Vendre tomàquets amb fum. Capítol 6.

Teniu la imatge d’una safata de tomàquets amb etiqueta enganxada, paperets entre els tomàquets, en safata de cartró i embolcall de plàstic? Quantes coses per un sol tomàquet!

Mira que era fàcil comprar el tomàquet, però hi ha tantes varietats, tants orígens, tantes presentacions i, en definitiva, tants atributs que acompanyen un “simple tomàquet”… I, ara que la compra i contractació pública es basa en la selecció de l’oferta més avantatjosa tenint en compte la relació qualitat-preu (capítol 1), se’ns complica la cosa. I no només pel fet que s’han de buscar els criteris per fer aquesta selecció, sinó també pel fet que d’alguna manera s’ha de garantir que l’empresa contractada per l’administració segueixi servint aquella qualitat durant el temps que duri el contracte, sigui d’obres, servei o subministrament. En aquest control del compliment de la qualitat del contracte es coneix com a seguiment, però ja podem avançar que es tracta d’un mal endèmic de la compra i contractació pública a nivell local, autonòmic, estatal i europeu.

Les normes del joc

Un dels primers problemes del seguiment del contracte el podem trobar en la mateixa elaboració de les normes de joc. El preu ha de continuar sent un dels criteris a tenir en compte i que ha de donar punts, ja que al final és la contraprestació que donarà l’administració a l’adjudicatària. Però, a banda d’això, els poders adjudicadors poden incorporar en la licitació els aspectes socials i ambientals com en les diferents fases del contracte, tant en la fase de preparació, la fase d’adjudicació o la fase d’execució. La coherència entre totes aquestes és un element clau per l’èxit d’una bona licitació, així com dissenyar-ho de manera que aquells aspectes que s’incorporin tinguin una efectivitat real en l’execució del contracte. De res serveix redactar uns plecs amb múltiples clàusules socials i ambientals si aquestes no tenen una aplicació efectiva. I, alhora, si ens centrem només en incorporar les clàusules en la preparació i adjudicació no ens servirà de res si no hi ha un seguiment en la seva execució. 

algunes d’aquestes licitadores ja presenten projectes sense gaires intencions de complir les mesures socials i ambientals

Són bastants les veus que s’escolten sobre l’incompliment, o més aviat la manca de seguiment, dels contractes adjudicats a les empreses. I amb raó, si una empresa ha estat adjudicatària d’un contracte afirmant el compliment dels aspectes socials i ambientals del contracte, és coherent requerir una rendició de comptes de què aquestes mesures s’estiguin aplicant i que no quedin només com una simple declaració d’intencions. De fet, és un problema en tant que implica que la  contractació en qüestió també deixaria de tenir els objectius estratègics horitzontals. A més, es desdibuixa la situació d’igualtat d’oportunitats per la presentació d’ofertes, si algunes d’aquestes licitadores ja presenten projectes sense gaires intencions de complir les mesures socials i ambientals tenint en compte la falta de seguiment i control efectiva. D’alguna manera, aquest fet facilitaria fer baixes en el preu i aquest indicador tornaria a ser el decisori de les adjudicacions. 

Per tant, el disseny dels òrgans de contractació ha de ser coherent amb el bé o servei a licitar i ha d’anar acompanyat de criteris de verificació, d’indicadors que mostrin que s’assoleixen els objectius marcats. El seguiment del contracte ha d’anar més enllà de les reunions de coordinació, del compliment dels mínims legals a poder ser un sistema de rendició de comptes de les empreses adjudicatàries a l’administració. Oi que sembla senzill? Doncs, el problema rau en el fet que la incorporació de clàusules ambientals o socials són més costos, i de costos en molts sentits.

L’aplicació

Per una banda, existeix la resistència de les empreses tradicionals a incorporar els aspectes socials i ambientals, en tant que s’han basat en una visió exclusivament economicista, i la inclusió d’aquests aspectes la poden veure com una limitació al seu principi d’autonomia empresarial i sobretot com un cost afegit al qual no estan habituades. Això pot acabar derivant en una hiperjudicialització del procés i les administracions, així com aquelles empreses que tenen més capacitat, hauran de ser conscients que en la incorporació de clàusules ambientals i socials efectives amb caràcter innovador, poden ser subjectes d’impugnacions per part de les empreses. L’existència de resolucions dels tribunals de contractació pública són una font per la justificació de posteriors licitacions en altres municipis que veuran en la jurisprudència un argumentari fort per poder incorporar en les seves licitacions sense el temor a que els processos quedin aturats. I, aquí un aspecte important, una impugnació d’un servei essencial pot ser molt problemàtic per l’administració i per això existeix un fre a la incorporació dels aspectes ambientals i socials.  Un sector que va ser sensible, però en el que hi ha hagut molts avenços, és el del sector de l’energia, tal com es pot consultar en l’estudi La inclusió d’aspectes ambientals, socials i de bon govern a la contractació pública.  

les persones que treballen en la redacció dels plecs han de ser coneixedores de molts altres aspectes per assolir els objectius estratègics de la compra i contractació pública

Per una altra banda, la complexitat en la compra i contractació pública ha augmentat de manera considerable, per la qual cosa el personal i els recursos disponibles en l’actualitat són insuficients. No haver de centrar-se en el preu implica que les persones que treballen en la redacció dels plecs han de ser coneixedores de molts altres aspectes per assolir els objectius estratègics de la compra i contractació pública. En aquest sentit, la professionalització de la figura de la persona tècnica de compra i contractació pública és essencial, i així es recull també a nivell d’UE en la recomanació de la comissió sobre la professionalització de la contractació pública

En conclusió

Si el preu no és un indicador vàlid de qualitat, hem de veure reflectides a la compra i contractació pública la inclusió d’aspectes ambientals, socials i de bon govern. Però, aquesta no ha de quedar reduïda a una inclusió que sigui una declaració d’intencions o que no sigui efectiva. Val més l’aplicació d’una clàusula on hi hagi un seguit d’indicadors de seguiment i d’assoliment dels objectius, que una licitació on aquests aspectes quedin anul·lats pel pes que se li han donat o per la manca de seguiment d’aquests. Hi ha resistències tant externes (hiperjudicialització) com internes (manca de professionalització), però com hem comentat en altres ocasions, també cal que des de les diferents entitats i la ciutadania fem pressió per demanar processos transparents per tal de poder fer seguiment dels contractes atorgats i l’existència de penalitzacions aplicables per aquelles empreses que incorrin en incompliments de contracte.