Festivals “d’ecofilms”: Canviar el món més enllà de les pantalles

Des de l’Índia fins al Canadà, d'Austràlia fins a la Patagònia argentina... el món és una llar que tots compartim. Per això, alguns directors han optat durant els últims anys per crear pel·lícules i documentals sobre ecologisme que es focalitzen en analitzar el desenvolupament del planeta Terra per retratar l'impacte que l'activitat humana té sobre el mateix, des d'un punt de vista tant local com global.

Existeix una xarxa mundial, present als quatre continents, de festivals de “cinema ecològic” centrats a visualitzar temes de rellevància mediambiental. El canvi climàtic és un dels aspectes més relatats, però la fauna o l’explotació de recursos naturals també són alguns dels punts més destacats en aquestes produccions que es proposen informar i conscienciar l’espectador.

Nombrosos experts en cinema i documentals han dipositat els seus esforços en organitzar festivals d’un o diversos dies on es projecten, debaten i premien diferents propostes audiovisuals independents. Aquest fet és àmpliament desconegut, fins i tot entre els interessats en aquest camp. Un micro-univers d’ecofilms està creixent any rere any, i els festivals evolucionen juntament amb el fenomen. Molts d’ells volen expandir la seva influència i visualitzar els creadors de cinema ecològic tal com mereixen. Us presentem alguns dels principals festivals, i els seus missatges:

 

EUROPA

Festival Internacional de Cinema Mediambiental de Canàries (FICMEC)

Taller ecològic organizat pel festival. FICMEC

El Festival Internacional de Cinema Mediambiental de Canàries (FICMEC) és un certamen espanyol que acull i presenta pel·lícules de temàtica mediambiental d’arreu del món en la convocatòria d’ECOfilms, un concurs de curtmetratges destinat en exclusiva a estudiants de cicles superiors de Formació Professional d’Imatge i So. Aquest any han celebrat la 23a edició del 26 de maig al 5 de juny.

Les seccions del concurs són: ‘Llargmetratge ficció’, ‘Llargmetratge documental’, ‘Curtmetratges documental’, ‘Curtmetratges animació i ficció’, ‘Ecoislas’, ‘Ficmec Adventure’ i ‘Cinema en família’. A més, el festival ofereix jornades organitzades amb ‘tours’ a llocs de rellevància ecològica de les Illes Canàries i activitats relacionades: ‘Vulcanalia’, ‘Fotosíntesi’, ‘Jugant en verd’ i ‘Passa sense empremta’.

Edicions anteriors i el seu palmarès

EcoLogico International Film Festival (EIFF)

El Festival Internacional de Cinema EcoLògic (EIFF) és un festival de cinema mediambiental italià que promou, a través del cinema, “una reflexió sobre la societat contemporània en una festa ecològica“. El festival no pretén suggerir solucions, sinó que es limita a estimular el canvi a través de la consciència individual. La pregunta que es fan és: “podem millorar el món on vivim?”, i la seva idea és que “no hi pot haver benestar si no hi ha educació en el benestar”.

Projecció al Festival Internacional EcoLògic. EIFF

El 2007, Roberto Quarta, creador i director artístic d’EIFF, estava fent un documental sobre abocadors il·legals a Salento (sud d’Itàlia) i va descobrir que s’havien vessat diversos materials contaminants en les coves, a gran profunditat al subsòl. El cap de l’expedició li va dir que li presentaria al regidor de medi ambient del municipi de Nardò i que, si tingués un projecte cultural per a la ciutat, ell podria donar-li suport. Quarta va pensar en la creació d’un festival de cinema mediambiental perquè va creure que era “necessari conscienciar l’opinió pública sobre els problemes mediambientals”, per la qual cosa va parlar amb el regidor, qui es va mostrar entusiasmat amb la idea. Així, el 2008, va tenir lloc la primera edició de l’EIFF a Nardò.

Roberto Quarta revela que aquest any es presenten més de 3.012 pel·lícules de més de 120 nacions d’arreu del món. Quarta expressa els seus objectius futurs: “el principal objectiu del nostre festival és fer-ho itinerant. Ens agradaria viatjar pel món organitzant-ho cada any en un país diferent. La idea seria portar l’EIFF a escoles internacionals, estimulant els estudiants a pensar en un món millor sense guerres, sense desigualtats, sense odi, sense supremacia, sense contaminació i, sobretot, sense malbaratament de recursos naturals”.

“Itàlia és una nació estranya en la qual la promoció de la cultura sovint privilegia l’entreteniment sobre la qualitat. La provisió de fons públics persegueix el criteri de popularitat i afavoreix esdeveniments que garanteixen una gran audiència i no esdeveniments culturals que aborden temes difícils. El finançament del nostre festival sol provenir de particulars, ja que parlem de temes desagradables o incòmodes que haurien de fer pensar a la societat“, explica Roberto Quarta sobre el suport públic al festival.

Innsbruck Nature Film Festival (INFF)

Grabació d’una “ecofilm”. FICMEC

El Festival de Cinema de la Natura d’Innsbruck (INFF) és un festival austríac on es presenten curtmetratges o llargmetratges, documentals i històries “estimulants, fàctiques, impactants, fascinants o simplement belles”, segons descriuen, que projecten cada octubre al Metropol Kino d’Innsbruck (Àustria).

El 2021, el Festival INFF celebra el seu 20è aniversari amb més pel·lícules sobre la natura, el medi ambient i la sostenibilitat. Tindrà lloc a Innsbruck, Tirol (Àustria) del 19 al 22 d’octubre de 2021.

Les presentacions estan obertes en cinc categories: ‘Documental sobre medi ambient’, ‘Cinema de natura’, ‘Curtmetratge’, ‘Curtmetratge d’animació’ i ‘Joves talents’; a més de quatre Premis Especials.

“Hem de viure bé no només a la porta de casa nostra, sinó també a tot el món”

Amb les pel·lícules i activitats, conviden a “viure bé no només a la porta de casa nostra, sinó també a tot el món”. A més, afegeixen, “com es pot fer millor justícia aquí que en una pel·lícula?: provocant reflexions, impactants i inspiradores. Les obres projectades a l’aniversari seran tan diverses com la pròpia naturalesa, els éssers vius i els seus personatges”.

Climate Crisis Film Festival (CCFF)

Home gran observa la natura. CCFF

El Festival de Cinema sobre la Crisi Climàtica (CCFF) és un certàmen anual híbrid d’origen britànic que es celebra online internacionalment i de forma presencial a una localització que varia cada any. Segons els organitzadors, “tanca la bretxa entre el coneixement i l’acció, advocant per una evolució sistemàtica darrere de les crues històries humanes sobre el canvi climàtic, i amb un enfocament inter-seccional que vincula el canvi climàtic amb problemes polítics, socials i econòmics més amplis“.

Per a l’edició de 2021, la competència internacional de curtmetratges serà en línia i el guanyador rebrà un premi en efectiu. Del 4 al 7 de novembre, tornen amb les projeccions presencials a tres teatres de la ciutat escocesa i, de l’1 al 12 de novembre, paral·lelament al festival, duran a terme un programa digital en línia obert a audiències d’arreu del món.

Susanna Basso, la cofundadora i directora d’art del Climate Crisi Film Festival (CCFF) i del Climate Crisi Hub (CCH), puntua que és l’únic festival de cinema del territori dedicat a la justícia climàtica i a canalitzar l’acció climàtica. El festival proposa oferir una oportunitat a cineastes amb “antecedents subrepresentats”, de manera que el premi de curtmetratge té com a objectiu trobar les millors pel·lícules climàtiques de diversos creadors.

La cofundadora explica els inicis del festival: “En 2019, dos amics meus i jo vam tenir un despertar climàtic. Érem joves creatius de 26 anys que vivíem a Londres quan es parlava cada vegada més de l’emergència climàtica. A mi sempre m’ha preocupat, i el cofundador, Simon, era un ecologista apassionat. En Simon i jo havíem decidit deixar Londres per treballar al sector digitals a altres llocs. Vam pensar un projecte de comiat de la ciutat, juntament amb el nostre amic Elis: projectar produccions sobre el clima en un cinema de la comunitat local que estimem i en el qual ens vam oferir com a voluntaris”.

“El que va començar com una petita iniciativa passional es va convertir ràpidament en una cosa molt més gran. A la tardor de 2019, havíem organitzat un festival de 12 projeccions que va rebre molta més atenció de la que esperàvem”, esmenta Basso.

Un grup de persones s’endinsa al mar. CCFF

“Des del principi teníem més interès en la política, l’economia, la societat, el canvi de sistema i l’acció civil, i el nostre propòsit va ser connectar a les persones amb l’acció climàtica, solucions constructives i proporcionar un antídot contra la confusió climàtica i l’ansietat climàtica“, puntualitza Basso.

El CCFF segueix creixent i, segons Susanna Basso, l’equip no pot mantenir-se al dia amb les associacions, les oportunitats creatives i les idees “genials” que segueixen apareixent al seu camí. Reconeix que és “increïblement emocionant”.

Durant el 2020, van convertir el festival a digital i va durar tres setmanes. S’hi van sentir còmodes i van acordar mantenir sempre un element d’hibridació per obrir oportunitats d’inclusió i abast geogràfic.

Per seleccionar les pel·lícules guanyadores, a part dels aspectes tècnics, valoren “les veus dels pobles indígenes, gent de color, dones líders, agents de canvi no occidentals i els que estan fent la feina preliminar per reinventar la manera com els sistemes polítics, socials i econòmics funcionen per a les persones i el planeta”.

“El 72% de la nostra audiència va descriure la nostra segona edició com ‘inspiradora’ i el 85% va afirmar que ‘se sentien més capacitats per actuar’ després d’assistir-hi. Aquesta és la raó per la qual existim”, conclou la cofundadora.

London Eco Film Festival (LEFF)

Ja estan obertes les inscripcions per al Festival de Cinema Ecològic de Londres (LEFF), que se celebrarà el novembre de 2021. L’organització agraeix a tots els qui van participar en l’esdeveniment virtual del 2020 -amb més de 3.000 pel·lícules presentades- perquè asseguren que van tenir “la sort d’estar acompanyats en línia per alguns dels millors cineastes del món”. En l’edició de 2021 es presentaran pel·lícules en tres pantalles del Rich Mix londinenc. Les pròximes edicions se centraran en ‘El món de l’Islam’ (2022), ‘El món hispà’ (2023) i els ‘Lliures pensadors del món: Les nacions no alineades’ (2024).

Els organitzadors del LEFF reiteren que el festival és un esdeveniment per “inspirar i informar en un moment en què, a causa de la inestabilitat política, econòmica i ambiental global, els millennials estan qüestionant la seva capacitat per donar forma al seu propi futur”, a més de donar suport i veu a cineastes, músics, fotògrafs, narradors d’històries i altres creatius.

Reflexos a un llac. CCFF

 

ÀSIA

Tigerland India Film Festival (TIFF)

El Festival de Cinema de Tigerland India (TIFF) és descrit per l’equip com “una celebració de la naturalesa i de la vida silvestre”. Té com a objectiu difondre la consciència sobre la vida silvestre índia i la conservació de la naturalesa, particularment entre els joves, a través de diversos mitjans visuals com curtmetratges, documentals, fotografies, pintures, exposicions, etc.

Activitat Wild Walk (Camí Salvatge). TIFF

El festival vol promoure una discussió “saludable i constructiva” sobre la causa de la conservació amb la seva secció competitiva. El programa WildWalk (Camí Salvatge) se celebra durant tot l’any amb excursions didàctiques i organitzades a la jungla.

El director fundador, Abhinandan Shukla, explica l’origen del festival: “com que l’Índia és un país en desenvolupament amb una població considerable que encara viu en la pobresa extrema, els temes relacionats amb la conservació generalment no acaparen els titulars. Hi ha una necessitat incessant de conscienciar sobre aquests temes. Això és possible només quan la gent arriba a conèixer el tresor preciós de la vida salvatge i la naturalesa que tenen al seu propi país. D’aquí aquest festival”.

“A l’Índia, amb els seus recursos limitats per temes considerats no convencionals, és una feina difícil aconseguir recursos financers i d’altre tipus per a un festival de cinema sobre la vida silvestre. L’objectiu principal es converteix en la supervivència, sostenir l’esdeveniment any rere any. TIFF ha tingut èxit fins ara. Des de la primera edició celebrada el 2015, fins ara, s’han organitzat tres certàmens més: 2017, 2019 i 2020″, confessa Shukla.

A més de les categories de competició, el director explica que hi ha una secció panoràmica en la qual qualsevol pot enviar la seva pel·lícula per projectar-la sense entrar a la secció competitiva, i així, “facilitar la projecció fins i tot d’aquelles pel·lícules que no compleixen amb els criteris de participació, però tenen valor“.

Si les veus dels creadors d’ecofilms s’haguessin escoltat prou, el món tal com el coneixem avui no s’hauria enfrontat a problemes tan seriosos com el canvi climàtic o la contaminació. El problema bàsic és el sentiment inherent que l’home és indispensable, mentre que tota la resta pot sacrificar-se per ell. No només necessitem esforços continus dels creadors, sinó també una forta voluntat política i social”, subratlla el director.

Premi del festival Tigerland. TIFF

A més, Abhinandan Shukla incideix en què una cultura materialista en constant creixement ens ha allunyat de la natura, ja que busquem comoditats materials més que “l’alegria sublim” que brinda l’ecosistema. Per això, el sorprèn quan molts joves que participen en els programes d’excursions a la jungla de TIFF, “comencen a preocupar-se per no tenir cobertura al profund de bosc, en lloc de gaudir de la pau reconfortant que brinden aquests llocs”.

El director fundador explica un dels moments més memorables: “durant el TIFF 2019 vam estrenar un premi anomenat Tigerland Epitome of Courage Award (REPIC). Vam entregar el premi a una guàrdia forestal de Madhya Pradesh, la Sra. Sudha Dhurve. S’havia defensat d’un tigre i havia salvat la seva pròpia vida, a més de les dels seus dos companys. Després de rebre-ho, va narrar tota la història per la qual estava sent premiada. La convidada principal per aquesta funció, la Sra. Brigitte Uttar Kornetzky (cineasta suïssa i experta en elefants), no va entendre el que Sudha va dir en hindi. Malgrat tot, la forma en què Sudha parlava i les seves expressions van commoure tant a Brigitte que, poc després del seu discurs, es va acostar a Sudha, la va abraçar i li va oferir ajuda personal”.

Pel futur, el senyor Shukla aclareix que volen assegurar més recursos per publicitar millor el festival i a major escala, i establir projeccions durant diversos dies seguits. També volen augmentar el premi i organitzar excursions gratuïtes a la jungla per a joves i infants d’escassos recursos, portar el festival a altres ciutats de l’Índia i de l’estranger i dur a terme tallers de filmació de la natura en col·laboració amb alguns canals de televisió sobre la natura.

tiNai Eecofilm Festival (TEFF)

Animen l’espectador a establir un ordre social ecològic basat en el biocentrisme/ecocentrisme

El tiNai Ecofilm Festival (TEFF) és una plataforma índia que projecta pel·lícules amb contingut ecològic/ambiental. És el segon festival de cinema ecològic a l’Índia centrat en el medi ambient i l’ecologisme. Des de 2019 no celebren una edició completa, a causa de la crisi del coronavirus.

L’equip del TEFF expressa que volen “animar l’espectador a actuar de forma ecològica i establir un ordre social ecològic basat en el biocentrisme/ecocentrisme”.

The Seoul Eco Film Festival (SEFF)

Llançat en 2004, el Festival de Cinema Ecològic de Seül (SEFF) es descriu com “un festival que cerca la coexistència de l’entorn i dels éssers humans, discutir les alternatives futures i la seva pràctica”. L’equip organitzador explica que han “estat exhibint treballs destacats sud-coreans i internacionals que tracten amb problemes ambientals globals pendents”.

Pel·lícula d’obertura del Festival de Cinema Ecològic de Seül. (SEFF)

Aquest any el festival s’ha celebrat entre el 3 i el 9 de juny i ha estat dividit en una competició internacional i una centrada en les produccions sud-coreanes. El primer dia de l’esdeveniment van projectar una pel·lícula del director alemany Marc Bauder, anomenada “Who We Were” (Qui érem), que planteja si les generacions futures miraran cap enrere amb desesperació, o si estem creant una història de la qual puguem parlar amb orgull de qui som, entre altres qüestions.

“ECOvolution: How to Change the World” (ECOevolución: Com canviar el món) ha estat el lema del 18è Festival de Cinema Ecològic de Seül. Un compost d’eco, que significa ecologia i medi ambient, i evolució/revolució, que significa canvi. El lema vol transmetre el missatge que “hem d’aconseguir una transformació ambiental revolucionària”.

El festival celebrat a la capital sud-coreana està dividit en seccions que classifiquen els diferents llargmetratges i documentals segons el seu enfocament i tema, entre les quals destaquen: ‘Crisi climàtica, desastre climàtic’, ‘Llocs que parlen’, ‘Mentre construïm les ruïnes ‘,’ Menjant el planeta ‘,’ Coexistència, món ‘o’ el pati d’esbarjo anomenat Terra ‘.

Els guanyadors de l’última edició

Kuala Lumpur Eco Film Fest (KLEFF)

El Festival de Cinema Ecològic de Kuala Lumpur (KLEFF) és la primera i més antiga plataforma de Malàisia que promou la vida sostenible a través d’exhibicions de pel·lícules i programes amb temes ambientals. Des de 2008, la missió del KLEFF ha estat “accelerar la integració de la vida sostenible i l’administració de l’entorn a través del poder dels materials i les activitats audiovisuals”.

El KLEFF acull la projecció de més de 50 pel·lícules que arriben a una audiència que supera els 5.000 espectadors. Amb la col·laboració de socis i patrocinadors, s’està convertint gradualment en l’esdeveniment cultural i ambiental de base més popular al país.

 

SUD I CENTREAMÈRICA

Patagònia Film Festival (PEFF)

Activitat d’observació de balenes al Golf Nou. PEFF

El 6è Festival Internacional de Cinema Ambiental de Patagònia (PEFF) se celebrarà de l’1 al 5 d’octubre de 2021. Convoca directors de cinema d’arreu del món a participar en una edició que “combinarà projeccions presencials, retransmissions en línia i emissions per la televisió local“.

L’organització ha informat que totes les activitats tindran entrada lliure i gratuïta, i que es projectaran més de 50 pel·lícules entre les seves seccions competitives i no competitives. A més, l’esdeveniment comptarà amb espectacles musicals, mostres fotogràfiques, tallers, xerrades, trobades amb directors, instal·lacions audiovisuals, etc.

El director artístic de festival, Cristian Perez Scigliano, explica que el PEFF va néixer a la ciutat de Puerto Madryn a la vora del Golf Nou, on any rere any arriben a reproduir-se i criar la balena franca austral. “Quan va començar a desenvolupar-se el festival, entenien que era molt necessari crear aquest espai per generar en la comunitat un procés de redescobriment del lloc on vivim, i convidar a la reflexió sobre les problemàtiques ambientals”, puntualitza el director.

“El nostre propòsit és treballar en l’educació ambiental com a eix principal a través de diverses expressions artístiques, però principalment de cinema plural com a eina i del seu poder de comunicació. Projectem pel·lícules poderoses en el seu discurs narratiu i, alhora, pel·lícules que recorren a la contemplació i la bellesa del nostre univers per poder obrir un diàleg i un debat“, declara Perez Scigliano.

Cartell del Patagonia EcoFilm Festival 2019. PEFF

El director artístic reconeix que el festival ha anat creixent i que l’impacte ha estat molt bo, ja que “el públic creix any rere any i espera el festival per poder accedir a la programació que proposa. Poder conèixer les històries que hi ha al voltant del món és fonamental perquè cada individu en cada comunitat pugui aprendre i reflexionar què succeeix al seu poble, ciutat o país”.

El director artístic manifesta que des de l’inici del festival, van entendre que 5 dies a l’any no eren suficients, de manera que treballen durant tot l’any portant a terme activitats, cinematogràfiques i educatives, culturals, artístiques… per arribar a una major diversitat de públic. Per això, el dissabte 5 de juny, per commemorar el Dia Mundial del Medi Ambient, van projectar exclusivament el multipremiat llargmetratge “Dusk Chorus” (Cor al vespre), que va ser la pel·lícula d’obertura del PEFF de 2018.

Festival Internacional de Cortometrajes Ambientales (ECOFILM)

El Festival Internacional de Curtmetratges Ambientals, fundat el 2011, es realitza anualment a Mèxic. Els seus organitzadors afirmen que promouen la producció audiovisual i la cultura ecològica “amb solucions que equilibrin a l’ésser humà en la seva interacció amb el medi ambient”. Des d’ECOFILM subratllen que “l’intercanvi d’idees es fon en un esdeveniment únic amb artistes i convidats especials, prisma d’idees, visions i emocions amb un nou enteniment del món”.

Promouen una cultura ecològica amb solucions que equilibrin a l’ésser humà en la seva interacció amb el medi ambient

Cada any, el festival es desenvolupa al voltant d’un concepte ecològic principal: el 2019, van ser les energies renovables; el 2018, la mobilitat sostenible; el 2017, l’alimentació sostenible; el 2016, la conservació i sostenibilitat; el 2015, el canvi climàtic; el 2014, els residus sòlids; el 2013, la biodiversitat terrestre; el 2012, l’eficiència energètica i l’energia renovable; i el 2011, l’aigua. El 2020 el festival no va poder dur-se a terme a causa de la pandèmia del coronavirus. No obstant això, van donar suport a la campanya #Queda’tACasa”, i van oferir un Cineclub ECOFILM tots els dimecres al seu compte de Facebook.

Green Screen Environmental Film Festival

Audiència a un festival de cinema ecològic. PEFF

El Festival de Cinema Ambiental de “Pantalla Verd” és l’únic festival que presenta pel·lícules amb temes ambientals i converses sobre sostenibilitat al Carib. Durant els últims deu anys, ha tingut la missió “d’educar i entretenir una audiència cada vegada més gran d’espectadors locals, alhora que informa les generacions més joves com prendre decisions sobre la vida sostenible i les trajectòries professionals”. El 2021 se celebrarà del 29 d’octubre al 2 de novembre.

Cada novembre, tenen lloc diverses activitats a Trinitat i Tobago, focalitzades en fer que els problemes globals ressonin en l’audiència local. El festival ofereix no només pel·lícules, sinó també debats posteriors a la pel·lícula, panells i projeccions escolars que reuneixen a algunes de les veus líders en la construcció de solucions comunitàries i polítiques per a un futur més sostenible per a Trinidad i Tobago.

Tràiler de l’última edició.

 

AMÈRICA DEL NORD

Portland EcoFilm Festival

El Festival de Cinema Ecològic de Portland és el principal festival internacional de cinema ambiental al nord-oest del Pacífic dels EUA. L’equip manifesta que presenta i premia “les millors pel·lícules sobre el medi ambient i la vida amb consciència ecològica”. El Portland EcoFilm Festival és un esdeveniment de ‘The Hollywood Theatre’ de Portland, i la seva missió és “utilitzar l’art del cinema per crear una comunitat més activa, empoderada i diversa de defensors el medi ambient”.

“Premiem les millors pel·lícules sobre el medi ambient i la vida amb consciència ecològica”

L’edició de Festival 2021 inclou projeccions de pel·lícules en línia cada quinze dies, enviaments de pel·lícules seleccionades durant tot l’any i una projecció teatral de les pel·lícules guanyadores del premi 2021, un cop el teatre torni a obrir al públic. La convocatòria per a la presentació de pel·lícules va començar el 15 de maig a ‘Film Freeway’.

San Francisco Green Film Festival

El Festival de Cinema “Verd” de San Francisco va clausurar el 2020 per la crisi mundial del coronavirus, però des de la seva fundació el 2010 s’han descrit com “l’esdeveniment líder de la costa oest dels EUA per mostrar pel·lícules i debats que generen idees i accions ecològiques, i compartir històries de l’avantguarda ambiental que inspiren, informen i impulsen el canvi”, amb el lema: “Més que pel·lícules. Un moviment”.

Washington Environmental Film Festival (DCEFF)

És un dels festivals de cinema mediambiental més longeus, ja que va ser fundat el 1993 i celebra l’aniversari dels seus 30 anys del 17 al 27 de març de 2022. Es defineix com “el principal aparador mundial de pel·lícules de temàtica ambiental”. Des de 1993, la seva missió ha estat “celebrar la Terra i inspirar la comprensió i l’administració de l’entorn a través del poder de cinema”.

L’esdeveniment se celebra cada març a Washington D.C., on es presenten més de 100 pel·lícules al públic. Els debats sobre cineastes i temes són una part important del festival, que s’estén a museus, ambaixades, biblioteques, universitats i teatres locals a tota la ciutat, i es presenten una sèrie de projeccions i esdeveniments comunitaris durant tot l’any, moltes de forma gratuïta.

Planet in Focus

Cartell informatiu d’una activitat de Planet in Focus. PLANET IN FOCUS

Planet in Focus (Planeta al Focus) és una organització canadenca d’arts mediambientals amb programació durant tot l’any que celebra el seu vintè aniversari, després de ser fundat el 1999. El seu propòsit és produir esdeveniments culturals que mostrin pel·lícules “artístiques i atractives que qüestionin, explorin i expliquin històries sobre el món on vivim”. Utilitzen el cinema com a catalitzador per a “la conscienciació, el debat i la participació de públic en una àmplia gamma de qüestions mediambientals”.

El programa de cinema mediambiental es desenvolupa durant tot l’any, amb conferències, mostres de cinema mediambiental en diferents campus universitaris del Canadà, activitats al ‘Laboratori de pel·lícules ecològiques’ i al ‘Laboratori de pel·lícula ecològica Attawapiskat’, el Festival de Cinema Estudiantil i visites a escoles ecològiques.

 

OCEANIA

Environmental Film Festival Australia (EFFA)

El Festival de Cinema Mediambiental d’Austràlia (EFFA), que tindrà lloc del 21 a l’30 d’octubre, és una organització 100% dirigida per voluntaris que, segons informen, exhibeix “cinema ambiental innovador, inspirant-nos a discutir, explorar i actuar sobre problemes ambientals importants”. L’EFFA organitza un festival de cinema cada octubre, juntament amb esdeveniments durant tot l’any, projeccions en línia, activitats artístiques, etc.

La directora d’operacions, Freyja Gillard, explica que “va començar el 2010 com el Festival de Cinema Ambiental de Melbourne, amb la visió d’informar, involucrar i inspirar sobre els problemes ambientals que ens afecten avui”. Des de llavors, s’ha convertit en un dels esdeveniments ‘verds’ més notables de Melbourne.

Cartell informatiu d’una exposició organitzada pel Festival de Cinema Ambiental d’Austràlia. EFFA

“El festival va començar com una col·laboració entre amics que compartien una profunda passió pel cinema i el medi ambient, i esperaven conscienciar i inspirar un canvi ambiental positiu“, expressa Gillard.

L’esdeveniment va començar el 2010 amb un sol cap de setmana de projecció de pel·lícules a Melbourne, però ràpidament va passar a projectar pel·lícules arreu del país i va rebre a convidats internacionals. Seguint la idea que cal “pensar globalment i actuar localment“, l’EFFA busca mostrar històries internacionals i connectar-les amb comunitats locals per “crear oportunitats d’acció real”.

Freyja afirma que “amb la COVID-19, que ha canviat el panorama del festival, l’EFFA s’està mostrant més la seva atenció a les produccions locals, assegurant projectar un terç del contingut australià per donar suport a la indústria del país i les batalles ambientals que es lliuren al front local”.

La gerent del festival ha revelat que, a mesura que l’EFFA ha crescut, també ha florit el panorama dels festivals de cinema en els darrers 12 anys, des de la creació del festival. La gamma de pel·lícules és més àmplia i, diu, “l’EFFA s’ha distingit per centrar-se en aquelles que combinen la integritat artística amb contingut nou i progressiu“.

“La sang, la suor i les llàgrimes que els cineastes posen en el seu treball és evident i, tot i que les seves històries mereixen ser escoltades, no sempre és possible des d’una perspectiva logística. L’EFFA s’enorgulleix de proporcionar una plataforma a cineastes tant establerts com emergents de tots els orígens“, assegura amb orgull la directora.

Quant a la cabuda que tenen les pel·lícules de justícia ambiental als grans cinemes, Freyja considera que és un fet que ja estem començant a veure perquè pel·lícules com “Dark Waters” (Haynes, 2019) i “Minimata” (levites, 2021) i documentals com “I Am Greta” (Grossman, 2020) han arribat als cinemes, a més de pel·lícules com “My Octopus Teacher” (Ehrlich, Reed, 2020), estan atraient molta atenció a Netflix.