Cossos, llengües, consum

Per vides en què els dilluns semblin menys dilluns.
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestShare on Google+Email this to someone

Què tenen en comú la banca ètica, compartir les cures a les nostres filles, o la promoció del gallec o el català? Que ens animen a entendre que “els nostres cossos són camps de batalla” i plantegen una alternativa imprescindible contra l’hegemonia neoliberal, la de proposar, aquí i ara, vides més d’acord amb els nostres valors i que “mereixen ser viscudes”.

De la lluita i la defensa…

La metàfora bel·licista del camp de batalla il·lustra que la política és (també) una pugna. Pugna pel poder d’influir en com s’organitza i regula la societat i, per tant, les nostres vides.

Des d’una visió tradicional de la política, els “camps de batalla” fonamentals són els grans poders (executiu, legislatiu, judicial i mediàtic). Guanyar eleccions i millors convenis col·lectius, defensar la sanitat pública i els parcs, vigilar i limitar el poder… Partits, sindicats, plataformes…
I és que les grans baralles, encara que sovint ingrates, són crucials. I els poders fàctics són poderosos i sovint cruels, per la qual cosa no defensar-nos per terra, mar i aire seria una ingenuïtat. És una paradoxa haver de “competir i guanyar” per poder promoure la cooperació i les cures, però així és la vida, plena de contradiccions…

Al plaer i la construcció

Penseu en paraules com “lluita” i “defensa”. Imagineu vides basades sobretot en aquests principis. Estic segur que per a moltes resulta esgotador. Perquè viure a la defensiva sol cansar. I un dels èxits del capitalisme és que ens promet, en positiu, estils de vida que per a moltes persones resulten poderosament atractius i seductors.

I a l’esquerra no han tingut prou pes alternatives vitals il·lusionadores a la crítica de l’american way of life, necessària però –reconeguem-ho– alhora pesada. I la il·lusió i les expectatives de millora són una benzina emocional poderosa, potser no més que l’enuig, però segur que més sostenibles en el temps.

Per això són tan importants les propostes que ens animen a viure, aquí i ara, “mentrestant”, vides que s’assemblin una mica més als nostres somnis. Economia solidària per treballar fent alguna cosa en la qual creiem (amb les hores que passem treballant!), perquè els dilluns siguin una mica menys dilluns. Consum conscient per cobrir les nostres necessitats donant suport a projectes que valen la pena. Economia feminista perquè cuidem més i millor sabent que fer-ho és molt important; perquè els homes aprenguem més dels afectes i de la profunda satisfacció (malgrat el cansament) que aporta cuidar, i perquè les dones ocupeu més espai públic aportant la vostra mirada enriquidora. Promoció de les cultures minoritzades, per gaudir parlant i escrivint llengües, o cantant i ballant músiques que es resisteixen a ser esclafades per les “pragmàtiques” piconadores de la globalització i els centralismes. Cossos que aprenen a agradar-se en la diversitat, i en la diversitat de gustos i atraccions per altres cossos.

En comú: cuidar la vida, en positiu

Cuidar les nostres cultures, cuidar el nostre entorn, cuidar les persones… el nexe és cuidar la vida, demostrant de pas no només que “un altre món és possible”, sinó que un altre món ja existeix i funciona! I és a l’abast de les nostres mans. Perquè “el que és personal és polític” i perquè, en paraules d’Eduardo Galeano, “som el que fem, però som, principalment, el que fem per canviar el que som”.

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestShare on Google+Email this to someone

Toni Lodeiro

Divulgador i consultor en nova cultura del consum (Opcions Consultoria) | facebook.com/toni.lodeirozas | @tonilodeiro | tonilodeiro.net