L’aprofitament alimentari: un ingredient bàsic en la lluita contra el canvi climàtic

Les pèrdues i el malbaratament alimentari són una problemàtica global amb unes conseqüències molt severes que requereix accions conjuntes i transversals per posar-hi punt final.

Les pèrdues i el malbaratament alimentari

Entenem per pèrdues i malbaratament alimentari tots aquells aliments aptes pel consum humà que es descarten al llarg de la cadena alimentària, des del sector primari fins al rebost de cada casa. Les pèrdues són les que es produeixen als camps del sector primari, i el malbaratament el que es dona a la resta de les baules de la cadena.

Si bé l’any 2011 la FAO va estimar que es descarta 1/3 dels aliments a escala global, comptem amb estudis i informes posteriors que han acotat aquesta dada a escales més reduïdes. L’estudi del projecte europeu Fusions assenyala que a Europa es descarten 88 milions de tones d’aliments anualment. Per conèixer-ne la realitat a Catalunya tenim un estudi de l’Agència de Residus i la UAB que assenyala que, de mitjana, es descarten 35 kg d’aliments per persona i any només tenint en compte els sectors de la restauració, del comerç i l’àmbit domèstic.

A Catalunya, de mitjana, es llencen 35 kg d’aliments per persona i any

Les causes d’aquesta problemàtica són sistèmiques, extenses i estan interrelacionades. Això fa que sigui difícil llistar-les, però podem assenyalar-ne les principals:

  1. Al camp, les pèrdues alimentàries estan molt lligades al sistema de producció agrícola imperant, centrat en obtenir la màxima producció al mínim cost, i a les polítiques imposades pel mercat de distribució alimentària. En aquesta línia, els requeriments estètics i de mida impossibiliten la comercialització de moltes collites, i també ho fan les fortes fluctuacions de preu, que en algunes ocasions cauen per sota els costos de producció i recol·lecció.
  2. La mala planificació i quantificació és una causa que afecta a tots els punts de la cadena alimentària, especialment a la distribució i comercialització.
  3. Finalment, el malbaratament alimentari domèstic, el més extens de tots, té causes relacionades amb una falta de sensibilització, el grau d’importància que es dona a l’alimentació i amb aspectes de caràcter més pràctic, com l’espai disponible a la nevera.

Rere totes aquestes causes particulars s’hi amaga una causa estructural responsable de bona part de les pèrdues i el malbaratament: la pèrdua del valor dels aliments. Actualment ens trobem immerses en un sistema de producció, distribució i comercialització que percep els aliments com a mercaderies i no com a un bé comú. Això produeix un desarrelament amb la terra, el territori i la tasca de la pagesia. És precisament aquesta percepció la que justifica la imposició de la llei de l’oferta i la demanda, dels requeriments estètics i de calibre a fruites i verdures, i justifica també la generació d’una quantitat tan elevada de pèrdues i malbaratament.

Una problemàtica ambiental i social

La problemàtica ambiental que s’amaga rere aquest fenomen no rau exclusivament en els milers de tones d’aliments descartades. I és que quan un aliment es malbarata, converteix en residu tots els elements que s’han emprat en la seva producció – l’aigua, el sòl, i l’energia- i genera igualment l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Impactes ambientals que ni tan sols generen benestar, ja que els aliments mai seran consumits: un fenomen doblement insostenible.

Les pèrdues i el malbaratament són les responsables del 8% d’emissions de CO2 i d’una petjada hídrica de 250 km3 d’aigua

D’acord amb un estudi de la FAO de l’any 2013, les pèrdues i el malbaratament són les responsables del 8% d’emissions de CO2 a escala global. També ho són de l’ús de 1.400 milions d’hectàrees, un espai superior a 24 vegades la superfície de la Península Ibèrica, i compten amb una petjada hídrica de 250 km3 d’aigua l’any, una xifra que equival a cent milions de piscines olímpiques. De fet, els seus efectes són tan severs que segons un informe de l’ONG Drawdown Project que s’ha publicat el 2020, reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari és la solució amb més força per mantenir el canvi climàtic per sota els dos graus, tal com es demana a l’Acord de París.

També cal parar atenció a les conseqüències socials de les pèrdues i el malbaratament: són una realitat que xoca amb les dificultats d’accés a una alimentació sana i saludable que pateix bona part de la població. Si bé no són dues problemàtiques conseqüents i cal combatre-les per si soles, es poden entendre com a contradictòries.

La resposta d’entitats i administracions

El fet que cada dia hi hagi més coneixements sobre aquesta problemàtica i que se situï, cada vegada més, com una de les principals causants del canvi climàtic, ha provocat que diverses administracions hi comencin a treballar de manera decidida.

Al mes de març del 2020, el Parlament de Catalunya va aprovar la primera llei per a la Reducció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari. És un text pioner a Europa centrat en la seva prevenció i quantificació, que estableix que els excedents alimentaris s’han de destinar, en primer lloc, a garantir el dret a una alimentació saludable de les persones en situació de risc d’exclusió social.

A Europa, recentment s’ha aprovat l’estratègia De la Granja a la Taula per un sistema alimentari just, saludable i respectuós amb el medi ambient, que busca assolir sistemes alimentaris amb un impacte ambiental neutre o positiu. Aquest objectiu passa, inevitablement, per posar fi a les pèrdues i el malbaratament alimentari. Així mateix, els Objectius de Desenvolupament Sostenible marcats per les Nacions Unides també tenen en compte aquesta problemàtica i incorporen una fita per reduir-la en un 50% l’any 2030.

Reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari és la solució per mantenir el canvi climàtic per sota els dos graus

Són també moltes les entitats i iniciatives que, des de fa anys, treballen per reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari a diverses baules de la cadena alimentària. Algunes ho fan a través de la sensibilització i campanyes d’assessorament, d’altres a través de la transformació dels excedents alimentaris, i també n’hi ha algunes que han recuperat l’activitat de l’espigolament per treballar per l’aprofitament alimentari als camps del sector primari.

Què hi podem fer nosaltres?

Com a persones particulars podem emprendre diverses accions per a contribuir a la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, tant individualment com col·lectivament. Ara bé, és important tenir en compte que, si bé podem canviar algunes dinàmiques de comportament i de consum, el gruix de la responsabilitat de les pèrdues i el malbaratament recau sobre les causes sistèmiques que el provoquen. És per això que en aquest apartat no ens centrarem només en aquelles accions concretes que podeu emprendre a nivell micro, sinó que també us en volem plantejar algunes amb impacte de caràcter sistèmic.

Solucions globals: activem-nos per l’aprofitament alimentari

  1. Recuperem el valor dels aliments. Una manera de treballar per l’aprofitament alimentari és deixant enrere la concepció dels aliments com a simples mercaderies. Connectem-los amb el seu origen i fem-nos conscients de la tasca que comporta produir-los.
  2. No caiguem en els cànons estètics que marca el mercat. Quan consumim fruites i verdures, recordem que la seva silueta o mida no en determina ni el gust ni les propietats nutritives. Atrevim-nos a tastar els aliments que trenquen amb els cànons de bellesa!
  3. Defensem la pagesia local. Si volem crear sistemes alimentaris resilients, cal que s’asseguri un treball digne per a tots aquells i aquelles que s’encarreguen de produir-los. Consumim productes locals i fem possible que la pagesia, un agent clau del territori, pugui seguir desenvolupant la seva tasca. Aquest consum, a més, també treballa per la sostenibilitat ambiental: els aliments locals tenen una petjada de carboni molt menor.
  4. Fem créixer els canals curts de comercialització. És també un requeriment essencial per treballar per la sostenibilitat ambiental.

A casa i a la cuina, no deixem perdre cap aliment

L’àmbit domèstic és la baula de la cadena alimentària on més malbaratament es produeix. Però per sort, també és un dels espais on més incidència poden tenir les accions que emprenguem sense que estiguin fomentades per canvis sistèmics i legislatius.

  1. Planifiquem bé el consum d’aliments. Una de les causes més comunes del malbaratament alimentari domèstic és l’excés, tant de consum, com de quantitat d’aliments cuinats. Per evitar que això passi, cal planificar bé les compres i les racions que se serveixen. Alguns dels paràmetres que cal tenir en compte per fer-ho són el nombre de persones que mengen a casa, la freqüència dels àpats, i la quantitat mitjana que es consumeix. Aquesta planificació haurà de ser més exhaustiva quan es consumeixin productes frescos.
  2. Conservem correctament els aliments. No tots els aliments es conserven de la mateixa manera, cal parar atenció a les seves especificitats. Algunes fruites i verdures, com per exemple les bledes, es poden guardar a la nevera. D’altres, com el plàtan, es posen negres si ho fem. També cal tenir en compte que hi ha aliments que és millor separar-los bé: els gasos que emet la ceba fa que les patates es facin malbé ràpidament i, per tant, és convenient tenir-les separades. Les pomes, en canvi, és millor que estiguin prop d’aquests tubercles.
  3. No hem de confondre la data de consum preferent i la de caducitat. La primera fa referència a la finalització del període durant el qual es garanteix que les propietats com el gust, l’aroma i olor dels aliments són òptimes. La de caducitat, en canvi, marca el dia a partir del qual el producte es comença a deteriorar i, per tant, la seguretat del seu consum deixa d’estar garantida.
  4. Creem receptes d’aprofitament. Quan tinguem un aliment a la cuina que estigui a punt de fer-se malbé, no el deixem perdre. Traieu el vostre costat més imaginatiu i creeu receptes d’aprofitament. Ara que és estiu, us recomanem que feu gelats i batuts ben freds amb tota la fruita que tingueu madura. I si teniu verdures fresques, feu-ne bones amanides! A més, també és un moment excel·lent per fer conserves de tomàquet per a poder gaudir durant tot l’any de les propietats d’aquesta fruita tan gustosa i versàtil.

Per a saber-ne més, podeu consultar els recursos digitals de la iniciativa “Som Gent de Profit”, una campanya de l’Agència de Residus de Catalunya. A través de la sensibilització, aquest projecte persegueix l’objectiu de reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari. Hi trobareu receptes d’aprofitament, consells per a conservar correctament els aliments, i tot un conjunt d’eines interactives que us faran reflexionar sobre el malbaratament que es produeix en l’àmbit domèstic.


Anna Cornudella

Tècnica de Comunicació de la Fundació Espigoladors