Vivim en una societat plagada d’informació i com deia el periodista Ramon Barnils, “l’excés de llum no hi fa veure, encega”. I aquesta infoxicació fa que no puguem diferenciar les notícies verdaderes de les fake news o les notícies rellevants d’aquelles que no ho són tant.
Com m’informo?
Es tracta de buscar informació veraç i opinions plurals per fer-nos una composició més polièdrica de com és el món. Per això és important buscar mitjans rigorosos.
Com podem valorar el rigor d’un mitjà?
Hi ha diversos ítems a tenir en compte, però n’hi ha quatre de rellevants. El primer és anar més enllà del titular i llegir-nos el contingut per saber si el que diu el titular és enganyós.
El segon ítem important és saber qui és l’autor de la notícia, si és un periodista i, per tant, té una vocació de servei públic a l’hora d’escriure la notícia, o si, per exemple, són altres agents, com tertulians o alguna part interessada.
El tercer punt a tenir en compte són les fonts d’informació, han de ser plurals i rellevants. I, com a quart punt, és important saber la naturalesa del contingut; és un contingut només periodístic o és un contingut publicitari? És un publireportatge o un contingut patrocinat? Això ens diferenciarà l’interès de la notícia.
Com podem combatre la desinformació?
La informació a Catalunya i a l’Estat espanyol està copada per set grans grups mediàtics que controlen diversos mitjans de premsa, de ràdio i de televisió. Paral·lelament, però, han aparegut cada vegada més mitjans independents que són més petits i que no tenen aquest control de bancs i de grans multinacionals.
Un bon periodisme requereix temps i això són diners. La qüestió és que hem de decidir qui paga aquests diners: o les grans corporacions amb els seus interessos, o molta gent perquè aquest periodisme sigui de servei públic.
Aquest vídeo explica la Guia Pràctica del quadern 56 “Qui ens informa?”. Per llegir el quadern complet, ho podeu fer aquí.
