Compra pública responsable per combatre les desigualtats Nord/Sud

"Cal avançar des de les mesures declaratives a la implementació de polítiques i procediments administratius en matèria de compra pública que suposin un pas endavant."
La revolució de les butxaques públiques, una campanya per millorar la compra pública
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestShare on Google+Email this to someone

Aquest any se celebren dinou anys de la Campanya Som Comerç Just i Banca Ètica. SETEM Catalunya, Alternativa 3, Oxfam Intermón, FIARE, FETS i la Xarxa d’Economia Solidària impulsem aquesta iniciativa per promoure un consum crític i transformador mitjançant el comerç just, les finances ètiques i l’economia solidària.

­
El comerç just ha anat creixent progressivament fins a superar els 40 milions d’euros de vendes a l’Estat espanyol. Aquestes dades representen un increment del 14,8% respecte de l’any anterior, segons dades del darrer informe de Comerç Just 2016.  Caldria analitzar en aquest sentit, l’impacte en els canvis dels hàbits de consum conscient que han anat evolucionant en l’última dècada. Això no obstant, si tenim en compte el consum alimentari com a sector principal que engloba el 93% de les compres de comerç just, aquesta només assoleix al 0,05% del volum total. És a dir, 16 vegades per sota de la mitjana europea.

­
Així mateix, es constata que la compra pública és totalment residual. Només representa el 0,17% del total de la compra de comerç just a Espanya. Revertir aquesta situació i exigir un compromís de les administracions públiques mitjançant una compra pública social i ambientalment responsable és l’objectiu de la campanya “La revolució de les butxaques públiques”.

­
En els darrers anys s’han dut a terme nombroses declaracions des de diferents administracions públiques a favor de la contractació pública socialment responsable. Tanmateix, cal avançar des de les mesures declaratives a la implementació de polítiques i procediments administratius en matèria de compra pública que suposin un pas endavant.

­
La inclusió de clàusules socials i ambientals de comerç just que posin l’accent més enllà del preu més baix, implica una millora en les condicions d’accés i de seguretat en l’oferta per a productores del Sud. En aquest sentit, és imprescindible introduir nous criteris de justícia social, econòmica i ambiental que garanteixin condicions de treball dignes per a les persones productores i amb equitat de gènere, el respecte dels drets humans, transparència en les relacions comercials, participació i diàleg en la definició de preus amb productores, eradicació del treball infantil i respecte pel medi ambient.

­
D’altra banda, el creixement exponencial de les finances ètiques que ara ja representa el 5% del PIB, contrasta amb una operativitat quasi insignificant en el sector públic. El BBVA és l’entitat bancària capdavantera en la inversió en armament i alhora, la principal proveïdora de moltes administracions públiques.

­
Des del punt de vista de l’interés públic i d’una gestió ètica i transparent dels diners públics, donar suport al comerç just i les finances ètiques contribueix a reduir les desigualtats i les injustícies de l’actual sistema econòmic global. Aquí, el paper de les administracions públiques és molt rellevant per a un avenç profund i estructural. Tant pel seu abast i impacte pel gran volum que representa la compra pública, com pel seu efecte multiplicador mitjançant campanyes de sensibilització i de promoció d’aquestes alternatives.

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestShare on Google+Email this to someone

Laia Fargas Fursa

Laia Fargas Fursa

SETEM Catalunya, Responsable de Campanya Som Comerç Just i Banca Ètica