Refrescos casolans: fàcils de fer, barats i sense envasos!

Per alleugerir la calor i la set pròpies de l'estiu no cal comprar ni ampolles de plàstic ni llaunes. A casa podem preparar molt fàcilment refrescos deliciosos i sense edulcorants, conservants, estabilitzants, emulsionants, potenciadors del gust ni colorants artificials.
Refrescos casolans
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestShare on Google+Email this to someone

Llimonades

Una gerra d’aigua a la nevera amb trossos de llimona i edulcorant al gust, ja sigui sucre (cadascú sabrà si ha d’anar alerta amb la mesura) o estèvia, que no té els inconvenients del sucre. Molt refrescant i el més senzill del món.
En lloc de trossos de llimona hi podem posar suc de llimona espremuda.
També podem pelar una mica una llimona, trossejar-la i posar-la a la batedora amb un got d’aigua durant cinc segons (més estona farà el refresc més amarg). Després ho colem. Si guardem les peles de la llimona les podrem fer servir per preparar algunes postres com ara crema, flam o alguns pastissos.
Una variant excel·lent: afegir glaçons i un grapat de menta fresca a la batedora.

Aigua de síndria

Fem daus de síndria, que omplin aproximadament un got i mig, i els batem amb dos gots d’aigua fins que les llavors es trenquin. Després esperem que les llavors es dipositin al fons, aboquem el suc en una gerra i hi afegim tres gots més d’aigua.
Ja que proposem un suc de fruita, aprofitem per fer un comentari: quan prens un suc de fruita fet a casa, absorbeixes els sucres de la fruita més de pressa que si et menges la fruita sencera. Li pot anar bé saber-ho a qui hagi d’estar al cas del nivell de sucres a la sang. Es poden trobar més explicacions, i alertes sobre la relació entre sucs de fruita i salut pública, per exemple aquí.

Infusions fredes

El te fred és molt refrescant. Hi podem afegir menta fresca o llimona, a la gerra o en el moment de prendre’l.
L’aigua de Jamaica és una infusió de la flor seca de l’hibisc, una planta pròpia de climes tropicals que a Europa es coneix com a carcadé. Avui en podem trobar a botigues de comerç just i d’aliments del món.
La infusió es pot fer de la manera habitual (tirar les flors en aigua a punt d’arrencar a bullir i deixar-ho reposar cinc minuts), o bé bullint les flors a foc lent amb sucre durant 15 minuts; d’aquesta manera queda més amarg.

Una altra alternativa és senzillament deixar les flors en remull tota una nit, així aconseguirem un gust més suau. El refresc és d’un bonic color granat, àcid, ric en vitamines i minerals i excel·lent per fer passar la set i per abaixar la tensió.

Begudes amb més nutrients

Amb fruita seca, cereals i altres aliments obtindrem begudes més riques en nutrients, que de fet poden ser un plat d’un àpat. Però, si estem al cas dels nutrients que contenen per tal d’evitar desequilibris en la dieta, i som conscients que ens trauran gana, també les podem prendre eventualment com a refresc.

Ayran: és una beguda típica de Turquia, on la prenen tant a l’estiu com a l’hivern. Consisteix a barrejar aigua i iogurt a parts iguals, remenar i afegir-hi sal. Queda una beguda cremosa i blanca. També s’hi pot afegir menta fresca trossejada.

Beguda de sèsam: triturem 200 grams de llavors de sèsam i les posem amb un litre d’aigua a la nevera. Al cap d’un parell d’hores ho colem i hi afegim mel al gust.

Beguda d’ametlles: barregem uns 100 grams d’ametlles pelades i picades ben fines amb quatre cullerades d’aigua freda. Ho batem mentre anem afegint mig litre d’aigua fresca. Ho deixem un parell d’hores a la nevera i ho colem fent-ho passar per un drap fi.

Beguda d’ordi: Bullim 50 grams d’ordi en gra en un litre d’aigua durant mitja hora, ho colem i ho deixem refredar. S’hi pot afegir suc de llimona i mel.

Beguda de civada: Bullim 50 grams de civada integral en un litre d’aigua durant mitja hora. Ho colem guardant l’aigua, triturem la civada i la tornem a posar a l’aigua. Hi afegim aigua fins arribar a un litre, ho deixem bullir dos minuts més, ho deixem refredar i ho colem.

Beguda d’arròs: es bullen dues cullerades d’arròs en un litre d’aigua fins que els grans es comencin a desfer. Es deixa refredar i es cola. És recomanable en cas de diarrea.

Orxata: es posa mig quilo de xufles en remull durant unes set hores. Es renten, es trituren, s’hi afegeixen dos litres d’aigua i es deixa reposar unes quantes hores. Després es cola amb un drap fi i s’hi afegeix sucre. També s’hi pot posar una branqueta de canyella i pela de llimona.

Gaspatxo: tomàquet madur, pebrot verd, cogombre, ceba, pa sec, all, oli, sal, vinagre, etc. Cadascú escull quins ingredients hi posa i en quina quantitat. Es bat tot junt, amb més o menys aigua en funció de com es vulgui d’espès.

Al gust de cadascú

A qualsevol refresc que preparem podem escollir segons el nostre gust:

Si hi posem sucre, i quant.
Fer-lo amb aigua o amb aigua amb gas.
Posar-hi o no glaçons o gel picat.
La proporció entre els ingredients.
Fer-ne per prendre’l a l’acte o guardar-ne una quantitat gran a la nevera, en una gerra tancada perquè no agafi altres gustos.

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestShare on Google+Email this to someone

Centre de Rercerca i Informació en Consum (CRIC)

Llimonades Una gerra d’aigua a la nevera amb trossos de llimona i edulcorant al gust, ja sigui sucre (cadascú sabrà si ha d’anar alerta amb la mesura) o estèvia, que no té els inconvenients del sucre. Molt refrescant i el més senzill del món. En lloc de trossos de llimona... Llegir més »


  • Jordi Rojas

    Molt bona iniciativa recomanant sucs naturals que no requereixen grans aparells per a la seva elaboració. Gràcies!