A quin preu hem de pagar els tomàquets? Capítol 4

Les baixes econòmiques en la presentació d’ofertes és un altre dels grans temes de la compra i la contractació pública. Molt sovint, hi ha veus que posen sobre la taula el debat de com els factors econòmics, i sobretot el preu, acaben sent l’element decisori en una adjudicació.

El preu continua sent un dels elements decisoris més importants per a les consumidores, ens agradi o no, i és el que gairebé sempre és visible als nostres ulls. És sobre el preu que les botigues i comerços ens interpel·len amb descomptes i ofertes temptadores. Però, a poc a poc, anem agafant hàbits de compra que volen més informació sobre el preu del producte.

No és només suficient saber el preu del tomàquet, sinó que volem conèixer el seu origen, la seva varietat, si és ecològic, o el comprem segons la simpatia per l’establiment o per la comoditat. Aquests valors que incorporem com a càlcul de decisió en les nostres accions de compra també les ha de fer l’Administració. És el que diem els criteris d’adjudicació, és a dir, les normes que han de quedar molt clares amb els expedients de compra i contractació perquè totes les empreses puguin participar en condicions d’igualtat.

Ara bé, per què aquesta importància del preu?

Històricament ens hem basat en una visió economicista creient que el preu era prou significatiu per valorar la qualitat dels béns i serveis. Malgrat això, els resultats d’aquesta reducció al criteri preu no ha portat a una millora de la qualitat dels serveis i tampoc ha suposat una gestió eficient dels recursos de l’administració. 

La competència en preu de les licitadores suposa una competència a la baixa de l’oferta econòmica i, quan es cerca exclusivament baixes econòmiques, les estratègies que es poden fer servir poden tenir impactes negatius amb aspectes dels béns i serveis, com ara la qualitat dels materials, en les condicions de les persones que hi treballen, a la qualitat del procés tècnic, en irregularitats en les cadenes de subministrament, etc.  Competir en preu i escollir en preu és, en la majoria dels casos, contrari a la cerca de l’oferta de qualitat, ja que no incorpora el cost de les externalitats negatives que farà més ineficient la compra i contractació. La inclusió d’aspectes ambientals, socials i de bon govern en els criteris d’adjudicació pot millorar en la cerca de béns i serveis que siguin més eficients i que no generin aquestes externalitats negatives.

Competir en preu i escollir en preu és, en la majoria dels casos, contrari a la cerca de l’oferta de qualitat

A més, i en positiu, la visió economicista ens porta a pensar que si la despesa pública en compra i contractació és al voltant del 14% en la UE, l’administració té poder decisori com a clienta de les diferents organitzacions que vulguin esdevenir proveïdores de la mateixa.  Són molts els recursos que es destinen i per aquest motiu els estàndards mínims de qualitat han de venir definits pels poders adjudicadors, qui han de marcar quins són els estàndards de qualitat i amb quines condicions volen aquesta provisió del bé o servei en el moment de definir les seves necessitats de compra. A través de la LCSP l’Administració és qui té la capacitat d’assentar les bases dels estàndards de qualitat.

Si la despesa de l’Administració Pública ha de ser eficient i econòmica, el preu  ja no hauria de ser l’indicador per fer moure la balança cap a una licitadora o alguna altra, i encara menys si aquest no està relacionat amb altres aspectes ambientals i socials vinculats al bé o servei que es vulgui contractar per part de l’Administració.

El debat, doncs, és un debat viu.

És cert que molt sovint el preu ha estat l’element decisori, però no es pot negar que hi ha un marc legal favorable que marca l’afavoriment d’altres criteris d’igual o major importància com és la relació entre la qualitat i el preu. Per tant, hauríem d’anar veient com el preu deixa de ser l’element únic o desestabilitzador en els criteris d’adjudicació. 

De fet, el canvi de perspectiva de la LCSP és de nou molt rellevant. Si abans el marc legal era una normativa per regular la despesa pública, les directives europees i la Llei 9/2017 ( LCSP) són una eina d’inversió pel seu vessant de política estratègica, com queda clar en l’article 1.3. de la Llei.

Apuntem dos dels elements incorporats a la LCSP que faciliten aquesta transició i que tenen com a objectiu reduir els aspectes negatius de la consideració exclusiva dels factors econòmics. 

En el cas que l’Administració rebi una oferta susceptible de ser inviable, ha de permetre a l’empresa licitadora justificar la seva viabilitat

Per una banda, s’obliga als poders adjudicadors de serveis socials o de caràcter intel·lectual a utilitzar una pluralitat de criteris amb un mínim del 51% de la puntuació relacionada amb la qualitat. No obstant això, si el preu és comú a totes les compres i contractació pública (art 2 LCSP), els criteris d’adjudicació de qualitat no són vàlids per a tot tipus de contractació. S’han de complir determinats aspectes, han de quedar clars i s’han de justificar en cada cas (art. 116.4 de la LCSP), vinculant-se a l’objecte del contracte i el cicle de vida del bé o servei adquirit (art. 145 LCSP). Per exemple, en les licitacions podrem diferenciar entre els criteris econòmics/qualitatius i criteris automàtics/ i de judici de valor els quals permeten incorporar i especificar les puntuacions d’adjudicació en diversos indicadors de qualitat i aspectes socials, ambientals i de bon govern (ASG).

Per una altra banda, s’incorporen en els expedients les ofertes anormalment baixes i la possibilitat de rebutjar les mateixes si no es consideren justificades o es basen en l’incompliment d’obligacions socials, laborals o ambientals, tal com s’incorpora en el preàmbul de la LCSP i que es desenvolupa en l’articulat. En el cas que l’Administració rebi una oferta susceptible de ser inviable, ha de permetre a l’empresa licitadora justificar la seva viabilitat. Quan, a més del preu, hi hagi una pluralitat de criteris, serà en cada expedient de contractació on s’haurà d’especificar què es considerà o no com baixa temerària. 

Com ja s’ha descrit en altres capítols, tenim la normativa favorable

Però l’aplicació efectiva de la mateixa no és del tot efectiva i encara trobem licitacions en les quals el preu és l’únic element decisori de l’adjudicació. Per exemple, hi ha casos que tot i utilitzar una pluralitat de criteris, el disseny d’aquests incorri en errors en els quals els criteris de qualitat no tenen un efecte significatiu ni en l’adjudicació ni execució de servei; o bé d’altres casos en els quals s’inclouen criteris automàtics avaluables econòmicament, però que no estan inclosos en el pressupost de l’expedient, també conegudes com a millores gratuïtes. 

Torna a ser vital el paper que tenim des de la societat civil, des de les entitats de l’economia social i solidària, des de les petites i mitjanes empreses de fer tasques per exigir l’aplicació efectiva de la normativa perquè aquesta pugui tenir els efectes positius esperats, tant pel que fa a la inclusió dels aspectes ambientals, socials i de bon govern com per facilitar l’accés a les petites i mitjanes empreses en els processos de licitació pública. Transparència i dades obertes tornen a ser clau per poder fer el seguiment de les accions dels poders adjudicadors.