Descarbonitzar el nostre consum

"Apostar per estils de vida més frugals en el vessant material però més complexos i rics en la dimensió col·lectiva, serà l'opció per afrontar el repte climàtic"
canvi climàtic
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestShare on Google+Email this to someone

Per a la majoria de la població, el canvi climàtic causat per l’activitat humana és una evidència inqüestionable i un dels reptes que hem d’afrontar amb celeritat. És evident la influència de l’actual model de producció i consum en la petjada de carboni, especialment en els països enriquits. La construcció d’estils de vida que posin al centre el bé comú i la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle seran una garantia davant el futur de la incertesa climàtica que ens espera.

Menys coses, més vida col·lectiva

La societat de consum és la societat de l’acumulació. Atesorem una mitjana de 10.000 objectes davant els 236 que posseeixen comunitats com la dels indis Navajo de  l’Amèrica del Nord (1). Cadascuna de les nostres coses és fruit d’un procés industrial d’extracció de matèries primeres, transport, manufactura i generació de residus que escalfa el clima.

Per exemple, tenint en compte tot el cicle de vida, per produir una samarreta s’emeten 2,5 kg de CO2 a l’atmosfera, 6 per unes vambes, 30 per un telèfon mòbil i 195 per un ordinador portàtil. Fem un càlcul aproximat multiplicant pel contingut del nostre armari rober i pels aparells electrònics que tenim a casa. Unes emissions associades a moltes coses que ni tan sols utilitzem.

Per produir una samarreta s’emeten 2,5 kg de CO2 a l’atmosfera, 6 per unes vambes, 30 per un telèfon mòbil i 195 per un ordinador portàtil

La publicitat invisibilitza aquesta petjada climàtica, transmetent aspectes simbòlics a objectes i serveis mercantilitzats. Alimentant una insatisfacció crònica cega als límits que imposa la biosfera. Els 3.000 impactes publicitaris als que estem sotmesos diàriament ens condueixen a una bulímia consumista que promet èxit, bellesa, llibertat i, en definitiva, una forma d’estar al món que ens porta al col·lapse climàtic.

És per això que apostar por estils de vida més frugals en el vessant material però més complexos i rics en la dimensió col·lectiva, serà l’opció per afrontar el repte climàtic. Construir opcions col·lectives per resoldre les nostres necessitats, basades en la reducció material, compartir, reutilitzar, deixar, cuinar, tenir cura, conrear… Desmercantilitzar les nostres vides, promovent estructures comunitàries que alliberin temps per al que és veritablement important: les cures i la vida en comú.

Per una alimentació que refredi el clima

El model alimentari global és petrodependent i, per tant, amb una gran petjada de carboni. Els pesticides, els fertilitzants, els hivernacles, l’envasat, el transport de llarga distància, el processat, la distribució, les cambres de conservació, el model de gran superfície, els aliments llençats… Tots aquests factors agredeixen el clima de la Terra. Així, es calcula que una tercera part de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle es poden atribuir al sistema alimentari global.

L’agroecologia aposta per un model alimentari de proximitat, temporada, lentitud i ecològic. Un canvi cultural alimentari necessari i urgent per reduir l’impacte climàtic. Una relació de confiança entre les persones consumidores i les persones productores, a través de mercats de proximitat, certificació participativa i grups de consum.

Als països enriquits, consumim massa proteïna animal i això té greus efectes sobre el clima

A més, necessitem reduir el nostre consum de carn i productes lactis. Als països enriquits, consumim massa proteïna animal i això té greus efectes sobre el clima. Per exemple, per produir 1 kg de tomàquets s’emeten a l’atmosfera 1 kg de CO2, 2 kg per al bròquil, 13,5 kg per al formatge i 27 kg per a la vedella. El clima no suporta una dieta carnívora generalitzada. Disminuir el nostre consum de proteïna animal serà fonamental per reduir la petjada de carboni.

Menys consum energètic i menys transport motoritzat

Per descarbonitzar l’economia serà fonamental una reducció dràstica de les taxes de consum energètic als països enriquits, així com una transició cap a un model basat en energies renovables. El transport és el sector que més energia utilitza; un 40% del total nacional. L’ús massiu del vehicle privat suposa l’emissió de fins a 75 milions de tonelades de CO2.  La ciutat es dissenya per afavorir l’ús del vehicle, en contra del clima i de la qualitat de l’aire a les urbs.

La ciutat es dissenya per afavorir l’ús del vehicle, en contra del clima i de la qualitat de l’aire a les urbs

Estils de vida que prioritzin la proximitat, la relocalització de l’economia, la vida de barri i la connexió entre la ciutat i el medi rural proper, suposaran reduir la necessitat de transport de persones i mercaderies. Promoure l’accessibilitat per cobrir les nostres necessitats col·lectives, consolidant un transport a peu, en bicicleta i el transport col·lectiu que transformin les ciutats i els pobles per a una vida comunitària i de proximitat.

A més, apostar per l’Economia Social i Solidària, que produeix bens i serveis d’utilitat social, basades en la reciprocitat, la solidaritat, la sostenibilitat ecològica i la cooperació. Cooperatives d’energia renovable, de sobirania alimentària, de reciclatge i recuperació o de finances ètiques són algunes de les alternatives en marxa. Iniciatives que construeixen una societat millor i que suposen menys petjada de carboni.

Ciutats i pobles respectuosos amb el clima

Hi ha altres iniciatives de més rellevància com les Ciutats i pobles en transició que veuen en el canvi climàtic i el pic del petroli una oportunitat de transformació. Una oportunitat de generar resiliència col·lectiva, promovent comunitat i economia local.

Ser amigables amb el clima a través de la participació en comunitats i barris, que generin  processos de transformació apoderadors i satisfactoris. Vides més plenes i felices davant la insatisfacció crònica i suïcida que imposen els valors individualistes i competitius de la cultura consumista. En definitiva, menys coses, més comunitat.

Nota

(1) Latouche, S. (2006). La apuesta por el decrecimiento. Icaria.

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestShare on Google+Email this to someone

Retrat de l'activista ecologista Charo Morán

Charo Morán

Àrea de Consum d'Ecologistas en Acción