un consens intern, tant territorial com sectorial. Finalment, és crucial que, en moments de consum efervescent, hi hagi veus que et conviden a parar, pensar i prendre decisions més acord als teus valors.

Com heu vist la campanya i com són, en general, les campanyes i accions de sensibilització d’aquest àmbit?

Aquí aprofitaré per compartir una autocrítica que ens fem a Opcions: tot i que fa 20 anys que sensibilitzem, encara no som capaces de fer arribar el nostre missatge a la majoria de la població.
A més, tenim un debat pendent sobre qui marca la nostra agenda comunicativa. Normalment, fem campanyes reactives als grans moments de consum (Black Friday o Nadal) i així caiem en els temps i marcs narratius del capitalisme consumista. I a vegades ens deixa amb el discurs en contra o anti, un to comunicatiu que no és el que ens agradaria que rebés la gent.

Tinc la sensació que aquest canvi de mentalitat que hem de fer com a moviment també ha de transformar les nostres campanyes i accions de sensibilització.

Green, pink… Què fem per desmuntar tant washing?

En la línia anterior aquest és un exemple de les nostres limitacions. No pot ser que faci anys que defensem un model econòmic sostenible, per exemple, i que en pocs mesos les grans empreses, responsables del desastre ambiental, s’apropiïn del concepte sostenible. I que aconsegueixin fer creure a la societat que les seves pràctiques són sostenibles.

Per desgràcia, encara no tenim la resposta a la pregunta, però la intuïció em diu que la solució es troba en el nostre millor actiu, la nostra gent.

L’escenari de pauperització progressiva i pèrdua de poder adquisitiu dels últims anys sembla que serà una tendència els pròxims temps (majoritàriament, quan arribin les retallades pels fons europeus). Com juga aquest context respecte d’una major adhesió al consum responsable? Per on haurien d’anar els missatges en aquest context?

A opinió personal, és una de les grans amenaces, perquè com més inseguretat econòmica, més difícil és que la gent faci canvis. No se li pot demanar a la gent que està patint econòmicament que redueixi el seu consum. El nostre objectiu també hauria de ser que aquesta gent pugui augmentar el seu consum per viure amb dignitat.

Demostrar que el nostre model econòmic alternatiu no només existeix, sinó que és fort

Aquí haurem de construir una estratègia col·lectiva i transversal que aconsegueixi demostrar que el nostre model econòmic alternatiu no només existeix, sinó que és fort i que és capaç de reduir les desigualtats en origen. I aquí les administracions públiques tenen un paper central. La nostra resposta econòmica al col·lapse climàtic dependrà de les seves decisions sobre qui gestionarà aquests fons.

Per veure canvis és important poder imaginar-los. Per acabar, ens compartiu un escenari idíl·lic per projectar-nos?…

M’encantaria viure en una societat on el nucli social torni a ser la comunitat en comptes de l’individu. Una societat on les empreses i les administracions estan al servei del bé comú i on la participació ciutadana sigui la norma. Una societat que en lloc de polaritzar, tingui curiositat per buscar la veritat en l’altre. Una societat que tingui l’empatia com a valor principal i que això es reflecteixi en el nostre consum. Un consum que construeixi un model econòmic que ens cuidi, a totes i al nostre planeta.

 

“Aquesta entrevista la va fer Reas Red i va ser publicada a la revista El Salto.”