L’alimentació saludable i sostenible com a resposta al canvi climàtic

Afrontar l’emergència climàtica passa per un canvi en els sistemes agroalimentaris. Entre el 21 i el 37% de les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle són atribuïbles al sistema alimentari.

“El sector alimentari té un paper clau per afrontar l’emergència climàtica en totes les seves baules (producció, distribució i consum) i el sistema alimentari està lligat a l’emergència social i a la sanitària”. És el que afirma Annaïs Sastre, membre de la cooperativa Arran de Terra, que es dedica a la transició cap a sistemes alimentaris i societats més justes i sostenibles. “Hi ha models agroalimentaris que estan destruint els ecosistemes locals, que provoquen una emergència climàtica i un canvi climàtic, que provoca sequeres, que provoca fam al món. Totes aquestes emergències estan connectades entre elles”, assegura. 

I és que entre el 21 i el 37% de les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle són atribuïbles al sistema alimentari, tenint en compte l’agricultura i l’ús de la terra, l’emmagatzematge, el transport, l’embalatge, la transformació, la venda i el consum. Aquesta estimació inclou les emissions d’entre el 9 i el 14% de les activitats de conreu i ramaderia i d’entre el 5 i el 14% de l’ús de la terra i el canvi d’ús de la terra, inclosa la desforestació. Entre un 5 i un 10% prové d’activitats de la cadena de subministrament. Són només algunes de les dades que aporta el darrer informe sobre l’ús de la terra i el canvi climàtic de l’IPCC, el panell intergovernamental d’experts en medi ambient de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), on hi van participar 107 científics de 52 països. El mateix informe adverteix que, sense intervenció, és probable que les emissions s’incrementin al voltant d’un 30-40% cap al 2050, a causa de l’augment de la demanda basada en el creixement de la població i els ingressos i el canvi dietètic.

Però, som prou conscients de l’impacte que té el sector alimentari en el medi ambient? Marta Rivera, directora de la Càtedra en Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la UVic-UCC y autora del informe cree que no. “Com a consumidores podem apostar pel consum local, de temporada i ecològic i fer cas del decàleg de bones pràctiques, però el consum individual té límits”, diu, “com el que es coneix com el food environment”, un concepte que té a veure amb la presència física d’aliments que afecten la dieta d’una persona, la proximitat d’una persona a les ubicacions dels magatzems, la distribució de les botigues, i que “està pensat per una alimentació poc sostenible i poc saludable”. 

S’estima que 821 milions de persones, actualment, estan desnodrides i 2 mil milions de persones adultes tenen sobrepès o obesitat.

Segons l’informe titulat El canvi climàtic i la terra, el sistema alimentari actual alimenta la gran majoria de la població mundial i suporta els mitjans de vida de més de mil milions de persones. Des de 1961, el subministrament d’aliments per càpita ha augmentat més d’un 30%, acompanyat d’un major ús de fertilitzants amb nitrogen (augment d’aproximadament el 800%) i recursos hídrics per a reg (augment de més del 100%). Tanmateix, s’estima que 821 milions de persones, actualment, estan desnodrides i 2 mil milions de persones adultes tenen sobrepès o obesitat, entre d’altres. El sistema alimentari està sota la pressió de qüestions no climàtiques (per exemple, el creixement de la població i de la renda, la demanda de productes d’origen animal) i el canvi climàtic. Aquestes tensions climàtiques i no climàtiques afecten els quatre pilars de la seguretat alimentària: la disponibilitat, l’accés, la utilització i l’estabilitat. 

La Cabra de la Vall del Ges. Anna Jordana

“No és casualitat que hi hagi tanta obesitat”, diu Rivera, “el que cal és garantir l’accés a tothom a l’alimentació sana i saludable i que els governs duguin a terme mesures fiscals”. Perquè una de les moltes conclusions de l’informe és, precisament, que el consum de dietes saludables i sostenibles presenta grans oportunitats per reduir les emissions dels sistemes alimentaris i millorar els resultats de salut. Entenent per dietes saludables i sostenibles aquelles que són riques en cereals, llegums, fruites i verdures, fruits secs i llavors, amb poca quantitat d’aliments d’origen animal, que contribuiria en la reducció d’emissions del bestiar. Assolir aquest canvi, però, depèn molt de les opcions del consumidor i de les preferències dietètiques que es guien per factors socials, culturals, ambientals i tradicionals, així com pel creixement d’ingressos. “Si no canvia res, es van imposant les tendències més urbanes, amb consum de productes ultraprocessats i més productes d’origen animal, que provoca la necessitat de fer pinso i altres”, afegeix Rivera. 

Agricultura i sistema alimentari

L’agricultura i el sistema alimentari són claus per a les respostes globals al canvi climàtic. La combinació d’accions de l’oferta, com ara la producció, el transport i la transformació eficients, amb intervencions de la demanda com la modificació de les opcions d’aliments i la reducció de la pèrdua i el malbaratament d’aliments, redueix les emissions de gasos d’efecte hivernacle i millora la resistència del sistema alimentari. Sastre, que treballa per la conservació dels ecosistemes, afegeix que els models de producció intensiva, monocultius, impliquen la destrucció d’ecosistemes locals, i això “contribueix al canvi climàtic”. En canvi, diu, “els sistemes locals diversos, de mosaic agroforestal, que integra bosc, cultiu, pastura, són més resilients i ajuden a combatre el canvi climàtic”. 

Però, justament, la vulnerabilitat dels sistemes pastorals al canvi climàtic és molt elevada. La pastura es practica a més del 75% dels països entre 200 i 500 milions de persones, incloses les comunitats nòmades i els ramaders transhumants. Els impactes inclouen una menor productivitat de pastures i animals, la funció reproductiva malmesa i la pèrdua de biodiversitat. La vulnerabilitat del sistema pastoral s’agreuja per factors no climàtics, com la tinença de terres, sedentarització, canvis en les institucions tradicionals, espècies invasores, falta de mercats i conflictes. 

Arran de Terra

Cooperativisme de consum

És important canviar els hàbits de consum, “però tant o més important és que hi hagi un canvi polític i una organització social”, diu Rivera. A Catalunya, la majoria d’experiències de cooperativisme de consum agroecològic són petites, de màxim 50 unitats familiars, i amb una alta participació voluntària. Això ha generat un debat al voltant del futur del cooperativisme de consum agroecològic i ha fet que es tinguin en compte experiències més grans i professionalitzades on l’exigència és menor, com és el cas de supermercats cooperatius com Landare, a Navarra, o el Park Slope Food Coop de Brooklyn, amb 17.000 persones sòcies i voluntariat obligatori. 

Inspirat en el model de la cooperativa Park Slope Food Coop, a Manresa es treballa en el primer supermercat cooperatiu de Catalunya. Es tracta d’un dels Projectes Singulars del 2019 finançats per la Generalitat i impulsat per Frescoop, Quèviure, Fundació Ulldecona i l’Associació per l’Impuls dels Supermercats Cooperatius i el Mercat Social. L’objectiu és obrir també un supermercat a Barcelona i una central de compra a les Terres de l’Ebre. 

Alba Rojas, sòcia treballadora de Frescoop i membre del grup impulsor del futur supermercat cooperatiu de Manresa, assegura que un dels objectius és “donar a conèixer el model i generar comunitat i prendre consciència de què genera consumir d’una manera o d’una altra. Com? Fent-nos propietàries de tot el procés i sent proactives amb la presa de decisions”. 

Davant la situació actual, Rojas creu que “aquesta crisi evidencia que aquesta aposta agafa més sentit que mai. El model globalitzat ens està portant a l’abisme”, diu, “cal construir comunitats properes i tenir confiança en qui hi ha darrere de cada projecte, i com a consumidores, ser lliures del que volem”. 

COVID-19 i alimentació

Fins fa unes setmanes, part de l’activitat de MengemBages es dedicava a abastir cuines de col·lectivitats, càterings, però l’actual crisi sanitària ha aturat aquesta part, “amb la incertesa de com anirà tot, tampoc podem transformar el projecte en una altra realitat, però durant aquest confinament ens hem centrat en la botiga i en el repartiment a domicili”, diu Rojas. 

MengemBages és projecte de la cooperativa  Frescoop SCCL, una iniciativa social i sense afany de lucre que es dedica a la distribució d’aliments de proximitat per a particulars i col·lectivitats, amb una voluntat de treballar amb i pel territori. Aquesta cooperativa ha creat una xarxa de productors locals que posen a la venda productes de temporada, alguns d’ecològics, però, sobretot, de proximitat.

La botiga de MengemBages, a Manresa

El dia a dia els ha canviat radicalment. Si fins just abans del confinament MengemBages preparava 30 comandes setmanals, ara en prepara 30 o 40 cada dia, “hem centrat tota l’activitat cap aquí amb la voluntat de donar servei, abaratint els costos de transport i tenint clar que tenim un límit de comandes perquè, malgrat tot, no hem engruixit l’estructura”. Cada dia hi ha 3 persones preparant les comandes i una fent els repartiments, “també som punt de recollida i demanem la corresponsabilitat, perquè repartim a tota la comarca del Bages i amb totes les mesures sanitàries i controls d’higiene, que també alenteixen molt el repartiment”. La cooperativa ha prioritzat la necessitat de ser molt curoses per generar la màxima seguretat, “hem vist molta por i també n’hem tingut nosaltres”, diu Rojas. 

MengemBages

A banda del creixement del nombre de comandes, “al principi sobretot de fills i filles pels seus pares”, la cooperativa ha detectat la necessitat social del seu entorn, “a partir de la segona setmana ens aturaven persones per demanar menjar perquè no en tenien”. Ara, s’han traslladat al magatzem per atendre aquesta nova dimensió i gestionar, també, les minves de menjar amb 12 famílies a través del treball amb xarxes de suport veïnals. MengemBages també és un dels projectes participants del Fons Cooperatiu per l’Emergència Social i Sanitària, que ha aportat 2.000 euros per abastir d’aliments 200 joves sense llar i 30 famílies, juntament amb la comunitat islàmica del Bages. 

Amb l’esperança que aquesta intercooperació i la voluntat de consumir conscientment perdurin en el temps, MengemBages està habilitant un punt de recollida de productors que habitualment venen a col·lectivitats i que ara han de fer porta a porta, “no hem valorat costos de personal ni energètics i l’acord és a través d’una mena de taquilla inversa. És el moment de donar-nos suport”. 

Amb el mateix objectiu solidari, neix #TotesATaula, una campanya de suport a les persones i col·lectius més vulnerables davant aquesta crisi sanitària i, de retruc, econòmica i social, impulsada per Opcions, que posa el focus en dos sectors: la pagesia agroecològica i els projectes de foment del consum responsable i l’economia social i solidària.


Sara Blázquez

Periodista