El suport públic a la banca ètica

La crisi financera global de 2007 va generar, de retruc, molt interès de la societat cap a les finances ètiques. Però… què fa l’administració?

Les finances i la res publica

Fins al 2007, l’interès del públic cap al món de les finances i els seus impactes socials era relativament baix al nostre país. Alguns episodis, com la crisi financera asiàtica el 1997, o la de l’Argentina el 2001 (escenificada pel “corralito”) van rebre un cert interès mediàtic. Però són casos que ocorren a una certa distància: problemes que els passen als altres, en territoris llunyans.

A partir de 2007, tanmateix, aquesta percepció canvia dramàticament. La crisi originada per les hipoteques subprime dels EUA, amb tots els impactes en cadena posteriors i l’esclat social que segueix (incloent-hi el moviment 15M i els nous partits polítics), posa el focus d’atenció en la irresponsabilitat del sector financer. Si bé a l’arena de la regulació no hi ha hagut, ni de bon tros, una “reforma del capitalisme” – famoses paraules de l’expresident francès Nicolas Sarkozy el 2008-, sí que hi ha hagut un creixent interès ciutadà i polític per introduir l’ètica en l’activitat financera.

Més enllà de la publicitat i campanyes de relacions públiques de l’empresa capitalista en general i de la banca convencional en particular, què trobem? De manera més discreta, però tocant de peus a terra, els bancs, cooperatives de crèdit o asseguradores que formen part de l’ecosistema de finances ètiques han anat guanyant suports i visibilitat, tant per als actors privats (consumidors i empreses) com per a les administracions públiques. Centrant-nos en els poders públics: Quines polítiques de suport a les finances ètiques s’han donat en els últims anys i quines potencialitats hi ha? Vegem alguns exemples.

Visibilitzar, acompanyar i promoure les finances ètiques davant de la ciutadania i de les empreses

Els programes públics d’impuls de l’ESS o el consum responsable, així com les línies de subvencions en l’àmbit de la cooperació internacional o la lluita contra l’exclusió social, són aliats naturals per fer sensibilització sobre la necessitat de les finances ètiques. Podem trobar mesures de suport com:

– Línies específiques de subvencions a projectes de comunicació, sensibilització i difusió de les finances ètiques. L’objectiu principal és donar a conèixer l’ecosistema de finances ètiques, així com sensibilitzar la ciutadania sobre un ús responsable, transformador i cooperatiu dels diners.

– Finançament o organització de jornades i actes de dinamització del sector. Per exemple, la jornada internacional “Fem banca amb valors” impulsada per l’Ajuntament de Barcelona i la GABV (Aliança Global per una Banca amb Valors) el 2017, o la Jornada Internacional de Finances Cooperatives Financoop impulsada també el 2017 per 17 entitats públiques i privades catalanes. En tots dos casos es tracta de trobades d’entitats bancàries, cooperatives i altres empreses de l’ESS, PIMES i representants de les administracions públiques, per compartir reflexions, experiències d’èxit o de col·laboració en l’àmbit del finançament ètic i cooperatiu.

Declaracions institucionals: la importància de visibilitzar

En l’àmbit europeu, una de les primeres declaracions rellevants és la Resolució 263 i la Recomanació 244 (ambdues de l’any 2008) del Consell d’Europa que, sota el títol de Consum responsable i Finances Solidàries, instaven els governs regionals i locals a introduir aspectes de consum responsable i finances solidàries en les seves polítiques per fomentar la cohesió social. Un altre exemple, en l’àmbit de l’Estat espanyol, seria quan, el 2010, el Parlament Basc va aprovar una esmena per la qual s’instava el govern basc i la resta d’institucions a impulsar les finances ètiques a Euskadi: per exemple “establint convenis amb les entitats del sector, utilitzant els seus serveis financers o establint mecanismes per afavorir l’avançament de subvencions a entitats socials”. El 2010 també es va donar suport explícitament al projecte Fiare a la Comissió d’Afers Socials del Parlament de Navarra.

La mera visibilització d’aquest suport pot generar un bon punt de partida per a futures aliances

Si bé aquests exemples són declaracions d’intencions sense pressupost associat, la mera visibilització d’aquest suport pot generar un bon punt de partida per a futures aliances. Per exemple, seguint el cas basc, a partir de 2015 comencen a donar-se col·laboracions entre diversos ajuntaments i les associacions locals de Fiare que, com a mínim, ja tenien un recorregut polític previ que els donava suport.

Convenis per a impulsar els microcrèdits: contra l’exclusió social i per generar ocupació en l’economia social

La dècada de 2010 va començar un progressiu acostament dels governs locals i regionals a la banca ètica. Un exemple el trobem a Hernani (Guipúscoa) on l’ajuntament va establir el 2015 un acord amb l’associació Fiare local, creant un fons de 30.000 € destinat a microcrèdits per a persones en risc d’exclusió. En l’actualitat, el fons arriba als 45.000 € de dotació, participen Stop Desnonaments i SOS Racisme en el marc del programa Hernani Solidària. A partir d’aquesta primera iniciativa basca, s’han desenvolupat programes similars als ajuntaments guipuscoans d’Andoain i Ordizia.

Un cas pioner va tenir lloc a Valladolid: el 2012, es va crear un fons de gestió semblant al cas anterior (capital aportat per l’ajuntament i gestionat per l’associació Fiare local): en aquest cas, l’objectiu era donar suport a projectes d’emprenedoria social i autoocupació de persones en risc d’exclusió econòmica i social. Renovat el 2016 i anomenat ara Fons per a l’emprenedoria social a Valladolid (FONDESVA), té una dotació de 100.000 € i condicions favorables per a aquests microcrèdits productius (carència 6 mesos, interessos mínims). Addicionalment, el mateix any 2012 es va signar un acord similar amb la diputació provincial amb una dotació de 50.000 €, per a projectes en municipis de menys de 20.000 habitants.

Millorant el circuit financer del cooperativisme i l’Economia Social i Solidària

En els anys posteriors a l’esclat de la crisi (2011-2013), amb la necessitat urgent de crear ocupació i “l’aixeta” del crèdit convencional tancada, diversos ajuntaments catalans van establir convenis amb Coop57 per buscar fórmules de finançar projectes d’alt valor social: els ajuntaments d’Arbúcies, La Llagosta o Molins de Rei van establir amb Coop57 fórmules de cooperació interessants: cessió d’espais municipals per a realitzar assessorament financer de projectes cooperatius, la promoció de la fórmula d’avals mancomunats, o la sensibilització sobre finances ètiques a la població i centres d’ensenyament. Un exemple de cooperació publicoprivada en el desenvolupament de polítiques de suport a l’ESS, on el sector públic aporta recursos i el sector cooperatiu l’experiència acumulada.

Dins de les noves polítiques municipals més recents de suport a l’economia solidària, el cooperativisme i el consum responsable sorgides en el cicle polític municipal 2015-2019, trobem iniciatives interessants: per exemple els fons de garantia de préstecs. Un dels principals esculls a l’hora d’aprovar un préstec és valorar el risc que comporta l’operació i establir mecanismes de garantia de retorn del capital en cas de morositat. En aquest sentit, la política pública que s’ha desenvolupat en els últims anys són les aportacions públiques a fons de garantia: en aquest cas, el fons no es constitueix com a capital per a realitzar préstecs (com en els casos esmentats d’Euskadi i Valladolid) sinó per cobrir la possible morositat d’un préstec.

La idea és poder donar cobertura a projectes que presentin un perfil de risc més elevat

És el cas de l’ajuntament de Barcelona, ​​que ha fet dues aportacions a fons de garantia acordats en sengles convenis el 2017 amb Coop57 i Fiare/Fundació Finances Ètiques. Cadascun d’aquests fons va rebre una aportació municipal de 100.000 € i una altra de la mateixa quantitat de les entitats bancàries. Les entitats, per la seva banda, es van comprometre a posar a disposició 1 milió d’euros de capital cadascuna per finançar projectes d’ESS a la ciutat de Barcelona. La idea és poder donar cobertura a projectes que presentin un perfil de risc més elevat, per exemple, per tractar-se d’iniciatives que estan naixent. Un acord similar el trobem a Mataró, on l’ajuntament, Coop57 i la Fundació Seira (de la Federació de cooperatives de treball de Catalunya) van crear un fons de garantia de 30.000 € per poder finançar projectes en aquest municipi a través de Coop57. El resultat, en ambdós casos: poder donar serveis financers a iniciatives d’ESS, gràcies a compartir el risc de l’operació, que d’altra manera tindrien més difícil aconseguir finançament.

Una altra iniciativa municipal, aquesta vegada a Madrid i en el marc d’aquestes noves polítiques municipals: l’ajuntament madrileny es va comprometre el 2017 a facilitar l’accés al crèdit i la capitalització de les empreses d’economia social, dos dels reptes financers més comuns de les cooperatives (i en general de les PIMES). Per això, va crear un programa de subvencions amb dos objectius: primer, alleugerir els costos financers associats als préstecs a aquestes entitats, i segon, promoure la capitalització de les cooperatives i societats laborals. Per vehicular aquest programa, va signar conveni amb 5 entitats: Triodos Bank, Coop57, Fiare Banca Ètica, Laboral Kutxa i Elkargi SGR.

Finalment, cal esmentar, en l’àmbit europeu, el Programa de la UE per a l’Ocupació i la Innovació Social (EaSI). Dotat amb 919 milions d’euros en el període 2014-2020, consta, entre diverses mesures, d’un programa de garanties de préstecs per l’emprenedoria social (similar, per tant, als casos de Barcelona i Mataró) en col·laboració amb entitats financeres. A Espanya hi participen, entre d’altres, Triodos Bank, Caixa d’Estalvis de Pollença o Laboral Kutxa. Tot i que no és un programa pensat en exclusiva per a les finances ètiques, sí que es tracta d’un programa que pot afavorir el seu desenvolupament, donada la connexió que mantenen amb projectes d’economia social, cooperativa i solidària.

 

Contingut extret del Quadern 58: Finances ètiques. Si vols llegir l’article sencer o descarregar-te el quadern, fes-ho aquí.


Jose M. Alonso Opcions

Jose M. Alonso

Responsable de continguts