Els fruits d’una revolució (part 1)

Projectes que es despleguen gràcies a les finances ètiques. Aquesta és una petita mostra de la diversitat d’aquests projectes, dels seus reptes i de la seva relació amb les finances ètiques.

Iniciatives comunitàries o empresarials, construïdes al marge de l’estat o co-finançades per l’administració pública, al Nord i al Sud globals. Al darrere de les inversions de les finances ètiques, s’hi troben iniciatives molt diferents, però que comparteixen la voluntat de contribuir al bé comú. Aquesta és una petita mostra de la diversitat d’aquests projectes, dels seus reptes i de la seva relació amb les finances ètiques.

Aprendre un ofici entre vinyes i oliveres

Un grup de cinc joves recorren les vinyes de Can Calopa, podalls en mà, i en tallen els sarments. De l’altaveu d’un dels seus telèfons mòbils sona una cançó de reggaeton. Fa dies que treballen en la poda d’hivern, que assegurarà una bona collita de raïm i en regularà la producció.

Can Calopa és una masia del segle XVI, envoltada de tres hectàrees de vinya i situada a la serra de Collserola. Està gestionada per l’Olivera, una cooperativa d’integració social que treballa en la producció d’oli i vi a través de la incorporació al mercat laboral de persones amb diversitat funcional. “El projecte va néixer amb la voluntat que aquestes persones poguessin treballar el camp, perquè als anys setanta, al món rural, estaven tancades a casa i no tenien opcions”, explica la Dolors Llonch, presidenta de la cooperativa.

L’Olivera va néixer el 1974 a Vallbona de les Monges (Urgell) i una dècada més tard comercialitzava el seu primer vi. L’any 2009, sense abandonar el projecte a la Catalunya interior, la cooperativa s’instal·là a Can Calopa, una finca propietat de l’Ajuntament de Barcelona, amb qui va signar un conveni de col·laboració per gestionar-ne l’explotació. “La masia i les terres estaven abandonades i els corrals enfonsats. L’Ajuntament va comprar els drets de les vinyes i en va impulsar la producció; nosaltres vam restaurar la masia” apunta Llonch. Avui, des del celler, s’elabora l’únic vi que es produeix a la ciutat de Barcelona i es reivindica el passat vitivinícola de la serra.

Si mecanitzem molt el procés, perdrem llocs de treball

Dotze joves viuen a la llar residència, a tocar de les vinyes, d’altres viuen en pisos en els municipis propers, però treballen a la finca. A Collserola se’ls ofereix una primera experiència laboral, en el treball a la vinya o en l’àmbit de la restauració, a través del projecte de vinoteca i enoturisme: “la vinya és molt gratificant com a projecte social i pedagògic, perquè els joves participen en tot el cicle de producció, des de la poda d’hivern a la verema o el celler”, comenta Llonch. L’agricultura requereix paciència i, en especial, la vinya. Al contrari que a la majoria d’explotacions, a Can Calopa es prioritza augmentar la mà d’obra per sobre de la productivitat: “ens interessa tenir moltes persones treballant i que la producció sigui artesana, perquè si mecanitzem molt el procés, perdrem llocs de treball”. Això fa que la rendibilitat econòmica del vi sigui molt més baixa que el d’altres cellers.

En un mercat competitiu, a més del suport de l’administració pública, l’aportació de capital per part de les finances ètiques ha estat fonamental per la supervivència del projecte. Coop57 participa en el projecte des de la seva fundació: va aportar capital per construir el celler de Vallbona de les Monges, facilita l’avançament de capital de subvencions, és un dels socis col·laboradors de la cooperativa i forma part del Consell Rector.

Amb Fiare, l’Olivera ha contractat una pòlissa de crèdit que li permet fer front a l’estacionalitat de l’activitat: “mentre a l’hivern generem moltes vendes, a l’època de la verema tenim poca aportació de capital i, en canvi, és quan necessitem contractar més persones. Fiare ens fa de coixí per encarar aquestes dificultats de tresoreria”, detalla Llonch.

La resistència dels apicultors a Kènia

GreenForest Food és un projecte familiar, gestionat pel matrimoni format per la Catherine Mutiso i l’Athanas Matheka, que facilita la venda de mel de petits productors de zones rurals del sud-est de Kènia a les ciutats. Els apicultors, que viuen en àrees remotes, elaboren la mel de manera tradicional. Com succeeix en altres indrets del món, els apicultors de Kènia es troben amb dificultats per la creixent desaparició de la població d’abelles. La desforestació ha provocat la pèrdua de biodiversitat a la zona i, en conseqüència, la desaparició del nèctar i el pol·len. Al mateix temps, les generacions més joves no estan disposades a treballar en l’apicultura, per la manca d’oportunitats que ofereix el sector.

Treballadors de GreenForest Food

Treballadors de GreenForest Food

La venda de mel proporciona bons guanys a les dones de les zones rurals del sud-est de Kènia.

GreenForest Food va començar fa vint anys en una petita cuina casolana i una inversió inicial de 130 euros. En l’actualitat, distribueix la mel de 5.000 apicultors, dona un lloc de feina a 39 treballadors i té un volum de negoci anual de 815.000 euros.

Un dels motius que va portar a l’Athanas i la Catherine a finançar el projecte des de les finances ètiques va ser la preocupació per la crisi ecològica: “el canvi climàtic és el repte existencial més gran del nostre planeta. Les finances ètiques garanteixen unes finances globals sostenibles” comenta Matheka.

Des de 2014, Oikocredit ha invertit 124.000 euros en el projecte: “el crèdit ens ha permès millorar la traçabilitat de la producció i la distribució de la mel, establir relacions més estretes amb els apicultors, millorar l’assistència tècnica i la nostra infraestructura. Tot això ha fet possible que puguem vendre la mel als principals supermercats de la regió”. Matheka comparteix que van topar amb Oikocredit en un moment crític: “la cooperativa ens va proveir de finançament el 2014, quan cap altre banc ho volia fer, perquè el projecte encara no generava prou certeses. El 2015, quan tres dels quatre principals clients que teníem van fer fallida vam perdre 40.000 euros i Oikocredit va estendre les condicions del nostre crèdit per ajudar-nos a seguir. Des d’aleshores, la inversió ens ha permès aconseguir més col·laboradors i clients que confiessin en nosaltres per estabilitzar el projecte”

Avals socials per invertir en cultura

Per a NUMAX, la inversió de Coop57 també va ser vital per a la posada en marxa del projecte cooperatiu a Santiago de Compostel·la. El préstec inicial, de 300.000 euros, els va permetre reformar un local, construir una sala de cinema i una llibreria, comprar bona part del mobiliari i l’equipament tècnic necessari i contractar els primers proveïdors. “A més, ara també ens ajuda a finançar part del funcionament corrent de l’activitat, ja que és força estacionària”, explica Avelino González, el gerent del projecte i un dels socis fundadors de la cooperativa de treball sense ànim de lucre.

L’objectiu de NUMAX és generar treball digne i de qualitat

NUMAX és un projecte d’autoocupació que inclou la gestió d’una llibreria, un cinema i un estudi de disseny gràfic, comunicació, producció i postproducció de vídeo. Està format per onze persones sòcies i quatre assalariades, a més d’una sòcia col·laboradora: “ens vam unir per fer juntes el que estàvem acostumades a fer per separat, amb l’objectiu de generar treball digne i de qualitat”, detalla González.

Llibreria NUMAX | Foto: numax.org

Llibreria NUMAX | Foto: numax.org

El projecte busca també vincular la tradició dels cinemes d’art i assaig amb les estrenes més recents, en versió original. De fet, a l’Estat espanyol només hi ha dos cinemes que projecten exclusivament en versió original en ciutats amb menys de 100.000 habitants, com és el cas de NUMAX. “Quan vam obrir, a Santiago només hi havia una sala de cinema en un centre comercial, amb el tipus de model cultural que això implica. Volíem fer un cinema diferent i, a més, connectar-lo amb una llibreria que tingués una bona selecció d’obres de literatura, art i pensament”.

El projecte es va finançar gràcies als avals mancomunats de 182 persones

Segons González, va ser més fàcil aconseguir el finançament a través de Coop57 que no pas ho hauria estat per mitjà de qualsevol entitat financera convencional, gràcies als avals mancomunats, el sistema de garanties de Coop57. L’entitat que sol·licita finançament ha de buscar, en el seu entorn, persones que confiïn en el projecte i estiguin disposades a assumir un compromís personal i individual per respondre com a avaladors d’una part del préstec concedit. En el cas que l’entitat no pugui retornar el préstec, les persones avaladores responen en el seu nom i només per la part avalada. Aquest sistema permet que moltes entitats amb projectes viables econòmicament, però que no estan capitalitzades amb patrimoni, puguin accedir a finançament.

També dona informació sobre la capacitat de crear xarxa del projecte i el suport social amb què compta. Per al préstec inicial, NUMAX va comptar amb l’aval de 182 persones, que van avalar entre mil i cinc mil euros cadascuna. “Estem orgulloses de comptar amb el suport de les persones avaladores que van creure en NUMAX, suport al què avui se sumen les més de 850 abonades que venen assíduament”.

González destaca un altre tret diferencial respecte de la banca convencional: “per donar suport a un projecte presentat, a més dels criteris estrictament econòmics, les entitats de finances ètiques valoren també els criteris socials realitzant una anàlisi qualitativa de la iniciativa”.

La segona part d’aquest reportatge, que es publicarà properament, inclourà les experiències de sororitat entre dones migrades, de construir relacions comunitàries a través dels diners i com el sòl comunitari és una resposta a la gentrificació.


Aquest article forma part del reportatge del Quadern 58, “On van els nostres diners?”. Per llegir el quadern senser, uneix-te a Opcions! A més de poder llegir el quadern, estaràs donant suport a un projecte cooperatiu, sense afany de lucre i transformador.


Laura Solé Martín

Redactora d'Opcions