Transport públic i bicicleta: tàndem per arribar més lluny

Quina normativa s’aplica en cada mitjà de transport per dur-hi la bicicleta? A quins destins podem viatjar combinant transport públic i bicicleta?
Bicicleta al tren

El temps i el tipus de ruta per arribar al destí final sovint són barreres per no utilitzar la bicicleta. Combinar la bicicleta amb el transport públic pot ser la manera de resoldre aquests inconvenients, tant si es tracta de fer desplaçaments quotidians com una sortida lúdica de llarga distància. Hi ha moltes destinacions per descobrir si es combina el viatge en transport públic i la bicicleta. Propostes que permeten gaudir no només del destí, sinó també del trajecte.

Normes per portar la bicicleta al transport públic

Metro i tramvia
portar la bicicleta al metro

Autor: Pedro Godoy

En general, al metro, es poden portar bicicletes sempre que sigui fora de les hores puntes.

En àmbits urbans, la planificació del desplaçament depèn de la mida de la ciutat i de la xarxa de transport existent. Si la ciutat és petita, les distàncies seran curtes i potser amb la bicicleta sola ja n’hi haurà prou. En ciutats més grans, sol existir una xarxa més completa de transport públic que integra d’una manera més o menys oberta les bicicletes.

En general, la bici plegable és molt més fàcil de transportar en aquests entorns, no només a efectes pràctics sinó també pel que fa a les normatives.

En el cas de Barcelona, les normatives per viatjar amb bicicleta varien si es tracta del metro, l’autobús o el tramvia. En el cas del metro, es poden dur bicicletes sempre que sigui fora de les hores puntes dels dies feiners (de 7 a 9:30 h i de 5 a 20:30 h, excepte al juliol i l’agost que no hi ha restriccions), i cal posar-les als espais reservats per a aquestes. Les bicicletes plegables es poden dur sempre que hi hagi prou lloc i independentment de les restriccions anteriors. En canvi, al tramvia es poden portar bicicletes sempre que hi hagi prou lloc i aquestes tenen espais reservats. Si és possible, convé evitar les hores puntes. Pel que fa a l’autobús, només s’hi pot pujar la bicicleta plegable.

Tren i rodalies

A la Renfe la normativa del transport de bicicleta està en constant evolució, i depèn de si es tracta d’un trajecte de Rodalies, de Mitja o de Llarga Distància. L’adaptació d’alguns trens a la bicicleta és millorable, amb combois de difícil accés o que tenen poques places reservades a aquest fi.

Normativa per circular en tren amb biciAl Rodalies i Mitja Distància està permès transportar gratuïtament bicicletes sense limitacions horàries

Als serveis de Rodalies està permès transportar gratuïtament bicicletes sense limitacions horàries, tret d’ocasions excepcionals d’alta afluència de viatgers en què el personal de Renfe podria no autoritzar-ne l’accés.

Als desplaçaments de Mitja Distància (tret de l’AVANT), el transport de bicicletes també està permès i no cal desmuntar-les ni embalar-les. Això sí, cal pagar tres euros per a trajectes de més de cent quilòmetres.

Pel que fa als trens de Llarga Distància, com l’AVE i el TALGO, i l’ AVANT, s’hi pot dur la bici però ha d’estar en una funda amb unes mides restringides (com a màxim 120 x 90 x 40 centímetres,) amb els pedals desmuntats i el manillar girat. El transport és gratuït, tot i que s’ha de reservar plaça per a la bicicleta. Si es tracta d’un tren nocturn, s’ha de reservar un departament familiar i posar com a màxim dues bicis per vagó.
Així i tot, cal tenir en compte que els trens d’alta velocitat no representen un mitjà de transport sostenible ni accessible per a tothom.

Finalment, als ferrocarrils (FGC) es poden transportar bicicletes sense limitacions, sempre que l’ocupació del tren ho permeti. Hi ha zones reservades per a aquest ús.

Autobús

Des del 2015, a Catalunya, el transport de bicis als autobusos interurbans concessionals per la Generalitat està regulat, permetent-ne el transport de manera gratuïta. Com a condicions, la bicicleta ha d’estar “relativament neta” i es limiten el nombre de places a dues dalt de l’autobús (que han de ser plegables) i cinc en bodega.

En l’àmbit estatal no hi ha cap regulació establerta, sinó que les condicions depenen de l’empresa en qüestió. En general, està permès el transport de bicicletes sempre que estiguin embalades, cal pagar un suplement (cinc o deu euros per ALSA, tres amb l’empresa HIFE) i reservar o avisar amb antelació.

En autobusos de llarga distància, cada empresa defineix la seva normativa. Per exemple, amb Flixbus, una de les principals companyies d’autobús de baix cost a Europa, acostuma a ser possible transportar-hi la bicicleta. Alguns vehicles, sobretot a Alemanya, tenen places especials per bicicletes que es poden sol·licitar i comprar en el moment de la reserva del bitllet. Tanmateix, en la major part dels casos, cal embalar la bicicleta i és bona idea trucar uns dies abans per a sol·licitar o reservar la plaça.

Cotxe compartit

Avui dia, els sistemes de cotxe compartit com BlablaCar estan en auge. En principi, estan pensats per al transport de persones i els seus equipatges, però al capdavall la bicicleta també és un equipatge… una mica més gran del normal. Pot ser que moltes vegades les conductores no accedeixin a transportar la bici (normalment es pot consultar el tipus de vehicle, i demanar-ho només si és una furgoneta i similar) però es pot provar, doncs és una opció molt pràctica.

Bicicleta i transport públic: algunes destinacions

Es poden seguir moltes rutes viatjant amb bicicleta i transport públic i descobrir nous indrets a Catalunya, l’Estat espanyol i Europa.

A prop de Barcelona, es poden organitzar diverses sortides per un sol dia, un cap de setmana o un pont. Al riu Llobregat hi ha una ruta que transcorre entre els espais verds del delta del riu. És plana, accessible per a totes les edats i amb divuit quilòmetres de longitud es pot fer en mig dia. Es pot arribar a Sant Boi amb els ferrocarrils de la Generalitat (totes les línies surten de Plaça Espanya) i al Prat de Llobregat amb la Renfe (R2) o el metro (L9 sud).

En general, tota la zona del delta del Llobregat inclou itineraris aptes per a bicicletes i és una zona interessant per a descobrir pedalant; passant, per exemple, pel Parc Agrari, la zona agrària més propera a Barcelona. La passejada en bicicleta pot ser una bona oportunitat per conèixer de prop projectes de la petita pagesia local i per comprar fruita i verdura de quilòmetre 0.

Rutes per viatjar en bicicleta

Autor: Michail Sapiton

Les vies verdes aprofiten antics traçats pensats per al pas del ferrocarril.

A l’altra banda de la ciutat, el riu Besòs té un carril bici al llarg del seu curs que ressegueix el Parc Fluvial del Besòs. Té vuit quilòmetres de longitud i enllaça Montcada i Reixac amb Santa Coloma de Gramenet (on tenim a tocar el Parc de Can Zam), Barcelona i Sant Adrià de Besòs. Per allargar la ruta, a Montcada es pot enllaçar amb el riu Ripoll i pujar fins Ripollet-Cerdanyola, i seguir fins a Sabadell cap al Vallès Occidental. O bé, es pot seguir pel Besòs i anar fins a la Roca del Vallès cap al Vallès Oriental. Es pot accedir fàcilment a les diverses poblacions en transport públic, ja sigui en metro (L1, L2) o tren (Renfe R4 o R2, FGC a Sabadell).

Les vies verdes aprofiten antics traçats pensats per al pas del ferrocarril. Solen ser itineraris força plans i agradables, ben habilitats i lliures de cotxes o altres vehicles de motor. A l’Estat espanyol n’hi ha diverses recollides en el projecte Vías Verdes i Red Natura 2000, que busca donar a conèixer espais naturals protegits a través de les vies verdes. El projecte ofereix mapes i una App on consultar-hi tota mena d’informació.

Al nord de Catalunya, a les comarques de Girona, hi ha la força coneguda via verda del Carrilet, amb un tram entre Olot i Girona (54-57 quilòmetres) i un altre entre Girona i Sant Feliu de Guíxols (40 quilòmetres). Girona és accessible en tren, i pel que fa a altres poblacions, són accessibles en autobús amb la companyia SARFA, que permet el transport de bicicletes.

Al Tarragonès hi ha la via verda de la Terra Alta, que connecta amb la del Matarranya (Aragó) començant a Vallderoures. Travessant els Ports de Beseit, es passa per diversos túnels, per això és important dur llum. Per accedir-hi, el bus Hife permet transportar la bici gratuïtament des de Tortosa. És recomanable avisar tres dies abans per garantir plaça. Una altra alternativa és contactar amb una empresa de lloguer i transport de bicicletes a Arnes.

Unes vacances curtes

El conegut Camino de Santiago també es pot fer en bicicleta. Hi ha moltes variants: més o menys muntanyenques, més o menys concorregudes, més llargues o més curtes… La xarxa és plena d’informació al respecte, i també se n’han fet aplicacions de mòbil.

– La TransAndalus és una volta d’uns 2000 quilòmetres que passa sobretot per camins. Està pensada sobretot per bicicletes de muntanya i recorre Andalusia passant per totes les províncies. A la pàgina web es troben mapes i traces GPS de totes les etapes. Pel que fa al transport, s’hi pot arribar en tren o autobús, en un lloc o altre i segons el tram que interessi.

carril bici

Autor: Joel Estrada

Les EuroVelo són rutes adaptades per bicicletes que travessen i connecten diversos països d’Europa.

Seguint amb les rutes muntanyenques, una ruta de referència als Pirineus és la famosa Transpirenaica (GR11) que els travessa passant del Mediterrani a l’Atlàntic, d’Euskal Herria a Catalunya. Té diverses variants, i una d’elles és assequible per fer en bici de muntanya, tot i que el desnivell està assegurat. Potser no és una ruta per a principiants, però per a les amants de la muntanya pot ser un molt bon pla.
Hi ha més informació a internet i a la xarxa de biblioteques. Pel que fa al transport, es pot arribar a la costa catalana en tren (Llançà o Figueres, R11 o RG1); i ALSA ofereix servei d’autobusos des d’algunes poblacions principals, com Viella, Sort o Puigcerdà.

Les EuroVelo són rutes que travessen i connecten diversos països d’Europa. A la pàgina es veu un mapa amb tots els projectes en curs, tot i que alguns encara no funcionen. Per exemple, l’Eurovelo mediterrani que travessa Catalunya no existeix encara sobre el terreny. En canvi, n’hi ha alguns que ja estan acabats i es pot seguir el trajecte senyalitzat i adaptat per a bicicletes. És el cas de l’Eurovelo 1, que travessa la costa atlàntica francesa; de l’Eurovelo 6 o la Ruta del Danuvi.

Els Eurovelos són una iniciativa interessant, però a vegades només promocionen i adapten itineraris que ja existeixen. El món del cicloturisme amaga possibilitats infinites, plenes de territoris i racons per descobrir.


Bet Palau

Bet Palau

Matemàtica i cartògrafa que procura posar en pràctica un estil de vida transformador.


Leave a Reply