Tovalloletes d’un sol ús: com escollir marca?

Hi ha tovalloletes d'un sol ús realment ecològiques? Com podem saber quina marca és millor per a la pell del bebè? I quina té menys impacte ambiental?
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestShare on Google+Email this to someone

Les tovalloletes humides d’un sol ús no són l’opció més sostenible per netejar el culet dels bebès. Hi ha alternatives fàcils i econòmiques que no generen residus. Una opció són les tovalloletes de roba, que es netegen i es tornen a fer servir. Ara bé, si mai hem de comprar-ne un paquet, hi ha marques amb menys impacte ambiental i menys repercussions sobre la salut. Us expliquem com identificar-les i, al final de l’article, hi trobareu una taula amb la caracterització d’unes quantes marques presents a les nostres botigues.

El teixit

Bé, de fet no és un teixit, o més exactament: és el que s’anomena un teixit no teixit. Són fibres que no estan ni filades ni teixides, sinó només unides entre si formant una “xarxa” o malla que dona cos al material (el cas més conegut de teixit no teixit potser seria el del cotó fluix).

El que marca la diferència entre un material (teixit no teixit) i un altre és de quines fibres està fet:

-Fibres derivades de cel·lulosa obtinguda de la fusta, com ara la viscosa o el tencel. Poden obtenir-se de fusta verge (que pot provenir o no d’explotacions sostenibles) o de postconsum, per exemple de paper o cartró reciclats.

-Cotó. El cultiu del cotó, si no és ecològic, és un dels que més es ruixen amb insecticides i altres fitosanitaris altament tòxics.

-Spunlace. S’anomena així la combinació de fibres vegetals (qualsevol de les dues anteriors) i polièster o polipropilè. Aquestes deriven del petroli, un recurs no renovable.

Les substàncies problemàtiques

Tots els paquets de tovalloletes humides tenen la llista d’ingredients: és obligatori posar-la-hi i han d’estar en anglès. A la fórmula s’hi inclouen substàncies per ajudar a netejar, per donar suavitat o olor a la tovalloleta, per ajustar-ne el pH, per allargar el termini de caducitat, etc. Els ingredients més problemàtics d’entre els usats a les tovalloletes són els següents:*

-Glicol de propilè, alcohol benzílic i sorbat de potassi, que són al·lèrgens (i el primer també irrita la pell). Les al·lèrgies apareixerien després d’estar força en contacte amb la substància en qüestió.

-Moltes substàncies aromàtiques, que també són al·lèrgenes; per això alguns fabricants fan models de tovalloletes sense perfum. A la llista d’ingredients es permet posar-hi només el terme parfum per fer referència a totes les fragàncies, llevat del cas en què n’hi hagi més de certa quantitat. A les marques que hem examinat hem trobat declarades individualment les fragàncies geraniol, cumarina, d-limonè i linalol.

-Fenoxietanol, un conservant molt irritant.

-Estearat PEG-100, oli de ricí hidrogenat PEG-40, dimeticona PEG-12, dimeticona BIS-PEG/PPG-16/16 PEG/PPG-16/16, Ceteareth-12, Steareth-2, polisorbat 20. En aquests casos la problemàtica és que l’ús de la substància pot implicar que a la tovalloleta hi hagi impureses altament contaminants, com l’òxid d’etilè o l’1,4-dioxà.

-També un producte derivat de l’àloe vera pot ser problemàtic, en concret l’extracte de fulla (excepte si està decolorat): l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer el cataloga com a possible cancerigen (que vol dir que hi ha indicis que és cancerigen, però no són indicis molt evidents). A la llista d’ingredients el trobarem com a Aloe barbadensis leaf extract. Si al davant hi ha la paraula Decolorized, aleshores no hi ha risc.

Els ingredients s’han de posar a la llista en ordre de quantitat, de manera que segons si un ingredient està cap al principi o cap al final ens podem fer una idea de si n’hi ha més o menys quantitat.

Una altra possible font de toxicitat és que les fibres de cotó o derivades de la fusta poden haver estat blanquejades; per exemple el tencel sempre ho està. Alguns dels processos per aconseguir-ho usen clor, cosa que comporta problemes de contaminació durant la producció i en poden quedar restes a la tovalloleta. En algunes etiquetes hi diu que no hi trobarem restes de clor, ja sigui amb paraules o amb les sigles TCF (totally chlorine free).

Com ens criden l’atenció

Als paquets de tovalloletes és habitual trobar-hi reclams que diuen “lliure de tal i tal cosa”, i és que ja fa temps que s’alerta sobre ingredients problemàtics. En aquests reclams és habitual trobar-hi els parabens, uns conservants que alteren el sistema endocrí i que ja estan desapareixent força de la cosmètica en general, i l’alcohol. En aquest cas es fa referència a l’alcohol etílic (el de les begudes alcohòliques), que resseca la pell i que ja fa temps que és rar trobar-ne a productes cosmètics.

Un dels “ingredients estrella” actualment és l’àloe vera. Hi ha marques que en fan bandera directament al nom del producte, com ara les tovalloletes Bebé Crema Aloe Vera, d’Eroski; en aquest cas la fórmula conté 25 ingredients i el derivat d’àloe vera és l’avantpenúltim, cosa que ens fa pensar que, malgrat el reclam, hi deu tenir una presència potser testimonial. Tot i que en aquest cas això potser és positiu, perquè el derivat en qüestió és l’extracte de fulla, que com ja hem vist està catalogat com a possible cancerigen.

El residu: al vàter no!

En alguns paquets de tovalloletes hi ha una icona que aconsella llençar-ne no més de dues o tres de cop al vàter. Aigües de Barcelona, però, alerta que això causa embussos, tant a les canonades com a les plantes depuradores. El cert és que totes les tovalloletes d’un sol ús, per les fibres usades i per la forma d’unir-les, són resistents. Estan pensades perquè no se’ns desfacin mentre les fem servir. Això implica que tampoc no es desfan desguàs avall. Aigües de Barcelona explica que el 46% de les emergències ateses el 2014 tenien a veure amb aquestes tovalloletes, i que els embussos que provoquen originen 8 de cada 10 serveis de neteja de canonades. Les reparacions que se’n deriven poden valer com a mínim 300 €.

Només hem trobat una excepció a aquesta regla: la tecnologia Hydraspun Dispersible Plus, desenvolupada el 2014 per l’empresa finesa Suominen. Aquesta tecnologia permet formar un no teixit fet només amb cel·lulosa de fusta i que compleix els estàndards de “desintegrabilitat” que  ha confeccionat l’associació internacional del sector dels no teixits (EDANA). Al mercat només hi hem trobat unes tovalloletes fetes amb aquesta tecnologia: un dels models de la marca Masmi. Una persona que les fa servir ens ha dit que a ella no se li desfan a les mans.

Les tovalloletes que estan fetes només amb fibres vegetals en principi podrien anar a la brossa orgànica; de fet en alguns paquets hi diu que són compostables. Tanmateix, contenen substàncies químiques que no sabem si poden dificultar el procés de compostatge o la qualitat del compost. Davant d’aquest dubte, l’altra opció és llençar-les al rebuig.

 

Examinem unes quantes marques de tovalloletes

Marca A qui pertany Material de la tovalloleta Quins ingredients problemàtics conté (1) On recomana tirar-la? Segells (2) On es fabrica
Baby Zero Brevia, grup espanyol de productes d’higiene personal Cel·lulosa de fusta (viscosa) Parfum, fenoxietanol, d-limonè, linalol. També conté algun derivat d’àloe vera, no sabem quin Paperera o màxim 2 al vàter Montaverner (València)
Bebé Crema Aloe Vera Eroski Spunlace (polièster i viscosa) Parfum, sorbat de potassi, oli de ricí hidrogenat PEG-40, Ceteareth-12, glicol de propilè, extracte de fulla d’Aloe barbadensis Paperera Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès)
Bio Wipies Grup Ontex, multinacional de productes d’higiene personal Cel·lulosa de fusta (viscosa i tencel) Sorbat de potassi Paperera PEFC Europa
Deliplus Mercadona Spunlace (polièster i viscosa) Polisorbat 20, glicol de propilè, dimeticona PEG-12, sorbat de potassi Paperera Atzeneta d’Albaida (València)
Dodot Procter&Gamble, multinacional multisector (Ariel, Fairy, Evax, Gillette, Oral-B…) Spunlace (polipropilè i viscosa) Oli de ricí hidrogenat PEG-40, dimeticona BIS-PEG/PPG-16/16 PEG/PPG-16/16 Paperera Majoritàriament a Espanya
Masmi Cotton High Tech, empresa familiar catalana de productes d’higiene personal Cotó ecològic Parfum, alcohol benzílic, sorbat de potassi, linalol, cumarina Paperera, i al vàter si són del model amb tecnologia Hydraspun ICEA Eco Bio Cosmetics, GOTS Europa
Natural Care Brevia, grup espanyol de productes d’higiene personal Cel·lulosa de fusta (viscosa) Estearat PEG-100,  glicol de propilè, oli de ricí hidrogenat PEG-40, alcohol benzílic, sorbat de potassi Paperera Montaverner (València)
Naty Naty AB, empresa sueca de productes per a bebè i d’higiene femenina Cel·lulosa de fusta Extracte de fulla d’Aloe barbadensis, sorbat de potassi Paperera FSC Regne Unit o Turquia
Scottex Junior Kimberly-Clark, multinacional de productes d’higiene a base de cel·lulosa (Kleenex, Huggies…) Cel·lulosa de fusta Fenoxietanol, glicol de propilè, parfum Vàter, màxim 2 FSC Suïssa o Regne Unit

1. Els escrivim en l’ordre en què apareixen a la fórmula.

2. FSC (Forest Stewardship Council) i PEFC (Programme for the Endorsement of Forest Certification) certifiquen que la fusta s’ha explotat de manera sostenible. El primer té més reputació en el món ambientalista perquè, a més d’empreses i col·legis del sector forestal i propietaris de boscos, hi participen ONG ecologistes i socials. A PEFC hi participen també administracions.

ICEA Eco Bio Cosmetics és un segell que certifica que el producte compleix un conjunt prou correcte de criteris d’impacte ambiental i sobre la salut, si bé no és dels més estrictes.

GOTS (Global Organic Textile Standard) garanteix que el cotó no s’ha blanquejat amb clor i que almenys un 70% és de producció ecològica.

Font: elaboració pròpia a partir de la informació de les etiquetes i consultes a les mateixes empreses.

La taula es pot descarregar des d’aquí.

 

* Per documentar-nos sobre la problemàtica dels ingredients de les tovalloletes hem recorregut a la base de dades d’EWG (Environmental Working Group), una rigorosa i veterana associació nord-americana dedicada a les substàncies contaminants i tòxiques presents als productes de consum que es basa en les normatives o estudis de diverses autoritats públiques (entre les quals la Comissió Europea) i de centres de recerca.

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestShare on Google+Email this to someone

Montse Peiron

Responsable de recerca d'Opcions.