La ramaderia extensiva obre un camí ètic per al consum de carn

Davant de l'impacte ambiental, social i laboral que deixa la indústria càrnia dominant, els projectes de pastura sostenible es presenten com a alternativa i arriben cada cop més als consumidors.
Autor: Kiwihug @kiwihug

Que a Catalunya hi hagi tants porcs com habitants, segons les dades de l’Idescat, dona una pista sobre la magnitud de la indústria càrnia a casa nostra. La cadena de subministrament relacionada amb la carn pot suposar un misteri de proporcions esfereïdores per al consumidor que pretén menjar seguint uns criteris ètics. Una manera d’enfrontar-s’hi és reduir el consum de carn o fins i tot eliminar-la de la dieta. Però l’arrelament d’aquests productes en la nostra gastronomia i la resposta que dona aquesta activitat a reptes com les necessitats socials i laborals de les zones més rurals, fan necessari buscar alternatives. 

Els projectes de ramaderia sostenible i respectuosa amb els animals guanyen adeptes en aquest sentit i s’obren camí en la concepció que la població té de la indústria càrnia. I destaquen els projectes que tenen a veure amb la ramaderia extensiva, no només per la millora en el gust i les característiques saludables dels seus productes, sinó també pels avantatges que suposa en reptes com la despoblació del món rural, el canvi climàtic o la prevenció d’incendis.

Per entendre la magnitud del sector carni i el seu impacte, cal tenir en compte com s’estructura el sector primari de l’economia a Catalunya i a Espanya, un sector agroalimentari que en les últimes dècades ha anat abraçant cada cop més pràctiques industrials i intensives, en detriment de les més tradicionals i extensives.

A Catalunya, el 60% de les vendes del sector agroalimentari ja es fan a l’estranger.

En el seu conjunt, el sector agroalimentari a Catalunya genera 38.205 milions d’euros l’any, un 16% del PIB, segons l’últim informe de Prodeca, l’agència de promoció de l’alimentació que depèn de la Generalitat. El 85% d’aquest volum de negoci el generen les empreses que es dediquen a la indústria de la transformació dels aliments, mentre la resta el generen les més de 57.000 explotacions agràries, ramaderes i de pesca que aporten els productes. Aquesta industrialització no ha servit per donar una resposta directa i pròxima a les necessitats alimentàries de la població, sinó que la globalització i la lògica del mercat dels aliments han fet que la majoria dels productes fets aquí es venguin a l’exterior: a Catalunya, el 60% de les vendes del sector agroalimentari ja es fan a l’estranger.

Més de la meitat dels productes carnis s’exporten

En aquesta fotografia del sector primari hi té especial incidència la carn. La indústria càrnia consta d’unes 3.000 empreses a tot l’Estat, i representa el 23% de la xifra de negoci del sector agroalimentari. Sobre l’economia espanyola en conjunt, representa el 2% del PIB, segons les dades de l’Associació Nacional d’Indústries de la Carn d’Espanya. És un sector especialment industrialitzat: la carn i els productes d’alimentació animal, sobretot del sector porcí, generen gairebé la meitat del total del volum de negoci de la indústria transformadora alimentària, segons l’informe de Prodeca. I bona part d’aquesta maquinària està destinada a la venda exterior: més del 56% dels productes de la carn s’exporten.

La producció de farratges per al bestiar és la que té més impacte en la petjada hídrica de l’agricultura catalana

L‘impacte d’aquesta indústria és molt gran i va en moltes direccions, una d’elles la que té a veure amb la sostenibilitat ambiental: segons l’informe Indicadors de Sobirania Alimentària a Catalunya, elaborat per la cooperativa Arran de Terra el 2018, la producció de farratges per al bestiar és la que té més impacte en la petjada hídrica de l’agricultura catalana. Només la indústria de la carn de porc és responsable del 70% d’aquest impacte. 

La carn també té una empremta social i laboral, com han demostrat les pràctiques de contractació fraudulenta als grans escorxadors de Catalunya, i que després de la denúncia de sindicats i plataformes com Càrnies en Lluita, han estat erradicades per la Inspecció de Treball.

“Hem de desterrar de l’imaginari col·lectiu que l’extensiva és bona i la intensiva és dolenta”

La complexitat d’aquesta realitat pot deixar en una situació de desemparament no només als petits productors, sinó també als consumidors que, sense eliminar la carn de la seva dieta, volen productes de proximitat i amb una empremta ambiental reduïda. Els ramaders avisen, però, que l’important és no caure en posicions massa simplistes, especialment pel que fa a la distinció entre ramaderia extensiva i intensiva. 

Vaques en una granja

Vaques en una granja a la Seu d’Urgell

Des de l’associació Dones del Món Rural, que impulsa la tasca de la dona en tots els projectes de ramaderia que compleixin uns mínims criteris ètics i ambientals, destaquen que s’ha de “desterrar de l’imaginari col·lectiu que l’extensiva és bona i la intensiva és dolenta”.

Raquel Serrat, sòcia de l’associació, explica que la ramaderia extensiva és aquella que s’aprofita eficientment dels recursos del territori amb les espècies i races d’animals adequades. La intensiva es caracteritza per tenir els animals en llocs tancats i per una certa intervenció sobre la seva alimentació, que fa més homogènia i eficient la producció. “L’extensiva és essencial pel territori i la societat, ajuda a protegir el paisatge, regula els cicles de l’aigua i el sòl, i té un paper social molt important per invertir l’envelliment de la pagesia. Però només té sentit on hi ha pastura, i hi ha territoris on la pagesia arrelada i valuosa és la intensiva, i animals que requereixen aquest tipus de ramaderia”, explica. “El que hem de vigilar és com es respecten els criteris ètics en cada activitat, i el model que sí que no és sostenible és el de les macrogranges, ja que no afavoreix ni el territori, ni les famílies de pagesos ni, en molts casos, el benestar animal”, afegeix.

El model que no és sostenible és el de les macrogranges: no afavoreix ni el territori, ni les famílies de pagesos, ni el benestar animal

La ramaderia extensiva, però, és la que ha estat més en perill les últimes dècades i la que ara reviscola. Pedro Herrera, coordinador de projectes de la Fundació Entretantos, que defensa aquesta activitat arreu d’Espanya, destaca que no hi ha una definició legal clara que separi l’extensiva d’altres, més enllà que depèn del territori per a l’alimentació. Tampoc hi ha un registre ni dades definitives sobre quantes empreses es dediquen a aquesta activitat, perquè en molts casos els models són híbrids. “En general, la producció de porc, aus i làctics és fonamentalment intensiva i la majoria, molt industrialitzada. La producció de carn de vaca, ovella i cabra és en gran part extensiva, tot i que algunes fases, com la d’engreixament, es fa amb aliments concentrats i per tant ja no seria només ramaderia de pastura”, explica.

La ramaderia extensiva fa productes saludables, manté el món rural i és ambientalment sostenible

Granja Ecogall, al Cadí

Granja Ecogall, al Cadí

La Fundació treballa perquè no es perdin les explotacions extensives, i està desenvolupant una marca de qualitat amb la qual es diferenciarà aquells productes que vinguin de projectes majoritàriament extensius. “L’extensiva té molts avantatges. Primer, el nutricional, ja que la carn és més sana, per l’alimentació i perquè els animals no necessiten tants antibiòtics. És un producte de qualitat i saludable. Segon, són produccions petites, familiars, que fan una tasca molt important en el manteniment del món rural i l’activitat econòmica”. Per últim, cita les bondats en el pla ambiental. Entre altres coses, perquè l’extensiva fa servir un aliment que no podrien menjar els humans, mentre que el pinso de la intensiva es compon de cereals que també es podrien fer servir per als humans. “En la intensiva es doblen els cicles de producció i els impactes ambientals”. Herrera creu que en els últims 15 anys s’ha recuperat la imatge i el valor social de la ramaderia extensiva. “Tot i que la Política Agrària Comuna (PAC) i els governs sempre han fet costat a la producció industrial. Però això està canviant, hem aconseguit que la pastura s’integri en el pla estratègic de la PAC a Espanya”, explica.

Herrera reconeix que és difícil fer arribar la carn de ramaderia extensiva directament al consumidor. Un dels projectes que ho fa és la plataforma de compra digital Deyerba, que posa en contacte els clients amb els ramaders. “Ara mateix s’arriba al que ja té molt clar què vol, però amb la marca de qualitat, la idea és arribar al gran públic”. Arribarà un dia en què es podria alimentar tothom només amb una ramaderia de pastura o completament sostenible? “Estem en un moment de consum de carn molt disparat, i tots els organismes de salut recomanen reduir-lo. Nosaltres creiem que, ara mateix és evident que no, però si hi hagués una dieta sana, sí que es podria abastir les necessitats de carn només amb la ramaderia extensiva, perquè a Espanya hi ha la tradició, l’espai i la densitat de població adients per poder-ho fer”, assegura.

Si hi hagués una dieta sana, es podria abastir les necessitats de carn només amb la ramaderia extensiva

A Catalunya, una de les plataformes que més defensa aquesta activitat és l’Escola de Pastors. Maura Aragay, membre de l’equip, explica que en els últims anys han augmentat les noves incorporacions i nous projectes amb una visió agroecològica, tot i que encara no és suficient per compensar els que van tancant per jubilació. “És una feina molt dura, on fins fa poc la dona treballava, però no comptava com a tal, i l’home estava tot el dia fora pasturant. Nosaltres impulsem projectes en col·lectiu per poder tenir una vida més conciliada i renovar l’activitat”, explica. 

De l’escola ha sortit el projecte Serradet de Berneres, a Manlleu, una cooperativa on es fa formatge d’ovella. “Tenen dies de vacances, cosa que sembla impossible en aquest ofici”, remarca. Aragay també destaca altres projectes, com el Badacabres, a Badalona, on es convida als ciutadans a acompanyar en la pastura pel bosc, o el projecte de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, que contracta ramaders per fer neteja de boscos i vorals.

La pastura com a prevenció d’incendis

Un dels projectes més coneguts en aquest sentit és el de Ramats de Foc. Va començar el 2016 de la mà de la Fundació Pau Costa, els Bombers de la Generalitat i el gremi de carnissers de Girona. L’objectiu és promoure les pastures que netegen el sotabosc i així fan prevenció d’incendis. “Comencem identificant els punts estratègics amb els bombers, són llocs que poden facilitar les operacions el dia que hi hagi un incendi, o punts que permeten canviar el comportament del foc. A partir d’aquí, parlem amb els ramaders que poden anar a pasturar-hi, el ramat es menja la vegetació i el pastor pot comercialitzar els seus productes amb la nostra etiqueta”, explica Guillem Canaleta, tècnic de Ramats de Foc. La plataforma també contacta amb carnisseries i restaurants perquè, en el moment de la venda, també posin en valor l’origen del producte. 

De moment, el projecte només funciona a la província de Girona (a la pàgina web hi ha un mapa on es poden identificar les produccions i els punts de venda), i consta de 22 ramaders i 29 establiments associats. “La meitat d’aquests ramaders són noves incorporacions, és a dir, que no vénen d’una família de pastors. Això és molt positiu, perquè vol dir que la ramaderia extensiva continua”.

Ovelles de Ramats de Foc

Ovelles de Ramats de Foc

En l’àmbit de l’aviram, on predomina el model industrial, també hi ha projectes que treballen en extensiva, com la granja Ecogall que Eol Boix va Obrir al Cadí. “Vam comprar la granja fa tres anys, i ens està costant, per la COVID-19 i perquè has de tenir una xarxa de clients que costa de fer. Sempre els diem que el producte val diners, però que no és car, perquè és de molta qualitat”, explica. Els pollastres viuen en un espai d’una hectàrea, i cada mes n’entren 200, cosa que deixa uns vuit o deu metres quadrats per cada animal. Boix hi veu molts avantatges: “Estan en llibertat, i això és molt bo, per començar pel gust, que és molt més bo, i després perquè és més saludable per l’alimentació ecològica que els donem. A més, vivim en un lloc que és on hi ha els pobles més despoblats de Catalunya, i el fet que hi treballem nosaltres ajuda”.