Núm. 29. Consum conscient de piles i bateries

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestShare on Google+Email this to someone

Descarrega’t aquí el pdf.

ESTUDI CENTRAL
Ens donem corda? Consum conscient de piles i bateries

per CRIC
Parlem, d’entre altres coses de: Per què? Piles: ens les posem o ens les traiem? Quina? Una pila de piles. Característiques de les piles de bastó. El context: la mineria al món. D’on vénen i on van els minerals. La indústria minera. Impactes ambientals. Impactes socials. A qui comprem: tenim poques opcions… Perfil dels fabricants de piles. A casa: un bon ús hi fa molt. Com usar les piles i bateries recarregables perquè durin al màxim possible. Guia pràctica de les piles i bateries.

 

EL DIVAN
Innocents o optimistes?

per Álvaro Porro
A l’últim número acabàvem preguntant-nos per la necessitat d’un cert optimisme vocacional per practicar el consum conscient. Avui examinem els nostres pensaments optimistes i pessimistes sobre si això del consum conscient serveix de res.

 

MÓN EN MOVIMENT
Món en moviment 29

per CRIC
Obrim l’aixeta! Aprofitar els recursos: Al teu cot xe o al meu? El projecte Grípia: la primera escola de pagesos i pastors de Catalunya Denúncia: No vul transgènics De seminari en seminari: de ACRAC y La Xarxa d’Economia Solidària Koopera Merkatua: primer mercat ecològic i solidari a Bilbao, promogut per la Xarxa Social Koopera Som antinuclears Consumeixes o devores? Junts podem: La Paca El llibre: Agrocombustibles: un altre negoci és possible? ¿Coneixes cap iniciativa interessant per compartir? Envia-la a alvarop@pangea.org.

 

EINES
Llars Verdes. Participa des de casa en un repte col·lectiu

per Ana Perea Angulo
A pesar d’estar preocupats pels impactes dels postres hàbits i consum, no sempre és fàcil tenir conductes coherents amb aquesta preocupació. Aquest programa pretén, a través de la participació ciutadana, donar eines per a un canvi d’hàbits en la gestió de la llar que duguin cap a un model més sostenible, responsable i saludable.

 

VIATGES
Vaques, càmera i acció: per què deixar extingir la raça saiaguesa si en podem gaudir?

per Pablo Ruiz Ramos
Som a la comarca de Sayago, a Zamora, al límit amb Portugal. Diversos hostalers de turisme rural necessiten altre cop carn per servir i avisen en Julio, el ramader. Ell avisa la carnisseria Ana i acorden una data i un exemplar a sacrificar. En Julio el du a l’escorxador i la carnissera el recull. Els hostalers fan les comandes. L’Ana els les porta amb el seu furgó frigorífic; la resta de carn la ven a la carnisseria que té al barri i a la que té al mercat. Tots formen part d’una iniciativa de certificació participativa, un compromís pel qual l’associació de ramaders només cria vaques de la raça autòctona zamorana pura, la saiaguesa, i els hostalers s’assorteixen d’aquesta carn. És una de les iniciatives en les quals m’he embarcat juntament amb els ramaders de la meva comarca, aportant-hi, com a conservacionista, eines i ponts que ajudin a comunicar-se tots els sectors i col.lectius sensibles a l’existència i la importància de la raça autòctona zamorana…

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestShare on Google+Email this to someone