Competència entre tomàquets. Capítol 3

"Sempre s’emporten els contractes els mateixos, per què no contracten a les empreses de l’economia social i solidària?"

Quantes vegades haurem sentit aquesta frase. Però, què hi ha de cert darrere d’aquesta pregunta? Com sempre, anem per parts, perquè no és una qüestió fàcil.

Fer afirmacions generalitzades ens podria portar a afirmacions errònies. Depèn de l’objecte del contracte, del sector, del poder adjudicador, de l’oferta existent, etc. I hauríem de mirar amb detall la informació disponible per poder fer aquest tipus d’afirmacions.

Què és el què es pot fer i què no? Això ens ho marca la Llei de Contractes del Sector Públic. I tant aquesta Llei, com les directives europees de les quals veu, estan basades en el principi de lliure competència entre les licitadores i també en el de no discriminació de tracte entre aquestes i igualtat de tracte. Tot basant-se en el fet que una major concurrència i una igualtat  d’oportunitats donarà com a resultat un escenari que assoleixi l’oferta més avantatjosa qualitat-preu. 

La llei preveu mesures per afavorir la participació de les PIMES i de l’ESS

La LCSP, per una banda, preveu que la compra i contractació de manera general no discriminarà per la forma jurídica, mida o altres atributs de les organitzacions. Per una altra banda, ha de promoure la participació en les licitacions de les petites i mitjanes empreses i de l’economia social i solidària tal com es recull en l’art. 1 de la mateixa llei. En aquest sentit, la llei preveu mesures per afavorir la participació de les PIMES i de l’ESS sense ser contrari al principi de la lliure competència.

Històricament les petites i mitjanes empreses o les empreses de l’economia social i solidària, a banda de les limitacions internes (capacitat de temps, recursos humans i coneixement), s’han trobat davant limitacions estructurals de la rigidesa dels processos de compra i contractació pública. Els marcs legals anteriors a les directives i la LCSP eren més favorables a la participació de grans empreses, però  aquesta tendència és la que s’ha volgut revertir i, actualment, es contemplen mesures per augmentar la participació de les PIMES i l’economia social en la compra i contractació pública.

Com s’afavoreix la participació de PIME?

Una gran empresa pot tenir una àrea de projectes, on hi hagi persones dedicades en exclusiva a la consulta de les potencials licitacions i dedicar-se en exclusiva a aquesta tasca. La realitat de les PIME i l’ESS és que, per si soles, no tenen l’estructura ni els recursos per aquesta tasca.

Quines mesures afavoreixen la participació de petites i mitjanes empreses?

  • La programació de la contractació pública dels poders adjudicadors poden ajudar a fer més eficients les tasques i poder tenir més previsió. Ara mateix el pla de contractació anual (art 28.4 LCSP) només es preveu per la regulació harmonitzada, però seria oportú considerar-ho per a tota la contractació.
  • Realitzar consultes preliminars de mercat, que permeten posar en coneixement del sector públic mesures innovadores que d’altra manera no es produirien.
  • La lotització dels contractes (art. 99.3 LCSP). Fragmentar el contracte permet una major participació de licitadores. També es pot limitar el màxim de lots dels quals una empresa en pot ser adjudicatària en el mateix contracte.
  • La reducció de les solvències tècniques i financeres requerides per mostrar la capacitat d’execució del contracte. Les solvències elevades es mostren com una barrera de participació i, per tant, poden ser un greuge per les PIME i l’ESS, i la LCSP permet reduir-les, calcular-les segons el valor mitjà anual del contracte o especificar solvències per empreses de nova creació.

Aquestes poden ser les principals eines per augmentar la concurrència en la compra i contractació, però no són les úniques dels poders adjudicadors: eliminació de garanties, reducció del factor preu…

Excepcions al principi de lliure competència

Si un dels  objectius és augmentar la concurrència, pot semblar contradictori amb la promoció de les PIME i l’ESS, que també és objectiu de la Llei. En aquesta línia es dibuixen algunes excepcions.

Una de les estratègies per promoure les PIME i l’ESS és la subcontractació. L’òrgan de contractació pot determinar que si l’adjudicatari ha de subcontractar, aquesta s’hagi de fer amb una PIME de caràcter social i/o innovador. 

Disposem d’un marc favorable a la concurrència i que vol afavorir a les PIME i l’ESS

Una excepció al principi de lliure competencial és la reserva del contracte a determinades empreses (DA 4a i 47 de la LCSP). En aquests casos, preval el servei públic i social que realitzen aquestes empreses. I, de la mateixa manera, es poden reservar lots. A més, els poders adjudicadors han de reservar part del percentatge del seu pressupost per aquest tipus de contractació.

Per tant, disposem d’un marc favorable a la concurrència i que vol afavorir a les PIME i l’ESS. Legalment i general, però, no es pot afavorir de manera directa la participació de certes empreses. També és cert que estem lluny d’un escenari ideal de lliure competència i participació de les PIME i l’ESS. Com ho podem saber? De nou, a partir de la informació que ha de ser pública i de les dades obertes. Amb aquesta informació podem detectar disfuncionalitats, donat que un nombre petit d’empreses poden indicar el desconeixement, poca claredat en l’oferta, manca de publicitat, o manca de transparència.

A més de la informació que trobem a les plataformes de contractació (vegeu capítol 2), trobem altres fons oficials com el Registre de Contractes el Sector Públic, on podem trobar informació de la compra i contractació a Catalunya. De fet, tots els poders adjudicadors han d’informar de les seves actuacions al Registro de Contratos del Sector Público del Ministerio de Hacienda. Aquesta informació pot derivar-se en informes com el de la Generalitat de Catalunya o els informes elaborats per Oirescon (Oficina Independiente de la Regulación y Supervisión de la Contratación) del Ministerio de Hacienda.

A nivell estatal encara hem de millorar la concurrència i participació de les PIME i l’ESS

D’altra banda, organismes com la Comissió Europea estableixen una bateria de 12 indicadors (quantitat de licitadores, participació PIME, durada dels procediments, etc.) i estableixen uns llindars òptims del rendiment en la contractació pública. Això els permet situar els països de la UE en un semàfor de la contractació. A nivell estatal, en complim molt pocs i, per tant, una clara llum vermella ens indica que tenim encara molt marge de millora en la compra i contractació pública per augmentar la concurrència, la participació de les PIME i l’ESS i, en definitiva, que no s’emportin els contractes els mateixos de sempre.