Més enllà de la recessió econòmica

La pandèmia ha amplificat altres crisis globals com l’ambiental, la de valors o la psicosocial, que tenen la seva arrel en els efectes del neoliberalisme.

L’any 2008 va esclatar la pitjor crisi econòmica a escala mundial des de l’anomenat “crack” del 1929. El món va entrar en una profunda recessió econòmica amb un impacte devastador: increment les desigualtats socioeconòmiques, retallades en els serveis públics, destrucció de llocs de feina, desnonaments, pobresa i fins i tot la mort de moltes persones.

Quan parlem de “crisi”, és habitual que ho associem a la crisi econòmica i financera i al patiment associat a aquesta. Una crisi que amenaça de repetir-se a conseqüència del coronavirus, amb uns efectes encara imprevisibles. Però la COVID-19 també ha posat al damunt de la taula que estem vivint altres crisis globals, interconnectades també amb l’economia i l’esgotament del sistema capitalista i que, encara que ara s’aguditzin els seus efectes, tenen la seva arrel abans de la pandèmia i tenen a veure també amb el nostre model de consum.

Crisi ambiental: més a prop del col·lapse

L’origen i expansió de nous patògens no s’explicaria sense una progressiva degradació del medi ambient que va lligada, des d’abans de la pandèmia, al sistema econòmic capitalista globalitzat. Aquest ha dut la humanitat a una crisi climàtica. Fins i tot l’Informe de Riscos Globals que publicava el Fòrum Econòmic Mundial el gener de 2020, abans de l’escampament planetari del virus, ja incloïa el canvi climàtic i la pèrdua accelerada de la biodiversitat com uns dels riscos percebuts més urgents que amenaçaria l’economia mundial i la mateixa humanitat en els anys que vindran. El coronavirus és, per tant, un símptoma més d’un planeta ja malalt.

El canvi climàtic i la pèrdua accelerada de la biodiversitat són els riscos més urgents que amenacen l’economia mundial i la humanitat

El model de creixement econòmic permanent que requereix el capitalisme ha desencadenat tres problemes que situen el món en una emergència sense precedents: el canvi climàtic, la pèrdua de la biodiversitat i l’esgotament dels recursos fòssils i energètics i també materials (aigua, minerals o la mateixa terra).

En l’informe “Caminar sobre l’abisme dels límits: Polítiques davant la crisi ecològica, social i econòmica”, Ecologistes en Acció ja apuntava que hi ha molts indicadors que, des de diversos organismes internacionals i part de la comunitat científica, confirmen l’emergència climàtica i ecològica si es manté l’espiral de producció i consum capitalista.

Les previsions més “optimistes” apunten que l’any 2024, com a molt tard, s’haurà arribat al pic d’extracció de hidrocarburs com el petroli. El permagel de l’Àrtic es destrueix a un ritme accelerat i allibera a l’atmosfera grans quantitats de CO2 i gas metà, que impulsen l’escalfament global i equivalen a les emissions de dècades de les nostres societats industrials. A més, la crisi climàtica també desencadena problemàtiques d’emergència social. La FAO apunta a l’augment de les sequeres i els fenòmens meteorològics extrems, a una major intensitat de pressions de plagues i malalties i a la pèrdua de biodiversitat, així com a conseqüències greus en la producció alimentària a partir de l’any 2030. Això se suma a l’estimació de Nacions Unides, que xifra en 64 milions de “refugiades climàtiques”, és a dir, de persones que es veuen forçades a desplaçar-se pels efectes del canvi climàtic.

L’escenari és tan desolador que les entitats ecologistes plantegen que, només amb canvis radicals i d’arrel de l’economia i del nostre model de vida i de consum, podem tornar als límits que ens marca el planeta. “Existeix la creença que, amb un canvi de mobilitat, de model d’alimentació, de tipus d’urbanisme o de nivell de producció energètica podrem superar aquests reptes, i no és tan senzill: si volem mantenir les nostres societats en aquest planeta i en harmonia, ens hem de plantejar solucions dràstiques per canviar per complet la nostra economia,”, apunta Kike Molina. El portaveu d’Ecologistes en Acció a Catalunya explica que, de vegades, s’apunten “falses solucions que són més nous nínxols de negoci per les grans corporacions i estats capitalistes que solucions a mitjà termini”.

La federació ecologista planteja línies d’acció que considera “dràstiques però necessàries”. Condicionar les polítiques de recuperació a la lluita contra la pèrdua de la biodiversitat, el canvi climàtic i la contaminació; construir un nou model productiu en què el turisme, la construcció, la mineria o la indústria automobilística es redueixin i es fomenti l’agroecologia, la indústria de la recuperació i de les energies renovables; corregir desigualtats socials, repartir el treball i reduir la jornada laboral per emprendre una transició ecològica més justa; i impulsar un model cultural que faci valdre la cura de la Terra i de les persones.

Només amb canvis radicals i d’arrel de l’economia i del nostre model de vida i de consum, podem tornar als límits que ens marca el planeta

“Necessitem un moviment ampli per augmentar l’autonomia de la població respecte a les cadenes de distribució del capitalisme global, que són insostenibles, i per poder transicionar cap a una nova economia ecològica i justa”, conclou Molina.

Crisi de valors: economia contra la salut

Durant aquesta pandèmia també han aflorat dilemes ètics de gran envergadura. És correcte privar la gent de la seva llibertat de moviment? S’ha de protegir la salut i els serveis sanitaris per damunt de l’economia? El professor d’Ètica Mèdica de la Universitat d’Oxford, Dominic Wilkinson, apuntava en una entrevista a la BBC que la ciència ens pot indicar què podria passar si actuem d’una manera o d’una altra, però que les decisions les hem de prendre d’acord amb els valors ètics que tenim com a societat.

En aquest sentit, vivim en una societat en què els valors de l’economia dominant són els del capitalisme neoliberal. Entre d’altres, el consumisme, que és el motor d’aquest sistema, el culte a les persones riques i poderoses com a model a seguir o la competitivitat i l’individualisme per buscar el màxim benefici econòmic. També el neoliberalisme impulsa els valors de la mercantilització de tots els aspectes de la vida humana, la privatització dels serveis públics, la meritocràcia i l’explotació del medi natural per un objectiu de guany econòmic.

Per aconseguir una societat més empàtica i cohesionada, cal educació en valors i esperit crític

Il·lustració de Lluís Ràfols

Il·lustració de Lluís Ràfols

“Mai a la història de la humanitat, la ciutadania havia estat més subjecta a manipulació que amb aquest capitalisme neoliberal. En la nostra societat, hem anat evolucionant fins al punt que el sistema econòmic, la publicitat, les xarxes… tot està orientat a manipular la gent perquè facin, no allò que volen, sinó allò que vol l’empresa”, assegura Ismael Quintanilla, filòsof i psicòleg social i autor del llibre ¿Valores o valores económicos? ¿Qué necesitamos?.

Quintanilla creu que, amb la COVID-19, tot aquest sistema de valors neoliberal s’està confrontant constantment amb valors socials més tradicionals. “El debat entre economia i salut està present però, a diferència dels valors amb què es va gestionar l’anterior crisi, aquesta vegada només podrem sortir d’aquesta crisi amb un enfocament no egoista, participatiu i col·laboratiu, basat en valors com el compromís social, la solidaritat, l’empatia i la responsabilitat. Quan hi ha crisis col·lectives com aquesta, l’única manera de refer-nos-en és amb solucions també col·lectives”, apunta el filòsof.

Crisi psicosocial: contenció i autoestima col·lectiva

La crisi de la COVID-19 també ha fet evident que ens enfrontem ara, i de manera més contundent en un futur pròxim, a una crisi psicosocial de gran abast. “La COVID-19 ha posat de manifest com les societats individualistes i capitalistes com la nostra ataquen directament el camp relacional i comunitari”, explica Irene Moulas, psicòloga social i comunitària i membre de la cooperativa Etcèteres. “Cal entendre la salut no com tenir o no una malaltia, sinó com quelcom global, que es basa també en altres indicadors com la qualitat de vida, el desenvolupament personal o espiritual o els afectes. Som éssers vulnerables i interdependents”, exposa Moulas.

Ens hem d’enfocar ara en la contenció i la supervivència. Més endavant ja avançarem cap a la resiliència comunitària i la transformació

La psicòloga d’Etcèteres destaca que perdre els punts de relació, com els bars o centres socials, pot tenir, a la llarga, conseqüències negatives. “Per garantir una bona salut mental, és essencial tenir punts de trobada relacionals per desenvolupar-se, per prevenir possibles situacions complicades, per polititzar el malestar i no viure les problemàtiques de manera individualitzada
sinó veure que hi ha, en molts casos, una arrel estructural… Perdre aquest punt de contacte físic és nefast”, assenyala.

La intervenció comunitària es converteix, doncs, en una feina imprescindible per amortir els efectes socials i en la salut mental de la població en moments de crisi. Fins i tot el panel d’experts en salut de la Unió Europea ha destacat la importància del treball comunitari per arribar a grups vulnerables i combatre les desigualtats socioeconòmiques. “És important enfocar-se en el barri, establir relacions i xarxes de qualitat i mantenir-les. Ens hem d’enfocar ara en la contenció i la supervivència. Més endavant ja avançarem cap a la resiliència comunitària i cap a la transformació. Necessitem una autoestima col·lectiva forta per mantenir una societat cohesionada”, conclou Moulas.


Aquest article és una peça del Quadern 59: Consum en temps de crisi. Si vols que seguim investigant i publicant articles com aquest, uneix-te a Opcions! | Foto de portada: Anna Shvets.