Les notícies en temps de les xarxes socials

Els mitjans de comunicació han perdut el monopoli de la producció i distribució de notícies. Els algorismes de Google i les xarxes socials decideixen el que llegim i el que pensem.
Autor: Prateek Katyal

Els mitjans de comunicació han alterat la manera de produir continguts per captar, en aquestes plataformes, l’atenció dels ciutadans. Fora de la indústria periodística, existeix un mercat de la influència social en el qual res no és el que sembla. Les granges de continguts creen notícies falses, comptes mercenaris, bots i inflen converses amb el propòsit d’influir en l’opinió pública i crear corrents d’opinió favorables a determinades idees.

Les notícies ja no pertanyen als mitjans. L’esfera pública es troba operada per un petit nombre d’empreses privades amb seu a Silicon Valley. Els algorismes són els gatekeepers del segle XXI: decideixen el que llegim i el que pensem. Gairebé tot el contingut que es publica ara en plataformes socials prové d’empreses que admeten no tenir ni habilitats ni desig d’editar contingut. Per contra, els mitjans tradicionals tenen criteri periodístic i editorial, però relativament poc control sobre la distribució del contingut. Els enginyers de Silicon Valley, que poques vegades pensen en el periodisme, l’impacte cultural o la responsabilitat democràtica, prenen decisions cada dia que donen forma a la creació i difusió de les notícies.

Augmenten els continguts absurds i s’incentiva la polarització i el contingut radical i extrem

En els últims mesos, antics desenvolupadors han expressat públicament el seu lament per haver creat els botons de “m’agrada” de Facebook i Instagram i el retuit de Twitter. Els incentius que generen aquests botons són perniciosos per a la cultura democràtica: s’escriuen missatges per cridar l’atenció. Així, augmenten els continguts absurds i s’incentiva la polarització i el contingut radical i extrem.

Pescant clics

Fa temps que els mitjans de comunicació treballen amb la vista posada en aquells temes que creen polèmica a la xarxa i se’ls apropien amb l’objectiu d’aconseguir més visites a la seva pàgina web, més “m’agrada”, més comentaris. Hi ha dos tipus d’informacions davant dels quals l’usuari no pot reprimir l’impuls de compartir: els que tendeixen a produir sensacions i emocions plaents i els que, per contra, incentiven la indignació i l’enuig col·lectiu.

Els mitjans de comunicació treballen amb la vista posada en aquells temes que creen polèmica a la xarxa

Els continguts amb titulars sensacionalistes que tenen com a únic objectiu cridar l’atenció dels lectors i empènyer-los a fer clic en un enllaç es coneixen despectivament com a clickbait. Les tècniques més utilitzades pels mitjans per pescar clics són: els titulars que ometen informació (“El sorprendente comentario de Herrera sobre Rufián”); els que prometen alguna mena d’emoció (“Una perrita se reencuentra con sus cachorros”); i els hiperbòlics (que solen contenir coses com “lo que sucederá a continuación te sorprenderá” o “no te lo vas a creer”).

La recomanació social no sempre coincideix amb el criteri d’interès públic, que en els inicis de la premsa ocupava una de les primeres posicions a l’hora de seleccionar i jerarquitzar les notícies, dues de les funcions bàsiques del periodisme. És més entretingut llegir qualsevol de les informacions apuntades més amunt (tots els titulars són reals i han aparegut en algun mitjà digital) que una sobre un Consell de la Unió Europea, però el benestar dels ciutadans resultarà molt més afectat pel segon fet que pel primer.

Es tendeix a consumir notícies que reforcen les pròpies creences en lloc de consultar una diversitat de fonts

Com a contrapartida, els usuaris, en el nou paradigma digital, tenen més poder de decisió en l’establiment de l’agenda. No obstant això, les promeses d’Internet com un espai d’accés a la informació neutral, obert, gratuït i construït entre tots no s’han complert. I, a hores d’ara, són més grans els perjudicis que els beneficis associats a la producció i el consum de notícies a la xarxa. Diferents intel·lectuals venen alertant que, a Internet, els usuaris tendeixen a consumir aquelles notícies que reforcen les seves pròpies creences en lloc de consultar una diversitat de fonts.

Res no és el que sembla

La relació entre empreses periodístiques i tecnològiques va experimentar un punt d’inflexió amb l’arribada de Donald Trump al poder. Durant la campanya electoral, tecnològiques com Google i Facebook van donar difusió a notícies falses i rumors, que haurien tingut pes en l’elecció del nou president. Una de les mentides més influents en l’elecció va ser la que va assegurar que el papa Francesc donava suport a Trump.

Tant Google com Facebook –que fins avui mai havien assumit cap responsabilitat quant al contingut que circula a les seves plataformes– van declarar la guerra als webs de notícies falses, després de descobrir que a Macedònia s’estaven creant webs amb l’única finalitat d’inventar i difondre notícies falses sobre Hillary Clinton. Aquestes informacions, que després eren compartides massivament, permetien a aquests webs rebre diners a través de la publicitat que els col·locava l’AdSense de Google.

Dades de les xarxes socials | Elaboració pròpia

Dades de les xarxes socials | Elaboració pròpia

A Internet res no és el que sembla i proliferen les notícies falses, els comptes mercenaris, els bots i les converses inflades. Els processos electorals a escala municipal, estatal i europea en són una bona mostra. Twitter va suprimir 130 comptes falsos de Twitter vinculats a ERC dedicats a amplificar el missatge amb retuits i a generar conversa, segons Europapress. Anys enrere va ser sonat el cas de Mariano Rajoy, amb un compte de Twitter que va guanyar 60.000 seguidors en un sol dia. Poc després, Pedro Sánchez va ser acusat de rebre a Twitter el suport de 80 comptes falsos que llançaven spam polític. El compte de Twitter @BotsPoliticosNo ha detectat aquest comportament en formacions i líders de tota índole.

A Internet abunda el contingut i les interaccions automatitzats. Hi ha diferents tipus de perfils que difonen desinformació, així com tècniques fraudulentes per fer veure el que no és:

  • Astroturfing: camuflar la propaganda de suport a un candidat, un partit polític, un producte o un servei com si es tractés d’un moviment espontani. A més de generar sensació de suport popular, també persegueix impulsar converses per afavorir un client, atacar-ne els rivals o magnificar alguns temes per col·locar-los a l’agenda mediàtica. Per aconseguir-ho, són necessaris els bots, trols i comptes mercenaris.
  • Newsjacking: utilitzar les etiquetes que són trending topic per colar missatges que no tenen a veure amb el tema que és tendència per aconseguir que un missatge aconsegueixi més notorietat.
  • Black Hat SEO: tècniques per enganyar els cercadors i aconseguir millor posicionament d’una pàgina web. Algunes d’aquestes tècniques s’utilitzen també a les xarxes socials.

Susana Pérez-Soler

Periodista, autora del llibre “Periodismo y redes sociales”