La transparència del tomàquet. Capítol 2.

Quantes vegades hem escoltat veus de desconfiança respecte a les accions de l’Administració Pública? O quantes vegades les hem sentit per la pesadesa que suposa la realització de tots els tràmits per qualsevol cosa?
Autor: Engin Akyurt

La fama de l’Administració Pública és allargada i, si bé és cert que sovint aquesta fama està guanyada a pols, també és cert que hi ha esforços per simplificar i modernitzar l’Administració i per poder prendre decisions més eficients i eficaces amb els recursos dels quals disposem.

En les nostres rutines de consum no hem de donar explicacions de per què decidim una cosa o una altra. Precisament, el fet de no fer-ho ens dona molta llibertat per poder prendre les decisions que creiem més convenients segons els nostres interessos.

L’Administració Pública ha de justificar i informar de les seves decisions

Si decideixo comprar uns tomàquets del supermercat cooperatiu de la meva ciutat, no he d’anar justificant per què, d’entre tota la varietat de tomàquets, decideixo comprar justament els de la cooperativa. I si l’endemà decideixo comprar una safata de tomàquets a una gran superfície, tampoc. I és més fàcil, i més ràpid, no haver de justificar res, encara que la nostra decisió hagi significat el malbaratament dels recursos. No hem de respondre davant de ningú. 

Però recordem que la compra i la contractació de l’Administració Pública, suposa al voltant del 14% a nivell de la UE. Parlem de molts i molts recursos, dedicats a uns processos on el risc a la corrupció (i per tant a la ineficiència i ineficàcia) són inherents a la seva acció, tal com es mostra en l’estudi de l’Oficina Antifrau del Parlament de Catalunya. Per tant, aquí sí que són importants tres elements:

  1. Justificar per què es prenen les decisions des de l’inici de l’expedient
  2. Reduir les possibilitats de decisions discrecionals o que responguin a interessos personals
  3. Facilitar la informació de què es compra, com es compra i a qui es compra perquè la ciutadania, organitzada o no organitzada, pugui fer un seguiment de l’acció de l’Administració Pública com a consumidora. 

Durant la pandèmia de la COVID-19, les compradores públiques han tingut dificultats per garantir els béns i els serveis necessaris per combatre la situació. Inevitablement, s’ha posat de nou sobre la taula la importància de comptar amb mesures preventives relatives al grau de preparació i avaluació del marc jurídic dels instruments d’acord amb els principis de transparència, la igualtat en el tracte, la competència lleial i la integritat en la contractació pública.

En aquest sentit, la transparència, la rendició de competències i la competència lleial són elements claus per garantir un ús eficaç i eficient dels recursos de l’Administració Pública. També per fer front a situacions de crisi, així com crear les condicions necessàries per impulsar la recuperació. Sempre sense posar en risc la transparència, la igualtat en el tracte, la competència lleial i la integritat en la contractació pública.

Per tant, per cercar aquesta eficiència i eficàcia en la despesa pública (els nostres recursos), l’Administració ha de ser una entitat transparent, ha de rendir comptes i ha de donar garantia de la legalitat dels processos que engega, i així reduir al màxim les veus que ens parlen de l’Administració Pública com una entitat fosca, discrecional i corrupta.

Marc legal favorable

En l’actualitat, des de les directives aprovades per la UE, i la seva transposició al marc jurídic estatal amb la Llei 9/2017, es treballa en aquesta línia.

La transparència és un dels pilars en els quals s’ha de basar la compra i contractació pública, i queda reflectit en l’eliminació del tipus de procediment de compra: negociat sense publicitat per raó de quantia. Aquest procediment ha quedat exclòs en tant que implicava manca de publicitat i, per tant, generava situacions de desigualtat entre possibles empreses interessades a ser proveïdores de l’Administració. Però aquesta és una de les mesures, entre d’altres, que es van incloure en aquesta normativa. També podríem parlar que amb el fi d’augmentar la transparència i reduir la corrupció, s’han incorporat mesures específiques: dos nous procediments oberts simplificats a partir dels quals s’obliga a les administracions la publicació de les principals dades dels contractes menors, s’ha reduït l’import màxim d’aquests, s’ha limitat l’adjudicació anual per contracte menor al mateix contractista, s’obliga a la licitació electrònica, etc.

La transparència és un dels pilars en els quals s’ha de basar la compra i contractació pública

Un altre bàsic incorporat és que la informació dels processos de compra estiguin oberts per les empreses que vulguin licitar, però que també la ciutadania en pugui fer un seguiment dels processos d’adjudicació. En aquest sentit, podem trobar els diferents portals de contractació, tant de la Comunitat Autònoma de Catalunya com el de tot el territori estatal. En aquest últim, trobem les licitacions de tot el territori i els organismes de contractació habilitats, així com tota la informació sobre els expedients generats en la compra i contractació d’un servei.

Malauradament, tot i tenir una normativa que sembla lligar tots els fils perquè hi hagi una màxima transparència i un risc gairebé nul de corrupció, l’aplicació de la normativa no és encara del tot efectiva, no només de la part que afecta la transferència, sinó de tota la LCSP en general. I és per això que són molt importants totes les iniciatives ciutadanes encaminades a fiscalitzar les actuacions de les administracions i anar professionalitzant la tasca dels responsables de compra i contractació.

Evitar la corrupció

La corrupció és moralment reprovable, però sobretot és ineficaç i ineficient. Suposa una despesa excessiva i inadequada dels diners de totes i, per tant, és necessari reduir al màxim aquestes pràctiques. Però una major regulació dels processos de compra i contractació no han derivat en una reducció dels casos de corrupció. El marc regulador és necessari, però no suficient, per poder abordar de manera transversal el problema de la corrupció. De fet, la millora en els processos de compra i contractació pública és una de les 25  actuacions que es preveuen a l’Estratègia Anticorrupció de la Generalitat de Catalunya, aprovada el gener del 2020, on destaquen la importància de les consultes preliminars o la necessària professionalització dels òrgans de contractació de la Generalitat.

La corrupció suposa una despesa excessiva i inadequada dels diners de totes

Transparència i dades obertes són la base per a la creació d’una cultura de contractació responsable que doni resposta a les expectatives dels grups d’interès. Les dades obertes signifiquen una major compartició de la informació amb els mercats, una millora de l’eficiència i de la competència, així com una millora en el seguiment dels contractes. Tenim portals com Open Contracting Partnership, qui treballen de manera col·laborativa per reduir els riscos implícits en els processos de compra i contractació arreu del món. 

International Budget Partnership és també un treball en col·laboració de la societat civil, administracions i sector privat que elabora anualment l’Open Budget Index, on la transparència a Espanya se situa com insuficient (53/100)  i per sota de la mitjana dels països de l’OCDE. La Comissió Europea també realitza un informe sobre l’evolució de la compra i contractació pública dels països de la UE, partint dels principis de la transparència, igual tracte i no discriminació, i basat en 12 indicadors diferents, i en el qual Espanya es torna a situar per sota de la mitjana. Finalment, també hi ha portals com Civio, que tenen apartats especials sobre contractació que se centren en la investigació dels contractes públics a fons: irregularitats, corrupció i detalls del funcionament. 

Queda clar que el marc legal és necessari, però no suficient. Cal una tasca activa dels grups d’interès que pressionin a les nostres administracions per saber, no només què compren i a quin, sinó també conèixer com ho compren i els impactes generats per l’acció consumidora de les administracions públiques.