El meu fill també esmorza cigrons

"Hem de començar, grans i petits, a valorar què ens emportem a la boca perquè, en definitiva, som el que mengem."
Plat de cigrons estofats per il·lustrar un article sobre alimentació infantil.

Em vull solidaritzar amb la María, la mare que fa uns dies va piular això a la xarxa: “El meu nen no sap el que és una galeta. Ell és feliç esmorzant cigrons“. Mare meva, el que li van arribar a dir. Més de nou-cents comentaris, la gran majoria despectius o burlant-se’n, i la xifra segueix pujant.

­
Molts s’escandalitzen que una mare doni al seu fill un plat de llegum per començar el dia. Però si li hagués donat un parell de Donuts o un paquet de galetes acompanyades d’una ampolleta de suc de taronja o de xocolata, algú li hauria dit alguna cosa? Segurament ho haurien trobat el més normal del món. Però, què és més saludable?

­
Un parell de Donuts de xocolata contenen l’equivalent a 8 terrossos de sucre, set galetes Oreo quasi 11, una ampolleta de suc de taronja 8 i un de Nesquik una mica més de 14 terrossos, com informa el web Sinazucar.org. Sense ser-ne conscients, les nostres criatures poden arribar a ingerir, si sumem el que porta un producte de brioixeria industrial i una beguda processada, al voltant de 20 terrossos de sucre (80 grams) només llevar-se.

­
La indústria alimentaria afegeix ingents quantitats de sucre al menjar, molt perjudicials per a la nostra salut, i que no tenen res a veure amb els sucres saludables que els aliments, en especial la fruita, contenen de forma natural. Allà on hi hagi un bon plat de cigrons, doncs, que s’aparti el menjar escombraria!

­
El meu fill fins fa poc tampoc volia saber res de galetes ni pastissos, i teníem a una part de la família escandalitzada. Quan va fer un any i quan en va fer dos, no volia tastar el pastís d’aniversari. A ell, que li donessin un bon tros de pa, com més senzill millor, i de qualitat. Als adults, els resultava increïble, els escandalitzava. Un cop fins li van arribar a intentar introduir el pastís a la boca a la força. Com podia ser que no li agradés la xocolata!

­
Però, on ens porta aquest model d’alimentació altament processada, amb tants sucres i sal afegida, additius i greixos saturats? A un increment dels problemes de salut i a l’addicció a aquest tipus de menjar. En el cas dels infants, la situació és encara més preocupant perquè es tracta dels adults del demà. Un de cada quatre menors a l’Estat espanyol té un problema d’obesitat o sobrepès, segons dades del Ministeri de Sanitat, el qual pot desembocar, amb el pas del temps, amb una sèrie de malalties associades com diabetis, problemes cardiovasculars o càncer. L’obesitat infantil avui és considerada un problema de salut pública mundial.

­
Molts pares no són conscients d’aquesta situació. Com explica la mateixa María Merino, la mare autora de la polèmica piulada, que per més inri és diplomada en nutrició i dietètica, un 70% dels progenitors no veu cap problema amb el sobrepès que pateixen els seus fills. Qui guanya amb tot plegat? La indústria agroalimentària que, fent ús sovint d’una publicitat enganyosa, amb eslògans tipus “sense sucres afegits”, “baix en greixos”, “font de fibra”, en ven les bondats d’uns productes gens beneficiosos per a la salut.

­
Cal més educació alimentària, i no només per part de les famílies sinó a l’escola. L’augment dels horts escolars són un pas en aquesta direcció, també els menjadors escolars ecològics amb la recuperació de cuina pròpia en alguns centres. Hem de començar, grans i petits, a valorar què ens emportem a la boca (d’on ve, com ha estat elaborat, en quines condicions laborals…) perquè, en definitiva, som el que mengem.

­
No fa tants anys, alguns familiars per les festes de Nadal instaven als més petits de la casa a fer un xarrupet de cava. “Vinga, que una mica no fa mal”, deien. Ara potser una imatge així ens semblaria un escàndol. Què diran en el futur del que esmorzaven els nostres petits? Per quan un hashtag solidari amb la María que digui: #ElMeuFillTambéEsmorzaCigrons?


Esther Vivas

Periodista i investigadora en polítiques agrícoles i alimentàries. Twitter: @esthervivas.

FacebookTwitterLinkedinPinterestGoogle+emailFacebookTwitterLinkedinPinterestGoogle+email