Data de consum preferent o de caducitat: què hem de saber per no llençar menjar?

Com podem saber si un aliment està en mal estat o encara es pot consumir? Recollim dubtes sobre les dates als envasos, estratègies per allargar la vida del menjar i idees per acabar amb el malbaratament.

Sovint quan anem al supermercat i agafem el pack de iogurts a la nevera o el paquet de pasta al prestatge ens fixem en una data i ràpidament decidim si ens enduem aquell producte o si el descartem perquè se’ns farà malbé aviat. Però la data que veiem i consultem és la de caducitat o la de consum preferent? Sabem en què es diferencien i per què és tan important distingir-les?

En què són diferents la data de caducitat i la de consum preferent?

Segons l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, la data de consum preferent indica fins a quina data l’aliment manté les qualitats esperades. Això vol dir fins quan mantindrà l’olor, el sabor i la textura que n’esperem. En canvi, la data de caducitat fa referència fins a quin dia l’aliment es pot consumir amb seguretat.

Pel que fa a la data de consum preferent, és segur consumir l’aliment passada aquesta data sempre que s’hagi conservat d’acord amb les instruccions i l’envàs estigui intacte. És a dir, una melmelada que no hagi estat oberta i s’hagi conservat en un prestatge fresc, sec i fosc es probable que es pugui consumir sense riscos encara que hagi passat la data indicada a l’envàs.

Per altra banda, des de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, s’alerta dels riscos de menjar aliments que hagin caducat i se’n desaconsella taxativament el seu consum. És a dir, no s’han de prendre aliments que especifiquin una data de caducitat a l’envàs i l’hagin superat o no s’hagin mantingut en les condicions indicades (entre +1ºC i +4ºC, per exemple). Fer-ho podria posar en risc la salut.

Quins aliments es conserven durant més temps?

Productes a un supermercat. UNSPLASH

De manera orientativa, un cop passada la data de consum preferent l’aliment encara es manté en un estat satisfactori si no s’ha obert i s’ha mantingut en bones condicions.

Depenent del tipus d’aliment, encara es podran consumir fins a un any després. Aquests són el cafè, el te, les espècies, els llegums secs, la pasta seca, l’arròs, les farines, les conserves, la xocolata en rajola, l’aigua mineral i les conserves dolces com la mel o la melmelada.

Entre els aliments que s’han de consumir màxim en els tres mesos posteriors de la data de consum preferent són les galetes, cereals d’esmorzar, el formatge sec, els bombons, els sucs de fruita o begudes vegetals, els embotits curats no trossejats o les salses envasades.

La resta de productes o aliments tenen una vida molt més curta passada la data i caldrà fixar-se més en què diu l’envàs i quines propietats conserven abans de consumir-los.

Malbaratament alimentari, el pa de cada dia

Encara que pugui semblar un detall petit, confondre la data de caducitat amb la de consum preferent pot ser sinònim de malbaratament alimentari i una irresponsabilitat tant a nivell individual com industrial. A Catalunya, les llars, els comerços i la restauració generen unes 262.000 tones de malbaratament cada any o, el que és el mateix, uns 35kg/persona. És per això que el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 3/2020, de l’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris i s’està treballant en campanyes de conscienciació.

A Catalunya, les llars, els comerços i la restauració generen unes 262.000 tones de malbaratament cada any

També a nivell europeu s’està abordant aquesta qüestió perquè les xifres són alarmants. Es calcula que es malbaraten 88 milions de tones d’aliments, o el que és el mateix: uns 173kg/persona. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) assegura que un terç dels aliments produïts anualment per a consum humà al món no són ingerits per a ningú.

Aquestes dades plantegen un escenari preocupant i és per això que tant la Comissió Europea com el Parlament Europeu asseguren estar treballant per a una economia circular i de residu zero. Amb l’Agenda 2030 com a objectiu, es vol acabar amb el malbaratament alimentari en tota la cadena de subministrament.

I què tenen a veure, doncs, les dates indicades als aliments que comprem amb el malbaratament? D’acord amb el Comitè Científic Assessor de Seguretat Alimentària (2018), es pot considerar que la data de consum preferent de molts aliments és “una data de límit de venda o d’estratègia comercial i no pas una data relacionada amb la integritat de l’aliment”.

Que es parli d’estratègia comercial ja situa una mica el focus en la voluntat de les empreses en promoure l’augment del consum i, per tant, del benefici. Aquesta afirmació ajuda a entendre, a més, que el consum més enllà de la data de consum és “segur, nutritiu, saludable, sostenible, solidari, eficient i ètic des d’un punt de vista social i econòmic”. Amb tot, ens estan dient que si consumim menys i ho fem allargant la vida dels aliments que estan en bon estat tothom en sortiria beneficiat.

Reptes de futur

Algunes empreses de la indústria làctica a Catalunya i Espanya estan començant a canviar la política d’etiquetatge modificant la data de caducitat dels seus productes per la data de consum preferent. D’aquesta manera, i si d’altres companyies s’hi sumessin, s’allargaria la vida útil de milions de iogurts, brics de llet i paquets de formatge, per exemple.

D’altra banda, però, cal augmentar les campanyes de difusió i conscienciació que ajudin a entendre als consumidors la diferència entre les dates impreses als envasos i per què és important no llençar aliments que encara es poden menjar. També pressionar les empreses. Així, entre l’acció per part de la indústria, idealment desproveïda de l’afany consumista i comercial, i el consumidor final informat, el malbaratament alimentari podria deixar de ser una realitat.

Canviar la política d’etiquetatge allargaria la vida útil de molts productes

En el context actual de pandèmia de la Covid19, l’alimentació està sent una de les qüestions puntals pel que fa a l’economia, el mediambient i la salut. Només cal recordar les cues als supermercats durant el confinament i les lleixes buidades de farina i altres ingredients.

I convé no oblidar que la pandèmia ha abocat 120.000 catalans a la pobresa, segons OXFAM, i que les entitats socials treballen a marxes forçades per garantir drets tan bàsics com són l’alimentació. És per això que cal estar conscienciats i treballar en totes les fases de la cadena de subministrament des que es produeixen fins que es consumeixen per evitar llençar menjar.

Què podem fer?

Recollida d’aliments. UNSPLASH

Des de les empreses que comercialitzen els aliments i productes fins a qui els compra i consumeix, tothom ha de posar de la seva part per fer que el malbaratament sigui mínim. I, entre d’altres accions, fixar-se en la data de consum preferent o caducitat en el moment de la compra és un inici. Alguns supermercats han començat a posar d’oferta el menjar a punt de fer-se malbé o amb data de consum preferent propera, de manera que els podem localitzar fàcilment i estalviar una mica.

També podem fer córrer la veu entre familiars i amics perquè s’hi fixin, i descarregar aplicacions com To Good To Go que permeten comprar productes a preus rebaixats i que ja no es podran comercialitzar per la data indicada al paquet evitant així que s’acabin llençant. Per últim, no cal oblidar que es pot aprendre molt d’iniciatives com “La alimentación no tiene desperdicio”, “Espigoladors”, “De menjar no en llencem ni una mica” o “Som gent de profit”. Totes repletes d’idees i consells per lluitar contra el malbaratament alimentari.

Aliments peribles i aliments no peribles

Exemples d’aliments no peribles Exemples d’aliments peribles
Tonyina, bonítol, sardines en llauna Xarcuteria, carns i altres embotits laminats
Cigrons, llenties i altres llegums cuits Fruita, verdura i hortalisses fresques (senceres o en trossos)
Blat de moro, mongetes verdes, bledes, espàrrecs en pot o llauna Ous i ovoproductes
Tomàquet triturat o salsa de tomàquet envasada Pa i brioixeria del dia
Pastes, arrossos i altres cereals Peix i marisc, tant fresc com congelat
Farines i farinetes Gelats i postres fresques
Sucre i sal Llet fresca o pasteuritzada
Cafè i infusions Iogurts, mantega i altres làctics
Oli Sucs, batuts o orxates
Menjar precuinat

Aprofitar el que no hem menjat: coca feta de sobres

Les coses al forn admeten infinitats de possibilitats i sabors diferents. Amb productes de temporada i sobrants d’altres elaboracions són econòmiques i senzilles de cuinar. Es pot fer la massa a casa amb aigua, farina, sal i oli, o comprar-la feta. Al damunt hi queden molt bé tomàquets madurs, restes de verdures que no volem llençar, les miquetes de formatge de l’esmorzar, sobres d’una barbacoa… Són bones tant per dinar com per sopar i es mantenen bé d’un dia per l’altre.