Massa imatges per un tomàquet. Capítol 7.

Heu sentit parlar de l’ecofatiga? L’ecofatiga neix del cansament per un excès d’informació o pressió sobre els temes ecològics, que tendeix a sobre responsabilitzar a les persones. L’ecoangoixa és el resultat de l’angoixa i les pors dels escenaris catastrofistes.

És un concepte i una definició que també el podem aplicar a la existència de segells i certificats de productes que tenen l’objectiu de garantir a la persona consumidora una compra d’acord amb valors de sostenibilitat social i ambiental.

L’ecofatiga i els segells i certificats de productes

Els segells i les certificacions existeixen per facilitar i fer de filtre  del consum d’aquest tipus de productes. Darrere la imatge i l’aval de tercers, capaciten a la persona consumidora d’entendre que darrere d’aquell producte hi ha unes característiques (comerç just, producte ecològic, lliure de tòxics, respecte als Drets Humans, etc.). Però, les persones consumidores, siguin físiques o jurídiques, es troben al davant d’una gran quantitat de segells i certificats, que poden ser contraproduents. I, no, no és un escenari catastrofista (és totalment real), tenim suficient coneixement per saber els impactes ambientals, socials i econòmics del model de consum majoritari. 

la majoria de segells i certificacions són creats des del Nord Global i molts d’ells a més estan creats per la pròpia indústria

Durant l’estudi Els impactes econòmics, ambientals i socials en la gestió dels menjadors de les universitats públiques de Barcelona, un dels aprenentatges és que si bé és cert que els estàndards de certificació d’un producte (segells i certificacions) ens poden facilitar un consum crític i de comerç just, també és cert que creen interrogants sobre la seva fiabilitat. La majoria de segells i certificacions són creats des del Nord Global i molts d’ells a més estan creats per la pròpia indústria que alhora es denunciada per la vulneració de drets. Són susceptibles de dubte simplement per on i qui els crea, i també de les possibles relacions amb campanyes de greenwashing de les diferents indústries.

La quantitat de segells que existeixen al mercat, la manca de rigor dels mateixos o la laxitud de les auditories que hi ha al darrere de molts d’ells, contribueix a la confusió de les persones consumidores que davant del dubte de l’axioma: certificat-sostenible social i ambientalment i una sensació de poc impacte en les seves actuacions,  decideix no adquirir productes certificats. D’un excés d’informació i un excés de segells el resultat s’aconsegueix l’anul·lació efectiva dels mateixos. 

Els segells i l’administració

La confusió existent entre la multiplicitat de segells i certificacions és una rèmora tant pel consum individual com de les administracions. En el cas de l’administració el fet de requerir que les empreses licitadores compleixin amb determinats segells o requisits similars als que es demanen als segells, hauria de ser garantia suficient per satisfer el compliment d’aspectes socials i ambientals requerits en la provisió de béns i serveis de l’administració.  En aquest sentit, la recerca i la sistematització de segells i certificacions que garantissin l’origen i la deguda diligència en la provisió de productes és molt necessària, facilitaria la rendició de comptes a les consumidores i així com faciliaria les mesures de seguiment en els casos de compra i contractació pública.

Com sabem la fiabilitat dels segells?

A l’actualitat existeixen iniciatives que ens poden orientar sobre la fiabilitat dels segells i certificats que existeixen en el mercat, com és el cas del projecte suís Label Info, en què els segells i certificats assoleixin una puntuació partint de l’avaluació de tres criteris diferents: nivell de transparència, nivell de control i de certificació independent.

En una línia similar, el projecte Challenge the Label de ISEAL, ens proposa un sistema d’avaluació per poder determinar la fiabilitat de determinats segells, i encara que no està aplicat a casos concrets, pot ser referència per poder fer la sistematització dels segells i certificats més usuals en els nostres productes i serveis:

  • Claredat: els segells certificats han de ser directes i clars, sense aspectes que puguin desorientar o confondre al consumidor. 
  • Precís: els segells han de partir del base del compliment d’uns criteris que han de ser ben definits i quantificats i de l’existència d’una base d’informació consultable sobre aquesta.
  • Rellevant: els criteris han de ser significatius dels impactes generals i no una visió parcial de la mateixa. 
  • Transparència: la informació generada del segell o certificació ha de ser de fàcil i lliure accés.
  • Robustesa: existència de controls sobre l’ús dels segells i certificacions i que aquest estigui fet per terceres parts, ONG.

Cal fer una tasca d’avaluació dels segells i certificacions existents a l’actualitat que permetin el seu ús efectiu per les consumidores individuals com per l’administració pública. No es pot posar al mateix nivell el compromís d’una declaració unilateral sobre el compliments d’uns requisits que no són realment avaluats per ningú a experiències com Electronics Watch on hi ha una monitorització directa de les cadenes de subministrament d’electrònica i s’asseguren el compliment dels drets laborals per als compradors dels productes d’electrònica.